Convocatòria per a la provisió interina del lloc de secretaria-intervenció en el Servici d'Assessorament Municipal

Relació provisional d'aspirants admesos i exclosos i termini d'esmena en relació a la convocatòria amb caràcter d'urgència mitjançant concurs del lloc de secretaria-intervenció amb seu a Casas Altas (Racó d'Ademús)

Relació provisional d'aspirants admesos i exclosos i termini d'esmena en relació a la convocatòria amb caràcter d'urgència mitjançant concurs del lloc de secretaria-intervenció amb seu a Casas Altas (Racó d'Ademús)

 

BOP de dimarts 10 de març de 2020 (vore anunci)

La Diputació de València duplica la seua aportació al Fons de Cooperació

La Diputació de València duplica la seua aportació al Fons de Cooperació Municipal en el qual participa conjuntament amb la Generalitat. D'esta forma, la corporació provincial invertirà enguany 40 milions d'euros en els municipis valencians, que podran destinar-se a obres o despesa corrent en actuacions de millora de serveis locals que reforcen l'autonomia dels municipis. La previsió és que les localitats reben el cent per cent de l'ajuda de la Diputació durant el mes d'abril.

 

La Diputació de València duplica la seua aportació al Fons de Cooperació Municipal en el qual participa conjuntament amb la Generalitat. D'esta forma, la corporació provincial invertirà enguany 40 milions d'euros en els municipis valencians, que podran destinar-se a obres o despesa corrent en actuacions de millora de serveis locals que reforcen l'autonomia dels municipis. La previsió és que les localitats reben el cent per cent de l'ajuda de la Diputació durant el mes d'abril.

 

Estes actuacions no requerixen expedient ni justificació, la qual cosa posa en valor la majoria d'edat dels ens locals i permet reduir la burocràcia en benefici d'una gestió més eficient. També contribuïx a este objectiu la desaparició de línies d'inversió com l'assistència tècnica als ajuntaments, la Dipu et beca o les ajudes per a millores d'instal·lacions esportives, les assignacions de les quals queden a criteri dels responsables locals.

 

En paraules del responsable de l'àrea d'Hisenda i Innovació, Vicent Mascarell, "amb esta col·laboració s'emporta a la pràctica l'aposta de Diputació i Generalitat pel municipalisme, posant a la disposició dels ajuntaments més recursos i més autonomia per a planificar els seus projectes locals. En definitiva, el que es pretén és traslladar a la realitat eixa majoria d'edat dels municipis i ajudar al seu torn a simplificar la càrrega administrativa entre els ajuntaments i la Diputació".

 

Per part seua, el president de la Diputació, Toni Gaspar, ha subratllat que esta dotació al Fons de Cooperació Municipal, que passa de 20 a 40 milions d'euros, “ve a reforçar el nou model de gestió provincial que garantix als municipis els recursos suficients per a millorar les seues infraestructures i serveis i amb això la qualitat de vida de les seues veïnes i veïns”. En este sentit, la Diputació de València va presentar recentment el seu Pla d'Inversions per als pròxims dos anys, amb 140 milions d'euros per als municipis valencians.

 

Suficiència i solidaritat

 

A la fi del passat any, Gaspar va sol·licitar al president de la Generalitat la convocatòria d'una reunió de la comissió de seguiment del Fons de Cooperació Municipal per a abordar la injecció de 20 milions addicionals de la corporació provincial a esta iniciativa conjunta de totes dues institucions, de manera que l'aportació total de la Diputació seria de 40 milions d'euros per a l'exercici 2020.

 

El Fons de Cooperació Municipal Incondicionat de la Comunitat Valenciana té per objecte garantir la suficiència financera de les entitats locals de la Comunitat i potenciar la seua autonomia local sobre la base del principi de subsidiarietat, mitjançant el finançament global de la seua activitat.

 

Este Fons, gestionat per la Generalitat i al qual s'han sumat les diputacions de València i Castelló, promou l'equilibri econòmic dels ens locals de la Comunitat i la realització interna del principi de solidaritat, a fi de contribuir al fet que els diferents nuclis i entitats de població compten amb la dotació adequada per a la prestació dels serveis de competència local.

 

Per comarques

 

La Diputació de València ha comunicat este dimarts als alcaldes i alcaldesses de la província la quantitat que rebran per part de la corporació provincial dins del Fons de Cooperació 2020. Abans ha tingut lloc la comissió informativa d'Hisenda, en la qual tots els grups han votat a favor de la proposta de repartiment del Fons, excepte Compromís, que ha votat en contra.

 

El repartiment inclòs en la proposta del Consell consta d'una quantitat fixa i una altra variable en funció del nombre d'habitants de cada població o entitat local menor. Quant a la quantitat extraordinària que aporta la Diputació enguany, manté els criteris de distribució del Fons de Cooperació, amb una assignació mínima per municipi de 35.000 euros.

 

La ciutat de València serà el municipi que més reba del Fons amb 1.581.275 euros. Per comarques, l'Horta té assignats 12,2 milions d'euros: 5.452.861 euros per als municipis de l'Horta Nord i 6.739.414 euros per als de l'Horta Sud; La Ribera Alta percebrà 5.376.640 euros i La Ribera Baixa 2.042.336 euros; mentre que als municipis de La Safor els corresponen en global 3.926.377 euros. La Vall d'Albaida rebrà 3.123.246 euros de la Diputació en el Fons de Cooperació, que contempla 2.137.214 euros per als municipis de La Costera; 3.327.984 euros per al Camp de Túria; i 1.946.000 euros per al Camp de Morvedre.

 

La comarca Requena-Utiel tindrà una dotació d'1.067.400 euros, mentre que a La Serranía li corresponen 1.258.599 euros i 351.841 euros per als municipis del Rincón de Ademuz. Seguint a les comarques d'interior, La Canal de Navarrés disposarà de 747.744 euros del Fons de Cooperació; la Foia de Buñol-Chiva d'1.242.440 euros; i el Valle de Ayora-Cofrentes de 557.127 euros.

Toni Gaspar, president Diputació.mp4

València Turisme reuneix agents de viatges nacionals i empresaris turístics locals al seu balcó faller

València Turisme ha reunit hui un total de 15 agències de viatges de viatges de Castilla la Manxa, Castilla León, Vigo, Madrid i Comunitat Valenciana amb empresaris d'alguns de les principals destinacions turístiques valencians consolidades, al seu balcó faller de la Plaça de l'Ajuntament de València.




El diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, i el president de l'Associació Empresarial Valenciana d'Agències de Viatges (AEVAV), Miguel Jiménez, han participat en la trobada, que ha congregat a més de 40 persones.
 

València Turisme ha reunit hui un total de 15 agències de viatges de viatges de Castilla la Manxa, Castilla León, Vigo, Madrid i Comunitat Valenciana amb empresaris d'alguns de les principals destinacions turístiques valencians consolidades, al seu balcó faller de la Plaça de l'Ajuntament de València.




El diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, i el president de l'Associació Empresarial Valenciana d'Agències de Viatges (AEVAV), Miguel Jiménez, han participat en la trobada, que ha congregat a més de 40 persones.
 



“L'objectiu d'aquesta acció de promoció turística nacional és aprofitar una festa tan universal com les Falles per a generar sinergies entre les destinacions de platja i interior que participen, i amb els empresaris del sector, per a incrementar la desestacionalització de l'oferta turística valenciana”, ha explicat el diputat Jordi Mayor.




Les destinacions turístiques valencianes participants en aquesta sessió (Cullera, Gandia, Sagunt, Requena, Xàtiva i Bocairent) tenen en els mercats nacionals els seus principals emissors de turistes o ho poden tenir i han estat representats per una delegació del teixit empresarial turístic local (hotelers, empreses de serveis turístics, hostalers i emprenedors).
 



Sessió de treball amb gastronomia i cultura
 



La jornada també ha tingut un component gastronòmic, ja que la tradicional “picaeta” que han degustat els participants al balcó en acabar la sessió de treball, mentre contemplaven la mascletà del dia, s'ha emmarcat en la filosofia “Del Tros al Plat” que promou València Turisme en la seua aposta per la gastronomia local, que engloba a productors, productes, mercats i professionals de la cuina.

 


La jornada,dins l'estratègia de València Turisme de coordinar destinacions i empreses de productes turístics per a potenciar l'oferta turística de la província, ha conclòs amb una visita guiada pel centre històric de València.
 



Jordi Mayor acudeix a la “Taronjada Fallera” de FOTUR
 



D'altra banda, el diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha assistit prèviament a la ja tradicional “Taronjada Fallera” organitzada per la Federació d'Oci, Turisme i Joc de la Comunitat Valenciana (FOTUR), en la qual es reparteixen entorn de 8000 gots de suc de taronja al costat de la Plaça de Bous de València.

VID-20200310-WA0034.mp4

La Diputació es posiciona com a pionera en la promoció de les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, acompanyada per l'alcalde d'Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt, i el president d'Aselec, Rafa Castillo, ha presentat un model d'ordenança municipal per a la promoció de les instal·lacions d'autoconsum amb energia fotovoltaica per a les vivendes.

 

Es tracta d'un model d'ordenança "que regula i facilita la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum a les vivendes, simplifica i ofereix claredat en els requisits necessaris per a la seua tramitació i recomana als ajuntaments que incentiven aquestes instal·lacions" ha explicat Maria Josep Amigó.

 

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, acompanyada per l'alcalde d'Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt, i el president d'Aselec, Rafa Castillo, ha presentat un model d'ordenança municipal per a la promoció de les instal·lacions d'autoconsum amb energia fotovoltaica per a les vivendes.

 

Es tracta d'un model d'ordenança "que regula i facilita la implantació d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum a les vivendes, simplifica i ofereix claredat en els requisits necessaris per a la seua tramitació i recomana als ajuntaments que incentiven aquestes instal·lacions" ha explicat Maria Josep Amigó.

 

“Al contrari del que succeeix en països com Alemanya, on més de la meitat de la potència fotovoltaica instal·lada correspon a projectes menudets de menys de 40 kilowatts, el nostre model energètic xoca amb el que impulsen les directives europees, o siga, l’autoconsum, les comunitats energètiques i la generació d’electricitat prop dels centres de consum. Un dels motius és que als Ajuntaments no hi ha un tràmit administratiu ben definit i concís per a la instal·lació de panells solars a les vivendes i per això presentem un model perquè cada ajuntament puga adequar-lo a les seues necessitats”.

 

Així mateix i dins de l'estratègia Reacciona, des de l'Àrea de Medi Ambient es fa una aposta decidida per la transició cap a un nou model energètic descarbonitzat. En conseqüència i per primera vegada, s'invertirà 1 milió i mig d'euros per a impulsar l'autoconsum energètic als equipaments municipals i en el que es valorarà que el subministrament elèctric municipal siga d'origen 100% renovable i que l'ajuntament tinga aprovada una ordenança municipal d'instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum.

 

Per la seua part, l'alcalde d'Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt ha destacat "el pas important i significatiu en la lluita contra el canvi climàtic i la reducció d'emissions" en un poble que dóna exemple amb la iniciativa Albalat 00.

 

El president d'Aselec (Associació d'Empresaris Instal·ladors Elèctrics, Telecomunicacions i Energies Renovables de València) Rafa Castillo ha assegurat que la iniciativa de la Diputació "és pionera i serà copiada en altres territoris de l'Estat".

Inventari

 

2024

Acord de Ple de 21/05/2024 de rectificació anual de l'Inventari General de béns i Drets de la Diputació Provincial de València

Relació de béns a 31/12/2024

 

2023

Acord del Ple de 20/06/2023 de rectificació de l’Inventari dels béns immobles dels extints Establiments Benèfics de la Diputació de València

Acord del Ple de 19/12/2023 de comprovació de l'Inventari de béns de la Diputació de València i dels Establiments dependents de la mateixa, 2019-2023

Resum de l'Inventari de la Diputació i establiments benèfics i de l'Inventari separat del Patronat de Turisme a 13/07/2023

Resum de l'Inventari de béns del Patronat Provincial de Turisme del 10-07-2019 al 13-07-2023

Resum desglossat de l'Inventari de béns per epígrafs i societats a 13-07-2023

Relació d'altes i baixes produïdes en l'Inventari de béns de la Diputació i Establiments benèfics durant el període comprés entre el 1-1-2023 al 13-07-2023

 

2022

Acord del Ple de 23/05/2023 de rectificació anual 2022 de l’Inventari General de béns de la Diputació de València i dels Establiments dependents de la mateixa

Resum de l'Inventari General de béns i drets de la Diputació i establiments benèfics en 2022

Resum desglossat de l'Inventari General de béns i drets de la Diputació i establiments benèfics per epígrafs i societats a 31/12/2022

Relació d'altes i baixes produïdes en l'Inventari General de béns i drets de la Diputació i establiments benèfics l'any 2022

 

2021

Rectificació anual 2021 de l'Inventari General de béns de la Diputació de València i dels establiments depenents de la mateixa, aprovada pel Ple de 21 de juny de 2022

Resumen de l'Inventari General de béns i drets de la Diputació i establiments benèfics i de l'inventari separat del Patronat provincial de turisme en 2021

Relació d'immobles en propietat, arrendament i cessió d'ús

Resumen desglosat de l'Inventari General de béns i drets de la Diputació i establiments benèfics per epígrafs i societats a 31-12-2021

Relació d'altes i baixes produïdes en l'Inventari General de béns i drets de la Diputació i establiments benèfics en l'any 2021

 

Presentació de la presa de dades Lidar i l'anàlisi posterior per a ser aplicades a la gestió de la xarxa viària

 

11/3/2020

En l'Àrea d’Infraestructures, tingué lloc la presentació d'un projecte pilot referit a la utilització i integració de tecnologies diverses per a la seua aplicació dins l'àmbit de la gestió de la xarxa viària de titularidat provincial.

En la recerca continuada de la millora de la gestió, s'ha dut a terme aquest projecte pilot sobre aproximadament 100 km. de carreteres de la demarcació de Serra - Bétera, amb la col·laboració de Becsa, empresa adjudicatària del contracte de conservació de carreteres de la demarcació, i el suport del professor de la Universidad Politécnica de Valencia, José Manuel Campoy, encarregat de la presentació.

Els treballs han consistit en la presa i anàlisi d'imatges i dades Lidar, a partir de les quals s'han abordat diversos treballs d'enginyeria.

El procés de treball ha sigut el següent:

•      Presa i tractament de les dades Lidar

•      Modelització digital del terreny

•      Caracterització geomètrica del traçat

•      Anàlisi de la consistència del traçat

•      Explotació de les dades

•      Inventaris de carreteres

En la xarrada de presentació, es va mostrar la realització de l'esmentat procés i, especialment, l'obtenció de determinada informació a partir de l'anàlisi de les dades preses, que resulta de gran utilitat en diversos àmbits de la gestió de la xarxa de carreteres:

·         Caracterització geomètrica de la carretera: traçat en planta, traçat en alçat i secció transversal. Aquest inventari geomètric ha estat incorporad a GVSigRoads per a la seua explotació.

·         Anàlisi de la consistència del traçat caracteritzat. S'ha analitzat el traçat i se n'han identificat els elements més inconsistents. Aquesta anàlisi corelacionada amb les dades d'accidentalitat de què disposa el Servici de Seguretat Viària ens pot permetre localitzar elements o trams amb més alta accidentalidad potencial o real. Després de la identificació dels trams perillosos i a partir de la informació geomètrica disponible, és possible plantejar diverses mesures de millora de la seguretat de les carreteres (senyalització, balisament, traçat, etc.)

·         Inventari de senyalització vertical.

·         Inventari de sistemes de contenció.

Amb tot açò es fa patent l'ampli ventall de possibilitats que ofereixen aquestes ferramentes, entre altres la seua utilitat per a la millora de la seguretat viària i la reducció de l'accidentalitat.

Tant el traçat, l'anàlisi de la consistència d'aquest i els inventaris són visibles en el Geoportal integrat en l'aplicació de gestió de carreteres GVSig Roads.


 

El president de la Diputació transmet als portaveus les mesures d'actuació en els centres de treball amb motiu del COVID-19

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, acompanyat per la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, ha transmés este dimecres als portaveus dels diferents grups polítics amb representació en la corporació les conseqüències de la suspensió dels actes fallers de la institució, així com les mesures d'actuació en els centres de treball dependents de la Diputació amb motiu del COVID-19.
 
Estes mesures, acordades pel Comité de Seguretat i Salut Laboral, es traslladaran igualment a totes les àrees, organismes i empreses dependents de la Diputació de València. 

Decret de concessió a entitats locals de la convocatòria d'Activitats Culturals 2020: Les Arts Volant, Escena Erasmus i D'Arrel

El BOP núm. 20, de 12 de març de 2020, publica la selecció de les entitats locals on es realitzaran les activitats culturals organitzades per l'Àrea de Cultura de la Diputació de València: Les Arts Volant, Escena Erasmus i D'Arrel.

El Museu Valencià d’Etnologia desvela la indumentària tradicional d’Alcublas en una exposició

El Museu Valencià d’Etnologia presenta l’exposició temporal ‘La tradición desvelada. Indumentaria tradicional de Alcublas’ sobre la indumentària tradicional d’este municipi de La Serranía, un ric llegat que encara s'utilitza en l'actualitat en dates assenyalades i que permet estudiar i conéixer els vestits dels nostres avantpassats.

 

En l'exposició es mostren aproximadament 100 peces (7 maniquins complets d'indumentària tradicional, peces de roba, documents, pendents, reliquiaris, medalles, mocadors, etc.) procedents de famílies d'Alcublas i diverses institucions. S'ha produït en col·laboració amb l'Ajuntament d'Alcublas, l'Associació La Vihuela de València i Associació Cultural Aires Serrans d'Alcublas. 

 

El Museu Valencià d’Etnologia presenta l’exposició temporal ‘La tradición desvelada. Indumentaria tradicional de Alcublas’ sobre la indumentària tradicional d’este municipi de La Serranía, un ric llegat que encara s'utilitza en l'actualitat en dates assenyalades i que permet estudiar i conéixer els vestits dels nostres avantpassats.

 

En l'exposició es mostren aproximadament 100 peces (7 maniquins complets d'indumentària tradicional, peces de roba, documents, pendents, reliquiaris, medalles, mocadors, etc.) procedents de famílies d'Alcublas i diverses institucions. S'ha produït en col·laboració amb l'Ajuntament d'Alcublas, l'Associació La Vihuela de València i Associació Cultural Aires Serrans d'Alcublas. 

 

Està comissariada per Javier Marco Casero i Sergio Civera Pont, experts i autors de nombroses publicacions sobre indumentària tradicional, i ha sigut coordinada Pilar Payà, conservadora del Museu Valencià d’Etnologia.

 

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, l’exposició “tracta de revelar la tradició i posar en valor l’esforç de conservació, manteniment i generositat que han fet els alcublans durant generacions, perquè hui en dia puguem gaudir d’este ric patrimoni cultural”.

 

Per a l’alcaldessa d’Alcublas, Maria Blanca Pastor, “preservem béns llegats pels nostres ancestres que ens mantenen vinculats als records de la infància, a la família; un arbre d'arrels invisibles que es va nodrint amb pràctiques culturals que heretem dels nostres avantpassats”.

 

L'herència

 

En la localitat d'Alcublas és habitual que les famílies atresoren en un bagul la indumentària rebuda dels seus ascendents en herència. Esta “caixa de les robes antigues” s'ha anat configurant de generació en generació amb peces de gran valor cultural, algunes de la quals compten amb més de 200 anys de vida.

 

Normalment eren les dones les que s'encarregaven de la cura i del manteniment de la indumentària del bagul, de la mateixa manera que també confeccionaven noves peces, que s'incorporaven al llegat familiar.

 

El repartiment de l'herència es feia a través d'un sorteig per lots entre els descendents directes. Les joies i els mocadors de seda, considerades les peces de major valor, se separaven en primer lloc. Resultava freqüent disgregar joies i partir peces a fi d'efectuar lots equitatius: pendents reconvertits en fermalls o penjolls, mocadors tallats simètricament, o la confecció de dues faldes de xiqueta utilitzant el teixit d'una saya, mostren el reaprofitament d'unes peces transformades que han sobreviscut el pas del temps.

 

Un patrimoni ancestral recuperat

 

Quan Alcublas es vist de festa, el temps sembla retrocedir; el repicar de les campanes i la música desborden goig i els carrers es plenen d'homes i dones engalanades amb les robes heretades de les seues famílies.

 

A diferència d'altres comarques, que solien llogar els vestits en cases de roba especialitzades, en els Serrans generalment s'han servit de la indumentària local a fi de configurar l'abille festiu. Les dones rescaten dels baguls els tres vestits més representatius utilitzats en les principals festes d'Alcublas: el vestit de mayoralesa, el de basquiña i el de xurra; així com els elements propis de la indumentària masculina, el vestit de Xurro, utilitzat indistintament per a tots els actes festius, optant per l'ús dels calçons o saragüell.

 

De la mateixa manera, s'han recuperat estes peces per a diferents espectacles teatrals, carnestoltes i per Nadal, sent freqüent l'ús de sayas roges, camises i justillos que, combinades amb altres peces de nova confecció, com la zamarra o el sarró, complementen el vestit de pastora en les representacions del betlem.

 

Els diferents actes i programes dels festejos han evolucionat amb els anys. Algunes d'estes celebracions han desaparegut; unes altres s'han incorporat amb noves modes: quan la Colònia Alcublana a València, una societat constituïda per un grup de alcublans residents en la capital, va instaurar les festes patronals en honor a la Verge de la Salut l'any 1954, amb la finalitat de fomentar i enaltir les tradicions i festes més característiques de la localitat.

 

VESTITS COMPLETS

 

El Vestit de Mayoralesa

 

En arribar l'onomàstica de Sant Joaquim, quatre dones en edat de casar-se protagonitzaven les festes de les mayoralesas, participant en diversos actes organitzats entorn de la festivitat del Sant: assistien a una missa cantada i a una cercavila que recorria els principals carrers de la Vila, participaven en una processó vespertina i en el  ball de la jota i fandango a ritme d'una rondalla.

 

Engalanades amb sumptuoses joies i tocades amb mantell blanc, les mayoralesas lluïen guardapiés de seda, justillos brocats o gipons de vellut llaurat, mocadors de rams d'or i davantals a joc o de seda brocada, així com les distintives cintes o flocs. Exhibien un tipus d'indumentària fastuosa que va evolucionar influenciada pel vestit de llauradora valenciana.

 

Vestit de basquiña

 

En les albors del segle XX les Mayoralesas de Sant Joaquim van recuperar els vestits de núvia de les seues predecessores a fi de poder lluir-los en les festes de Sant Agustí.

 

La variant més antiga d'este vestit consistix en una falda i un gipó de vellut llaurat, que posteriorment va ser substituït per un vestit de dues peces confeccionat en seda; un mantó de Manila o toquilla, les joies del desposorio, així com un mantell redó negre per a cobrir el cap, complementen el conjunt.

 

En 1954 la Colònia Alcublana va institucionalitzar l'ús del vestit de basquiña, lluint les clavàries este indument en les festes patronals en determinats actes religiosos. La seua utilització ha anat variant en funció de les comissions organitzatives dels festejos, de tal forma que va ser en la dècada dels anys 90 quan les festeres van instaurar la tradició de vestir la basquiña en la processó de la Verge de la Salut.

 

Vestit de Xurra

 

El vestit de xurra és considerat l'abillament més identificatiu de la dona alcublana. Constituït per un sayalejo de farandola, una camisa de mànegues bufes i un justillo, este indument es complementa amb un mocador de seda, de cotó o merino estampat, un davantal i uns adreços en plata sobredaurada. En arribar les baixes temperatures, les dones substituïxen les peces del tors i opten per l'ús d'una camisa de mànega pegada i gipó.

 

En representació de la dona alcublana, joves i xiquetes de la localitat lluïen el vestit de xurra en els diferents actes institucionals, així com en les festes de San Isidro Labrador, desfilant en la processó del sant sobre gropes engalanades, fins a la seua desaparició a la fi de la dècada dels anys 70 del segle XX.

 

Justillo d'embarassada

 

En la societat tradicional els naixements en una mateixa família se succeïen amb certa assiduïtat, de tal forma que podia produir-se el solapament de l'embaràs amb la lactància d'algun dels fills.

 

Respecte a la mena d'indumentària femenina utilitzada durant esta etapa de desenvolupament, únicament es coneix l'existència de justillos adaptats per a donar el pit, de manera que esta peça resulta excepcional en haver pertangut, segons al·leguen els propis descendents, a una dona lactant que es trobava en període de gestació.

 

Confeccionat en seda espolinada i seda adamascada, este justillo del segle XIX mostra dues obertures laterals que faciliten la lactància. Les pales, de curvatura pronunciada, contornegen la silueta, de manera que el ventre no roman constret durant el període de puerperi, afavorint la recuperació de l'estat físic de la mare, així com durant el desenvolupament gestacional. Esta peça femenina evoca l'herència rebuda, la transmissió generacional.

Concessió a entitats locals de les Activitats Culturals 2020: Les Arts Volant, Escena Erasmus i D’Arrel

El BOP núm. 50, de 12 de març de 2020, publica la selecció de les entitats locals on es realitzaran les activitats culturals organitzades per l'Àrea de Cultura de la Diputació de València.

El BOP núm. 50, de 12 de març de 2020, publica la selecció de les entitats locals on es realitzaran les activitats culturals organitzades per l'Àrea de Cultura de la Diputació de València.