La biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València conserva els guions radiofònics originals de Maximilià Thous, manuscrits i mecanoscrits. El llibret amb els guions del programa setmanal que Thous feia en Unió Ràdio de València durant 1932 i 1933 és una de les peces més destacades del fons documental que la família del cèlebre escriptor, periodista i promotor del primer museu etnològic valencià va entregar en depòsit al museu fa diversos anys.

 

Maximilià Thous buscava el motiu del seu programa radiofònic en Unió Ràdio de València «en l'oportunitat que oferix la solemnitat del dia», i parlava de les festes i dates especials i de com les vivia la societat tradicional valenciana.

 

Astrologia valenciana i catxirulos

Fa ara 80 anys, amb motiu de la celebració dels dies de Pasqua, Thous parlà sobre astrologia valenciana. Els radiooients que varen sintonitzar Ràdio València el 5 d'abril del 1933 escoltaren la veu de Maximilià Thous dient que no tenia intenció de parlar de «astrómagos», sinó sobre «astrologia figurada, astrologia de vol curt; per davall dels núvols, però per damunt dels campanars», que no era una altra cosa sinó els cèlebres catxirulos en les seues diverses versions valencianes: catxirulos, milotxes, abadejos i estreles.

 

En la seua xarrada, Thous afirma que «la parella voladora de verdader prestigi són el catxirulo i l'estrela. La milotxa és una parent pobra i ingènua, i l'abadejo és un tio desmanegat i esquàlid».

 

En finalitzar el seu programa, Thous demanà als seus oients que donaren al llavors Museu d'Etnografia i Folklore de València, «catxirulos que sobreïsquen dels vulgars».

 

El guió del programa complet i la seua transcripció poden consultar-se en la biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia.

 

Impulsor i director del primer museu etnogràfic

Maximilià Thous, conegut popularment per ser l'autor de la lletra de l'himne regional, fou periodista, cineasta, escriptor i també l'impulsor i director del primer museu etnogràfic valencià, entre 1933 i 1939. En el seu treball diari combinava els seus diversos perfils i utilitzava el seu espai radiofònic en Unió Ràdio de València, en els anys 30 del segle XX, per a parlar de temes de cultura popular i del Museu d'Etnografia i Folklore.

 

El primer museu etnogràfic valencià nasqué el 1933 com una entitat de l'Ajuntament de València. El 1937, a instàncies del conseller republicà de Cultura, Francesc Bosch i Morata, el Museu d'Etnografia i Folklore va passar a dependre de l'Institut d'Estudis Valencians.La trajectòria del museu etnogràfic impulsat per Maximilià Thous finalitzà el 1939, quan va ser eliminat pel primer ajuntament franquista.

 

Edició científica del llegat de Thous

El Museu Valencià d'Etnologia està preparant l'edició científica dels materials llegats per la família Thous. A més de la carpeta radiofònica, el fons Thous del Museu Valencià d'Etnologia compta també amb correspondència, llibrets de falla on ell va escriure, música impresa amb lletra manuscrita, una carpeta de fitxes formades per partitures manuscrites de música popular valenciana, algun imprés i retalls variats de premsa.