El jaciment de la cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna) s’excava de forma sistemàtica des de 1989 per un equip d’investigació dirigit per Josep Fernández Peris, dins de la programació anual d’excavacions del Servici d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.

La campanya d’excavació del 2012 en la cova del Bolomor ha finalitzat esta setmana passada amb el resultat de la completa excavació d’un dels nivells geològics que major nombre de restes arqueològiques ha proporcionat.

Es tracta del nivell XII de la seqüència estratigràfica del jaciment, ubicat cronològicament entre els 180 i 130 mil anys abans del present. Este període correspon a la pulsació glacial més freda que ha succeït durant el quaternari mitjà (780-120 mil anys).

L’equip d’arqueòlegs del Bolomor, sota la direcció de Josep Fernández, porta cinc anys excavant i analitzant el material arqueològic recuperat en este nivell que, després d’esta campanya, permet confirmar de nou l’excepcionalitat de l’enclavament.

En total, el nivell XII ha proporcionat més de 15.000 restes faunístiques que han sigut atribuïdes a 20 espècies animals fòssils, que presenten una diversitat que va des del lleó fins al cigne, passant pels més abundants, com el cavall i el cervo i alguns més esporàdics, com el macaco o l’elefant.

Totes les espècies mencionades presenten evidències de processament humà en forma de marques de carnisseria i fractures intencionals sobre els ossos per a accedir a la meduŀla òssia.

Més de 3.000 peces lítiques

Les troballes arqueològiques no sols se centren en la fauna, les ferramentes lítiques també componen gran part del registre recuperat.

Actualment, el conjunt està compost per més de 3.000 peces lítiques elaborades sobre calcària, sílex i quarsita, que provenen de cantells marins, coluvials i fluvials de l’entorn de la Valldigna i, puntualment, de zones més allunyades com són les desembocadures dels rius Xùquer (Cullera) i Serpis (Gandia).

Noves perspectives per a la pròxima campanya

La directora del museu, Helena Bonet, ha manifestat que «amb la finalització enguany del nivell XII es tanca una etapa important d’investigació i s’obrin noves perspectives molt prometedores per a la campanya pròxima».

«El nivell que començarà a excavar-se el 2013 és el XIII, que l’any 2004 va proporcionar una de les evidències més antigues de l’ús controlat del foc a Europa i que enguany ha tingut la seua publicació internacional en la prestigiosa revista Quaternary International», ha afegit Bonet.
(http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1040618210004027).

Les llars publicades posseïxen una datació de 228±53 mil anys i procedixen d’una àrea reduïda del sector occidental del jaciment. En la campanya pròxima, la superfície d’excavació s’ampliarà més de 30 m² i ajudarà a entendre millor la funcionalitat i àrees d’activitat associades a estes estructures de combustió.

En la campanya pròxima, que coincidix amb el 25 aniversari de les excavacions, l’equip d’investigació de Bolomor afrontarà estes perspectives endinsant-se de forma decisiva en el debat temporal i metodològic europeu sobre l’origen i control del foc.

 

Jornada de portes obertes

Al finalitzar la campanya va tindre lloc la «Jornada de portes obertes» amb més de 200 persones que hi van accedir i van visitar el recinte arqueològic en què l’equip del Bolomor va projectar un vídeo sobre el jaciment a més d’explicar in situ l’excavació arqueològica. Va finalitzar la jornada amb tallers arqueològics didàctics on es va mostrar al públic l’elaboració de les ferramentes lítiques prehistòriques i la producció de foc.

Este tipus d’esdeveniments se suma a altres activitats semblants de tallers didàctics i recreacions històriques que realitza anualment el Museu de Prehistòria de la Diputació de València també en poblats ibèrics.