Després de publicar-se el 2012, la Guia de Paratges Naturals Municipals de la Província de València, amb trenta-dos zones al juliol del 2014, s'ha ampliat incloent cinc noves: Muela de los Tres Reinos (Castielfabib), Nacimiento del Río Tuéjar (Tuéjar), Barrancos Carrasca-Gatillo (Enguera), Los Chorradores (Navarrés) i Cinc Germans (Canals).

El municipi d'Enguera suma així un tercer paratge natural als que ja es reconegueren l'any 2012: Barrancos Carrasca-Galtillo. En l'edició anterior de les guies editades i promogudes per la Diputació de València s'arreplegaven Umbría-La Plana i Barranco la Hoz.

En vint-i-quatre pàgines, la Guia d'Enguera presenta cada un dels paratges amb dades de l’extensió i els punts d'interés per a visitants amb un itinerari recomanat a cada un, la vegetació present i la fauna que habita en la zona.

La cartografia i les fotografies ajuden a formar-se una idea del lloc. Els paratges Umbría-La Plana i Barrancos Carrasca-Gatillo estan formats per pins blancs, carrasques, coscolls, llentiscles, estepes i romers. Mentres que Barranco la Hoz, en les seues parets rocoses alberga plantes rupícoles, com l’heura de terra, que a la primavera taca els penyals amb pigues roses, o la sandàraca.

El Paratge Natural Municipal (PNM) Umbría-La Plana compta amb una superfície de 426.28 hai es caracteritza per les seues elevacions prominents, amb desnivells de més de 200 m. Barranco la Hoz té una superfície de 1.009 ha de materials calcaris mesozoics propis de la zona. Barrancos Carrasca-Gatillo compta amb una superfície de 374,17 ha aproximadament, enquadrades en la serra d'Enguera, prop dels darrers contraforts del domini ibèric.

Tradicionalment, els territoris d'Enguera han sigut zones de caça on les espècies abundants eren el porc senglar, la perdiu, el conill o la cabra salvatge. Gràcies a l'estructura de  Barranco la Hoz, hi ha un nombre important nidificacions d'aus rapaces i colònies de distintes espècies de rata penada. En els tolls del fons del barranc abunden els amfibis i els rèptils com l'escurçó ibèric, amb el qual cal parar atenció.

D'una altra banda, en el fons dels boscos, l'astor espera amb paciència que gajos, coloms i esquirols es descuiden per a caçar-los. En zones més obertes, és més fàcil escoltar el mussol o vore fugaçment un teixó o una rabosa.

Sempre que es vullga provar la gastronomia, es pot mirar el llistat de llocs per a menjar i hostatjar-se per a degustar la gastronomia típica de la zona i disfrutar del lloc quan caiga la nit.

El tinent d’alcalde del municipi, José Simón, ha valorat la publicació de les guies de paratges com «molt positiva per a promocionar el turisme interior», i ha afegit que és un «recurs fantàstic», ja que «és una forma molt pràctica de difondre els tres paratges».