La Diputacióde València, a través del Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP) del Museu de Prehistòria, ha recuperat un esquelet quasi complet de lleopard (Panthera pardus) europeu prehistòric trobat en un avenc de Fontanars dels Alforins, conegut com l’avenc de Joan Guitón.

 

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesus Puchalt, ha subratllat l’enorme importància de la troballa, que «situa València, una vegada més, en primera línia d’investigació arqueològica».

 

Puchalt ha felicitat «la trajectòria incessant i professional del Servici d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, un servici històric amb el més alt nivell de reconeixement científic nacional i internacional».

 

Segons explica Alfred Sanchis, arqueozoòleg del SIP, «la morfologia indica que és un exemplar possiblement del plistocé superior (la fase climàtica anterior a l’actual), però la datació definitiva, que oscil·larà entre els 120.000 i 10.000 anys d’antiguitat, l’aportaran els resultats del carboni 14 fets a un fragment d’os que hem enviat a analitzar a un laboratori de Viena».

 

Datació comparada

Sanchis comenta que les restes de fauna descobertes en contextos paleontològics, com el lleopard de Fontanars dels Alforins, són més difícils de datar. «En estos casos, és la morfologia la que indica aproximadament l'època de referència». En el cas del lleopard de Fontanars dels Alforins, les seues característiques morfològiques paregudes a altres troballes de fauna ibèrica prehistòrica contribuïxen a la datació cronològica.

 

Així doncs, les restes de Fontanars dels Alforins presenten semblances morfològiques a altres panteres plistocèniques trobades en l’avenc de Manga Larga (Portugal) i en les coves d’Allekoaitze (Guipúscoa), Los Rincones (Saragossa) i Los Torrejones (Guadalajara).

 

Descobriment espeleològic casual

L'esquelet va ser descobert l'estiu passat pels espeleòlegs Vicent Sanchis i Rebeca Díaz durant uns treballs topogràfics en l'avenc.

 

El SIP de la Diputació de València, veient l'interés de la troballa, va impulsar i coordinar la recuperació de les restes d'este felí, localitzades a 150 m de profunditat, que es va dur a terme al desembre d'eixe mateix any per un equip format per membres del museu; Alfred Sanchis i Carmen Tormo, del Museu Arqueològic d'Ontinyent i la Vall d'Albaida; Agustí Ribera; els espeleòlegs mencionats del Club d’Espeleologia l'Avern, d'Ontinyent, i amb la coŀlaboració de Josep Ribera i Juan Salazar.

 

Estudis en el Gabinet de Fauna Quaternària

La consolidació, restauració i estudi morfomètrics de les restes s'estan duent a terme en el Laboratori de Restauració i en el Gabinet de Fauna Quaternària del Museu de Prehistòria de València. Els resultats es donaran a conéixer pròximament.

 

La Universitatde València i la Universitat de Saragossa coŀlaboren, respectivament, en la presa de mostres per a la datació i en un estudi global sobre la distribució del lleopard en la península Ibèrica durant el plistocé i la seua relació amb els grups humans prehistòrics.

 

Quan els lleopards puŀlulaven per Europa

El lleopard o pantera està present en l'actualitat per diverses zones d'Àfrica i Àsia, però durant el plistocé la seua distribució fou més àmplia i va ocupar gran part d'Europa fins a la seua desaparició. Estos felins, igual que altres grans predadors com lleons, hienes, óssos, llops i gossos salvatges, competiren amb els grups humans prehistòrics de la península Ibèrica per les preses i per l'accés a les coves i abrics.

 

No obstant això, és un carnívor mal conegut perquè les restes de lleopard són escasses en els jaciments arqueològics i paleontològics i corresponen, la majoria de les vegades, a elements aïllats, com dents, falanges i metàpodes.

 

En opinió de l'arqueozoòleg i coordinador de l'equip d'investigació Alfred Sanchis, responsable i conservador del Gabinet de Fauna Quaternària, «tot i que l'estat de conservació és desigual, l'esquelet de l'avenc de Fontanars dels Alforins és un dels més complets de la península Ibèrica, la qual cosa fa més important esta troballa».