Els treballs escomesos per l’equip d’arqueòlegs de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València en el poblat iber de la Bastida de les Alcusses de Moixent finalitzen hui amb la troballa d’un gran forn culinari, de dos metres de diàmetre. «Les seues grans dimensions ens fan pensar que donava servici a una estructura social més gran que la família, potser a un barri del poblat», ha destacat Jaime Vives Ferrándiz, arqueòleg del Servici d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de la institució provincial i codirector de l’excavació junt amb Helena Bonet, responsable del Museu de Prehistòria de València i del SIP. 

 

Tal com ha explicat Jaime Vives, «esta consideració és molt rellevant, ja que estem parlant de l’existència d’estructures socials complexes, que superen l’àmbit familiar o el del parentiu, que poden al·ludir a relacions de clienteles o servituds en què unes elits controlaven altres grups de l’oppidum —poblat fortificat.”

 

La diputada provincial de Cultura, María Jesús Puchalt, ha destacat l’excel·lent labor duta a terme pels arqueòlegs del SIP. «Disposem d’un prestigiós equip de professionals i d’uns magnífics projectes d’excavacions que junt amb la tradició d’estudi i investigació prehistòrica de la Diputació, que es remunta al 1927, fan necessari un esforç econòmic, a pesar de la difícil situació actual, amb destinació a la campanya arqueològica del SIP», ha manifestat Puchalt. 

 

Precisament, la Bastida, monument historicoartístic des del 1931, centra una de les investigacions pioneres desenrotllades per la Diputació de València i iniciades el 1928 de la mà d’Isidro Ballester, en aquell moment director del SIP.

 

Des del 1990, el SIP està duent a terme un projecte de posada en valor de la Bastida en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Moixent. 

 

Artesans i guerrers

El poblat iber de les Alcusses, fundat en el segle iv aC al cim de la muntanya, té una extensió de quatre hectàrees, de les quals ja han sigut excavades aproximadament un terç, i va ser protegit pels seus habitants per una muralla amb quatre portes i tres torres.

 

Actualment els treballs d’excavació se centren en les voltants de la Porta Oest, on, a més de detectar el gran forn culinari, «també hem trobat molts objectes com serres, trepants i cisells, que indiquen que va ser una zona de treball artesanal, i prou armes, llances i escuts, situats de manera dispersa pel terra constatant, una vegada més, l’abandó violent del poblat.» 

 

Salvaguardar les estructures excavades

 Després de tres setmanes de treball intens, l’equip d’arqueòlegs de la Bastida, integrat per 13 universitaris de València, Alacant i Madrid, ultimen el condicionament de l’excavació «per a salvaguardar els recintes excavats i les estructures trobades», explica Vives Ferrándiz.

 

 Per a això, es cobrixen amb tela geotèxtil les zones a preservar del creixement de vegetació i dels agents ambientals «farien malbé el treball desenrotllat durant estes setmanes», explica el director de l’excavació.