El documental històric “Les mamàs belgues”, una iniciativa que ha comptat amb la col·laboració financera de l'Àrea d'Igualtat de la Diputació de València, es projectarà en la London School of Economics en el mes de desembre, arran de l'interès mostrat per l'historiador i professor de la universitat britànica Paul Preston. 

“Les mamàs belgues” és el resultat de dos anys de recerques dirigides pel professor d'Ontinyent Joan Torró i el belga Sven Tuytens. El documental arreplega la història d'un grup de dones jueves que, arribades a Barcelona des de Bèlgica gràcies a la mediació del moviment sindical belga en 1937, van treballar com a infermeres en l'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent durant els anys de la Guerra Civil espanyola.

A més de la universitat londinenca, el documental també es projectarà en la Universitat de Ginebra a la fi d'octubre, en el marc d'una conferència d'historiadors i metges sobre solidaritat mèdica, tècniques i mètodes usats durant la Guerra Civil espanyola, que enguany commemora el 80º aniversari del seu inici. 

Aquesta setmana, “Les mamàs belgues” s'ha estrenat en el Centre d'Estudis sobre la Segona Guerra Mundial Cegesoma de Brussel·les i en el Centre Cultural García Lorca de la capital europea, amb una important repercussió en els mitjans i en la societat belga, segons ha assenyalat el director i guionista del projecte, Sven Tuytens. 
 

Així mateix, Tuytens ha avançat que altres universitats i centres culturals i de recerca estan interessats a projectar i estudiar la història de “Les mamàs belgues”, entre ells el Centre Juan Carlos I d'Espanya de la Universitat de Nova York. 

El documental també participarà en diversos festivals de cinema de tot el món, com l'Ekurhuleni International Festival de Sud-àfrica i el Newman District Festival de Belgrad, el més important de Sèrbia i al que s'han presentat prop de 2.000 candidatures en la secció documental i curts.

De l'hospital als camps de concentració

Fugint de les primeres persecucions nazis de la comunitat jueva, les conegudes com a mamàs belgues van veure en la seua vinguda a Espanya una forma de protegir la seua condició de jueus enfront del nazisme, al mateix temps que ajudaven als espanyols ferits en un conflicte nacional que encara duraria un parell d'anys més. 

Amb el final de la Guerra Civil, les infermeres van tornar a Bèlgica, on les persecucions s'havien intensificat i radicalitzat, sent moltes d'elles capturades i assassinades. Unes altres van ser traslladades a diferents camps de concentració, entre elles una que havia sigut mare durant la seua etapa a Ontinyent; amb ella també va morir el seu fill de quatre anys, nascut en terres valencianes. 

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va assenyalar en la presentació del documental que aquesta història “ha de servir per a recordar als qui van perdre la vida, van patir presó o van estar discriminats per defensar la solidaritat, la democràcia i la lliure expressió, uns valors que ens uneixen i defineixen com a societat i a partir dels quals hem de construir nous espais de convivència”.