L’empresa pública de la Diputació de València, Imelsa, a través del seu departament d’Arbres Monumentals, ultima ja la creació de parcel·les experimentals de xiprers en la província de València per a continuar els estudis sobre el seu ús com a tallafocs.

 

El diputat d’Empreses Públiques, Rafael Pérez, ha indicat en una visita als vivers on es troben que «els Resultats obtinguts pel projecte europeu CypFire han posat de manifest la necessitat de traslladar a la pràctica estos estudis d’investigació, que en la seua fase teòrica presenten resultats molt positius».

 

El diputat ha ressaltat que «si bé l’objectiu principal és la investigació per a l’ús dels xiprers per a la Prevenció d’incendis forestals, amb la implantació d’este programa també es fomenta el desenrotllament rural i mediambiental dels nostres municipis al protegir els cultius, donar un àmbit de seguretat als agricultors, generar fusta de qualitat, etc.».

 

La plantació dels 10.000 exemplars de xiprers seleccionats tindrà lloc entre final del 2014 i tot l’any 2015. Les dimensions i la ubicació de les àrees pilot s’establixen en funció de les característiques específiques del material vegetal, els usos i les condicions ambientals més adequades per al seu desenrotllament. Els emplaçaments definitius de les parcel·les en diversos municipis de les comarques dels Serrans, la Plana d’Utiel-Requena i l’Horta entre altres, estan sent estudiats i valorats. 

 

L’obtenció i la millora de les 68 varietats de xiprer mediterrani ha sigut duta a terme per l’Institut per a la Protecció de les Plantes (IPP) de Florència, fruit d’un llarg procés d’investigació i innovació que s’ha desenrotllat al llarg de diverses dècades. L’elecció del material atén al tipus d’ús, resistència a les malalties, adaptabilitat a les condicions ambientals i vigor vegetatiu.

 

 

 

Període d’aclimatació

 

Les plantes van arribar a València este hivern procedents de la Toscana (Itàlia) i, després d’un període d’adaptació en hivernacle, s’ha procedit a trasplantar-les i cultivar-les a l’exterior amb el fi d’afavorir el seu desenrotllament.

 

Les varietats han sigut seleccionades per al seu ús com a barreres tallafocs, la lluita contra la desertització, l’ús com a tallavents agrícola, la producció de fusta de qualitat i ornamental, amb la qual cosa es potenciarà el sector viverístic, ambiental i forestal de la província.

 

Així mateix està prevista la plantació de col·leccions que reunisquen les diferents espècies de xiprer que hi ha en el món, amb la qual cosa es contribuirà a la conservació ex situ de la biodiversitat genètica. Els xiprers formen part del grup de les coníferes no resinoses i integra unes 25 espècies. D’elles, 14 estan amenaçades en els seus hàbitats naturals i 3 presenten un estat crític de conservació.

 

 

 

Objectiu 2020

 

El programa MED de la Unió Europea ha integrat els resultats del CypFire en el projecte de capitalització Medland 2020, amb l’objectiu de traslladar els resultats i aplicacions a la gestió integrada de les àrees naturals i en resposta davant de l’amenaça dels riscos ambientals en els països de la regió mediterrània.

 

L’objectiu de Medland 2020 és desenrotllar sinergies entre socis dels diferents programes de la Unió Europea per a dissenyar l’estratègia de conservació i desenrotllament dels països de l’arc mediterrani per al període 2013-2020.

 

 

 

 

 

Programa CypFire en nou països

 

El projecte europeu «CypFire-Barrières vertes de cyprès contre l’incendie: une solution faisable, écologique et économique pour sauvegarder les régions méditerranées» està cofinançat per fons Feder del programa MED de la Unió Europea, i es desenrotlla en col·laboració amb 12 centres d’I+D+i de 9 països de l’arc mediterrani (Itàlia, França, Portugal, Grècia, Malta, Espanya, Tunísia, Israel i Turquia).

 

Els resultats i les aplicacions del projecte CypFire en relació a la creació de barreres tallafocs de xiprer mediterrani han quedat arreplegats en la publicació El sistema xiprer de barreres tallafocs: selvicultura preventiva. Esta obra pot consultar-se i descarregar-se en l’apartat d’Arbres Monumentals de la pàgina web d’Imelsa (www.imelsa.es).