Tríptic desplegable de figures ressaltades, de grandària 21 x 42 cm, amb el nom dels instruments més habituals de les bandes de música valencianes. Este fullet fa joc amb un altre dedicat als instruments populars valencians (els més importants de la rondalla, el cant d'estil i la cercavila). Ambdós han estat confeccionats amb la col·laboració de l' Escola d'Art i Superior de Disseny de València .

 

 

Disseny i il·lustracions: Lena Hesse
Assessorament: Joan Buigues Pastor

 

Destinataris
Les societats musicals locals i els seus seguidors

 

Les bandes de música valencianes

Tot i que les bandes musicals poden ser de molt diversa índole, a les comarques valencianes la paraula «banda» s’associa als grups d’instruments de vent i percussió vinculats a les societats musicals presents en quasi cada un dels nostres pobles.

Estes agrupacions, a més de ser un element central de les festes valencianes, destaquen també per la seua fonamental labor en la formació de músics des de fa moltes dècades.

Les bandes que coneixem a hores d’ara tenen el seu origen en les bandes militars de principis del segle XIX que, amb la solemnitat de les seues interpretacions, servien per a impressionar la població en les desfilades, infondre moral a la tropa o senzillament enaltir els diversos actes militars. Esta influència del caràcter militar originari encara hui queda patent en el repertori (en què abunden els pasdobles, les marxes i els himnes), els uniformes amb gorra de plat, guerrera i galons, els abanderats i la forma amb què desfilen els músics en els actes de carrer.

Podem imaginar com, a imitació d’estes bandes, es devien anar fundant d’altres semblants per a acompanyar els actes cívics i religiosos de la festa i la vida social valenciana. A mitjan segle XIX les bandes, idònies per a la interpretació a l’aire lliure, ja participaven en les celebracions populars de barris i pobles amb peces ballables com la polca, el vals, el pasdoble, la masurca i la dansa havanera, o amb la freqüent inclusió en els concerts de fragments de les òperes més populars de l’època. Al segle XX seran les protagonistes de les revetles, sobretot durant els anys 20 i 30 en què el seu repertori assimila tots els estils de la moda de l’època, com el foxtrot, el xotis o la rumba.

Hui en dia les bandes, a més de ser les principals intèrprets de la música festera, han incorporat en els seus concerts tota mena d’obres orquestrals adaptades i gaudixen d’una creixent aportació de composicions modernes, tant d’autors valencians com forans, que els permeten una projecció, inclús internacional, a través dels certàmens i concursos.

 

Terminologia emprada