L'Escalante, espai dependent de la Diputació de València, s'ha convertit en un punt de referència per a les famílies i els centres escolars valencians que participen assíduament al seu programa d'activitats escèniques. També ha esdevingut un element fonamental en el creixement i consolidació dels professionals valencians de les arts escèniques. El Teatre Escalante continua realitzant setmanalment funcions i activitats per diversos espais escènics.

En la nova legislatura, iniciada fa uns mesos, ja s’han iniciat treballs per tal de que l’any 2020 siga clau en la consolidació i estabilitat del projecte del Teatre Escalante, a tots els nivells.

Actualment la direcció artística del teatre està sense cobrir, ja que l’anterior contracte de direcció va esgotar totes les prorrogues possibles el passat mes d’agost. Amb tot, l’anterior gestor de l’Escalante, Josep Policarpo, ja va preveure i deixar últimada la programació de la temporada 2019-2020, que acabarà el proper mes de maig.

Així, la necessària contractació d’una persona especialitzada al cap de la direcció artística del Teatre Escalante comportarà diversos pasos administratius. Parlem d’una administració garantista i fortament supeditada als temps i als procediments reglats.

En el cas de la direcció artística del Teatre Escalante, el servei de Personal de la pròpia Diputació ja ha manifestat que l’única fòrmula legal aceptable passaria per crear un lloc de treball amb vinculació administrativa de funcionari/a. La motivació d’esta decissió ve condicionada perquè l’Escalante no és a dia de hui una entitat autònoma si no un servei propi de la Diputació de València. S’han realitzat diverses consultes jurídiques i totes recomanen, amb l’actual estructura del Teatre, orientar la plaça exclussivament com a personal funcionari. S’està treballant en el disseny d’un perfil polivalent i amb experiència per al lloc, a més d’intentar obrir-lo a altres administracions públiques, i no solament de caràcter local, per tal de garantir un nombre de candidatures acceptable.

Assistència temporal

Mentrestant s’articula el procés definitiu d’incorporació a la relació de llocs de treball de la Diputació, el Teatre Escalante ha buscat una assistència temporal als serveis de programació que recaurà sobre el dramaturg i director d’escena Gabi Ochoa, de manera que en cap cas quedarà interrompuda la programació d’activitats del teatre.

Gabi Ochoa disposa d’una gran trajectòria professional i experiència en la creació d’obres originals per a teatre. Els seus últims espectacles, com Vives i Rashiid i Gabriel, s’adrecen a un públic juvenil, a més, algunes de les seues obres han estat publicades i adaptades a altres llengües, com Mi camiseta, tus zapatillas, sus vaqueros, adaptada i exhibida en alemany. Ochoa fou també creador el 2010 de la companyia El punto g. Està previst l’inici de la seua col·laboració externa a partir del pròxim mes de gener, on assumirà el disseny de la programació que l’Escalante oferirà a partir del mes de setembre.

En paraules de Gabi Ochoa, “és important garantir la diversitat de les arts escèniques (teatre, circ, dansa, arts vives…) al model per a la infantesa i juventut que propugna l’Escalante i continuar el treball que va fer l’anterior director, Josep Policarpo”.

Escola i programació nadalenca

Per altra banda, l’Escola de l’Escalante ja està en marxa i també la programació amb Nadal a l'Escalante. El cicle, una de les cites més antigues de la ciutat amb les arts escèniques per a xiquets i xiquetes, oferirà del 26 de desembre al 4 de gener de 2020 en el Teatre Principal dos espectacles: la guardonada producció del centre Yolo, de Lucas Escobedo, i El misteriós cas de Houdini i l'habitació tancada, del campió d'Espanya de màgia Nacho Diago.

El Teatre Escalante s'iniciava l'any 1985 com una experiència teatral única a tota Espanya i es consolidaria, anys després, com el projecte escènic per a xiquets i xiquetes i joves més important de l'Estat: un centre teatral públic, amb una clara vocació pedagògica, que s'enriquiria després amb una oferta molt més àmplia que incloïa festivals, cicles, publicacions, una escola de formació i, finalment, un espai expositiu.

La Diputació de València ha obert este dimarts, al costat de la plaça de bous, un mercat nadalenc amb productes artesanals i gastronòmics. Organitzat pel Patronat de Turisme de la Diputació, este mercat tradicional pretén promocionar els productes de xicotetes empreses de la província, des de carns, embotits, xocolates, formatges, cervesa antiga o pa ecològic, fins a veles, llibres i creacions artesanals de les comarques d'interior.

Des del 17 de desembre fins al 3 de gener, l'àrea de Turisme de la corporació provincial oferix este atractiu ‘Mercat de Nadal’ en clau valenciana en horari d'11 a 20 hores de manera ininterrompuda, amb l'excepció de les nits de Nadal i cap d'any, en les quals obrirà entre les 11 i les 14 hores, i els dies de Nadal i Any Nou, en els quals romandrà tancat.

Esta primera edició del mercat nadalenc de la Diputació compta amb un atractiu especial per al públic infantil, una gimcana per a tota la família amb la qual es pretén acostar a xiquets i xiquetes les propostes turístiques de la província en un format educatiu i molt divertit.

La activitat, que s'iniciarà el dissabte 21 de desembre a la plaça Manises, es repetirà cada hora i “té com a objectiu descobrir les 17 comarques valencianes a través de 200 productes turístics que s'associaran als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2020 de l'ONU”, segons explica el diputat de Turisme, Jordi Mayor, que destaca la defensa de “valors com l'eliminació de la pobresa, la igualtat de la dona, el combat al canvi climàtic o el disseny de les nostres ciutats”.

Gastronomia i artesania

El Patronat provincial de Turisme espera la visita de més de 1.000 persones al dia en un mercat nadalenc que comptarà amb una quinzena de casetes, amb degustacions de productes típics valencians com el vi de taronja i pomelo, olis de Bocairent, mel, tòfona i safrà de l'Alt Túria, embotits d'Utiel, pa ecològic de massa mare i rebosteria nadalenca. No faltarà, en la part gastronòmica, la cervesa artesana i xocolates i derivats del cacau.

En l'apartat artesanal podrem trobar cosmètica natural, ciris de cera, ambientadors i encens, motxilles de cordes, bijuteria i joieria, articles i utensilis vinculats al món de la Pilota i les propostes més creatives en decoració elaborades pels artesans de les comarques d'interior.

El ‘Mercat de Nadal’ de la Diputació compta també amb una caseta d'informació turística que difondrà als visitants els principals reclams dels municipis i comarques valencianes, des d'un dels punts neuràlgics de la ciutat, al costat de l'Estació del Nord i enfront de la plaça de l'Ajuntament.

La Diputació de València, a través de Divalterra, ha subscrit un acord de col·laboració per a integrar-se en el projecte Wetnet, una acció coordinada per SEU-Birdlife per a fomentar el treball en xarxa amb la finalitat de millorar la gestió dels aiguamolls mediterranis.

En este sentit, Divalterra, que duu a terme activitats destinades a dinamitzar el territori, participarà en este projecte coordinant accions lligades al foment d'un model de desenvolupament socioeconòmic sostenible dels municipis que formen el Parc Natural de l'Albufera.

L'acte, celebrat este dimarts en l'Oficina del Parc Natural, va comptar amb l'assistència del director general de Medi natural i Avaluació Ambiental de la Generalitat, Francisco Quesada, el gerent i el responsable de Desenvolupament Local de Divalterra, i representants dels organismes signants de l'acord, que va ser anunciat en el ple de desembre de la Diputació pel diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.

Wetnet

L'Albufera és un dels aiguamolls costaners de major valor ecològic en el Mediterrani i a través de Wetnet es posa en marxa un model de governança amb el qual definir les seues prioritats comunes per a la seua gestió integrada.

El parc natural es troba protegit per lleis nacionals i internacionals que obliguen a mantindre'l en bon estat de conservació i a fer compatibles els principals usos tradicionals, que són l'agricultura, la pesca i el turisme, amb la protecció ambiental i els serveis ecosistèmics que presta: aigua, aliment, cultura, paisatge, gaudi i protecció contra riuades, salinització i els efectes del canvi climàtic.

Albufera de València

El Parc Natural de l'Albufera de València ha acollit una sèrie de tallers de participació amb entitats relacionades amb el medi ambient i el desenvolupament socioeconòmic de l'espai, com la Confraria de Pescadors d’El Palmar, Grup d'Acció Local (GALP) Gandia-Albufera i diversos ajuntaments, entre altres entitats i organitzacions.

En este sentit, Divalterra continuarà participant en la coordinació de futures accions lligades al desenvolupament socioeconòmic de la zona, ja que és un espai idoni per al suport i impuls de la innovació en empreses de sectors tradicionals que tenen un vincle de l'Albufera.

Desenvolupament Local en Divalterra

Entre les línies de treball de Divalterra, des del seu servei de Desenvolupament Local, es troba la col·laboració amb el GALP Gandia-Albufera, que agrupa les Confraries de Pescadors de Catarroja, El Palmar, Silla i Gandia.

Així mateix, es treballa amb la resta de GAL de la província (Túria-Calderona, Rurable, Caroig-Albufera, Xúquer i Som Rurals), que s'agrupen en la federació provincial Redteval juntament amb el GALP Gandia-Albufera.

D'altra banda, destaca la coordinació de la Xarxa Provincial d'ADL’s, als qui es facilita formació especialitzada i eines telemàtiques de gestió en la coneguda com Xarxa ADL.

La responsable de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, acompanyada pel president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Txema Peláez, i el president del Consorci de la Ribera, Òscar Navarro, s'ha reunit amb l’alcalde de Jalance, Manuel Gómez; l’alcalde de Cortes de Pallás, Fernando Navarro, l’alcalde de Millares, Ricardo Pérez i el regidor de Medi Ambient de Cofrents, Daniel Gómez, per explicar-los el projecte del Camí Natural del Xúquer, que inclou estes localitats de la Canal de Navarrés i la Vall de Cofrents-Aiora. En l’acte també van estar regidors i regidores d’estes localitats, participants d’un projecte al que també es sumarà Quesa.

El projecte del Camí natural del Xúquer està sufragat amb fons del Ministeri, amb la direcció de la Diputació de València, i afavorirà a 18 municipis valencians, inclosos també els de la comarca de la Ribera. L’objectiu és incrementar el desenvolupament sostenible de la zona, mantenir l'ús d'antigues vies naturals, facilitar l'accés en bici, cavall i a peu i vertebrar una xarxa de camins naturals al llarg de riu Xúquer, creant infraestructures aptes que potencien el medi ambient, l'esport, l'educació, la cultura i el turisme sostenible.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha explicat en la reunió que "l'obra tindrà una execució de dos anys i anirà a càrrec del Ministeri".

La Institució Alfons el Magnànim, dependent de la Diputació de València, ha fet balanç de les publicacions del present any, en el qual ha editat 61 llibres, el doble dels quals es van publicar en 2015 i 2016, a l'inici de la passada legislatura. En tot just tres anys, l'editorial de la Diputació ha editat, coeditat o col·laborat en la publicació de 200 llibres, amb un significatiu increment de la producció en valencià i les obres escrites per dones.

En paraules de la vicepresidenta de la Diputació i responsable del Magnànim, Mª Josep Amigó, “esta evolució demostra que la de la IAM és la major producció en valencià de la història d'una editorial no universitària, amb un 61% dels 200 llibres editats en els últims tres anys”.

En 2015, la IAM publicava un 21,43% dels seus llibres en valencià, mentre que en 2019 el percentatge s'ha triplicat amb un 63,64% que espera incrementar-se l'any vinent fins a fregar el 70% de les publicacions. No obstant això, esta aposta per la llengua valenciana “no impedix que el Magnànim mantinga la seua producció en castellà”, que enguany ha superat fins i tot la de 2018, segons ha explicat Amigó.

Una altra de les dades destacades que ens deixa este balanç de l'any editorial de la IAM és el percentatge de llibres escrits per dones, que en 2017 es va situar en el 9,8%, va créixer fins al 14,9% en 2018 i ha aconseguit el 22,5% enguany. La mateixa Mª Josep Amigó ha avançat que, “atesa la programació de 2020, el percentatge d'obres escrites per dones podria acostar-se al 30%”.

Les xifres globals d'este període 2016-2019, detallades en una trobada amb mitjans especialitzats, ens deixen 125 llibres editats directament per la IAM, 54 llibres en coedició o col·laboració, 21 revistes editades pel Magnànim i 11 reimpressions d'obres pròpies.

Els més venuts

Des de 2015, la IAM ha experimentat igualment un creixement en la venda de llibres del 142% en els últims 4 anys, amb un repunt del 24% en l'últim exercici, on s'han registrat unes vendes de 71.372 euros fins al 13 de desembre. Esta millora, segons explica el director de la IAM, Vicent Flor, “es deu fonamentalment a la publicació de llibres de major interés, però també a l'increment de la difusió i la millora de la distribució”. Una dada que el confirma: les vendes a través de la web del Magnànim s'han incrementat un 77% enguany.

Entre els llibres més venuts trobem ‘Simplement és professionalitat. Històries de la Brigada Polític Social de València’, de Lucas Marco, dins de la col·lecció de Periodisme, i les obres completes de Marc Granell i Pérez-Montaner en l'apartat de Poesia, al costat d'assajos sobre educació, obres de temática histórica o política, biografies com la de José Vidal-Beneyto i debats com el que gira entorn de la música popular.

Centre de debats i actes culturals

El Magnànim no sols ha experimentat un creixement en publicacions i vendes en els últims anys, també ha anat evolucionant en la seua concepció “fins a convertir-se en un centre de debats i actes culturals”, segons apunta Vicent Flor, qui avança la programació de 2020, que comptarà amb més llibres de temàtica social actual, potents traduccions al valencià, l'aposta per la divulgació científica i una nova col·lecció sobre artistes valencians, dirigida per Martí Domínguez.

Després de repassar els debats proposats durant l'any i les 40 presentacions de llibres i actes culturals emanats de la IAM en 2019, el director del Magnànim ha esbossat algunes pinzellades de la producció prevista per a 2020, amb obres actuals sobre la societat del coneixement, el sistema sanitari, les start-up, l'evasió fiscal o el treball domèstic femení; traduccions al valencià de la biografia de Karl Marx, la propaganda totalitària, de Siegfried Kracauer, o la poesia completa d'Emily Dickinson; l'estrena de la col·lecció ‘Urània’ de divulgació científica i la consolidació de revistes i assajos.

Entre les col·leccions del Magnànim, es mantindran, entre altres, les d'Autors Valencians, Antropologia, Periodisme, Estudis Comarcals, Poesia, Art, Biografies i Estudis Clàssics, així com la de Música i Memòria, amb un component històric-polític. 

Un grup de pacients de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera han visitat este dimecres, junt al director d'Infermeria, Toni Pla, les instal·lacions de la Diputació de València. Acompanyats per la diputada de Benestar Social i Salut Pública, Pilar Sarrión, han pogut contemplar el Betlem i l'Arbre que decoren aquests dies la corporació, a més de conéixer de primera mà el saló on se celebren els plens.

La Diputació de València publicarà este dijous en el BOP la seua Oferta Pública d'Ocupació 2019 (OPE), amb la convocatòria de 95 places o llocs de treball amb els quals cobrir les necessitats de personal existents. En la proposta hi haurà places de caràcter administratiu, vigilants de museus i sales, tècnics i tècniques superiors de medi ambient, arquitectes, auxiliars d'obres públiques, oficials de recaptació i conservadors i conservadores de museu, entre altres perfils.

La diputada de Recursos Humans i Empleats públics, Pilar Molina, explica que “esta és la primera de les OPE’s que està previst convocar al llarg de la present legislatura per a cobrir les necessitats de personal existents en la institució”. La responsable de Personal afig que la OPE “inclou el màxim de places que permet la legislació” i destaca “el consens després de la negociació de totes les parts implicades, en un ambient de total acord i cordialitat amb tots els sindicats representats”.

La OPE de la Diputació inclou uns processos reservats a persones amb diversitat funcional “molt per damunt dels límits legals exigibles”, apunta la responsable de l'àrea d'Administració General, que posa en valor també l'eliminació de les taxes per a participar en els processos selectius, “amb l'objectiu d'afavorir la presentació d'aquelles i aquells que desitgen concórrer, siga com siga la seua situació econòmica i laboral”.

Places convocades

En la línia de cobrir aqueixes necessitats de personal i reduir la temporalitat en llocs estructurals, fomentant l'ocupació pública, la Diputació convoca estes 95 places de funcionàries i funcionaris de carrera que abasten diferents perfils professionals, des de l'Administració General fins a Serveis Especials en Comunicació, Medi Ambient, Recaptació o Espais Culturals.

El desglossament d'estes places inclou 28 administratives i administratius, amb 7 places reservades per a persones amb diversitat funcional; 12 auxiliars d'informació, 2 d'elles per a persones amb diversitat funcional; 13 vigilants de museus i sales; 16 conservadors i conservadores de Museu; i 5 arquitectes tècnics.

A més, la OPE convoca altres 21 places per a oficials de recaptació (3); auxiliars d'Obres Públiques (2); tècnics i tècniques superiors de Medi Ambient (2); i ajudants d'oficis varis (4); així com un metge/essa, un lletrat/ada, un/una analista, un/una tècnic/a superior en Comunicació; un/una monitor/a ocupacional, un/una tècnic/a mitjà/a d'arxiu i biblioteca, un/una subaltern/a, un/una enginyer/a tècnic/a d'Obres Públiques, un/una arquitecte/a tècnic/a i un/una tècnic/a superior de Cooperació Internacional.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València acull l'exposició temporal ‘En temps dels visigots al territori de València’, una mostra de producció pròpia que presenta prop d'un centenar d'objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics del territori de València i que ha sigut presentada pel Diputat de Cultura, Xavier Rius, la directora del Museu, Mª Jesús de Pedro, amb els representants dels ajuntaments col·laboradors: Roberto Raga, alcalde de Riba-roja de Túria, Manuel Civera, alcalde de Llíria i la diputada i regidora de València, Glòria Tello

L'exposició està comissariada pels arqueòlegs: Esperanza Huguet Enguita, Josep Maria Macias Solé i Albert Ribera i Lacomba, els qui han realitzat un rigorós treball de recerca, així com un gran esforç de síntesi històrica.

Els Fons exposats pertanyen al Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València, al Servei d'Investigació Arqueològica Municipal de l'Ajuntament de València, al Museu del Pla de Nadal de l'Ajuntament de Riba-Roja de Túría i al Museu Arqueològic de l'Ajuntament de Llíria.

En paraules del Diputat de Cultura, Xavier Rius, l’exposició “reivindica la presència dels visigots en el nostre territori i ens canvia les idees preconcebudes sobre aquesta època. L'objectiu és aportar una perspectiva actualitzada sobre aquesta època que, moltes vegades, ha sigut considerada fosca”.

Des de la creació del Servei d'Investigació Prehistòrica en 1927, donacions, troballes casuals, materials procedents de prospeccions i excavacions, han anat consolidant la formació d'una important col·lecció d'arqueologia clàssica. Aquesta col·lecció inclou materials procedents de jaciments d'època tardana com “Els Xarcons” de Montserrat, “La Falquía” de Beneixida, o els de les excavacions de “El Romaní” a Sollana, dirigides per Domingo Fletcher i Enrique Pla en 1952; també els de “Punta de l’Illa” de Cullera, excavada per Miquel Tarradell, D. Fletcher i E. Pla en 1955, 1957 i 1966. Més tard s'afegirien els del jaciment de “València  la Vella” que, entre 1978 i 1980, dirigiren Gerardo Pereira i Carmen Aranegui i finalment es van afegir les procedents del jaciment de Riba-Roja de Túria “Pla de Nadal” que va ser excavat per Empar Juan en els 80 del segle passat.

En 2003 es va obrir al públic la nova sala de Món Romà i Visigot on es van actualitzar i van posar en valor aquestes col·leccions d'arqueologia clàssica que fins llavors potser no havien sigut presentades convenientment, sobretot en el cas dels jaciments d'època visigoda, assentaments privilegiats, com és possible reconéixer al llarg d'aquesta exposició.

L'arqueologia romana i visigoda ha vist gradualment incrementada la seua presència en la vida quotidiana del Museu de Prehistòria: les excavacions de “Horta Vella”( Bétera), dirigides per J. Burriel i J. L. Jiménez; el reinici de les campanyes a “València la Vella”(Riba-Roja de Túria), dirigides per a. Ribera, M. Rosselló i E. Huguet, a més dels conjunts recuperats en els jaciments de Llíria, Valentia, etc., han creat un nou escenari en el qual els visigots mereixen ser els protagonistes.

Els visigots, sense ser conscients, en els seus 200 anys de govern, van viure una etapa de transició absoluta, sent protagonistes d'un període on encara s'observen moltes reminiscències clàssiques al costat de nombrosos elements innovadors procedents del món germànic i també del romà oriental. El coneixement del món visigot és imprescindible per a valorar la implantació del món musulmà així com per a entendre la gènesi dels temps feudals en les nostres terres.

El plantejament museogràfic de l'exposició ha sigut desenvolupat per l'equip d'exposicions del Museu de Prehistòria de València, amb la contribució de l'arquitecte Miguel Ángel Navarrete Santana. Escapant de les il·luminacions tènues i els colors apagats, que sovint trobem en la correcta, però sòbria, museografia arqueològica, l'espai es conceptualitza mitjançant una il·luminació intensa i la presència de vius colors ja que la proposta expositiva està basada en una síntesi de les paletes de colors plans (grocs, rojos, verds i blaus; entre altres) amb els colors primaris emprats en el segle XX per moviments artístics com el neoplasticisme.

L'exposició consta d'un espai introductori i tres àmbits: El món urbà, La vida quotidiana i Territorium.

El discurs expositiu s'inicia amb un esbós de la visió que la història moderna i contemporània ha elaborat del món visigot, incloent la representació d'aquest per la cultura popular. S'exposa una imatge extreta d'un còdex alt medieval, que mostra com els visigots es representaven a si mateixos. Aquestes dues perspectives, que posen l'accent en la contraposició entre l'acte-representació d'una societat i la visió de la mateixa des del present, són les que ens proporcionen els elements cromàtics que donen forma a l'exposició.

L'espai de “Presentació” té una il·luminació més tènue i un color blau cobalt, fent que destaquen la imatge retro-il·luminada d'un còdex visigot i el títol de l'exposició. D'aquesta manera el visitant té la sensació d'endinsar-se en un espai d'un remot passat. Aquesta part s'inicia amb l'audiovisual Els qui van ser els visigots, una vitrina-mur amb peces emblemàtiques com l'anell d'or amb ametista del segle VII procedent de “La Almoina” (València) o el trident d'or de Leovigild que imita el monetari bizantí, de la segona meitat del segle VI, procedent de “València la Vella”. Un vinil sobre sòl mostra un mapa de la migració d'aquest poble en la seua diàspora fins a la península ibèrica.

“El món urbà” i “La vida quotidiana” estan unificats en el color granat. Les peces ací exposades, un bol de vidre tallat amb escenes quotidianes, una llàntia de canal obert o els collarets d'ambre i pasta vítria, ens parlen especialment de la ciutat episcopal de Valentia, de la seua economia i comerç, i per això és un espai bigarrat i tortuós, amb un gran nombre d'elements museogràfics, on destaca una estructura especial que representa una tomba col·lectiva de la coneguda Cripta de Sant Vicent, i un interactiu sobre el conjunt monumental de la Valentia visigoda.

L'últim àmbit denominat “Territorium” es divideix en dues parts que corresponen a dos colors. En el primer espai més diàfan, es presenten tres jaciments: el monestir de “Punta de l’Illa”, l'assentament emmurallat de “València la Vella” i la vila rural de “Horta Vella”. Cadascun d'ells representa un estil de vida ben definit per les seues peces arqueològiques: els objectes de culte com un lampadari de bronze, l'acumulació de riqueses i poder a través del monetari d'or, plata i bronze i el treball rural amb els podons i tenalles de fosa. En aquesta part es destaquen les imponents muralles de l'assentament de “València la Vella” amb una gran lona retro-il·luminada lateral. Els tons d'aquesta imatge són terrosos, i per a harmonitzar amb la resta d'elements de la sala s'ha triat el color groc ocre. La segona part de l'àmbit de “Territorium” més tancada, correspon a l'edifici palatí de Pla de Nadal, en el qual es mostren peces d'arquitectura i arts decoratives. En aquest espai es tanca el cercle tornant al color blau cobalt del principi. Aquest color permet que les peces arquitectòniques i els seus rics motius decoratius tallats en pedra, de color blanc grisenc, destaquen sobre el fons, guanyant més protagonisme. A aquest últim apartat s'accedeix a través de la recreació d'un arc visigot, des del qual es projecta l'audiovisual Territorium.

L'exposició conclou amb una frase retolada en àrab, que posa fi al món visigot, i que ens connecta amb l'alba de la cultura islàmica en les nostres terres.

Aquesta exposició obri una finestra al coneixement d'una època històrica que en moltes ocasions ha sigut menyspreada i escassament valorada. No obstant això, els processos identificats en aquesta època reflecteixen la capacitat d'adaptació d'un poble a un període poc florent. I el territori valencià s'ha convertit en un dels millors exemples per a conéixer una rica realitat que, necessàriament, ha d'estar a l'abast de tota la ciutadania.

El diputat responsable de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha destacat hui l'objectiu de València Turisme de “acostar-se al territori, donar a conèixer els serveis que ofereix als municipis i ajudar-los a millorar la seua activitat turística en funció de la seua singularitat”, en la presentació de la Taula de Promoció i Empreses Turístiques Locals celebrada aquest matí a Buñol.

“El Patronat de Turisme de València ha posat en marxa aquesta iniciativa com a forma pràctica i útil de conèixer el territori, visitant-lo, per a entrar en contacte directe amb ajuntaments, empreses i altres administracions, escoltar-los, acostar-los els nostres serveis i explicar-los què fem perquè ens puguen acompanyar i arribar allí on els siga més útil, per a millorar la seua activitat turística i generar activitat econòmica en la seua localitat, riquesa”, ha explicat.
 

Jordi Mayor ha inaugurat la jornada al costat de l'alcaldessa de Buñol, Juncal Carrascosa, i el director del Patronat de Turisme de València, Evarist Caselles.
 

La iniciativa ha estat dirigida a tècnics municipals, mancomunitats i empresaris dedicats al turisme, de les comarques de l' Hoya de Buñol-Chiva i l'Horta, i ha congregat a un total de 30 agents públics i privats dedicats a activitats relacionades amb l'allotjament, l'equitació, les activitats culturals, de multiaventura i senderisme, principalment.



L'alcaldessa de Buñol, per part seua, ha destacat el “gran potencial de Buñol i la seua comarca, especialment cultural i natural, així com la seua especialitat a compartir tot el que pot oferir”, a més de la labor “interessant, implicada i molt vàlida” del Patronat de Turisme en tot el territori valencià.
 

Objectius per a l'any vinent



L'acte s'emmarca en les set Taules de Promoció i Empreses de Serveis Turístics Locals que València Turisme celebrarà en totes les comarques fins a gener, amb l'objectiu de connectar aquests àmbits en la pràctica per a optimitzar la seua gestió i la seua projecció de cara al pròxim exercici, per la qual cosa la jornada celebrada a Buñol “serà la primera d'unes altres que farem a la comarca per a millorar cada any els resultats en el sector, en benefici del territori”, ha apuntat el diputat.
 

El director de València Turisme, per part seua, ha manifestat als assistents que “volem que després d'aquestes sessions entreu en contacte amb els receptius que puguen posar en el mercat les accions turístiques que esteu preparant i realitzant, a més de fer de baula per a connectar-vos amb altres administracions”.
 

“La nostra missió és que els productes turístics existents arriben al mercat, detectant el que tenim i veient com consolidar-lo en el territori, a més de posar-lo davant els principals turoperadores o receptius del sector per a arribar als mercats que interessa”, ha insistit.

El vicepresident i diputat de Cooperació Municipal, Coordinació Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Fernández Bielsa, ha assistit a les III Jornades d'economia circular, que se celebren en Riba-roja de Túria, en les quals ha participat en la ponència ‘Agenda 2030’ al costat de José María Ángel, Robert Raga, Ángel Morales, Miguel Polo i Fran Quesada.

Durant la seua intervenció en esta ponència, Bielsa ha destacat que “la Diputació provincial està per a arribar on altres administracions no arriben, així com per a salvar estructures d'aquells municipis que no poden permetre's grans inversions. Des de l'àrea de Cooperació s'incentivarà als municipis perquè els seus projectes tinguen com a pilar fonamental la sostenibilitat mediambiental i la lluita contra el canvi climàtic”.