Un equip d'arqueòlegs, finançat per l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha iniciat la campanya d'excavacions en dues viles romanes pròximes al poblat iberoromà  de la Carència, de Turís, dirigits per Rosa Albiach Descals, experta en cultura romana del Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP), i Hèctor A. Orengo, del Departament d'Arqueologia de la Universitat de Notthingham.

 

Durant 18 dies duran a terme sondejos a les viles conegudes com El Garroferar de la Blanca i l'Albaina, per a delimitar i definir les àrees de producció i la seua cronologia, i investigar els tipus i la metodologia de les estructures agràries de producció i emmagatzemament innovades pels romans i que van suposar un important canvi respecte al model utilitzat pels ibers.

 

Tal com avança Rosa Albiach, «enguany hem desplaçat la intervenció sobre l’oppidum central, la Carència, declarat BIC el 2008, per a centrar-nos a les viles pròximes que ens podran aportar informació rellevant i paradigmàtica sobre els nous patrons d'assentament romans que opten per una agricultura d'explotació intensiva, utilitzant dinàmiques fluvials estacionals i també amb la dessecació d'àrees humides de gran potencial agrari».

 

Esta innovació suposa un gran canvi sobre el model agrari emprat pels ibers «que van optar per un patró d'agricultura de secà», explica Albiach.

 

Sistemes d'irrigació, adobs i desviació d'aigües

 

Entre els objectius de la intervenció destaca també la definició dels tipus de cultius desenvolupats i de les espècies cultivades, a més d'investigar el possible ús de sistemes d'irrigació i d'adobs per a incrementar la producció agrària.

 

La metodologia que s'ha de seguir es farà en quatre passos. En primer lloc, procediran a realitzar una prospecció sistemàtica intensiva al voltant de l'àrea d'inundació del riu Magre al seu pas pel territori de la Carència, per a definir tota l'àrea d'ús de cultius intensius relacionats amb les dinàmiques fluvials i el possible ús de desviacions d'aigües.

 

El següent pas serà l'excavació de trinxeres arqueològiques als jaciments més adequats per a la investigació de l'ús agrari d'esta àrea amb una doble funció, documentar la tipologia d'explotació i l’emmagatzemament agrari i recuperar restes orgàniques i mostres de sòl per a fer anàlisis geoarqueològiques i arqueobotàniques.

 

Les anàlisis arqueobotàniques derivaran en l'estudi d'isòtops i, finalment, es procedirà a la datació de materials orgànics ben estratificats per a desenrotllar una cronologia d'alta resolució de l'ocupació i l’explotació de l'àrea.

 

Experts i investigadors d'Europa i Amèrica

 

També participen en la investigació Esperança Huguet, experta en ceràmica; Alexandra Livarda, de la Universitat de Nottingham i especialista en arqueobotànica i isòtops; Ana Ejarque, de la School of Earth Sciencie and Environmental Sustainability de la Northern Arizona University, que analitzarà residus i microrestes policlíniques, junt amb Anna Gutiérrez, de l'Institut de Recherche sur les Archéomatérieux de Bordeaux 3. La micromorfologia de sòls serà tutelada per Tània Polonio, de l'Institu Català d'Arqueologia Clàssica.