Fullet desplegable amb informació i terminologia de les places de bous.

Disseny d'Alejandro Rodríguez

Les places de bous constituïxen un dels espais més singulars i emblemàtics de les nostres ciutats. Estos llocs s’han convertit en edificis que configuren tant els eixos viaris de les nostres ciutats com l’imaginari festiu i col·lectiu dels seus ciutadans. Des dels primers carrers tancats per al desenrotllament de festes populars fins als actuals cóssos taurins, les places de bous han evolucionat igual que altres aspectes de la tauromàquia. L’evolució mateixa de la festa va condicionar la construcció d’uns espais que sumaren tant la seguretat d’espectadors com la vistositat de les corregudes. D'esta forma es configuraren places, desmuntables en molts casos, que perduraren a València fins al final del segle XVIII. Amb el canvi al segle XIX a València es produïx una tendència generalitzada en altres punts d’Espanya, i s’inicia un procés de substitució d’estes places desmuntables per cóssos de fàbrica. Procés que culminà amb la construcció de la plaça de bous de València, inaugurada el 1859. En les places de bous confluïxen diferents valors que les convertixen en espais de gran interés cultural. Són els espais de l’espectacle taurí en els quals cada lloc té una funció especial. També són llocs de trobada col·lectiva, en què els ciutadans s’agrupen des de fa segles per a compartir el seu temps d’oci.

Per acabar, són elements de gran valor artístic i arquitectònic que les convertix en un punt d’interés cultural i turístic.

Fullets elaborats per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València amb la col·laboració de l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València.