BDNS identificador 616344

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 29 d'abril de 2022.

Més informació ací

BOP dilluns 28 de març de 2022 (vore anunci)

BDNS Identificador 616315.

Destinades a ajuntaments de municipis de la província de València el cens de població dels quals siga inferior a vint mil habitants.

Més informació ací

BOP dilluns 28 de març de 2022 (vore anunci)

La Diputació de València, a través de la delegació de Govern Obert i Participació, ha celebrat en el MuVIM unes jornades de bones pràctiques en matèria de transparència i participació, amb exemples de bones pràctiques dels ajuntaments d'Albaida, Alfara del Patriarca, la Pobla de Vallbona, Benagéber, l'Olleria i Bellús.

En l'obertura de l'acte van prendre part la diputada de Govern Obert i Participació, Mentxu Balaguer, el secretari autonòmic de Transparència i Participació, Antoni Llorente, la directora general de Participació, Mª Jesús Pérez, i el director general de Transparència, Atenció a la Ciutadania i Bon Govern, Andrés Gomis.

L'objectiu de la jornada és exposar, per part dels ajuntaments, exemples reals de projectes que ja han sigut subvencionats en matèria de transparència i participació perquè puguen servir de referència per a altres municipis. Com va explicar la diputada Mentxu Balaguer, “no ens conformem amb subvencionar econòmicament eixos projectes, sinó que volem aprofundir en les experiències municipals per a crear un punt de trobada d'iniciatives i valoració dels projectes executats, a més d'oferir una xicoteta mostra d'una àmplia gamma de projectes que puguen replicar-se en altres ajuntaments i servir de guia per a actuacions futures”.

En la jornada van mostrar les seues experiències en la modalitat de Participació els municipis d'Albaida, Alfara del Patriarca i La Pobla de Vallbona, amb els projectes ‘PUAM Albaida ODS 2030’, presentat pel regidor de Modernització, Alejandro Quilis; ‘Pressupostos participatius i Consell veïnal’, exposat per l'alcaldessa d’Alfara del Patriarca, Marisa Almodóvar; i ‘Reglament d'Inversions participatives, participat i consensuat’, explicat pel regidor de Participació Ciutadana de La Pobla de Vallbona, Francisco Javier Esteban.

En Transparència, l'alcalde de Benagéber, Rafael Darijo, va detallar el ‘Programa d'identificació i divulgació de la transparència municipal’; l'alcalde de L'Olleria, Ramón Soler, va exposar el projecte ‘Escola municipal de Govern Obert’; i l'alcaldessa de Bellús, Susana Navarro, va presentar telemàticament ‘Bellús accessible’.

Subvencions per a 2022

Després de l'èxit de la línia de subvencions de transparència i participació en 2021, la Diputació de València i la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica van signar un acord de cooperació amb la finalitat d'avançar conjuntament en polítiques de transparència, bon govern i participació ciutadana en les nostres institucions locals.

En 2022, este acord se signa de nou, introduint canvis en la convocatòria, per a fer més fàcil als ajuntaments la presentació de sol·licituds de subvenció per als seus projectes.

La convocatòria d'enguany es publicarà en breu en el BOP, obrint un termini de 20 dies naturals per a la presentació d'instàncies. Es finançaran amb un màxim de 8.000 euros els projectes que presente qualsevol dels ajuntaments de la província i les entitats locals menors per al foment de la participació ciutadana, la transparència i el bon govern.

La Comunitat Valenciana compta amb mig centenar de comunitats energètiques posades en marxa, en construcció o projectades per als pròxims mesos, la qual cosa suposa que a final de 2022, vora 10.000 famílies es proveiran d'energia solar i podran reduir quasi un 30% la seua factura elèctrica mensual. Tot això ha suposat ja una inversió superior als 4 milions d'euros. Estes són les dades que s'han presentat en la Demo Day del Think tank Smart Cities de l'Associació Valenciana d'Empreses del Sector de l'Energia (AVAESEN), celebrada hui a la Diputació de València.

A l'acte han assistit alcaldes, representants municipals i empreses del sector, juntament amb la Secretària Autonòmica d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, Paula Tuzón; la directora General d'Innovació Ecològica en la Construcció, Nuria Matarredona; el director de Relacions Externes de l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), Jordi Sebastià; el president d’AVAESEN, Marcos J. Lacruz, i la diputada de Modernització de la Diputació de València i presidenta del consell d'administració de GIRSA, Mentxu Balaguer. La diputada Balaguer ha definit la jornada com “una trobada per a treballar en un canvi de paradigma energètic als nostres pobles i ciutats”.

AVAESEN ha creat el Hub de Comunitats Energètiques Locals en el desenvolupament i implantació d'este model a la Comunitat Valenciana, i hui ha sigut el moment d'acostar-lo als ajuntaments del Think tank Smart Cities, un espai impulsat per AVAESEN on participen més de 200 ajuntaments, empreses i entitats. Es tracta del major hub smart city de col·laboració publico-privat d'España.

Esta nova fórmula de democratitzar l'accés a l'energia, amb renovables de “quilòmetre zero” està tenint un gran desenvolupament a la Comunitat Valenciana. En essència, una comunitat energètica és una nova manera de generar, usar i gestionar l'energia a nivell local a través de la cooperació de diferents agents (ciutadania, administració local o pimes) que contribuix a la creació d'un sistema energètic descentralitzat, just, eficient i col·laboratiu.

Reptes

Diversos ajuntaments com Gandia, Catarroja o Alberic han presentat els seus reptes, ja que volen desenvolupar una comunitat i han portat fins al Demo Day eixos desafiaments energètics. A més, han pogut prendre com a exemple casos d'èxit desenvolupats a Albalat dels Sorells o Picassent que servixen d'inspiració.

A més, per a cada repte plantejat pels ajuntaments s'han posat sobre la taula solucions d'una desena d'empreses participants. Les comunitats energètiques es poden desenvolupar en el nucli urbà d'un municipi, en polígons industrials o també sobre sòl agrícola, i sobretot això, s'ha aprofundit en esta jornada.

Durant la trobada, Marcos J. Lacruz, president d’AVAESEN, ha assegurat que “el canvi climàtic és summament complex i, sovint, les respostes tradicionals no han servit per a combatre-lo, d'ací la importància d'apostar per solucions realment eficaces, com les comunitats energètiques, on l'energia renovable es consumix en el lloc on es genera, i on la ciutadania forma part de tot el procés, de principi a fi”.

En eixe sentit, ha afegit que ”cada vegada més ajuntaments estan impulsant este tipus d'instal·lacions, però queda encara camí per recórrer, perquè existixen dubtes i, a vegades, falta d'informació, per això trobades com esta ens permeten unir empreses i administració pública i donar les respostes que tots busquen”.

La diputada de Modernització de la Diputació de València i presidenta del consell d'administració de GIRSA, Mentxu Balaguer, ha afirmat que “les comunitats energètiques locals són una oportunitat si treballem de manera conjunta amb les empreses del sector per a beneficiar-nos de la nostra generació de energia. En eixe sentit, ha destacat que “representen una millora de l'eficiència energètica, un estalvi econòmic, i un instrument de lluita contra el canvi climàtic, a més d'una oportunitat per a crear nous llocs de treball i un avanç molt important en la mobilitat sostenible, entre molts altres factors, que no ens facen dependre de la gran indústria elèctrica o de gas i patir els efectes i les conseqüències dels vaivens del mercat o de guerres com la de la invasió de Rússia a Ucraïna”.

BDNS Identificador 617181

Podran acollir-se a aquestes ajudes els ajuntaments de la província de València adherits a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 4 de maig de 2022 

BOP dijous 31 de març de 2022 (vore anunci)

BDNS Identificador 617188

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 4 de maig de 2022.

BOP dijous 31 de març de 2022 (vore anunci)

BDNS Identificador 617156.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 4 de maig de 2022.

BOP dijous 31 de març de 2022 (vore anunci)

Construccions de murs, reparacions d’enfonsaments o contenció de terres són algunes de les obres en les que l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València oferix ajuda tècnica i econòmica “per augmentar la seguretat de la ciutadania i de les infraestructures afectades per despreniments, lliscaments o situacions geològiques adverses després d’episodis de pluges”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

L’any 2021 es van destinar 513.442 euros a subvencionar cinc projectes de municipis afectats per estos danys, concretament Alfauir a la comarca de la Safor, Calles i Tuéjar a la comarca de la Serrania, Chiva a l’Hoya de Buñol, i el llogaret de Mas del Olmo al Rincón d’Ademuz.

A la comarca de la Safor es va construir un mur al barranc de la Daia, al seu pas per la localitat d’Alfauir. El carrer Cotalba del municipi, situat al costat del barranc, patia lliscaments en el marge dret d’uns 22 metres lineals. Amb una inversió de 46.278 euros per part de la Diputació, a més del mur es va sanejar el talús i es va reparar i asfaltar el vial.

A la localitat de Calles els treballs es van dur a terme al carrer de Los Huertos, on un bloc de grans dimensions havia caigut en part sobre un habitatge. També a escassos metres hi ha dos massissos rocosos que tenien risc de despreniment i que podien afectar unes cases. Igualment, al carrer de Las Eras, a poca distància de la primera zona d’actuació, hi havia un altre bloc rocós de grans dimensions que s’havia després i que estava subjectat, en estat precari, per una antiga malla de triple torsió, amb perill imminent que perdera la seua capacitat de suport. Les obres van tindre un cost total de 71.964,75 euros, amb una aportació del 97,5% per part de la Diputació.

Així mateix, a la Serrania s’invertiren 321.108 euros en la reparació dels enfonsaments del carrer Raval de Tuéjar, que afectaven els habitatges, a més d’aprofitar per a instal·lar una nova xarxa de sanejament i d’abastament d’aigua potable, pous i arquetes, i pavimentar el carrer.

A Chiva es van executar les obres de consolidació i contenció de terres a un talús de la urbanització ‘La lloma del Castell’. Els treballs consistiren en el sanejament de la zona, la fonamentació de la base per a instal·lar diversos panells prefabricats de formigó armat, l’ancoratge profund per al seu sosteniment i la plantació d’espècies entapissants en el nou mur per a la seua integració paisatgística. La Diputació va invertir 50.575 euros.

Finalment, es va reparar un vial a Mas del Olmo, llogaret del municipi d’Ademuz. Allí es va sanejar la zona danyada, construir un mur de formigó armat revestit amb pedra de maçoneria, substituir una tanca i la xarxa de sanejament afectades per la caiguda del mur, i es va pavimentar el vial superior, ja que part del mateix s’havia quedat en volada amb el consegüent perill per als vianants i els habitatges. Els treballs van ser adjudicats per 26.647 euros, dels quals la Diputació subvencionà el 95%.

En 2020 es van subvencionar obres de minimització de riscos geològics a Benagéber, Chelva, Olocau, Ademuz, Utiel, Casas Altas i Cullera; mentre que enguany han començat les obres a Alpuente i Navarrés, i estan tramitant-se les de Castielfabib, Montroi, Casas Bajas, Sellent, Gestalgar, Nàquera, Zarra i Faura.

L’ETNO. Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) han lliurat l’onzé Premi d’investigació Joan Francesc Mira; un guardó que, en la present edició, ha premiat el treball ‘De la pasa al ladrillo. El caso del Parque Natural del Montgó (Alicante, España)’ d’Ana María Campo Muñoz.

A l'acte de lliurament van assistir el diputat de Cultura, Xavier Rius, el cap de difusió de l'ETNO, Francesc Cabañés, la presidenta d'AVA, Pepa García, la vicerectora de Cultura de la Universitat de València, Ester Alba, la representant de Caixa Popular Nuria Salazar i l'antropòleg Joan Francesc Mira. La presidenta d'AVA, Pepa Garcia, destacà al seu parlament "la consolidació d'un premi d'investigació antropològica únic a l'estat espanyol que arriba a l'onzena edició", mentre que el diputat de Cultura, Xavier Rius, emfatitzà "el suport a la tasca investigadora en l'àmbit de l'antropologia que suposa per als guardonats este prestigiós reconeixement".

Ana María Campo Muñoz és llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Valencia, en Antropologia Social i Cultural per la UNED, i doctora en Ciències Socials per la Universitat de València. Ha treballat com a tècnica d’Espècies Amenaçades i tècnica d’Espais Naturals Protegits en la Generalitat Valenciana. És presidenta de l'associació ‘Observatori del Vinalopó’; presidenta del Consell de Participació del Paisatge Protegit de la Serra del Maigmó i la Serra del Sit; i investigadora en temes relacionats amb xarxes informals de conservació de la biodiversitat a la província d'Alacant. Actualment treballa en el projecte ‘Goberpark’, que té com a objecte conéixer l'evolució de la gestió als parcs naturals i analitzar la seua situació a través d'un enfocament multidisciplinari, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i el programa FEDER.

‘De la pasa al ladrillo’

El seu treball, ‘De la pasa al ladrillo. El caso del Parque Natural del Montgó’  analitza el context polític, institucional, legislatiu, socioeconòmic, i cultural, en el qual es va desencadenar el procés que va culminar amb la declaració d'una àrea protegida (AP), el Parc Natural del Montgó, i la seua evolució i impacte en l'ordenació de la comarca de la Marina Alta i, en particular, als municipis en què es troba inserida, Dénia i Xàbia. Com a cas d'estudi, esta AP ha permés abordar la conservació i protecció de la naturalesa en contextos territorials densament urbanitzats i amb una orientació econòmica marcada pel turisme residencial i de masses, com és el cas de gran part de la franja litoral de la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, la investigació ha incidit en l'anàlisi d'un factor escassament tractat en la gènesi de les àrees protegides: el lideratge en les iniciatives i accions col·lectives que culminen amb la declaració d'un enclavament protegit. Conéixer les preocupacions, interessos o expectatives de determinades persones o xicotets grups d'actors socials resulta essencial, en moltes ocasions, per a desentranyar les lògiques mantingudes en l'articulació del procés declaratiu o, fins i tot, de posicions obertament contràries a eixa protecció que aconseguixen avortar este procés.

El Premi d’Investigació Joan Francesc Mira es convoca cada any amb l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana, a més de promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. Els treballs presentats poden tractar qualsevol temàtica, sempre que es realitzen des d'una perspectiva antropològica. El premi està dotat amb 2.000 euros i la publicació de l'obra en la col·lecció de L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia.