El Magnànim publica ‘La calle de las Comedias’, una selecció d'articles de Vicente Muñoz Puelles
.- La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, servei de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, acaba d'editar La calle de las Comedias, que recull una àmplia selecció dels articles que l'escriptor i novel·lista Vicente Muñoz Puelles (1948) va publicar, fonamentalment en els diaris Levante-EMV i El País de la Comunitat Valenciana, entre els anys noranta del segle passat i les dues primeres dècades del segle XXI.
El llibre és el número 15 de la col·lecció Papers de premsa que dirigix el periodista Emili Piera i el disseny de la coberta és de Juanjo Gil.
La frontera entre el periodisme i la narrativa de ficción
.- La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, servei de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, acaba d'editar La calle de las Comedias, que recull una àmplia selecció dels articles que l'escriptor i novel·lista Vicente Muñoz Puelles (1948) va publicar, fonamentalment en els diaris Levante-EMV i El País de la Comunitat Valenciana, entre els anys noranta del segle passat i les dues primeres dècades del segle XXI.
El llibre és el número 15 de la col·lecció Papers de premsa que dirigix el periodista Emili Piera i el disseny de la coberta és de Juanjo Gil.
La frontera entre el periodisme i la narrativa de ficción
Els articles, prologats, triats i ordenats per l'autor, amb freqüència traspassen la frontera entre el periodisme i la narrativa de ficció. Estan ordenats per temàtiques i no cronològicament.
Trobem els temes favorits de Muñoz Puelles: la passió pels llibres i els animals, el record omnipresent de la infància, l'enyorança d'una ciutat que mai va ser, l'admiració indestructible pel cinema mut, la fascinació pels fantasmes i el macabre, l'interés per la teratologia i l'erotisme, i l'odi al maltractament animal en qualsevol de les seues formes. També trobem algunes de les qualitats literàries de l'autor: l'humor soterrat, la intenció crítica, una imaginació minuciosa, l'elegància verbal i l'amor per la sequedat i el ritme de la prosa.
En paraules de l'autor, han prevalgut “la varietat, amenitat i diversió en la selecció de textos; però sense defugir dels tons més incisius o greus. El material és tan nombrós que hauria donat per a tres o quatre antologies alternatives”.
Vicente Muñoz Puelles(València, 1948) és autor de 268 llibres, publicats en editorials espanyoles i estrangeres, amb els quals ha guanyat nombrosos premis, entre els quals el Sonrisa Vertical (1980) per Anacaona; l’Azorín (1993) per La emperatriz Eugenia en Zululandia; el Nacional de Literatura Infantil y Juvenil (1999), per Óscar y el león de Correos; el Premio Anaya Infantil y Juvenil (2004 i 2014), i el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana (2018) pel conjunt de la seua obra. També ha obtingut en tres ocasions el Ciutat de València, i unes altres tres el Premi de la Crítica de la Comunitat Valenciana.
Entre una vintena de novel·les per a adults, podem assenyalar Amor burgués (1982), Sombras paralelas (1989, portada al cinema en 1994), El último manuscrito de Hernando Colón (1992), Tierra de humo (1992), Huellas en la nieve (1993), La curvatura del empeine (1997), Los amantes de la niebla (2002) i El cráneo de Goya (2004); així com recopilacions de contes: Manzanas (Tratado de pomofilía) (2002), El último deseo del jíbaro y otras fantasmagorías (2003), Sherlock Holmes y yo (2021) i El deseo de ser leído (2022).
Més informació en alfonselmagnanim.net