Raquel Landín és tot un símbol dins del Circuit de Carreres Populars de la Diputació i ha aconseguit el primer lloc de la classificació general femenina de la XVII edició del programa esportiu provincial. El pròxim 28 de novembre, l’atleta arreplegarà el seu trofeu en l’entrega de premis que se celebrarà al Palau de Congressos, a partir de les 20:30 hores.

 

¿Quines sensacions ha tingut en esta XVII edició del Circuit de la Dipu?

He tingut molt bones sensacions durant tot el circuit, encara que també és cert que la sort m’ha acompanyat enguany i no hi ha hagut massa competitivitat. Córrer és el que més m’agrada i des del principi em vaig marcar uns objectius que es van anar complint. És veritat que la Comunitat Valenciana compta amb atletes molt preparades, com Patricia Montalvo, una dona incansable que, a pesar de la seua edat, continua sent una participant que s’ha de tindre molt en compte.

 

¿Quina ha sigut la carrera més bonica que has disputat?

Entre totes, sens dubte em quede amb la pujada al Castell de Xàtiva, ja que es tracta d’una prova que enganya al principi, perquè no té un recorregut pla. Tant és així que en els cinc quilòmetres previs a la pujada, el traçat es convertix en un «trencacames», per estar ple de corbes. No obstant això, és una prova única que no és fàcil de trobar.

 

¿I la més dura del programa?

Podria incloure la de Xàtiva en esta categoria, però jo no la sent així. De manera que, sens dubte, em decidisc per la prova de Paterna. Els quinze quilòmetres de corbes són complicats i el circuit es fa costós.

 

¿Com veus el Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València?

Jo el veig molt bé. Es tracta d’un Circuit molt refermat, que gaudix de bona salut i compta amb una alta partició. Es tracta d’un programa amb molt de futur per a l’atletisme espanyol.

 

No obstant això, considere que si totes les proves foren de deu o quinze quilòmetres, hi hauria molta més participació, ja que hi ha carreres molt dures que no tots poden disputar.

 

¿Consideres que es tracta d’un circuit dur?

És un programa dur, perquè es tracta de proves que es fan dins dels mateixos pobles, per la qual cosa hem d’adaptar-nos a ells. A més, les llargues distàncies de moltes carreres ho fan molt més complicat.

 

¿Penses que hi ha futur per al certamen atlètic?

Jo espere que seguisca durant molts anys més. Està clar que algun dia tocarem sostre i, possiblement, es baixe el llistó. No obstant això, no serà una baixada notable, sempre que el recorregut ho permeta.