El Laboratori de Restauració de la Diputació de València ha iniciat la restauració de sis joies pictòriques procedents del llegat atresorat amb les Pensions de Pintura establides el 1863. Els treballs, dirigits per Aida Roda Ciudad, han començat a les dependències provincials de Bétera per a tornar la llum i la brillantor a cinc dibuixos d’Ignacio Pinazo, pensionat de pintura el 1876, i un esbós del cèlebre Palleter, de Joaquín Sorolla, pensionat de pintura el 1884.

 

Tal com destaca la diputada d’Administració General, Carlota Navarro, «com a depositaris dels valuosos fons pictòrics, que superen les quatre mil peces, fruit de la centenària labor de mecenatge cultural de la Diputació de València, ens preocupem i ocupem a garantir la seua conservació amb totes les garanties artístiques».

 

Segons Navarro, «el nostre compromís amb l’art comporta també les tasques de restauració en aquelles peces que, pel temps, han perdut el seu llustre original i en això invertim l’esforç necessari, impulsat amb un rigorós pressupost anual i amb un equip professional excel·lent».

 

«L’objectiu final de la recuperació de les peces és mostrar-les amb tota la seua esplendor a tots els valencians, beneficiaris finals de la col·lecció, com ja hem fet recentment, en una magnífica exposició sobre el patrimoni documental, pictòric i escultòric de la Diputació, a propòsit del bicentenari de la institució», assegura Navarro.

 

 Tècniques d’última generació

 

Els treballs de Pinazo són cinc acadèmies del natural entregades per l’artista durant la seua pensió a Roma. Segons explica la restauradora Aida Roda, «el paper és un material molt delicat i molt sensible a les variacions de temperatura i humitat, i a l’efecte de la llum, per la qual cosa al llarg del tractament dels dibuixos i conclosa la seua restauració és fonamental el control d’estos paràmetres per a garantir el bon estat de conservació en les obres».

 

L’especialista en pintura sobre paper, Irene Rodríguez Abad, s’ha unit a l’equip de Restauració per a tornar el llustre als dibuixos de Pinazo, muntats alguns d’ells sobre els suports originals del segle xix.

 

Entre altres procediments d’anàlisi inicial s’usa la fotografia macro, «perquè ens aporta informació important per a l’inici dels treballs quant a la tècnica empleada per l’artista, ens permet observar amb més dimensió els traços del dibuix, i evidència rastres de brutícia depositada en l’obra».

 

Un esbós del cèlebre Palleter de Sorolla

 

Les especialistes en Restauració de la Diputació de València també treballaran sobre l’esbós inicial de Sorolla El Palleter declarant la guerra a Napoleó, l’original del qual va ser exposat recentment en la mostra sobre el patrimoni documental i artístic de la Diputació.

 

Esta obra va ser el tercer i últim exercici fet per Sorolla, davall el pseudònim «J» en l’oposició feta el 1884 per a accedir a la pensió de pintura a Roma de la Diputació de València.

 

El bisturí sobre l’art

 

Sobre el termini estimat per a finalitzar els treballs, Roda apunta que «és difícil parlar de dates, ja que moltes vegades en els processos de restauració sorgixen condicionaments inesperats que allarguen els treballs. Quan poses el bisturí és el pacient, en este cas l’obra d’art, qui et dóna els temps».

 

Cal estudiar els anversos i els reversos de cada una de les peces, «perquè el paper, igual que altres suports artístics, desvela moltes sorpreses en ser estudiat en tota la seua profunditat», aclarix Aida Roda.

 

Dibuixos de Pinazo enviats des de Roma

 

Ignacio Pinazo Camarlench va aconseguir la seua plaça de pensionat a Roma el 1876. El tribunal de l’oposició va estar presidit per Teodoro Llorente i integrat per Salustiano Asenjo, José Fernández Olmos, Rafael Montesinos, Miguel Pou i Francisco Peris.

 

Pinazo es va imposar a la resta d’aspirants en els diferents exercicis efectuats, una acadèmia del natural feta en huit sessions i un oli que va desenrotllar el tema triat pel tribunal, «Ausiàs March llegint les seues poesies al príncep de Viana». La pensió per a l’estudi de pintura a Roma pel termini de tres anys estava dotada amb tres mil pessetes cada any.

 

Abans d’anar a Roma, el tribunal va assignar a Pinazo, com a tema de fi de pensió, El Rei En Jaume en el llit de mort entregant l’espasa al seu fill En Pere, que hauria d’entregar en finalitzar el tercer any d’estada a Roma, una estada que finalment es va prorrogar sis mesos més a petició del pensionat, tal com constata la historiadora Carmen Gracia en el seu estudi sobre «Les pensions de pintura de la Diputació de València», publicat per Edicions Alfons el Magnànim el 1987.

 

Des de Roma, Ignacio Pinazo va remetre setze acadèmies —huit de l’antic i huit del natural—, dos estudis de colorit representant xiquets, un oli representant a Bacus xiquet tocant flautes i un tema d’història representant a Las hijas del Cid abandonadas en el bosque por los condes de Carrión.

 

La mestria de Pinazo era tal que, el 1879, la Diputació va exposar al públic en la Llotja els treballs de la seua pensió «sense comptar amb el dictamen que reglamentàriament havien d’emetre els professors de l’Escola de Belles Arts», explica Carmen Gracia en l’estudi citat.