Els instruments populars

Díptic desplegable de figures ressaltades, de grandària 21 x 30 cm, amb el nom dels instruments més habituals de les formacions de música popular valenciana que interpreten les danses, el cant d'estil i la cercavila). Este fullet fa joc amb un altre publicat anteriorment dedicat als instruments de les bandes valencianes. Ambdós han estat confeccionats amb la col·laboració de l' Escola d'Art i Superior de Disseny de València .

 

 

Disseny i il·lustracions: Lena Hesse

Assessorament: Associació Tramús

 

La rondalla de corda

La rondalla de corda és un conjunt instrumental format principalment per guitarres, guitarrons, llaüts i bandúrries, i al qual es poden sumar panderetes, castanyoles, ferrets i altres instruments de percussió. Primordialment servix per a interpretar danses i cançons dansades, com la jota, les seguidilles o el fandango, però també les diferents variants del cant d’estil valencià o, en temps de Nadal, les cançons d’asguilando.

Més antigament, o també ocasionalment, algunes rondalles s’han acompanyat d’altres instruments populars de corda com el bandurrí, la mandolina, el violí, el llaüdí, la citra o l’octavilla; estos tres últims actualment en desús.

 

Vent

Quan s’ha d’interpretar el cant d’estil valencià, a la rondalla s’hi incorporen el clarinet, la trompeta i el trombó, els quals fan les melodies en les parts instrumentals, acompanyats per la guitarra i el guitarró.

 

Percussió

Els instruments de percussió poden variar segons el repertori o l’àrea geogràfica.

 

La dolçaina i el tabal

Conformen el duet més estés de tot el folklore valencià. La dolçaina, al llarg de les comarques valencianes, es coneix amb altres noms: xirimita, xaramita i gaita. Pertany a l’extensa família d’oboés populars que es troben a les regions de la Mediterrània. El tabal, més universal encara, també sol dir-se en diminutiu: tabalet. Són dos instruments inseparables i essencials per a la interpretació de les albaes, les danses de carrer o balls de plaça, les cercaviles i per a tota classe d’actes festius. Des de fa algunes dècades s’han format colles de dolçainers i tabaleters que fins i tot sobrepassen la vintena de membres i poden interpretar peces amb arranjaments més elaborats o acompanyar les bandes de música en el repertori de les festes de moros i cristians.

 

Hi ha un versió descarregable amb format de cartell i pdf (vegeu més avall).