El melòman americà Doug Lynn, que ha donat un piano vertical espineta firmat en el seu bastidor per José Iturbi a la Diputació de València, ha anunciat que visitarà València al setembre per a assistir a la dinovena edició del Concurs Internacional Premi Iturbi de la Diputació.

 

Lynn ha parlat amb el Gabinet de Comunicació sobre els detalls de la donació del piano de pràctiques que va utilitzar José Iturbi en la seua suite de l’Hotel Plaza durant les seues estades a Nova York.

 

¿Per què va optar per la donació en compte d’intentar vendre una peça tan valuosa?

 

Doug Lynn. Este piano marca un fita significativa d’història sobre un gran home, José Iturbi, famós en el món sencer, considerat com un dels majors concertistes de piano per la seua habilitat i valor. Per la seua rellevància, peces com esta no haurien de ser comprades ni venudes i ocultades lluny del públic, sinó ser cuidades i exposades perquè puguen ser apreciades pel paper que van tindre. Poder tocar este piano emprat per José Iturbi, encara que siga un piano de pràctiques, hauria de ser un honor per a qualsevol concertista. La rellevància d’este instrument és que el mestre Iturbi l’emprava per a practicar sempre que visitava Nova York.

 

¿I per què a la Diputació de València? ¿Coneix el Concurs Internacional de Piano Premi Iturbi?

 

D.L. Després dels meus esbrinaments per a buscar el millor destinatari del piano, vaig pensar que la Diputació de València podria estar interessada en el piano i em vaig posar, gràcies a la web, en contacte amb ells a través del Concurs Internacional de Piano de València Premi Iturbi. Quan em vaig comunicar amb la Diputació de València, immediatament van reconéixer la importància d’este valuós instrument i de seguida comencem a dialogar sobre les condicions de la donació per a assegurar la seua preservació total i la seua exhibició al públic.

 

¿Com ha sigut el procés de donació?

 

D.L. El procés de donació ha sigut molt senzill. La Diputació de València i els professionals amb què he tractat –vull mencionar expressament Mónica Chacón– han sigut magnífics en el maneig del treball administratiu de donació, incloent les verificacions d’autenticitat del piano i de la firma de José Iturbi estampada sobre la caixa de ressonància del piano. També han sigut exquisits en el maneig de la logística necessària per a preparar i embarcar el piano en un viatge des de Connecticut fins a la seua nova llar a València, Espanya.

 

¿Té alguna vinculació personal, professional o artística amb José Iturbi?

 

D.L. No tinc cap vincle personal, professional o artístic amb el mestre Iturbi. Ma mare ha tocat el piano durant tota la seua vida i encara ho fa hui en dia, a l’edat de 87 anys. Jo també vaig aprendre a tocar el piano, així com el saxòfon i el clarinet.

 

¿Per què porta la firma de José Iturbi?

 

D.L. Segons pareix, al mestre Iturbi li va agradar tant el so d’este piano que per a assegurar-se que sempre que fóra a Nova York poguera assajar en ell, va firmar la caixa de ressonància. José Iturbi va sol·licitar a l’empresa Baldwin que este piano fóra instal·lat en la seua suite de l’Hotel Plaza de Nova York cada vegada que visitava la Gran Poma.

 

 ¿Com va arribar a la seua propietat?

 

D.L. Els meus pares, Sara i Dave Lynn d’Stamford, van comprar el piano als seus veïns, Margaret i Denny Hatch quan estos es van mudar a Philadelphia. Els Hatch havien comprat el piano als anys 1970 a un amic de Nova York, Charles Bernheim, els pares del qual el van adquirir per recomanació de Jack Roman, el cap de vendes de Baldwin.

 

¿Coneix València? ¿Ha pensat vindre a visitar la ciutat que ha «adoptat» la peça pianísitica?

 

D.L. Per motius de treball he viatjat molt per Europa del Nord i Occidental però amb poques visites a Espanya. He estat a Madrid, Barcelona i Oviedo. Amb pesar dic que encara no he visitat València. No obstant això, estic planificant acudir junt amb la meua família al Premi Iturbi que la Diputació de València organitza al setembre i celebrar així l’arribada del piano a València.