Enguera du la cultura del poble als universitaris
Enguera ha firmat un conveni amb la Universitat de València en què també coŀlabora la Diputació de València, gràcies al qual des del divendres passat s’ha posat en marxa la Universitat de la Tardor, des d’on es pretén acostar, mitjançant una sèrie de jornades educatives, la cultura del poble als estudiants.
Enguera ha firmat un conveni amb la Universitat de València en què també coŀlabora la Diputació de València, gràcies al qual des del divendres passat s’ha posat en marxa la Universitat de la Tardor, des d’on es pretén acostar, mitjançant una sèrie de jornades educatives, la cultura del poble als estudiants.
Les jornades universitàries tenen per propòsit principal acostar els estudiants a les comarques de l’interior. La idea sorgí de la bona acceptació que van tindre els darrers seminaris d’estiu en esta localitat de la Canal de Navarrés. Enguany, des de l’Ajuntament, han volgut donar un pas més i han fet nàixer la Universitat de la Tardor. El mateix alcalde, Santiago Arévalo, mostrava l’orgull i la satisfacció de poder celebrar estes jornades i no s’oblidà de donar les gràcies a tots els coŀlaboradors.
El programa d’activitats del mes estarà ple de jornades educatives on s’informarà sobre les riqueses gastronòmiques, culturals, arquitectòniques, etc., que té Enguera i conclourà amb un lliurament de diplomes a tots els que acudisquen a les classes que s’hi oferten.
La inauguració va tindre lloc divendres passat a la vesprada, i es va fer amb tot el luxe amb l’obertura de l’exposició fotogràfica «Pedreiras de carnes de dioses», de l’artista Joaquín Bérchez, una exposició que ha viatjat per ciutats de tot el món, com ara Sevilla, Itàlia, Portugal..., i la primera destinació valenciana de la qual ha sigut Enguera. S’hi poden trobar dotze impactants fotografies que mostren la majestuositat d’un paisatge nodrit simplement de pedreres. El seu autor, Bérchez, és un reputat catedràtic d’Història de l’Art i Arquitectura, cosa que molts associen com a ingredients clau per a una composició tan perfecta.
El mateix artista es va traslladar fins a la localitat de Villa-Viçosa, terra del marbre per exceŀlència, i amb un pressupost que vorejava els 6.000 euros ha aconseguit traure a la llum esta exposició. Durant dues setmanes, tot el qui vulga podrà acudir al museu arqueològic de la localitat per a contemplar les fotografies.
A l’acte d’inauguració acudiren el vicerector de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, l’alcalde d’Enguera, Santiago Arévalo, i l’artista de l’exposició, Joaquín Bérchez.
L’alcalde va començar la seua intervenció donant les gràcies a la Diputació de València pel seu suport, i també tingué paraules d’agraïment per a la Universitat de València. Santiago Arévalo assegurava que les imatges eren «impressionants» i que, al cap i a la fi, «mostren la bellesa d’una terra, el mateix que des d’Enguera es vol transmetre amb estes jornades» —va concretar Arévalo.
Per la seua part, el vicerector de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, mostrà el seu suport a la localitat. «Enguera és la primera població on s’exposa esta obra d’art i me n’alegre perquè val la pena. Justament ho hem fet coincidir amb unes jornades que són fruit de la coŀlaboració entre les dues institucions i que van ser una cosa emblemàtica per a les comarques d’interior», comentava Hermosilla.
Un impacte visual que «t’agafa les entranyes»
Joaquín Bérchez va ser molt concret en resumir l’elixir del seu treball. «L’exposició tracta d’arreplegar des del punt de vista narratiu, no solament l’impacte visual que té el marbre en el seu estat natural, sinó també narrar tots els diversos processos de fer visible l’invisible».
Amb estes fotografies es pot arribar a descobrir eixe món de colors, de policromies, colonitzem..., tot compost amb certa visió arquitectònica, pròpia i personal de l’artista.
Les fotos de Bérchez tracten de manifestar eixe impacte visual tan fort que alhora «agafa les entranyes», com assegura el mateix autor. «Tot un honor, poder vore en directe el que és una pedrera amb totes les seues esplendors i els seus esquinçaments».