La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha inaugurat esta vesprada a La Beneficència «Villa Cornelius. La vida rural en època romana», una exposició produïda pel Museu de Prehistòria de València que exhibix la fastuosa finca rústica del patrici xativí Publi Corneli Junià, descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AVE Madrid-València.

A l’acte inaugural ha acudit també la directora del Museu de Prehistòria, Helena Bonet, el director de Gestió Museística, Antonio Lis, el director del Museu d’Etnologia, Joan Seguí, el director del MuVIM, Joan Gregori, i els arqueòlegs i comissaris del projecte, Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, els quals van dirigir l’excavació arqueològica d’urgència als Alters (l’Ènova) després de la troballa de la vil·la. A més, La Beneficència ha reunit unes 200 persones que no han volgut faltar a esta cita cultural.

Puchalt ha destacat que «es tracta d’un dels majors assentaments rurals d’època romana excavats fins al moment que pren vida després de romandre ocult durant 2.000 anys»..

Segons la diputada, «és una ocasió única per a admirar joies arquitectòniques i artístiques mil·lenàries, com els mosaics policroms i l’impressionant paviment de marbre de Buixcarró restaurats pel Museu de Prehistòria, que sorprendran i meravellaran al públic».

Excavació exemplar

Els treballs arqueològics —qualificats per Helena Bonet d’exemplars—es van desenrotllar amb la col·laboració d’Adif, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, i van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats, corresponent a una vil·la rústica d’època romana, amb una zona d’habitatge o pars urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars rustica, dedicada al processament del lli, propietat de l’aristòcrata i patrici xativí Publi Corneli Junià (Publius Cornelius Iuniani).

Segons la comissària, Rosa Albiach, «no és habitual identificar els propietaris de les troballes arqueològiques, però, en este cas excepcional, les troballes epigràfiques funeràries i votives no presenten cap dubte i evidencien que Publi Corneli, a més d’amo de la vil·la, va ser un personatge ric —la luxosa ornamentació de marbre, mosaics i frescos així ho testimonia— i ben relacionat, procedent de les gens més influents de l’aristocràcia local de Saetabis  (Xàtiva), els Cornelii i els Iunii».

L’apreciat lli de Saetabis

A més, Albiach també ha assenyalat que la finca, dedicada al treball del lli —com van poder corroborar per les restes trobades en una gran bassa de processament—, «reforça els textos clàssics que ja parlaven de les bondats del lli de Saetabis, un tèxtil tan apreciat que abastia un terç de tot el lli d’Europa i era considerat com el segon de més qualitat de l’Imperi Romà, només superat per l’egipci».

En el seu afany per exhibir la mostra de la manera més pedagògica i didàctica possible, el Museu de Prehistòria ha produït diversos audiovisuals que recreen tant el procés d’excavació com la planta i les estructures de la Vil·la de Corneli, i també un dia de treball en la finca, en este cas, tirant mà de l’animació digital en dues dimensions, que delectarà especialment el públic infantil.