Fullet desplegable amb la terminologia bàsica del vestit del torero i el picador.

Disseny d'Alejandro Rodríguez

El vestit de llums ha evolucionat de forma paral·lela a la festa taurina produint una indumentària que agrupa, com poques, el sentit pràctic i funcional amb la bellesa i la vistositat.

Des de les bandes distintives de les primeres quadrilles fins als vestits actuals, la indumentària taurina ha patit diferents reformes. En una primera etapa, el vestit va servir per a distingir el professional de la resta dels aficionats que saltaven a les places. Des d’eixe moment, el vestit començà una evolució marcada per les successives aportacions de Costillares, el Conde de la Estrella i Francisco Montes, Paquiro . Estes reformes propiciaren una reducció d’elements decoratius i un nou tall en les peces, buscant-hi una major funcionalitat. Les reformes posteriors han introduït nous materials, més lleugers, que permeten una major adaptació i facilitat de moviments.

El vestit de torejar, per a molts matadors una segona pell, significa tant la creació d’una obra artística, com una ferramenta essencial amb la qual el torero entra en lídia amb el bou. Les gammes de colors, la decoració de brodats, borles i alamares, les formes i els materials... formen un conjunt que ha d’ajustar-se a la voluntat del torero, al seu estat d’ànim, ja que amb aquesta peça el destre pot trobar la glòria o el fracàs, entrar o eixir definitivament del tron de la toreria.

Fullets elaborats per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València amb la col·laboració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València.