La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, ha presentat hui, en roda de premsa, la nova producció expositiva del Museu de Prehistòria de València, «Viure al costat del Turia fa 4000 anys», una gran mostra interactiva que incorpora, per primera vegada en un museu de la Diputació, un servici d'audioguia multimèdia per a tots els visitants.

 

A la trobada amb els mitjans de comunicació, també ha assistit la directora del museu, Helena Bonet, i les arqueòlogues i comissàries de l'exposició María Jesús de Pedro, Eva Ripollés i Laura Fortea.

 

En la seua intervenció, Puchalt ha felicitat el Museu de Prehistòria per la proposta, «un magnífic treball amb el qual es culmina el projecte arqueològic desenvolupat al jaciment La Lloma de Betxí de Paterna, des de fa més de trenta anys, al llarg de vint-i-set campanyes d'excavació, que han convertit este poblat en un referent en els estudis sobre l'Edat del Bronze, tant per la informació aportada com pel seu excepcional estat de conservació».

 

Helena Bonet, directora del museu, ha assenyalat la qualitat del muntatge expositiu per a mostrar «un jaciment únic, excavat pel Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació, que ha proporcionat informació molt valuosa i el material inèdit de la qual supera les 200 peces i s'exhibeix al públic per primera vegada en un format que preval la difusió i la divulgació dels treballs de recerca».

 

Totes les peces exposades, de ceràmica, os, ivori i metall, procedixen del jaciment. Entre totes, destaquen especialment els dos enterraments humans, el conjunt metàl·lic, els botons d'ivori i  la ceràmica amb alguns recipients profusament decorats.

 

Bonet ha avançat que el museu ha preparat un ampli programa d'activitats complementàries a la mostra que es desenvoluparan entre els mesos de març i juny. Hi haurà xarrades, visites al jaciment i tallers per a xiquets.

 

«Wifimuseum» gratuïta per al visitant

 

«Durant l'Edat del Bronze, etapa de la Prehistòria en què es consolida l'activitat metal·lúrgica, les terres que envolten el Turia estan ocupades per nombrosos assentaments situats als vessants i cims de les muntanyes. Els grups humans que hihabiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar, tot i que alguns personatges posseïxen el poder». Així comença la narració que el visitant escolta, a través del nou sistema multimèdia, en endinsar-se en l'exposició «Viure al costat del Turia fa 4000 anys», una narració en la qual «qualsevol semblança amb la realitat és pura evidència», destaquen les comissàries de la mostra.

 

El servici d'audioguía multimèdia Wifimuseum, operatiu en altres museus espanyols com el Sefardita de Toledo o el Monestir de Sant Joan dels Reis, és un sistema sense fil, patentat per una empresa espanyola, que permet els visitants accedir a continguts multimèdia.

 

En entrar a la sala, el visitant només ha de connectar la seua terminal (telèfon o tauleta) a la xarxa wi-fi oberta expressament en l'exposició mitjançant un sistema local i ofereix l'explicació museográfica en quatre idiomes: valencià, castellà, anglès i francès.

 

Primeres arquitectures valencianes en pedra

 

La primera part de l'exposició és una narració en primera persona que endinsa el públic en La Lloma de Betxí junt amb els seus habitants, l'entorn natural, el poblat i les activitats quotidianes així com els materials que van emprar en la construcció del poblat i com va desaparèixer este assentament després d'un incendi.

 

Per a arribar a la interpretació de la vida quotidiana són importants totes les restes documentades en les excavacions arqueològiques, però hi destaquen especialment aquells carbonitzats que van quedar al sòl i que no es documenten habitualment. «Estes restes ajuden a conéixer aspectes concrets com l'alimentació, el mitjà i les activitats artesanals que es van fer», ha explicat De Pedro.

 

Segons la comissària i arqueòloga, «la destrucció del poblat va deixar segellat un sòl d'ocupació amb tot l'equipament domèstic que es trobava allí, la qual cosa facilita en gran mesurada el coneixement exhaustiu d'este lloc d'habitació».

 

«L'excel·lent conservació de les estructures constructives de la Lloma de Betxí traduïxen la importància d'esta primera arquitectura en pedra de les nostres terres», explica María Jesús de Pedro, qui ha treballat a peu de jaciment i també va dedicar la seua tesi doctoral al poblat.

 

Evidències que expliquen el discurs expositiu

 

En la segona part de l'exposició trobem les evidències que expliquen i justifiquen la narració inicial. Este espai final està dividit en nou blocs d'informació acompanyats sempre de mòduls interactius que conviden tant a la reflexió (¿Com es va destruir el poblat? ¿Quantes persones es van enterrar? ¿Quina relació tenien les dones amb el menjar?), com a la manipulació de diferents objectes i matèries. És una manera d'entendre com es treballa i com s'interpreten les restes arqueològiques.

 

En esta part els materials són originals tret dels mòduls interactius que mostren rèpliques. Tal com han assenyalat les comissàries del projecte, «hi destaca la peça que apareix en el cartell de l'exposició, sobre la qual s'han plantejat diferents propostes d'interpretació perquè l'objectiu és que el públic participe involucrant-se en tot el recorregut expositiu».