Els investigadors d’Imelsa han descobert que els xiprers que van sobreviure a l'incendi d'Andilla del passat estiu tenen menor inflamabilitat i combustibilitat que altres espècies de la mateixa regió pel seu alt percentatge d'aigua, fet que també provoca més temps d’ignició i una reducció en la longitud de la flama. Estes conclusions s'han obtingut en el laboratori IPP de Florència, i pròximament s'unirà a l'estudi el Laboratori d'Incendis Forestals del Centre d'Investigació Forestal CIFOR de l’INIA.

Les mostres de xiprer estan sotmetent-les a diferents proves per a analitzar la inflamabilitat i les propietats de la combustió de les fulles i la fullaraca dels arbres. Estes parts, en cas d'incendi, són les que propaguen el foc de superfície, la ignició de les capçades i la posterior extensió de foc actiu o passiu de capçades. Els estudis de laboratori, que es prolongaran durant dels pròxims mesos, es duen a terme amb el material vegetal de les parcel·les experimentals de xiprers de tots els països de l'arc mediterrani que participen en el Projecte CypFire.

Per a Bernabé Moya, director del departament d'Arbres Monumentals de la Diputació de València, el comportament del foc durant un incendi forestal «està condicionat en gran mesura per les característiques i les propietats físiques i químiques dels combustibles». I hi afegeix: «La conducta del combustible depén de l'inici i la propagació del foc, i és a més l'únic factor sobre el qual es pot actuar directament i de manera preventiva, ja que els factors meteorològics i topogràfics estan imposats».

Les conclusions obtingudes en este projecte estan en línia amb els resultats de les anàlisis fetes a les parcel·les de xiprers que gestiona Imelsa, en les quals únicament van entrar en combustió les capçades de dotze dels nou-cents quaranta-sis xiprers, mentre que la vegetació confrontant formada per un bosc mixt de pins, carrasques, roures, coscolles, ginebres, savines i argelagues va quedar cremat.

Equip de treball

L'equip de treball estarà integrat pels investigadors de l’Istituto per la Protezione delle Piante (IPP) del Consiglio Nazionale delle Ricerche d'Itàlia, de Florència, el Grup d'Incendis Forestals del Centre d'Investigació Forestal CIFOR del INIA, pertanyent al Ministeri d'Economia i Competitivitat, i el Departament d'Arbres Monumentals d’Imelsa de la Diputació de València.

El projecte europeu CypFire («Barreres verdes de xiprers contra l’incendi: una solució viable, ecològica i econòmica per a salvaguardar les regions mediterrànies») està cofinançat per fons FEDER del programa MED de la Unió Europea, i es desenvolupa en col·laboració amb centres (I+D+i) de nou països de l'arc mediterrani: Itàlia, França, Portugal, Grècia, Malta, Espanya, Tunis, Israel i Turquia.