El Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV), a través de l'empresa pública Tragsa, ha dut a terme una intervenció a l'entorn del Parc de Bombers de Gandia, amb l'objectiu d'eliminar la canya invasora existent i regenerar la zona amb vegetació autòctona de ribera, reduint així el risc d'incendi.

El president del CPBV, Avelino Mascarell, explica que “es tracta d'un exemple de col·laboració entre institucions públiques per a aconseguir un objectiu comú, en este cas incrementar la seguretat d'una zona estratègica, ja que a més d'albergar el Parc de Bombers de Gandia, afecta a la comunicació tant per carretera com per ferrocarril”.

En este sentit, Mascarell posa de relleu que “una de les claus de l'actuació és que l'Ajuntament de Gandia es farà càrrec del manteniment de la zona, que no sols consistix a evitar el creixement de la canya, sinó a regenerar-la amb altres espècies arbòries pròpies del clima mediterrani, molt menys perilloses en cas que es declare un incendi forestal”.

Així, la tinenta d'alcaldia de Gandia, Alicia Izquierdo, ha confirmat que “el compromís de manteniment de la zona per part de l'ajuntament, en la línia d'altres actuacions que estem duent a terme en altres enclavaments del nostre terme municipal” i ha posat en valor “la bona sintonia entre totes les parts, que ha sigut clau per a dur a terme esta acció”.

A més de l'ajuntament gandienc, els treballs executats per les brigades de Tragsa per encàrrec del Consorci de Bombers, han estat coordinats amb el personal tècnic d'ADIF -donada la proximitat de la línia ferroviària- i del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, per ser pròxims a la N-332.

En este sentit, Avelino Mascarell avança que “els llits de col·laboració que s'han intensificat amb este treball han posat sobre la taula la possibilitat de millorar la connexió del Parc amb la carretera nacional, una cosa en la qual ja estan treballant els tècnics per a estudiar la seua viabilitat”.

Característiques dels treballs

Els treballs a l'entorn del Parc de Bombers de Gandia han sigut prioritaris per al Consorci pel fet que la canya, especialment a l'estiu, presenta una elevada inflamabilitat i un agressiu comportament en cas de produir-se un incendi; un fet que adquirix major rellevància per estar la zona pròxima a dos importants infraestructures de comunicació, com són la carretera Nacional N-332 i la línia de ferrocarril que unix València i Gandia.

Les actuacions consistixen bàsicament en el desbrossament de la vegetació existent, principalment Arundo donax (canya) i la instal·lació d'una manta geotèxtil per a evitar la reproducció d'esta espècie invasora, amb l'objectiu de substituir-la per altres més pròpies de la zona i que presenten un menor risc d'incendi.

L'àrea de treball ascendix a 15.500 metres quadrats, i les malles per a impedir el creixement de la canya, una vegada afeblit el seu rizoma, ocuparan una superfície de més de 6.000 m².

La Diputació de València, gràcies a una iniciativa conjunta entre l'àrea de Carreteres i l'àrea d'Esports de la corporació, posarà en marxa un programa de conscienciació en seguretat viària que es desenvoluparà en el Circuit Ricardo Tormo de Cheste durant els pròxims mesos d'octubre i novembre de 2024.

Gràcies a este acord de col·laboració entre les dos entitats, escolars de 6é de primària i 1r d'ESO podran participar de manera gratuïta a l'Escola de Seguretat Viària que es desenvolupa en les emblemàtiques instal·lacions esportives que acullen el mundial de motociclisme, entre moltes altres proves esportives.

Les claus d'este programa s'exposaran en una jornada de treball que tindrà lloc el pròxim 13 de setembre, a les 11:00 hores, en el Centre Cultural La Beneficència de la Diputació, en la qual es convocarà a alcaldes i alcaldesses de tota la província amb l'objectiu que promoguen en els seus respectius municipis esta activitat. La jornada comptarà amb la participació de la diputada de Carreteres i vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, i del diputat d'Esports, Pedro Cuesta.

Reme Mazzolari, subratlla que “la seguretat viària és element entorn del qual giren totes les actuacions que es duen a terme sobre la xarxa de carreteres de la província, i la conscienciació dels més joves és un element fonamental per a la convivència de tots els usuaris de les nostres carreteres, siguen o no conductors”.

Mazzolari explica que “els ajuntaments s'encarregaran de traslladar el programa a les seues poblacions de manera que els joves puguen acudir mitjançant viatges organitzats al circuit, i la Diputació sufragarà el cost de la participació en les jornades, amb totes les activitats incloses”.

La diputada de Carreteres destaca “la gran labor didàctica d'esta Escola, que trasllada els missatges de conscienciació de manera pràctica i entretinguda, per al que es valen de simuladors, mini-circuits i aules específiques. en les quals es reproduixen tot tipus de situacions no sols de vehicles de motor, sinó també d'altres elements de transport com a patins o bicicletes”.

Característiques de l'activitat

Les jornades lúdiques i educatives es desenvoluparan durant els mesos d'octubre i novembre de 2024 en les pròpies instal·lacions del Circuit Ricardo Tormo de Cheste, en horari de 09:30 a 16:00.

Per a poder accedir a l'activitat, hauran d'assistir un mínim de 50 alumnes i un màxim de 100 per dia, garantint el Circuit l'exclusivitat de l'ús de les instal·lacions on es duen a terme les activitats programades.

La jornada es dividirà en dos parts diferenciades: una teòrica que s'impartirà a les aules, una altra pràctica que tindrà lloc en el mini circuit de seguretat viària amb l'ús de vehicles aptes en funció de cada edat. Així mateix, els participants podran conéixer totes les instal·lacions del circuit de velocitat gràcies a una visita guiada programada amb la qual finalitzarà cada sessió.

Col·laboració amb el circuit

Este programa s'afig a la col·laboració que ha posat en marxa la Diputació de València, a través de l'àrea d'Esports que dirigix el diputat Pedro Cuesta, amb el Circuit Ricardo Tormo de Cheste, gràcies a la qual la corporació provincial promocionarà diverses carreres de velocitat durant este 2024. “Amb este suport reforcem el nostre compromís amb el circuit i amb el desenvolupament de la carrera esportiva dels pilots de la província, perquè puguen continuar progressant i competint”, ha declarat Pedro Cuesta.

El Monestir del Corpus Christi de Llutxent, un dels elements patrimonials més destacats de la Diputació de València, serà rehabilitat de manera integral, segons ha anunciat la diputada provincial de Projectes Tècnics i vicepresidenta segona de la institució provincial, Reme Mazzolari.

“Durant molt de temps, -explica Mazzolari- l'únic manteniment que hi ha hagut han sigut intervencions puntuals a través de programes mixtos de formació i ocupació, però no hi havia una visió integral i estratègica que presidira les diferents actuacions amb l'objectiu de posar en valor l'enorme valor històric i cultural de l'immoble, que és una de les joies del patrimoni de la Diputació, i per tant, de tots els valencians”.

El Monestir del Corpus Christi de Llutxent, uno de los elementos patrimoniales más destacados de la Diputació de València, será rehabilitado de manera integral, según ha anunciado la diputada provincial de Proyectos Técnicos y vicepresidenta segunda de la institución provincial, Reme Mazzolari.

“Durante mucho tiempo, -explica Mazzolari- el único mantenimiento que ha habido han sido intervenciones puntuales a través de programas mixtos de formación y empleo, pero no había una visión integral y estratégica que presidiera las diferentes actuaciones con el objetivo de poner en valor el enorme valor histórico y cultural del inmueble, que es una de las joyas del patrimonio de la Diputació, y por lo tanto, de todos los valencianos”.

La rehabilitación integral del Monestir se llevará a cabo a través de diferentes fases de actuación. La diputada de Proyectos Técnicos explica que “el motivo no es solo presupuestario, ya que se trata de una gran inversión por parte de la Diputación, sino que también facilita nuestro objetivo de ir abriendo a la ciudadanía las zonas sobre las que se vaya actuando”.

El inicio del proceso de intervención lo marcarán los estudios arqueológicos sobre la fachada de la iglesia que forma parte del complejo histórico, “que servirá como punto de partida para establecer la estrategia de intervención”, subraya Reme Mazzolari, “para, de manera paralela, ir estudiando las actuaciones en otros lugares como la zona de enterramiento de los antiguos monjes, bajo la cual los técnicos afirman que podría haber un osario”.

Otras zonas que se consideran prioritarias a la hora de establecer el plan de actuación son las estancias que se sitúan alrededor de claustro, uno de los elementos más relevantes del complejo.

Construido en el XV, reconstruido en el XVIII

El Monestir del Corpus Christi de Llutxent fue construido por la orden de los dominicos principalmente en el siglo XV, vinculado al "Milagro de los Corporales" que, según la tradición, ocurrió en este lugar en el siglo XIII.

La actual distribución de este enclave se articula alrededor de tres espacios bien diferenciados: el claustro -de estilo neoclásico-, la iglesia y un patio de servicio alrededor del cual giran los elementos auxiliares del monasterio (bodegas, silos, almacenes, despensas, horno etc.).

Su popularidad creció cuando alrededor de 1475 se convirtió en Universidad con capacidad para la formación de religiosos en Artes y Teología, para llegar a su esplendor durante los dos siglos posteriores como seminario para los frailes misioneros en América.

Durante el siglo XVIII tuvo que ser reconstruido tras verse afectado por un incendio durante la Guerra de Sucesión. Así, el claustro de estilo neoclásico y con cinco arcos de medio punto apoyados en pilastras, data de esta fecha.

En el siglo XIX, la desamortización de Mendizábal y el saqueo de los franceses provocaron que se convirtiera en masía, antes de pasar a propiedad de la Diputació de València, que con este plan de rehabilitación trata de devolver todo el esplendor de este conjunto histórico y cultural.

L'accés a la Cueva del Turche és ara més segur després d'habilitar l'Ajuntament de Buñol un aparcament públic els accessos del qual han sigut condicionats pel Servici de Conservació de Carreteres de la Diputació de València.

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, indica que “l'alcaldessa, Virginia Sanz, ens va traslladar la problemàtica de seguretat que suposava l'accés a este paratge i trobàrem en el Servici de Conservació de Carreteres una fórmula per a dirigir el trànsit cap a una parcel·la que s'ha habilitat com a zona d'aparcament segur, separat de la CV-425, una carretera que té una intensitat de trànsit de més de 6.000 vehicles al dia”.

Mazzolari, també vicepresidenta segona de la corporació provincial, posa l'accent en “el paper de la Diputació com a institució pròxima als ajuntaments, en la qual la capacitat d'escolta és fonamental per a donar resposta a les necessitats dels municipis”. Aclarix que “a este assumpte li hem donat màxima prioritat perquè cada dia eren molts els visitants que aparcaven al costat de la carretera i feien maniobres perilloses per a estacionar, arribant a circular caminat per la pròpia calçada, en molts casos amb xiquets i carregats de tota mena de trastos”.

Per part seua, l'alcaldessa, Virgina Sanz, explica que “la problemàtica de l'accés a la Cova del Turche era un tema que teníem identificat fins i tot abans d'arribar a l'alcaldia, i ens vam posar a treballar per a solucionar-lo des del minut zero de legislatura”. Agraïx “a la Diputació, i molt especialment a la seua vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, la seua intervenció que ha sigut la clau perquè hui puguem obrir al públic esta zona segura”.

Els treballs del Servici de Conservació de Carreteres de la Diputació en la parcel·la, que ha sigut cedida a l'ajuntament per un veí de Buñol, han consistit en buidar i esbrossar tant la zona d'aparcament com l'itinerari d'accés; a més del condicionament mitjançant treballs de moviment de terres i compactació; i l'habilitació i protecció viària de l'accés des de l'aparcament fins a l'entrada al camí del Turche.

La Diputació de València ha firmat un conveni de col·laboració amb l’Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET), del qual també forma part la Universitat de València, gràcies al qual les estacions meteorològiques que la corporació provincial ha desplegat en tots els municipis valencians seran homologades per l'associació meteorològica referent en el nostre territori.

Amb l'objectiu final de poder posar a la disposició de les entitats locals i dels ciutadans de la província un major nombre de dades meteorològiques, l'àrea d'Innovació de la Diputació de València, que dirigix el diputat Juan Ramón Adsuara, ha aconseguit desplegar una xarxa d'estacions meteorològiques per tota la província, concretament una per cadascun dels nostres 266 municipis. Això ha sigut possible gràcies a una ajuda de 75.000 euros procedent del programa de Destinacions Turístiques Intel·ligents de la institució provincial.

Del que es tracta ara és d'assegurar la màxima qualitat i precisió de les dades arreplegades a través d'estes estacions meteorològiques. Per a això AVAMET homologarà cadascuna de les 266 estacions meteorològiques, revisant i verificant l'estat de la seua instal·lació i la qualitat dels aparells de mesurament de les variables meteorològiques.

Xarxa col·laborativa d'estacions

Una vegada obtinguda l'homologació, les estacions s'integraran en la xarxa col·laborativa d'AVAMET. La finalitat d'esta xarxa és tindre un millor coneixement del clima de totes les comarques i poblacions de la Comunitat Valenciana i conéixer de forma més precisa les condicions meteorològiques en temps real, la qual cosa resulta de gran utilitat en cas de situacions meteorològiques adverses o extremes.

“La nostra plataforma arreplegarà totes les dades meteorològiques d'estes estacions, i les traslladarem a AVAMET. Amb eixes dades, es crearà un algorisme que serà capaç de predir amb exactitud un fenomen meteorològic i fins i tot estudiar l'estat del sol en cada comarca, una informació de gran utilitat que s'oferirà a agricultors, cooperatives, associacions, etc.”, explica el diputat d'innovació, Juan Ramón Adsuara.

A més, la inclusió de tots els ajuntaments de la província de València dins de la xarxa d’AVAMET comporta nombrosos avantatges i servicis associats, com l'accés als seus servicis meteorològics o l'obtenció de certificats en cas d'episodis meteorològics que deriven en reclamacions a companyies asseguradores. En condicions normals AVAMET oferix este servici als seus associats sobre la base d'un cost que, a través d'este conveni, assumirà la Diputació de València perquè tots els ajuntaments puguen beneficiar-se d'això.

En definitiva, este conveni permet satisfer l'interés comú de les dos entitats, ja que suposa la millora de la recollida, anàlisi de les dades i la seua posada a disposició a les entitats locals i ciutadans de la província. El vicepresident d’AVAMET, Vicente Ibáñez, ha destacat que “per a nosaltres és essencial poder comptar amb dades meteorològiques de les 266 localitats de València, perquè així disposarem de dades distribuïdes de manera homogènia per tot el territori. Això servirà per a gestionar molt millor les emergències climàtiques i també per a realitzar estudis sobre la variació del clima al llarg dels anys”.

La Diputació de València ha concedit una ajuda de prop de 9.000 euros a Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme per a la realització del projecte ‘Els treballs forçats durant el franquisme. Espais per conéixer i divulgar en terres valencianes’, en el marc de les subvencions a entitats memorialistes que atorga cada any la delegació de Memòria Democràtica que dirigix la vicepresidenta Natàlia Enguix.

La mateixa Enguix destaca “la importància de la divulgació en matèria de memòria, que les institucions col·laborem amb els organismes i entitats que treballen per a donar a conéixer a les noves generacions eixa part de la història que va quedar incompleta i s'ha tractat d'ocultar”. En este cas, la vicepresidenta de la Diputació i diputada de Memòria ha posat en valor “les investigacions que s'han realitzat i es continuen realitzant sobre els treballs forçats que van haver de fer els presos de guerra per a construir infraestructures importants com és el pantà de Benagéber, una obra pública que ha d'estudiar-se en els centres educatius com a part de la història d'Espanya”.

El principal objectiu del projecte d’Acció Ciutadana finançat per la Diputació és impulsar el pantà de Benagéber com a lloc de referència en la Comunitat sobre el treball forçat en els primers anys del franquisme. La intenció és que la població en general i l'alumnat preuniversitari en particular coneguen els detalls d'esta obra pública en la qual va participar un batalló d'al voltant de 600 presos polítics.

A més de recopilar i adaptar per a la seua difusió la informació existent sobre la història del pantà, el projecte inclou visites guiades als antics barracons de presos, a càrrec de l'arqueòleg responsable de la restauració d'estos barracons, i un díptic informatiu sobre la participació dels presos republicans en la construcció de la infraestructura hídrica.

La iniciativa d’Acció Ciutadana presentada a la convocatòria d'ajudes a associacions memorialistes de la Diputació, que enguany ha invertit al voltant d'un milió d'euros en subvencions tant per a col·lectius com ajuntaments en matèria de memòria, inclou també dos conferències amb investigadors que aportaran nova informació sobre la matèria i l'elaboració d'una unitat didàctica i panells expositius sobre el treball forçat i el pantà de Benagéber. Este material es difondrà entre els alumnes de 4t de l'ESO i 1r i 2n de Batxillerat, cases de cultura i centres socials.

La vicepresidenta Enguix recorda que la Diputació “ha reforçat les ajudes econòmiques que ve donant en els últims anys tant als ajuntaments com a les associacions memorialistes i de familiars de les víctimes de la Guerra Civil”. No obstant això, “per a nosaltres és tan important contribuir a eixos treballs de localització, exhumació i identificació de les restes de les víctimes com la tasca divulgativa de contar la història tal com va ser, amb les seues crueltats i els seus errors, perquè eixos errors no tornen a repetir-se mai”.

Els ajuntaments valencians de menys de 15.000 habitants poden sol·licitar ja a la Diputació les ajudes per a polítiques de suport a la diversitat sexual. El termini per a la sol·licitud d'estes ajudes és de 20 dies hàbils a partir d'este mateix dimarts, i el pressupost global per a la convocatòria és de 350.000 euros, tal com va avançar la vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix. El Butlletí Oficial de la Província (BOP) va publicar este dilluns l'anunci de la convocatòria per a activitats de diversitat sexual, especialment del col·lectiu LGTBI.

En paraules de la vicepresidenta Enguix, “hem volgut que les ajudes se sol·liciten pel procediment de concurrència competitiva i que siguen prepagables una vegada s'hagen concedit, en la línia de gestió que estem portant per a obtindre major justícia i eficiència pel que fa a les subvencions”. A més, “reforcem la discriminació positiva cap als municipis que més necessiten el suport de la Diputació per a realitzar determinades activitats, en tindre menys recursos per a esta mena d'activitats educatives i de sensibilització en matèria de diversitat”.

En este sentit, La Diputació de València s'ha compromés a “treballar intensament per a afavorir que les poblacions més xicotetes, on pot haver-hi una falta d'activitats per a promoure la diversitat, tinguen els recursos necessaris per a fer-ho”. Enguix reitera el seu suport a la diversitat sexual i es proposa dur a terme accions per a denunciar la lgtbifobia, així com reivindicar una província “orgullosa de la seua diversitat”. Igualment, proposa “una educació per a la tolerància basada en la igualtat i la qualitat que permeta a la joventut formar-se cap a una societat democràtica i de dret”.

Tots els ajuntaments valencians de menys de 15.000 habitants poden realitzar la seua sol·licitud per a realitzar este tipus d'activitats de promoció de la diversitat sexual. La delegació que dirigix Natàlia Enguix estudiarà les propostes i repartirà la partida de 350.000 euros entre les diferents sol·licituds aprovades. El text de la convocatòria i els seus annexos estan disponibles en /igualtat

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, va reivindicar este dilluns a Bétera que la Festa de les Alfàbegues siga declarada d'Interés Turístic Nacional. Durant el seu discurs com a mantenidor de l'acte d'obertura de la festa, Mompó va defensar “la importància de posar en valor allò que és nostre” i va garantir que la corporació que dirigix continuarà impulsant el coneixement de les Alfàbegues i tot el que envolta la celebració de les festes d'agost de Bétera.

El president va participar en l'acte de presentació de les obreres i majorals de les festes patronals de Bétera en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció. Vicent Mompó es va mostrar orgullós de poder intervindre en l'acte celebrat en l'Albereda i que obri les portes de les festes de Bétera, i va agrair als veïns i veïnes del municipi del Camp de Túria “la seua defensa de les nostres senyes d'identitat i la implicació en les tradicions que demostren la riquesa cultural i festiva de la nostra terra”.

Mompó va destacar “l'esforç que està realitzant l'ajuntament, amb l'alcaldessa Elia Verdevío al capdavant, per a aconseguir eixe reconeixement que mereixeu i que acabareu aconseguint perquè no ens detindrem; sabeu que teniu el suport de la Diputació en eixe camí que heu emprés”. I va felicitar les protagonistes de les festes de 2024: Alba Aznar i Sonia Amposta com a Obreres Fadrines, i Pilu Ricart i Pepi Morcillo com a Obreres Casades. Sense oblidar-se dels majorals que les acompanyaven.

A més de posar en valor l'element central de la festa, les Alfàbegues, “el primer regal que vaig rebre d'un municipi valencià com a president de la Diputació”, el president Mompó també va reivindicar l'ús de la pólvora al carrer, perquè “no podem parlar de les nostres festes sense parlar de la pólvora”. Al llarg del seu discurs, Mompó va enaltir a figures il·lustres del poble com Maruja i Amparo Martínez, ‘Les de la Palmera’, i la desapareguda Paquita Ricart, entre altres, i va reconeixer el treball d’artesanes i artesans com María Aparici ‘La Pelangra’, Rosafina Miralles ‘La Melitona’ i Vicente Fuentes ‘Petana’, que contribuïxen al lluïment de les festes.

Els veïns del municipi de Siete Aguas ja estan més prop de poder recórrer de manera segura els dos quilòmetres que separen el nucli urbà del poble de l'estació de Renfe. L'àrea de Carreteres de la Diputació de València, encapçalada per la vicepresidenta segona Reme Mazzolari, ha anunciat, després de l'adjudicació del projecte, que les obres per a la construcció de la via per a ciclistes i vianants que unirà el municipi de l’Hoya de Buñol amb l'estació de ferrocarril, començaran durant la primera quinzena de setembre.

La nova infraestructura, que transcorrerà al llarg de la carretera que arriba al municipi des de la A-3 i en el traçat de la qual es troba l'accés a l’estació, compta amb un pressupost de 750.000 euros i un termini d'execució de sis mesos. Es tracta d'un clar exemple de la decidida aposta per la mobilitat segura de ciclistes i vianants que està duent a terme la Diputació de València que dirigix Vicent Mompó.

“La Diputació ha estimat oportú el condicionament d'este itinerari per als vianants i ciclistes, amb l'objectiu d'avançar cap a un patró més equilibrat de mobilitat en el qual els desplaçaments a peu i amb bicicleta tinguen un paper cada vegada més rellevant, incidint en una millora constant dels nivells de seguretat per a facilitar eixos trajectes, de tal forma que es realitzen en condicions de seguretat i confort adequades”, ha explicat Reme Mazzolari.

L’obra donarà solució a les reivindicacions de la població, ja que actualment la carretera que unix els dos punts (CV-388) no compta amb unes condicions mínimes de seguretat perquè puguen transitar pels vorals tant els vianants com els ciclistes.

Detalls de l'obra

Les obres projectades consistixen en la construcció d'una via per a ciclistes i vianants de 1.800 metres des de l’estació de Siete Aguas al nucli urbà, que discorrerà al costat de la plataforma actual de la CV-388, pel seu marge dret en sentit Siete Aguas, i segregada d'esta mitjançant un element separador.

En el tram que passa sobre la plataforma de l'AVE, se segregaran les vies ciclista i per als vianants, continuant els ciclistes sobre la plataforma actual de la carretera (mitjançant el pintat de la via ciclista sobre el paviment actual del voral i part de la calçada) i els vianants per la vorera existent en el pas superior.

A més, amb la finalitat d'incrementar la seguretat de ciclistes i vianants quan siga de nit, el nou traçat comptarà amb il·luminació fotoluminiscent en els dos costats de la nova via. També es durà a terme la instal·lació de la senyalització vertical de l'itinerari i el pintat de la senyalització horitzontal.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha donat llum verda a una línia de subvencions als ajuntaments de la província que, amb un pressupost total d'1.675.000 euros, està destinada tant a la gestió de paratges naturals municipals com a les actuacions en llits de rius i zones humides destinades a la substitució de canyes per altres espècies que presenten un menor risc d'incendi, a l'eliminació d'altres espècies invasores i d'abocadors incontrolats que afecten espais naturals.

Una de les novetats de la convocatòria respecte a edicions passades és que els municipis podran concórrer a les dos modalitats, establint un import mínim d'ajuda de 6.000 euros i un màxim de 40.000; tenint com a data límit per a presentar les sol·licituds el pròxim 16 de setembre.

El diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, destaca “l’enorme valor mediambiental d'estos pulmons verds de la província de València, que cada vegada compten amb més visitants, per la qual cosa encara és més rellevant la labor de gestió i manteniment per part dels ajuntaments”.

Així mateix, Mascarell incidix en “la importància de la línia d'ajudes destinada a actuar en llits i riberes de barrancs i rius, substituint la canya per altres espècies menys invasores, reduint així el risc d'inici i transmissió d'incendis”.

Actuacions en riberes de rius

Del muntant global de les ajudes, que ascendix a 1.675.000 euros, un total d'1.275.000 euros estan destinats a actuacions com l'eliminació de canya en les riberes dels espais naturals fluvials, zones humides i altres espais naturals d'interés turístic, ecològic i/o mediambiental, tal com arrepleguen les bases de les subvencions.

Estos treballs arrepleguen aspectes com l'actuació sobre espècies exòtiques invasores, tant de flora com de fauna, així com el manteniment de zones on s'haja realitzat eixa labor en períodes anteriors; la gestió de la vegetació que contribuïsca a millorar la biodiversitat existent i millorar la funció de corredor biològic i la qualitat de l'aigua mitjançant la creació de marges de vegetació de ribera i filtres verds; i l'eliminació d'abocadors incontrolats pròxims.

Parcs Naturals Municipals

Quant a la gestió dels Parcs Naturals Municipals, la Diputació destina 400.000 euros per a actuacions subvencionables que inclouen, entre altres aspectes, la millora de la qualitat de l'aigua mitjançant la creació de marges de vegetació de ribera i filtres verds; la gestió de la vegetació per a millorar la biodiversitat existent; recuperació i conservació d'espècies amenaçades, protegides o singulars; condicionament de centres de conservació, recuperació i divulgació de fauna i flora; i altres destinades a potenciar el coneixement de l'ecosistema. Així mateix, s'inclou la gestió de la vegetació per mètodes ramaders i el condicionament d'elements que afavorisquen el turisme ambiental, així com activitats esportives autoritzades.