Que és la compra pública innovadora (CPI)?

Existeixen múltiples definicions de CPI (En la secció de recursos es faciliten més referències sobre aquest tema). Per la seua rellevància institucional es presenten a continuació sengles definicions del CDTI i del Ministeri d'Economia:

“La Compra Pública d'Innovació (CPI) és una eina per a fomentar la innovació des del sector públic, concretament a través de l'adquisició de solucions innovadores o de solucions en fase de desenvolupament.”

"La compra pública innovadora (CPI) és una actuació administrativa de foment de lainnovació orientada a potenciar el desenvolupament de nous mercats innovadors des del costat de la demanda, a través de l'instrument de la contractació pública. Persegueix els següents objectius:

• La millora dels serveis públics mitjançant la incorporació de béns o serveis innovadors

• El foment de la innovació empresarial

• L'impuls a la internacionalitzacióde la innovacióemprant el mercat públic local com a client de llançament o referència"

Modalitats de CPI

Depenent del criteri existeixen diverses modalitats de CPI. La guia de compra pública innovadora de la Comunitat Valenciana considera les següents modalitats principals de CPI:

• Compra Pública Precomercial (CPP): Procediment de contractació de serveis de Recerca i desenvolupament, sota la forma de contracte privat i fora de Llei de Contractes del Sector Públic. Les empreses i el comprador públic comparteixen riscos i beneficis de la investigació necessària per a desenvolupar solucions innovadores.

• Associació per a la Innovació: Contemplada en la Llei de Contractes del Sector Públic. Es tracta de contractar tot el procés d'innovació, des de la investigació fins a l'explotació comercial i compra del nou producte o servei. Aquesta modalitat està indicada per a casos on hi haja una necessitat d'una obra/producte/servei que no es puga aconseguir amb altres solucions ja disponibles en el mercat.

• Compra Pública de Tecnologia Innovadora (CPTI): Consisteix en la Compra Pública d'una obra, bé o servei que existisca en el moment de la licitació únicament com a prototip o requerisca el desenvolupament de tecnologia nova o millorada, que puga desenvolupar-se en un període de temps raonable. En aquest cas no es tracta d'una recerca i desenvolupament de manera general, sinó que l'objectiu és que l'Administració Pública siga la primera que prova la solució o es considere el comprador de referència. En aquest cas se sol optar pels procediments de Licitació amb Negociació, Diàleg competitiu o Procediment Obert previstos en la Llei de Contractes del Sector Públic.

Recursos i referències sobre CPI

• Text consolidat Llei de Contractes del Sector Públic
• Exemple de bona pràctica a l'administració local.
• Oficina de Compra Pública Innovadora del CDTI
• Ajudes CPI del CDTI
• Innodemanda de CDTI
• CPI Comisió Europea
• Casos pràctics CPI
• Plataforma de contractació pública de solucions innovadores
• Web europea d'ajuda per a la contractació pública de solucions innovadores

Existeixen diferents possibilitats d'ajudes per a entitats públiques per al desenvolupament d'iniciatives d'innovació. A continuació es presenten algunes d'elles:

• Programes de finançament propis de l'Horitzó 2020
• Web d'ajuda europea per a la contractació pública de solucions innovadores
• Fons públics europeus destinats a estimular els instruments de CPI. Destaquen els fons FEDER
• Programa de Foment de la Innovació des de la Demanda
• Fons regionals dirigits directament a la Comunitat Valenciana

Els ajuntaments, i en general les entitats locals de la província de València poden rebre assessorament i suport per a la implementació d'iniciatives d'innovació o per a desenvolupar la cultura de la innovació a nivell corporatiu.

Les sol·licituds sobre aquest tema poden formular-se a nivell institucional mitjançant comunicació de l'alcalde o regidor corresponent a la Diputada Delegada Mentxu Balaguer Pastor, o bé mitjançant comunicació del responsable o unitat tècnica que procedisca a la Secció d'Innovació de la Diputació de València.

L'àrea d'innovació depén del Diputat delegat de Fons Europeus, Administració Electrònica i Innovació, Juan Ramón Adsuara Monlleó. 

Pot contactar amb el gabinet del Diputat Delegat en el telèfon 963882760, en el correu electrònic juanramon.adsuara[a]dival.es, o per via postal o presencialment en Plaza de Manises, 4, 46003, València.

Per a contacte a nivell tècnic en matèria d'innovació pot dirigir-se al telèfon 963882519 , al correu electrònic innovacio[a]dival.es, o per via postal o presencialment en Plaza de Manises, 4, 46003, València.

Fruit de la col·laboració entre l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i la fundació València clima i energia de l’Ajuntament de València, l’Observatori en ruta recorre les comarques valencianes amb l’objectiu de sensibilitzar i formar la ciutadania sobre l’impacte del canvi climàtic en el nostre present i futur, i les accions que podem aplicar en el nostre dia a dia per aconseguir mitigar-lo.

Este matí, l’Observatori ha visitat el CEIP Paluzié de Catarroja, amb l’assistència de la diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, i la regidora de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Catarroja, Elisa Gimeno.

L’Observatori en rutaés un servei d’educació ambiental, a demanda d’ajuntaments, centres educatius o associacions, que oferix tallers, activitats i exposicions itinerants sobre estalvi i eficiència energètica, prevenció de residus i reutilització, i consum responsable adaptats a tots els públics.

Així mateix, l’Observatori pot participar en fires, trobades i mercats mitjançant la instal·lació d’un estand o punt informatiu acompanyat d’elements expositius sobre els quals es realitzaran activitats lúdico-formatives per tal d’informar sobre conceptes bàsics del canvi climàtic i sensibilitzar sobre la importància de les accions individuals per a la seua mitigació.

La Diputació de València aportarà enguany 60 milions d'euros al Fons de Cooperació Municipal en el qual participa al costat de la Generalitat. Als 40 milions d'euros pressupostats inicialment en els comptes de 2022 de la corporació provincial se sumen altres 20 milions del superàvit de l'anterior exercici, amb el que la Diputació tornarà a triplicar l'assignació del Consell al Fons per als municipis valencians.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, recorda que el Fons de Cooperació Municipal “és una eina que no sols posa de manifest la importància de la col·laboració institucional, sinó que ha demostrat ser un instrument molt eficaç perquè les ajudes arriben de manera àgil i directa als ajuntaments, eliminant burocràcia i permetent destinar els diners tant a inversió com a despesa corrent”.

Un any més, la institució que dirigix Gaspar confirma la seua aposta per este Fons i les ajudes directes als municipis. El responsable d'Hisenda, Vicent Mascarell, explica que inicialment “es duplica l'aportació de la Generalitat a la província i, en última instància, es triplicarà amb una assignació extraordinària de 20 milions d'euros extreta del superàvit del passat any, que també reserva una partida de 10 milions d'euros per a l'ampliació i construcció de centres socials en el marc del ‘Pla Convivint’”.

Els primers 40 milions

L'àrea provincial d'Hisenda té ja preparat el repartiment dels primers 40 milions de l'aportació al Fons, inclosos en el pressupost de la Diputació per a 2022. Per comarques, destaquen els 6,1 milions d'euros que rebran els municipis de l'Horta Sud; els més de cinc milions que arribaran a les localitats de la Ribera Alta i l'Horta Nord; i els quatre milions assignats a la Safor.

A més, la Vall d'Albaida i el Camp de Túria superen els tres milions d'euros en este primer lliurament del Fons de Cooperació per part de la Diputació, mentre que els municipis de la Costera es repartiran 2,1 milions d'euros i els de la Ribera Baixa i el Camp de Morvedre una quantitat pròxima als dos milions. Completen el repartiment comarcal la Serranía, amb 1,4 milions d'euros; l’Hoya de Buñol-Chiva, amb 1,2 milions; Requena-Utiel, amb una mica més d'un milió d'euros; la Canal de Navarrés amb 785.000 euros; el Valle de Ayora-Cofrentes amb prop de 600.000 euros; i el Rincón de Ademuz amb 420.000.

El llistat del primer lliurament del Fons de Cooperació de 2022 per part de la Diputació es completa amb la partida assignada a València, que rebrà 1.460.000 euros de la corporació provincial. Una vegada distribuïts entre els ajuntaments estos 40 milions d'euros, es prepararà un segon ingrés amb els 20 milions extraordinaris del superàvit de l'anterior exercici.

La Diputació de València ha celebrat hui dijous, 10 de març, la segona jornada de la seua tradicional recepció fallera, en esta ocasió a les comissions. La plaça de Manises s'ha convertit este matí en punt de trobada per a centenars de falleres i fallers que han compartit un matí ple de música, color i alegria.

Les comissions que han participat en la recepció fallera han desfilat una a una pel Palau de la Batlia abans de continuar la seua visita al Palau dels Boïl de la Scala i l'exposició sobre la història de les Falles fora de la ciutat de València. Així mateix, han sigut obsequiades amb una reproducció del cartell de Falles 2022 elaborat pel dibuixant i il·lustrador valencià Paco Roca, així com material promocional vinculat al lema d'enguany: Un esclafit d’alegria.

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Assessorament Municipal que dirigix Amparo Orts, ha remés una circular informativa als ajuntaments de menys de 5.000 habitants en la qual recull els canvis produïts en la Llei d'Hisendes Locals que afecten l'Impost de Plusvàlua. La corporació provincial oferix ajuda als consistoris per a adaptar les seues ordenances al Reial decret llei que va entrar en vigor el passat 9 de novembre, que atorga un termini de sis mesos als ens que cobren este impost per a actualitzar la nova jurisprudència.

El Tribunal Constitucional ha emés diferents sentències en les quals declara inconstitucionals alguns dels articles del decret 2/2004 de la Llei d'Hisendes Locals, que afectaven directament l'Impost sobre el valor dels terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), conegut com a Plusvàlua, un impost potestatiu que requerix d'un acord d'imposició o derogació per a cobrar-lo o no en els municipis. D'ací la necessària adaptació de les ordenances fiscals reguladores de l'impost per part de cada ajuntament o ens local, que disposen fins al 9 de maig per a incorporar les novetats legislatives.

En paraules de la diputada d'Assessorament Municipal i Assistència Tècnica, Amparo Orts, “este impost de plusvàlues és molt important per a les corporacions locals, on el canvi en el decret que el regulava ha creat una problemàtica que la Diputació vol ajudar a resoldre, igual que es fa cada vegada que els ajuntaments, especialment els que disposen de menys recursos, necessiten assistència en qüestions tècniques o legislatives”.

Principals novetats

La responsable d'Assessorament Municipal explica en la circular les principals novetats que comporta la regulació de l'impost, cas de la introducció d'un nou supòsit que evita el pagament de la plusvàlua en els casos en què l'interessat constate que no s'ha produït un increment del valor. A més, quan l'interessat acredite que l'increment de valor del terreny és inferior a l'import de la base imposable, es prendrà com a base l'increment del valor real.

Estes i altres novetats recollides al nou decret, que va entrar en vigor al novembre de 2021, apareixen detallades en la circular remesa per la Diputació als ajuntaments de municipis amb menys de 5.000 habitants. El Reial decret-llei 26/2021 no té efectes retroactius, amb la qual cosa el nou mètode de càlcul de la base imposable de les plusvàlues només és aplicable a partir de la seua entrada en vigor.

Amparo Orts insistix en la voluntat de la institució provincial, a través dels tècnics d'Assessorament Municipal, de “estar prop dels ajuntaments i els tècnics locals per a la resolució de problemes com el causat per este canvi legislatiu en l'impost de plusvàlues”. Per a això, la Diputació també ha remés, junt amb la carta, un model estàndard d'ordenança fiscal sobre el gravamen, per si els municipis volen prendre-la com a base de la seua pròpia ordenança reguladora.

Finalment, cal recordar que totes estes actuacions seran vàlides fins que s'aprove definitivament la nova Llei d'Hisendes Locals, que actualment es tramita a les Corts Generals.

La Diputació de València, a través de la seua Unitat d'Assumptes Taurins, presentarà dilluns que ve 14 de març el documental Vicente Ruiz 'El Soro', una revolución: el sorismo, una religión, en el qual es repassa la trajectòria taurina del destre de Foios, en un acte que tindrà lloc en l'Ateneu Mercantil de València.

L'audiovisual, de 90 minuts de duració, està protagonitzat pel propi torero, qui narra en primera persona les seues vivències en les places de bous des dels seus inicis, la seua alternativa fa ara 40 anys, els anys en el cim de l'escalafó i l'ocàs de la seua carrera per culpa d'una greu lesió de genoll.

Així mateix, Paco Camino, Curro Vázquez, Pedro Gutiérrez Moya “Niño de la Capea”, Paco Ojeda, Ricardo de Fabra, Luis Francisco Esplá, Víctor Mendes, Juan Antonio Ruiz “Espartaco”, Juan Mora, César Rincón, Enrique Ponce, Francisco Rivera Ordóñez, José Antonio “Morante de la Puebla”, Vicente Barrera i David Fandila “El Fandi”; així com Jaime Ruiz Soro, germà de Vicente i picador, i Sergi Ruiz, alcalde de Foios.

L'estrena del documental coincidix amb el 40 aniversari de l'alternativa del Soro, que va tindre lloc el 14 de març de 1982 en la Plaça de Bous de València, amb el mestre Paco Camino com a padrí i Pepe Luis Vázquez de testimoni.

Vicente Ruiz 'El Soro', una revolución: el sorismo, una religiónestà dirigit pel periodista Salvador Ferrer, mentre que Vicente Forés s'ha encarregat del seu enregistrament, edició i muntatge.

Una reeixida carrera truncada per una lesió de genoll

Vicente Ruiz “El Soro” (Foios, 1962), és un dels matadors més importants de la història de la tauromàquia, des que prenguera l'alternativa a València després de cedir-li Paco Camino la mort del bou Agraciado, de la ramaderia Torrestrella.

Al llarg de la seua trajectòria, El Soro va intervindre en un total de 85 novillades i 692 corregudes de bous, a més d'un gran nombre de festivals, fent sempre gal·la de la seua valencianitat per les places d'España, Portugal, França i Hispanoamèrica.

Torero entusiasta i racial, va destacar especialment en el terç de les banderilles, on se'l considera un revolucionari, creant figures pròpies com “la moviola” i “el molinillo”.

Va ser precisament el terç de banderilles el que va acabar amb la seua carrera, després d'esvarar en una correguda a Córdoba i lesionar-se de gravetat el genoll l'octubre de 1993. Mesos més tard, després de tancar-se amb sis bous a Benidorm, el destre de Foios anunciava la seua retirada amb les seues condicions físiques molt minvades.

Des de llavors, ha seguit lligat al món taurí, tant en les places com en els mitjans de comunicació, i fins i tot, compta amb un pasdoble dedicat a la seua figura compost per Enrique Ros.

El MuVIM acollirà dimecres que ve, 16 de març, l'acte de presentació de les edicions 2020 i 2021 de la revista taurina Quites, que edita la Diputació de València a través de la seua Unitat d'Assumptes Taurins.

La trobada comptarà amb la presència del president Toni Gaspar, acompanyat pel Secretari Autonòmic d'Emergències i Seguretat de la Generalitat, José María Ángel.

En l'acte participaran també el poeta Carlos Marzal, Premi Nacional de Poesia, el mestre Luis Francisco Esplá, Medalla d'Or de les Belles arts, i Francis Montesinos, dissenyador i emblema de la moda en el panorama internacional, que, entre altres, han col·laborat en la publicació.

La revista Quites aposta per l'alta literatura i la il·lustració per a oferir una visió cosmopolita del món dels bous, comptant amb la participació de col·laboradors de països com els Estats Units, Colòmbia, Veneçuela, Alemanya o França.

Entre la nòmina de col·laboradors dels números que es presentaran la setmana vinent estan figures com Santiago Grisolía, Luis Garcia Berlanga, Luis Francisco Esplá, Jose Ribargorda, Joaquín Sabina o Morante de la Puebla; i les portades són obra dels pintors Diego Ramos i Vicente Arnás.

La publicació, dirigida pel periodista Salvador Ferrer, va aconseguir rellevants cotes de popularitat en la dècada dels 80 i principis dels 90, i va ser recuperada en 2019 per la Diputació de València per a abordar la festa des d'un eix intel·lectual, per la qual cosa les seues pàgines es nodrixen de col·laboracions de figures referents del món de la cultura, humanistes, pensadors, científics, poetes i artistes.