Termini de presentació: fins al 29 de juny del 2020

BOP de divendres 5 de juny de 2020 (vore anunci)

Més informació: https://www.sarc.es/va/page_ca/sarc-als-pobles-2020-instruccions 

Podran acollir-se a aquestes ajudes els ajuntaments de la província de València amb població inferior a 100.000 habitants i les mancomunitats de municipis de la província de València.
Queden expressament excloses d'aquesta convocatòria les entitats locals menors (EATIM).

Termini de presentació: fins al 29 de juny de 2020

BOP de divendres 5 de juny del 2020 (vore anunci)

Més informació: https://www.sarc.es/va/page_ca/premis-literaris-2020-instruccions 

Podran acollir-se a aquesta campanya de subvencions els ajuntaments de la província de València que tinguen jaciments arqueològics visitables d'època prehistòrica i ibèrica situats en el seu municipi.

Termini de presentació: fins al 29 de juny del 2020

BOP de divendres 5 de juny de 2020 (vore anunci)

Més informació: www.dival.es/promocion-cultural

Podran ser beneficiàries d'estes ajudes les entitats associatives de la província de València constituïdes com a associació, fundació, federació o confederació.

Termini de presentació de sol·licituds: de l'11 de juny al 10 de juliol de 2020

BOP de dimecres 10 de juny del 2020 (vore anunci)

Més informació: www.dival.es/servicio-transparencia/content/subvencions-2020

Procés de selecció dels municipis de la província de València participants en la gira comarcal de l'espectacle PI. Gira Comarcal Escalante 2020.

Publicat en el BOP de dijous 4 de juny del 2020 (vore anunci)

D'acord amb el RD 537/2020, de 22 de maig, a partir de l'1 de juny de 2020, queda derogada la suspensió dels terminis administratius establida pel Reial Decret que declarava la situació de l'estat d'alarma. Per tant, amb la publicació de l'anunci corresponent en el BOP, s'obri el termini perquè els ajuntaments interessats puguen presentar les seues sol·licituds de participació. Aquest termini finalitza el pròxim 18 de juny.

‘Les Arts Volant’ portarà l'òpera ‘El tutor burlat’ del compositor valencià Vicente Martín i Soler, a diferents poblacions de la geografia valenciana en una gira que, per primera vegada, aconseguirà àmbit autonòmic.

El Palau de les Arts ha albergat hui la presentació d'aquest nou muntatge, amb la presència del diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; la regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, Glòria Tello; el director artístic de les Arts, Jesús Iglesias, i el director d'escena de ‘El tutor burlat’, Jaume Policarpo.

‘Les Arts Volant’ és un projecte de difusió cultural nascut en 2017. Ha sigut impulsat des de les Arts, en estreta col·laboració amb la Diputació de València i l'Ajuntament de València. El seu propòsit és el fer arribar l'òpera a qualsevol racó del territori, pobles i barris amb escassa activitat musical o on seria complicat dur a terme una representació d'aquesta índole, per mancar de mitjans tècnics o instal·lacions adequades.

Per a esta comesa, la companyia de ‘Les Arts Volant’ viatja en un camió preparat per a desplegar un gran escenari sobre qualsevol plaça; posteriorment, i amb l'equipament adequat, es representa una òpera de gran nivell en viu, interpretada pels artistes del Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts i amb acompanyament de piano.

Per a esta quarta gira, el títol triat és l'amable, elegant, dolça i un poc pícara ‘Il tutore burlato’, de Vicente Martín i Soler, que es presenta en la seua versió adaptada al valencià per Enedina Lloris. Jaume Policarpo és el director d'escena d'aquesta nova producció, amb vestuari de José María Adame i il·luminació d'Antonio Castro. El cartell ha sigut obra del dissenyador Eusebio López.

Tal com ha anunciat el director artístic de les Arts, Jesús Iglesias, la principal novetat d'aquesta gira de ‘Les Arts Volant’ serà la seua cobertura autonòmica, ja que Cultura de la Generalitat ha inclòs cinc representacions de ‘Les Arts Volant’ dins de les accions del programa «reaCtivem» per a la recuperació de la vida cultural valenciana.

La gira de 2020

La gira 2020 de ‘Les Arts Volant’ arrancarà en la pedania de Barraca d'Aigües Vives, el pròxim 27 de juny, i es fusionarà amb la proposta autonòmica que l'acostarà per primera vegada a comarques d'Alacant i Castelló, (Altea i Vilafranca), així com altres localitats que han ostentat la consideració de capitalitat cultural.

Amb tot, s'han conjugat les actuacions autonòmiques amb altres incloses en la gira provincial que afavoreix l'Àrea de Cultura de la Diputació, complementades a més amb les actuacions en Les Arts, així com amb les actuacions en els barris de València, a proposta de l'Ajuntament.

Amb tot, es preveu un intens cicle que comptarà amb fins a 21 representacions entre finals de juny i principis d'octubre.

La gira per a est any 2020 arrancarà en la pedania La Barraca d'Aigües Vives (27 de juny), localitat a la qual seguiran Sagunt (28 de juny), Vilafranca (1 de juliol)  Potries (2 de juliol), Godella (4 de juliol), Alcublas (5 de juliol), Casinos (8 juliol), Palau de les Arts (10 i 11 de juliol), La Pobla del Duc (15 de juliol), Benirredrà (16 de juliol), Ayora (18 de juliol), Corbera (19 de juliol), Gandia (21 de juliol), Altea (22 de juliol), Atzeneta d'Albaida (24 de juliol), Buñol (25 de juliol).

Després d'un parèntesi el mes d'agost, l'equip de ‘Les Arts Volant’ reprendrà la gira concentrant les seues últimes actuacions en els Barris de la ciutat de València: Benicalap (25 de setembre), Sant Marcel•lí (26 de setembre), Parc Central (27 de setembre) Malva-rosa (2 d'octubre), Patraix (3 d'octubre) i Parc d’Aiora (4 d'octubre). 

Un projecte emocionant

En la roda de premsa s'ha donat un repàs exhaustiu al projecte de ‘Les Arts Volant’

El diputat de Cultura, Xavier Rius ha manifestat la seua emoció en veure créixer i consolidar-se el projecte, ja que, “des de les primeres converses que vam mantindre a la fi de 2016, les administracions implicades hem pogut donar forma a aquest somni comú. Vam saber que teníem davant nosaltres un enorme repte: descentralitzar la cultura i poder oferir productes de gran qualitat cultural a tots els racons de la nostra geografia, per xicotets que foren. És una tasca sobre la qual hem de bolcar tot el nostre ànim”.  També ha incidit en què ‘Les Arts Volant’ representa els millors valors de la creativitat valenciana, una aposta per l'excel·lència musical i les arts visuals com a nexe d'agermanament entre els pobles valencians”.

“No hi ha dubte que les tres administracions implicades estem consolidant un projecte que produeix una gran satisfacció i goig allí on arriba el camió de ‘Les Arts Volant’, ha rematat el diputat de cultura, Xavier Rius.

Per part seua, la regidora de Patrimoni i recursos culturals de l'Ajuntament de València, Glòria Tello, també ha volgut mostrar el seu entusiasme amb ‘Les Arts Volant’. “Durant tres anys hem omplit els barris i racons de València amb una representació única que ha captivat a tota mena de públics. El nostre deure com a responsables de la cultura és l'acostament a la ciutadania, i la democratització de la cultura, i més si cap amb un projecte que ha superat totes les nostres expectatives”.

La regidor de l'ajuntament ha ressaltat que “he tingut ocasió d'assistir a quasi totes les representacions, i m'ha resultat molt emocionant veure al públic captivat per actors i cantants que s'entreguen per complet”. Des de l'Ajuntament de València, ha prosseguit Tello, “tractem de fomentar nous hàbits de consum cultural entre el veïnat i estem convençuts que un any més ‘Les Arts Volant’, provocarà la satisfacció dels nostres conciutadans, als qui vull convidar a no perdre's esta singular representació”.

El director artístic de Les Arts, Jesús Iglesias, ha volgut subratllar que “Després d'un període de consum digital, hem de recordar a la ciutadania l'experiència de l'art en viu. No sols cal pensar en els qui poden vindre a Les Arts, sinó també en els que per distància o circumstància no poden fer-ho. Per això, ‘Les Arts Volant’ és la més potent eina per a acostar i donar conéixer la lírica sense limitacions de qualsevol tipus”.

L'obra i el seu autor

Les Arts recupera la primera òpera que va escriure Vicente Martín i Soler per a este projecte divulgatiu, que a més de descobrir la lírica a nous públics, permetrà donar a conéixer la figura del compositor valencià més internacional de tots els temps.

“Martín i Soler portava quasi deu anys absent en el repertori de Les Arts”, ha recordat Jesús Iglesias Noriega. Per això, el director artístic ha assenyalat la importància que una iniciativa com ‘Les Arts Volant’ pose en valor la seua obra.

“En el segle XVIII un valencià va rivalitzar en popularitat amb Mozart a la Viena imperial, però encara continua sent un desconegut per a la gran majoria de la població, també la valenciana. Gràcies a la col·laboració de Generalitat, Diputació i Ajuntament no sols farem l'òpera més pròxima a la ciutadania, sinó també posar en valor el patrimoni cultural d'aquest territori”.

Esta primera comèdia de Martín i Soler resulta jovial i fresca com el paisatge de la campanya romana on ocorre la seua trama. Evoluciona des de la crítica vetlada a les fèrries normes socials de mitjan segle XVIII cap a la defensa de la llibertat i l'amor per damunt de la convenció i la conveniència. Exposa al seu torn, amb una amable clarividència, el nou posicionament social de la dona en els anys previs a la Revolució Francesa

Per a construir este relat, Jaume Policarpo proposa una posada en escena amb una estètica inspirada en les targetes postals romàntiques del segle XIX. Colors tènues, pastís, que es despleguen sobre l'escenari. L'escenografia, també dissenyada per Policarpo, és “un personatge més”. I assevera, “en aquest cas, parlem de panells alegres que es van movent per a crear espais diferents, que donen peu a l'humor i al joc escènic”.

El punt de contrast a esta obra l'aporta el vestuari, encomanat a José María Adame, que conjuga colors més intensos i elements actuals, que ressalten amb la il·luminació d'Antonio Castro.

El repartiment de ‘El tutor burlat’ està format pels artistes del Centre de Perfeccionament Aida Gimeno (Violante), Vittoriana De Amicis (Dona Menica), Oleh Lebedyev (Fabrizio) i Omar Lara (Pippo) juntament amb els cantants valencians David Ferri (Don Lelio) i Gonzalo Manglano (Anselmo). Carlos Sanchis acompanyarà al piano en totes les representacions de l'espectacle.

Material promocional:

https://vimeo.com/427823297

La Diputació de València ha ingressat este dijous als ajuntaments de la província els 40 milions d'euros de l'aportació extraordinària al Fons de Cooperació Municipal, el programa conjunt amb la Generalitat que permet destinar les ajudes a inversió o despesa corrent, amb l'objectiu de reforçar l'autonomia local dotant als consistoris dels recursos necessaris per a millorar les seues infraestructures i serveis.

En el context actual, esta aportació extraordinària que completa els 60 milions d'euros que la Diputació aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal permetrà als consistoris disposar de major liquiditat per a fer front a la crisi causada per la pandèmia, o bé per a invertir en altres necessitats en el cas de localitats on la incidència de la COVID-19 ha sigut menor.

La corporació provincial va avançar als municipis a l'abril els primers 20,6 milions d'euros de la seua aportació al Fons de 2020, la part equivalent al que aporta la Generalitat. Esta quantitat, com els 40 milions que s'han transferit hui, es repartixen entre els 266 municipis i les 3 entitats locals menors de la província.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, considera que este Fons de Cooperació Municipal “és el millor mecanisme per a ajudar als ajuntaments i agilitar els recursos que la institució posa a la seua disposició, ja que s'evita burocràcia al no ser necessari tramitar expedients de justificació de les actuacions i millores que proposa cada municipi des de la seua total autonomia”.

A més d'estos 60 milions d'euros per a inversió i despesa corrent, els municipis disposaran d'altres 140 milions del Pla d'Inversions, que va ser aprovat en el ple provincial i que començarà a executar-se al final de l'estat d'alarma, fruit del treball que han continuat realitzant els tècnics dels ajuntaments i la Diputació durant el confinament.

Programes socials i reactivació econòmica

El destí d'estes ajudes del Fons de Cooperació diferix segons les necessitats dels ajuntaments, si bé algunes de les inversions es repetixen per a donar resposta a la gestió de la crisi sanitària causada pel Coronavirus i reforçar el teixit social i econòmic de cara a la volta a la normalitat.

És el cas d'Albal, a L'Horta Sud, on els 284.000 euros d'esta aportació extraordinària del Fons es repartiran entre el programa ‘Albal inclou’, amb una borsa de treball per a contractar una desena de persones per a la brigada d'obres; les ajudes a autònoms i pimes, especialment els que han hagut de tancar durant l'estat d'alarma o han reduït considerablement els seus ingressos; i la promoció del comerç local, que es concreta en campanyes de col·laboració amb l'associació de comerciants i el finançament del sistema de codis QR en les cartes de bars i restaurants.

Per part seua, Requena té clares les tres línies d'inversió a les quals destinarà els 334.000 euros que ha rebut de la Diputació esta setmana. En primer lloc estan els programes socials, que donen cobertura a necessitats bàsiques com l'alimentació infantil i el pagament de determinats lloguers per a evitar desnonaments. Dins de la gestió de la crisi causada per la pandèmia, una altra prioritat és garantir material de prevenció com a mascaretes i guants, sobretot entre les persones que s'encarreguen de l'ajuda a domicili. I en tercer lloc estan els programes de foment de l'economia, amb ajudes complementàries a les d'altres institucions dirigides especialment al comerç local.

A Gandia, capital de La Safor, els 656.000 euros de l'aportació extraordinària de la Diputació, que se sumen als 408.000 rebuts a l'abril, serviran per a fer front a la nova situació generada per la crisi, implementant accions posades en marxa per a pal·liar la complicada situació per la qual travessen famílies i empreses. Assumint la responsabilitat del consistori com a institució més pròxima a la ciutadania, Gandia aprofitarà eixa major liquiditat aportada per la Diputació per a incrementar la partida de Serveis Socials i reforçar la nova ordre de subvenció al comerç, l'hostaleria i el sector turístic.

Volta a la normalitat

En el cas de Caudete, en la línia de preparar la volta a la normalitat una vegada superat el pic de la crisi sanitària, el consistori contempla inversions que van més enllà de la neteja de carrers i espais públics o el subministrament de mascaretes i material higiènic, que han sigut prioritàries en els mesos de major afecció de la pandèmia i en les quals, a més de l'ajuda d'institucions com la Diputació i la Generalitat, l'ajuntament ha comptat amb la col·laboració dels agricultors del municipi. Amb l'aportació extraordinària recentment ingressada s'afrontaran despeses com el manteniment i reforç de la seguretat de la piscina a l'estiu; el mobiliari i la calefacció de l'aula per a majors en l'antiga casa del metge; i un parc de calistènia per a incentivar l'exercici a l'aire lliure.

El xicotet municipi d'Otos, a la Vall d'Albaida, agraïx una aportació extraordinària a la qual ha donat múltiples usos, des del pagament del reforç de la neteja i desinfecció lligat a la COVID-19 i la previsió de l'exhaustiva higienització de la piscina de cara a l'estiu fins a la reparació de camins afectats per la DANA. Els més de 50.000 euros ingressats per la corporació provincial serviran també per a enllumenat, el pagament a tècnics municipals i un fons de contingència en previsió de despeses extraordinàries en este context d'incertesa.

També Ayora valora este ingrés extraordinari de 163.000 euros que, sumats a una quantitat similar aportada per Diputació i Generalitat en el primer lliurament del Fons, aniran destinats íntegrament a la reactivació econòmica post-COVID, sense descurar l'emergència social. D'esta manera, l'ajuntament ha revisat les necessitats bàsiques dels col·lectius més vulnerables, que com a novetat rebran uns bons o targetes prepagament per a comprar en establiments del municipi. Este impuls al comerç local es completa amb una línia d'inversió prioritària per a autònoms, comerciants i bars. En temps de ERTE’s i ajustos laborals, el programa de reactivació econòmica d'Ayora utilitzarà part de l'ajuda de Diputació per a incentivar la contractació en les empreses, amb 1.300 euros per treballador en contractes d'un mínim de 3 mesos i 25 hores setmanals.

La rehabilitació i modernització de l’històric Pont de Ferro de Cullera ja és una realitat. El Pont s’obri adaptant-lo a la mobilitat del segle XXI i posa en valor una infraestructura històrica declarada Bé de Rellevància Local al 2010. La transformació, amb un pressupost d’entorn als 250.000 euros cofinançat per la Diputació de València que aporta un IFS de 214.000 euros, ha permés tornar-li el seu aspecte original mitjançant un procés de restauració respectuós i sostenible, potenciar la circulació per al pas de vianants i convertir-lo en un mirador sobre el riu Xúquer.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha recorregut este dijous el ‘nou’ pont de ferro de Cullera al costat de l’alcalde i diputat provincial, Jordi Mayor, la diputada Mentxu Balaguer i el regidor d’Urbanisme i Medi Ambient i Transició Ecològica, Bernat Escolá. Gaspar ha destacat que esta joia sobre el Xúquer “és patrimoni de totes les valencianes i els valencians”, s’ha detés en la simbologia d’una actuació que mira al futur tractant de “tendir ponts, no només en temps de pandèmia”, i ha insistit en la importancia de que siguen els ajuntaments els que decidisquen on invertir les ajudes provincials.

Per part seua, l’alcalde Jordi Mayor ha explicat que era “convenient adaptar un pont que cada vegada utilitzaven més les persones amb certa perillositat, tenint en compte que no era necessari el doble sentit de circulació amb la construcción de nous ponts als darrers anys”. L’alcalde s’ha mostrat satisfet del resultat de l’obra, que deixa “un pont que lluïx el seu màxim esplendor amb el seu aspecte original, i per on passen els vehicles i també les persones de forma segura”.

L’actuació en el pont

Per una banda s’ha actuat en el tram central del pont, on s’ha eliminat un sentit de circulació de vehicles deixant un sol sentit d’entrada a la ciutat per este punt que permetrà reduir el trànsit, s’ha restaurat l’estructura metàl•lica i s’han adequat les rampes d’accés. A més, per al pavimentat s’han reutilitzat les llambordes històriques.

També s’ha ampliat una de les voreres perquè el pas de vianants passe a ser de més de dos metres, incrementant la seua accessibilitat i seguretat i dotant-lo també de mobiliari urbà com bancs, jardineres i una maqueta del propi pont que permet convertir-lo en un punt privilegiat per a l’observació del riu. Així mateix, s’ha substituït la il•luminació actual per altra tipus LED que millorarà tant la llum del vial com la del recorregut per a les persones.

Història

El Pont de Ferro de Cullera data de l’any 1905 i es va construir per a substituir al denominat pont de les barques, precàriament fet de fusta. S’enquadra dins de la tendència del segle XIX, quan es començà la construcció de ponts sobre el riu Xúquer en substitució de les barques i utilitzant una tècnica constructiva innovadora que s’estava aplicant a la resta d’Europa.

Esta infraestructura és el viaducte de ferro més antic de la comarca i té un gran interés des d’un punt de vista estructural, tipològic, històric i etnològic, fins al punt que pot considerar-se com un element representatiu de l’arqueologia industrial. Tal és la seua importància al municipi que l’Ajuntament de Cullera el va declarar Bé de Rellevància Local al 2010.

La Diputació de València ha realitzat distintes actuacions en altres infraestructures similars a la comarca, cas del pont Alfonso XIII de Fortaleny, reobert per a vianants i ciclistes donant resposta a una reivindicació histórica de les veïnes i veïns del municipi.

La Diputació de València ha anunciat la III edició de la convocatòria de subvencions de Ciutats Intel·ligents amb l'objectiu de “continuar apostant per a augmentar i millorar l'estratègia smart city i aconseguir un territori intel·ligent”, ha destacat la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, qui ha afegit que el propòsit és “millorar la qualitat de vida de la ciutadania i l'estalvi econòmic i energètic que ens pot aportar la tecnologia en serveis que tots els municipis, independentment de la seua grandària, han d'oferir als seus ciutadans”.

Esta tercera edició compta amb un pressupost d'1.000.000 euros per a enguany, amb un màxim de 20.000 euros per iniciativa i un percentatge mínim d'aportació del 80% per part de Diputació. Estos imports estaran destinats a la compra, instal·lació, configuració i integració de dispositius intel·ligents que envien les seues dades a la plataforma de la Diputació.

Segons ha explicat la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, l'augment del pressupost es deu “a l'èxit de les anteriors convocatòries, per la qual cosa hem anat incrementant cada any la quantia. De 250.000 en 2018 a 750.000 en 2019 i enguany a un milió”. Així mateix, en esta edició s'ha pres la decisió de reduir l'import màxim de subvenció per projecte per a poder arribar al major nombre de beneficiaris possible. Cal recordar que en 2018 es van presentar 18 sol·licituds i 91 projectes en 2019.

La diputada Mentxu Balaguer també ha aclarit que “enguany s'ha introduït una novetat en la modalitat de sol·licitud de subvenció, i és que esta sol·licitud no implicarà cap compromís d'acceptació de la subvenció”. Serà en el moment de la publicació dels beneficiaris, quan les entitats decidiran si accepten o no, sense cap mena de penalització perquè l'import concedit a esta entitat passarà al següent de la llista.

El termini de presentació de projectes estarà obert fins al 9 de juliol i es podran presentar projectes Smart de qualsevol tipologia, amb l'únic requisit que s'envien les dades a la plataforma de la Diputació i que el manteniment dels dispositius siga assumit per l'entitat local durant un termini mínim de 5 anys.

“Els ajuntaments volen ser propietaris de les dades generades pels seus serveis per a no lligar-se a proveïdors i la Diputació de València vol proporcionar-los la tecnologia per a aconseguir-ho”, apunta la diputada de Modernització. “La recollida de gran quantitat de dades permetrà analitzar-los i comparar-los en conjunt per a facilitar i millorar la presa de decisions. Poder comparar l'eficiència d'un mateix servei entre tots els municipis d'una mateixa província és un repte que fins ara no s'ha aconseguit, i que permetrà replicar bones pràctiques, aconseguint millors serveis, millorant cost, sostenibilitat i orientació a la ciutadania”.

“Però per a aconseguir realment un territori Smart, són les pròpies entitats locals les que han de tindre la iniciativa i iniciar la seua transformació cap a una ciutat intel·ligent, iniciativa que a vegades no pot ser escomesa per falta de recursos econòmics”, destaca Balaguer. És per aquest motiu que, per a fomentar l'estratègia Smart de les entitats locals de la província de València, la Diputació ha posat en marxa la tercera edició d'esta línia de subvencions destinada a l'adquisició de dispositius intel·ligents que envien les seues dades a la plataforma de la Diputació.

Mitjançant esta convocatòria de subvencions la Diputació de Valéncia pretén assistir als ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats locals menors perquè puguen dotar-se de la tecnologia adequada per a optimitzar els serveis que ofereix la plataforma Smart posada en marxa per la Diputació, i convertir-los així en serveis Smart.

La Delegació de Bandes de la Diputació de València anuncia les dates provisionals de celebració del Certamen de Bandes:

- 17 i 18 d'octubre de 2020, Seccions Quarta i Tercera.

- 24 i 25 d'octubre de 2020, Seccions Segona i Primera.