El jurat del Premi d'Arts Visuals Alfons Roig 2024, que entrega la Diputació de València, ha fet públic este dimecres el nom de les premiades en les seues dos categories. La pintora valenciana Isabel Oliver ha sigut la guardonada en la categoria de millor trajectòria artística, mentre que la fotògrafa i artista interdisciplinari Laura Palau ha guanyat el premi al millor projecte artístic per la seua obra ‘Segunda Mordida’.

L'àrea de Cultura de la Diputació de València, que dirigix el diputat Paco Teruel, enrtega cada dos anys el Premi d'Arts Visuals Alfons Roig, amb la finalitat de reconéixer la creativitat i dedicació dels artistes en les diferents disciplines proposades. Estos premis passen per ser uns dels millor dotats econòmicament de tota España en el sector, amb una dotació de 20.000 euros per al guanyador al projecte i una assignació de 25.000 euros al premi a la trajectòria.

Després de conéixer-se el nom dels guanyadors, Paco Teruel, que exercix de president del jurat, ha destacat “l'elevada qualitat de tots els projectes presentats. Any a any es comprova com el nivell es manté i fins i tot millora, la qual cosa convertix a estos guardons en un dels més rellevants en el món de les arts plàstiques, que en esta edició reconeixen el treball d'estes dos grans artistes. Això suposa també un estímul per a aquelles persones que s'esforcen per garantir uns estàndards d'elevada qualitat artística i creativa”.

Les premiades

Els membres del jurat han atorgat el premi a la pintora valenciana Isabel Oliver per la seua trajectòria, primer en el Pop Art Feminista valencià i, a partir dels anys 70, per la seua vinculació amb una pintura compromesa que dura fins al dia de hui, el reconeixement del qual es materialitza amb la concessió del Premi Alfons Roig.

Així mateix, la fotògrafa i artista interdisciplinària valenciana Laura Palau, ha obtingut el premi al millor projecte artístic per l'obra ‘Segunda Mordida’. En concret, el jurat ha descrit a Laura Palau com a agricultora urbana i cosmopolita rural, el treball de la qual creua els espais del camp i la ciutat. També ha reconegut el fet que la seua trajectòria de caràcter interdisciplinari no oblida les pràctiques col·laboratives i comunitàries.

Jurat i història del premi

Els projectes candidats als premis han sigut avaluats per un jurat compost per persones de reconeguda trajectòria i experiència en l'àmbit de les arts plàstiques i visuals. Cal destacar la presència del pintor valencià Rafael Armengol, premi Alfons Roig, o la barcelonina Teresa Lanceta, guanyadora a la trajectòria artística en l'última edició i Premio Nacional de Artes Plásticas 2023. També han participat l'artista i investigadora Ana Navarrete, el també artista i professor Jesús Palomino, i la catedràtica de Belles arts de la Universidad de Murcia, Isabel Tejeda.

El premi de la Diputació de València, amb caràcter biennal, va ser constituït per primera vegada en 1984 i ha servit per a la promoció i reconeixement de figures emblemàtiques de l'art valencià com Josep Renau, Eusebi Sempere, Andreu Alfaro, Miquel Navarro, Soledad Sevilla, Artur Heras, Carmen Calvo o Ángela García Codoñer, entre molts altres.

La Diputació de València celebrarà enguany la setena edició del seu Feminari, el congrés feminista que va nàixer en 2016 i que en esta ocasió commemorarà el vinté aniversari de l'entrada en vigor de la Llei orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere. Així ho ha avançat la vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix, qui ha donat a conéixer les dates d'un esdeveniment que tindrà lloc en la vesprada del dimecres 27 de novembre i la matinal del dijous 28.

Enguix explica que és un bon moment per a “analitzar com va influir la legislació internacional, principalment l'europea, en l'elaboració d'una llei fonamental que hui dia continua tenint molts reptes pendents”. L'actualització de la norma per a fer front a la violència exercida contra les dones “és un tema de debat molt necessari, ja que la llei estatal només contempla com a casos de violència de gènere aquells en els quals l'agressor és parella o ex parella sentimental de la víctima, mentre que lleis autonòmiques més recents han donat resposta a este buit incorporant altres casos que acaben igualment amb la vida de les dones”.

En opinió de Natàlia Enguix, “l'ampliació del concepte de violència de gènere és una realitat que hem de contemplar en la legislació, com ja va apuntar a Mèxic Marcela Lagarde, la dona que va encunyar el terme feminicidi en referència als assassinats massius de dones dins i fora de les relacions de parella”. Lagarde és la fundadora de la Xarxa d'Investigadores per la Vida i la Llibertat de les Dones i un dels referents del feminisme en Latinoamèrica.

El perfil de Marcela Lagarde s'ajusta a la intenció de la vicepresidenta Enguix d'ampliar a l'àmbit internacional l'elecció de les ponents en Feminari. “Serà una de les principals novetats del congrés, la participació de figures de referència del feminisme en l'àmbit internacional, especialment per la visió legislativa que volem aportar i la comparativa amb les nostres lleis autonòmiques i estatals”, apunta Enguix.

Punt d'inflexió

La responsable provincial d'Igualtat ha recordat el cas d'Ana Orantes, la dona granadina que després de denunciar en una entrevista televisiva la violència a la qual havia sigut sotmesa per part del seu ex marit durant 40 anys, va ser assassinada per este dies després. “El cas d'Ana va suposar un punt d'inflexió al nostre país. El seu testimoniatge en televisió comptant les contínues agressions a ella i els seus fills, i la decisió del jutge que va dictaminar que compartira habitatge amb el seu agressor van ser situacions molt greus que mostraven per primera vegada en un mitjà de masses el que és la violència de gènere”, assenyala Enguix.

El testimoniatge televisiu d'Ana Orantes i el seu posterior assassinat a les mans de la seua ex parella en 1997 va ser l'espoleta que va impulsar definitivament l'acció política per a legislar en matèria de violència exercida contra les dones. No obstant això, la Llei estatal contra la Violència de Gènere va ser aprovada el 28 de desembre de 2004 i va entrar en vigor un mes després, ja en 2005.

Setena edició

El Feminari de la Diputació de València va nàixer en 2016 amb Jorge Rodríguez com a president de la corporació i Isabel García com a diputada d'Igualtat. Els dos van donar vida a la primera àrea d'Igualtat en els 200 anys d'història de la institució, i van crear un congrés que pretén recuperar la tradició del feminisme valencià i donar respostes a temes actuals. Des d'eixe moment, s'han abordat temes com l'economia feminista, les dones en la Constitució, la relació del moviment feminista amb l'esport, la política o la religió, l'aportació al col·lectiu LGTB, la coeducació, els reptes feministes després de la pandèmia, la dona com a arma de guerra i la relació del feminisme i la democràcia.

En les sis edicions anteriors, celebrades en espais com La Petxina, el Centre del Carme i el Teatre Principal, han participat ponents com la catedràtica de Filosofia Moral i Política Amelia Valcárcel, padrina del Feminari; les escriptores Laura Freixas, Rosa Regàs i Alicia Miyares; les ex ministres Carmen Alborch, Cristina Narbona i Carmen Calvo; les periodistes Rosa Solbes i Sandra Barneda; la fiscal Rosa Guiralt; la precursora del feminisme constitucional, Julia Sevilla; i la mèdica forense Purificación Beltrán, entre moltes altres.

El diputat provincial de Medi Ambient, Avelino Mascarell, ha visitat junt a l'alcaldessa de Barx, Esther Vidal, el tram de carretera d'accés al Mondúver que va quedar tallat després dels despreniments de l'est cap de setmana, per a analitzar possibles escenaris d'intervenció, junt a personal tècnic de prevenció de riscos geològics de la Diputació de València.

Mascarell ha anunciat "una intervenció d'urgència per a habilitar el pas del personal de vigilància que només disposa d'este camí per a accedir a l'observatori de prevenció d'incendis forestals de la Generalitat Valenciana".

El diputat de Medi Ambient ha especificat que "el condicionament de la zona estarà operatiu, en esta primera fase, exclusivament per a vehicles degudament autoritzats" i ha avançat que "els tècnics de riscos geològics ja estan analitzant possibles actuacions per a garantir la seguretat de la zona, amb l'objectiu que puga obrir-se de nou al trànsit".

Avelino Mascarell ha volgut traslladar un missatge en de tranquil·litat a l'alcaldessa Esther Vidal: "la Diputació no es desentendrà, ni molt menys, d'esta problemàtica, encara que el camí d'accés no siga de titularitat provincial; al contrari: en esdeveniments sobrevinguts com este és quan més a prop hem d'estar dels ajuntaments, i per tant de la ciutadania, intentant vetlar per la seguretat de tots i abordant possibles solucions en coordinació amb els ajuntaments afectats".

El despreniment va tindre lloc la matinada del diumenge al dilluns en pista forestal que servix d'accés al cim del Mondúver en La Drova, a Barx. Les grans roques despreses han causat danys en l'asfalt i els marges de la via, els quals seran analitzats pel personal tècnic de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació.

Les formes naturals i geomètriques, el paisatge i l'acció de l'ésser humà s'entrellacen en els llenços de Vicent Machí que donen nom a la mostra ‘La memòria del terra’. Com a pinzell, el sòl, la terra del nucli històric de Gavarda, “l'empremta de les voreres, carreteres i descampats en els quals abans s'erigia una casa i les ruïnes de les vivendes que van ser assolades per la pantanada de Tous del 20 d'octubre de 1982”, ha apuntat la comissària de la mostra, Johanna Caplliure.

La Sala Alta del MuVIM, Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, acull esta mostra, que “rendix un homenatge al nucli històric de Gavarda mitjançant un recorregut performance a través de l'arrossegament d'una estructura de fusta amb una tela engrapada, tal com es veu en el vídeo de la mostra”, comenta l’artista Vicent Machí.

Machí comenta també que sempre s'ha sentit atret per les formes geomètriques i orgàniques així com la simultaneïtat entre elles. “Per a esta mostra tenia com a pretext aïllar estes formes perquè no ocuparen tot l'espai del bastidor, per això vaig realitzar uns llenços de gran format, i en la figura es plasma l'arrossegament que faig, deixant veure el sòl, la qual cosa dona lloc a una espècie de petjada que crea un metapaisatge”.

Per part seua, el cap d'Exposicions del MuVIM, Amador Griñó, ha assenyalat que Vicent Machí “és un jove valor ja consolidat amb molts premis en el seu currículum, però sobretot és un treballador; darrere de cada obra hi ha una història i Vicent Machí ens està contant la seua”.

“Machí es nega al fet que la memòria desaparega -continua Griñó- ell treballa des del no figurativisme, des d'estes composicions estèticament perfectes, construint els seus quadres a partir del propi terreny del qual està parlant, la qual cosa dona lloc a unes composicions precioses”.

Vicent Machí

El treball de Vicent Machí (Gavarda, 1997) s'inspira en el paisatge entre el que se suposa natural en este i el complex entramat d'unes certes formes que es poden observar en el llegat d'esta localitat. Treballa unes estructures plàstiques de caràcter abstracte però identificables. D'una banda, es pot observar un llenç que efectua el seu paper com un registre del sòl de Gavarda, i és que Machí sostrau en el seu arrossegament l'empremta del municipi. D'altra banda, es poden observar dos formes geomètriques, la circumferència i el rectangle que servixen com a dispositiu modular per a crear jocs de pressió i formes entre el sòl i el llenç.

Així, ‘La memòria del terra’ està composta per una desena de llenços de gran format i un vídeo que arreplega l'acció realitzada per l'artista per a efectuar les peces on el físic del terreny, així com l'experiencial de l'activitat cobren un sentit memorístic. Estes peces, produïdes per a esta mostra que acull el MuVIM, continuen un treball previ realitzat en la seua sèrie ‘Sobre el paisaje’. En les dos Gavarda és la protagonista. El paisatge de Gavarda es convertix en un escenari on conviuen les formes naturals i l'acció de l'ésser humà, configurant una amalgama sedimentària d'històries que s'entrellacen per a contar el passat. Machí arreplega les partícules epidèrmiques del sòl de Gavarda component una espècie de memòria de la pols que servix com a estudi estratigràfic de la vida en esta localitat.

El Museu de Prehistòria de València acull des d'esta setmana els volums de la biblioteca de l'Institut Valencià d'Egiptologia, entre els quals es troba el llegat del cèlebre egiptòleg Pedro Costa. Tot aquell que estiga interessat a ampliar els seus coneixements sobre l'Antic Egipte, té disponible en este centre propietat de la Diputació de València una nova col·lecció formada per 640 volums, en la qual es reunixen alguns dels més importants exemplars sobre Egiptologia del segle XX.

Entre els seus fons bibliogràfics cal destacar la pràctica totalitat dels números de la revista Journal of Egyptian Archaeology, editada a inicis del s. XX, o la monografia Egipte de George Ebers, publicada a la fi del s. XIX. Esta col·lecció, hui ja a la disposició de tots els visitants del Museu de Prehistòria de València, complementa la secció dedicada a Egipte de la pròpia biblioteca del museu propietat de la Diputació de València.

Això ha sigut possible gràcies a la relació institucional que existix actualment entre el Museu de Prehistòria de València i l'Institut Valencià d'Egiptologia, que es va iniciar en 2019 per a col·laborar en diverses activitats com, per exemple, conferències, jornades, seminaris i altres propostes docents i culturals.

La bona sintonia entre les dos institucions ha possibilitat que la biblioteca d'este institut, inclòs el llegat de Pedro Costa, s'haja depositat, a través d'un comodat (contracte pel qual es dona o rep prestada una cosa de les quals poden usar-se sense destruir-se, amb l'obligació de restituir-la), a la biblioteca del museu dependent de la Diputació.

Pedro Costa

Pedro Costa va ser un eminent egiptòleg valencià que, al llarg de la seua vida, va ser membre de la Egypt Exploration Society de Londres, de la Fondation Égyptologique Regne Élisabeth de Brusel·els i de la Société Française de Egyptologie de París.

Després de la seua mort, els seus fills, Belén Costa i Pedro Costa, van donar al Museu de Prehistòria de València el fons fotogràfic relatiu als estudis de jeroglífics i monuments d'Egipte que el doctor Costa havia col·leccionat en els seus nombrosos viatges. Esta donació està formada per un total de 2.391 diapositives i, hui dia, està totalment digitalitzada.

D'altra banda, els seus hereus també van donar la seua biblioteca a l'Institut Valencià d'Egiptologia. El IVDE, fundat en 2003, és una associació que té com a objectiu la divulgació de la història de l'Antic Egipte.

“Molts van ser els errors comesos pels dos països, per descomptat, però ens hem de quedar amb eixe excedent utòpic que va teoritzar el filòsof Ernst Bloch i que dècades després va fer possible la democràcia a Espanya, mentre a França va prendre la forma de la Resistència per a expulsar al nazisme del seu país. Entre els espanyols que van passar a França i van decidir allí continuar lluitant contra el feixisme, fins a acabar alguns en els camps d'extermini dels nazis, hi havia una gran dosi d'eixe excedent democràtic al qual ens referíem”. En estos termes s'ha expressat la vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de la delegació de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, durant l'obertura de les jornades culturals denominades ‘Espanya+França = democràcia’, amb les quals es pretén homenatjar la coalició dels dos pobles en favor de la democràcia, organitzades juntament amb l’Institut Français i la Fundació SGAE.

La vicepresidenta ha intervingut just abans de les conferències impartides per Rita Rodríguez, professora de la Universitat de València, sobre Jorge Semprún i el seu itinerari cap a la democràcia; i la periodista i escriptora Evelyn Mesquida, sobre ‘La 9’, la mítica companyia formada per soldats espanyols que van contribuir a l'alliberament de París. Les dos conferències han tingut lloc en el Saló de Reines de la Diputació, i tindran la seua culminació el 20 de juny a les 18 hores amb un concert de Cafésnostalgie titulat ‘C’est si bon’, amb música d’Yves Montand.

Segons ha afegit Enguix, “la col·laboració entre Espanya i França és més necessària que mai, també pel que fa a la memòria democràtica. Perquè són països que tenen experiències que subratllen el valor de la democràcia i també perquè en l'actualitat han vist com s'expandixen opcions d'extrema dreta que posen en qüestió els valors de pluralitat i justícia que han de caracteritzar als països occidentals”.

La delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València “té la convicció de treballar la història amb una perspectiva de futur. Des de l'educació, des del respecte, des del coneixement. Però sempre pensant en la utilitat d'allò que les nostres generacions passades van viure o van patir i que nosaltres hem d'aprendre. No podem viure les nostres realitats de forma adànica. Perquè molts van ser els sacrificis que algunes i alguns van fer i hem de caminar sent respectuosos i agraïts per eixos sacrificis, aprofitant el que van fer, renovant les seues lluites”.

Per part seua, Evelyn Mesquida ha destacat “el paper fonamental que va jugar ‘La 9’ en l'alliberament de París, arribant fins al niu d'àguiles de Hitler, i el dels republicans en general que van prendre part en la Segona Guerra Mundial”. En la primera de les conferències, la professora Rita Rodríguez ha reivindicat a Jorge Semprún com a “guia d’un recorregut per tot el segle XX, amb les seues misèries i la seua esplendor”, al mateix temps que ha situat a l'escriptor com a figura rellevant de la democràcia tant espanyola com europea.

Una nova glorieta en l'entrada de Llíria pel cementeri i una ronda per a circumval·lar el trànsit de la població completaran el projecte acordat entre l'ajuntament edetà i la Diputació de València en la CV-3706, coneguda com a carretera de la Vilamarxant, que és la via natural de connexió amb l'A-3 a través de la CV-50.

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, explica que "esta millora partix de la visita que es va fer sobre el terreny per part del personal tècnic de la Diputació i de l'Ajuntament, després d'un complet anàlisi de les necessitats actuals i la projecció a mitjà i llarg termini".

Mazzolari explica que “l'ajuntament ja comptava amb un projecte constructiu, però el cost de l'actuació era inassumible per les arques municipals. Per això s'ha optat per la fórmula del conveni, que ens estalvia el temps i els diners que implicaria la redacció d'un projecte propi de la Diputació”.

“Esta fórmula -continua la també vicepresidenta segona de la Diputació- ja s'ha utilitzat a Gandia, i es replicarà amb altres ajuntaments com Puçol, Calles o Llaurí, apostant així per la col·laboració entre administracions”.

Repavimentació, glorieta i futura ronda

El projecte constructiu centra la seua actuació principal en el tram que va des del carrer Juan Izquierdo fins a la rotonda de connexió de Benaguasil a CV-35, el qual es millorarà amb actuacions de reparació, pavimentació i senyalització, per tal de millorar la seguretat de la carretera.

En els voltants del cementeri, una glorieta distribuirà el trànsit en totes les direccions, i donarà accés a les zones d'aparcament, en un punt que de manera recurrent presenta dificultats quant al trànsit de persones i vehicles que arriben des de diferents llocs.

D'altra banda, el projecte contempla la millora de la carretera que ve del Barranc de Las Hoyas, i que, en paraules del regidor de Mobilitat Sostenible i Camins de Llíria, Paco García, “ha de ser el punt de partida d'una futura ronda que pacifique el trànsit de la ciutat”.

El regidor ha valorat “de manera molt positiva este conjunt d'actuacions sobre un vial que no sols dona servici a la població de Llíria, sinó que és clau com a eix de connexió de tota la comarca, per ser l'eixida cap a l'A3 a través de la CV-50".

El diputat del Cicle Integral de l'Aigua, Paco Comes, s’ha reunit amb l’alcaldessa de la Llosa de Ranes i l’alcalde de Rotglà i Corberà, Salvi Pardo i Amador Climent, amb l'objectiu d'informar de les solucions tècniques que s'han impulsat des del servici d'Aigües, Residus i Empreses Públiques de la corporació provincial amb la finalitat d'assegurar el subministrament d'aigua potable als dos municipis durant els mesos d'estiu.

La Llosa de Ranes i Rotglà i Corberà estan integrats en el sistema en alta del subministrament d'aigua potable que gestiona la Diputació a través de la seua empresa pública EGEVASA. Este sistema precisa d'unes obres de renovació perquè presenta una sèrie de deficiències que afecta especialment els municipis de la Llosa de Ranes i Rotglà i Corberà.

Així, la corporació provincial ha redactat un projecte tècnic per a l'execució d'unes obres de renovació de la xarxa de conduccions del sistema en alta de la Costera que ascendix als 3,2 milions i s'estén sobre més de huit quilòmetres de xarxa dels 24 que abasta el sistema. “Es tracta de renovar més d'un terç de les infraestructures que componen este subministrament d'aigua de caràcter supramunicipal”, ha apuntat el diputat provincial.

En este sentit, ha comentat que des del mes de setembre passat “s'està treballant en coordinació amb els onze municipis que componen el sistema en alta per a, d'una banda concloure els tràmits administratius davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i, per una altra, definir unes condicions d'explotació del servici que permeten realitzar les obres de renovació en el termini més breu possible”.

Així, es preveu que per al període estival del pròxim any ja no serà necessària l'adopció de mesures excepcionals com les que s'han presentat en la trobada amb els dos alcaldes amb la finalitat d'assegurar el subministrament d'aigua potable als dos municipis durant este estiu.

‘Les Arts Volant’ arranca la seua octava gira per la Comunitat Valenciana este 22 de juny a Guadassuar. El tour de 2024 aconseguirà la xifra de 22 representacions de l'òpera ‘La Ventafocs’, gràcies a la col·laboració conjunta de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, de vicepresidència primera i conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel; el regidor de Cultura de l'Ajuntament de València, José Luis Moreno; i el director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias Noriega, han presentat en roda de premsa esta nova edició de la companyia d'òpera ambulant creada pel Palau de les Arts Reina Sofia.

Durant els mesos de juny, juliol i setembre, el camió-escenari de Les Arts representarà en les diferents places de les tres províncies esta divertida i hilarant adaptació al valencià de l'òpera ‘Cendrillon’ (‘La Ventafocs’), de Pauline Viardot. El propòsit de ‘Les Arts Volant’ és acostar la lírica a llocs amb escassa activitat musical o on seria complicat dur a terme una representació per mancar dels mitjans necessaris.

Joan Font, director i fundador de Comediants, firma una àgil i fresca posada en escena de l'òpera de Viardot, interpretada per joves artistes valencians juntament amb cantants i pianistes del Centre de Perfeccionament de Les Arts. Realitzada amb els mateixos estàndards artístics que qualsevol representació en el teatre, ‘La Ventafocs’ va obtindre una immillorable recepció l'any passat en les seues funcions a l'aire lliure.

Segons el diputat de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, “amb Les Arts Volant es permet arribar a pobles on seria complicat dur a terme representacions operístiques per la inexistència d'instal·lacions tècniques adequades, per ell es tracta d'un model de promoció de la cultura que promou la inclusió i la participació”.

Així mateix, ha assenyalat que l'òpera “compta amb un llenguatge universal perquè és una representació que beu de fonts antigues i personatges mítics, per tant els seus ensenyaments s'allarguen en el temps i en la geografia. És teatre, però també és música; és plasticitat corporal però també és cant; és eternitat, però també és actualitat”.

Així mateix, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de València, José Luis Moreno, ha celebrat “el suport unànime de totes les administracions valencianes a una iniciativa plenament consolidada en l'oferta cultural de la nostra ciutat i que tornarà a convertir enguany a València en una de les seues parades fonamentals dins del seu recorregut per la Comunitat”.

“La vocació d'esta iniciativa -apunta Moreno- no és una altra que acostar la cultura en general i el gènere operístic en particular al conjunt de la ciutadania, i que, en el cas de València, tindrà lloc en el marc de la campanya municipal ‘Cultura als barris’”.

La gira

La gira de ‘Les Arts Volant’ 2024 comença el pròxim 22 de juny a Guadassuar i inclou altres 11 representacions més a la província de València a càrrec de la Diputació: Bèlgida (23), Alfara del Patriarca (29), Olocau (30), al juny; i Beniarjó (4), El Perelló (6), Vallada (7), Benetússer (11), Anna (14), Quartell (17), Vallanca (18) i Bugarra (21), al juliol.

La Generalitat Valenciana, per part seua, portarà el camió-escenari a les capitals culturals, Bicorp i Monòver, el 13 i 20 de juliol, respectivament, a més d'estendre a les poblacions de les comarques de Castelló: Morella (26 de juny) i Jérica (3 de juliol), i Alacant: Tibi (27 de juny) i Alcalalí (10 de juliol).

La companyia d'òpera ambulant de Les Arts inclou també en el seu itinerari parades a la ciutat de València, amb sis funcions en diferents barris a càrrec de l'Ajuntament de València, que es programaran per a després de l'estiu.

Els cantants i pianistes del Centre de Perfeccionament de Les Arts conformen el repartiment de l'obra, que s'oferix amb els mateixos estàndards de qualitat artística i tècnica que una funció en Les Arts.

La Diputació de València i la Generalitat reprenen la col·laboració per a emprendre de manera conjunta projectes de recuperació de patrimoni històric en els municipis de la província. La vicepresidenta primera i responsable de Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, ha rebut en seu provincial a la directora general de Patrimoni Cultural del Consell, Pilar Tébar, qui ha qualificat la reunió com “una declaració d'intencions per a fer un pas al capdavant en la col·laboració entre les dos institucions en matèria de patrimoni”.

Enguix i Tébar avancen en la creació d'una comissió per a treballar conjuntament en projectes de recuperació del patrimoni a partir del pròxim any, encara que es deixa la porta oberta al fet que durant 2024 puguen sorgir iniciatives i propostes dels ajuntaments en les quals col·laboren les dos institucions.

En este sentit, la Diputació de València invertirà enguany 2,5 milions d'euros en projectes de recuperació del patrimoni històric presentats per municipis de la província. La vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha anunciat esta línia d'ajudes que el govern que dirigix Vicent Mompó recupera sis anys després, i que coordinarà la mateixa Enguix a través de l'àrea de Cooperació Municipal que encapçala.

Natàlia Enguix explica que en el primer exercici de la legislatura “la intenció és subvencionar projectes que estiguen madurs, que si pot ser compten amb els permisos necessaris, tenint en compte que parlem de béns d'interés cultural i espais protegits, i que puguen licitar-se durant 2024”. Estos criteris s'emmarquen “en la línia d'este govern de ser més eficaços, ajudant els ajuntaments a executar les actuacions que ens sol·liciten i que els diners es queden en els municipis i no tornen a la Diputació”, afig Enguix.

Agilitzar els permisos

Natàlia Enguix ha explicat després de la trobada que ha traslladat a la representant autonòmica la necessitat que l'administració “siga més flexible i hi haja menys burocràcia, i sobretot necessitem la col·laboració de la Generalitat per a agilitzar l'autorització dels permisos que sol·liciten els ajuntaments per a realitzar estes intervencions en elements patrimonials, la major part d'ells béns d'interés cultural protegits”.

Per part seua, Pilar Tébar ha assenyalat que la col·laboració consistirà en “donar suport a les restauracions d'elements patrimonials que es troben en perill d’enderrocament o potenciar aquelles actuacions en espais singulars”.

D'esta manera, hi haurà dos milions d'euros per a finançar projectes de patrimoni civil presentats pels consistoris i mig milió d'euros per a patrimoni eclesiàstic. En tots els casos, les intervencions es realitzaran en “espais singulars i emblemàtics per als pobles”, segons apunta la vicepresidenta i responsable de Cooperació.

L'exemple d'esta mena de projectes és el Palau dels Bellvis de Benissuera, que recentment va visitar Natàlia Enguix al costat de l'alcaldessa, Yolanda Úbeda. La casa-palau fortificada del segle XVI compta amb un pla director que determina les diferents fases que han d'escometre's per a recuperar una construcció que pretén ser el centre administratiu i sociocultural del poble.