Gran, il·lusionant, poderosa, justa, necessària… Estos són només alguns dels qualificatius amb els quals alcaldesses, regidores i tècniques d'Igualtat dels ajuntaments valencians definixen la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere creada fa un any per la Diputació, amb l'objectiu de compartir i reforçar les iniciatives de cadascun d'estos municipis contra la xacra social.

Més d'un centenar de responsables municipals en matèria d'Igualtat han participat en la primera gran trobada de la Xarxa constituïda per l'àrea provincial d'Igualtat el 14 de novembre del passat any. La titular de l'àrea, Isabel García, ha donat la benvinguda a les i els participants agraint el treball conjunt que realitzen “per a donar la millor resposta davant la barbàrie masclista”, i ha deixat les portes d'esta xarxa de municipis “totalment obertes perquè altres ajuntaments continuen sumant-se a esta iniciativa”.

La diputada ve de participar, esta mateixa setmana, en la presentació del primer pla d'Igualtat de l'Ajuntament de Sedaví, un dels requisits necessaris per a adherir-se al programa provincial i que dóna via lliure a este municipi de l'Horta per a sumar-se als més de 60 consistoris que el formen. La Diputació continuarà prestant ajuda a tots els municipis de la província en la posada en marxa dels seus plans d'igualtat, com ha recordat la diputada, que va coincidir a Sedaví amb la seua antecessora Isabel García.

L'ex diputada no ha volgut perdre's esta primera gran trobada de la xarxa de la qual va ser impulsora i ha assistit a una jornada en la qual ha estat present la delegada del Govern a Las Palmas, Teresa Mayans, interessada a conéixer el projecte de treball intermunicipal de la Diputació de València, i la guanyadora del premi Celia Amorós en la categoria de personalitats, Pilar Gil Cabedo, jurista de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes del Delicte de València.

També han presentat les seues iniciatives dos col·lectius reconeguts per la Diputació en la IV edició dels Celia Amorós: l'associació Hilado Vidas i el seu projecte ‘Sororidad Serranía; i la Associació per la Coeducació i la seua tasca formativa en centres escolars amb una visió de gènere. Els ponents de tots dos col·lectius, Carlos Villán i María Pardo, han compartit la clausura amb Teresa Martínez Peral, directora de la Fundació ANAR de la Comunitat, que ha exposat el funcionament del telèfon ANAR com a recurs davant la violència de gènere exercida contra menors d'edat.

Participació dels municipis

En la jornada, celebrada en la seu de la Fundació Universitat-Empresa de la UV, en la plaça Verge de la Pau, s'ha abordat la implantació de les polítiques d'igualtat en l'àmbit local, amb intervencions dels ajuntaments de Xàtiva, Tavernes de la Valldigna, Picanya, Xirivella i Aldaia. Les ponents han donat a conéixer les seues principals línies d'actuació a nivell local, com els fonaments morats de la Casa de les Dones de Xàtiva, el programa Irene de prevenció en Tavernes o la iniciativa Xirivella coeducadora.

L'agent d'Igualtat d'Alboraia, el coordinador de Serveis Socials de Benigànim, i la psicòloga de la Casa de la Dona de Quart han compartit les seues experiències en drets laborals de les dones i l'apoderament des de la diversitat. Mentre que les representants de Villar del Arzobispo, Utiel i Requena han compartit els reptes i dificultats de la dona en les zones rurals i la prevenció en l'àmbit educatiu.

Precisament la coeducació serà, al costat de l'atenció als menors, un dels eixos que vertebrarà el treball d'esta Xarxa de Municipis Protegits al llarg de la present legislatura. L'àrea provincial d'Igualtat subvencionarà este treball d'educació i sensibilització “no sols en els centres escolars, sinó en tot el teixit associatiu que estiga en contacte amb menors, des d'escoles esportives i d'estiu fins a associacions juvenils”, segons ha explicat Isabel García, responsable d'Igualtat de la Diputació.

BOP divendres 29 de novembre de 2019 (veure anunci)

Correcció d'errades en l'anunci publicat en el Butlletí Oficial de la Província núm. 230 de 29 de novembre de 2019 (veure anunci)

La Fira de Nadal de Faura ha sigut avui l'escenari de dues exhibicions gastronòmiques 'Del Tros al Plat' impulsades per València Turisme, que han sigut protagonitzades pel xef Joan Clement i han estat vinculades a la taronja del Camp de Morvedre.
 

La iniciativa ha congregat enfront dels fogons de Clement, en la Plaça Enric Garcés de Faura, a nombrosos veïns i visitants, els qui han pogut gaudir en viu de l'elaboració d'un "Arròs amb taronja, carabassa, fenoll i salaons", a través de la qual s'ha realitzat un recorregut per l'època romana amb els salaons, la carabassa i el fenoll, així com per la musulmana, amb la implantació de la taronja i la tècnica depurada dels nostres artesans de l'arròs actual.
 

Joan Clement ha continuat l'exhibició gastronòmica a la vesprada amb el showcooking "Terra de Faura amb dolços del camp", un plat compost per una terra feta a partir de rollitos d'anís, crema de moniato rostit, alvocat, garrofa i anous, mesclats com a base d'un sabor ancestral com és el xocolate de garrofa i finalitzat amb una crema suau de taronja de la comarca.

El director de València Turisme, Evarist Caselles, ha destacat el gran acolliment d'aquestes exhibicions gastronòmiques valencianes en els municipis de la província, que "sumen suports " a l'objectiu del programa turístic gastronòmic Del Tros al Plat, que promociona la gastronomia valenciana a través dels productes de proximitat i els mercats, així com la seua posada en valor per al turista per les cuineres i els cuiners locals.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’investigació organitza una nova sessió de Els Debats del Magnànim sota el títol de L’educació: aprendre sobre l’aprenentatge amb motiu de la presentació del llibre de Carles Hernàndez i Francesc Hernàndez. Al debat participaran el conseller d’Educació, Vicent Marzà,  la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó i Francesc Hernàndez i Carles Hernàndez, autors del llibre L’educació. L’acte tindrà lloc el dimecres 4 de desembre, a les 19 hores, al Col·legi Major Rector Peset (plaça de Sant Nicolau, 4) l’entrada serà lliure i gratuïta fins completar l’aforament de la sala.

Aprendre sobre l’aprenentatge

De diverses maneres, moltes persones pretenen canviar el món amb l’educació, però el que el llibre tracta, abans de res, és d’entendre-la. A l’obra s’esbrinen els mons de l’educació i l’aprenentatge. S’hi fa un recorregut des de la història de les institucions educatives i la proclamació del dret a l’educació fins a les noves orientacions sobre l’aprenentatge com a condició humana o la seua relació amb les biografies, passant per l’estudi de les lògiques dels sistemes educatius (amb les últimes dades disponibles a escala europea o valenciana), el paper dels docents, la relació amb l’entorn, etc. En resum, els autors pretenen aprendre sobre l’aprenentatge, estudiar les persones que estudien i les que s’afanyen per ensenyar i conèixer més sobre l’educació.

Carles Hernàndez Coscollà (València, 1987). Ha cursat estudis superiors de música en percussió clàssica i contemporània a Barcelona i Freiburg. Té el grau d’Educació (especialitat de Magisteri Musical) per la Universitat de Barcelona. És fundador d’Aprentell, una iniciativa que imparteix formació en centres educatius al voltant del principi d’aprendre a aprendre. Actualment és assessor en les Corts Valencianes.

Francesc J. Hernàndez (València, 1959). Ha cursat estudis de filosofia i pedagogia. És professor al Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, on imparteix docència de Sociologia de l’Educació. També dirigeix l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives. Ha fet estades en les universitats de Gottingen, Kaiserlautern i Viena, entre altres.

La Jornada sobre ‘Etnopoètica i Narració Oral: Som Rondalla’ va nàixer l’any 2018 com una aposta de la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia per a servir de lloc de trobada entre les diferents disciplines que es dediquen tant a la investigació i divulgació de l’etnopoètica, com a l’art de contar històries de viva veu.

Som Rondalla, com es coneix esta Jornada, està coordinada des dels inicis per dos grans professionals valencianes de la narració, Almudena Francés i Tània Muñoz. L’èxit de la primera convocatòria, que s’emmarcava dins la programació de la campanya Espanta la por, ha fet que enguany isca d’este marc amb entitat pròpia. 

Esta II Jornada sobre ‘Etnopoètica i Narració Oral: Som Rondalla’ té com a títol ‘Relats de vida’ perquè les protagonistes seran les històries de vida i l’art de la paraula.

Unes històries senzilles i alhora poderoses que no només són un retrat biogràfic sinó que expressen una manera de viure i entendre el món. L’antropologia, la sociologia, la psicologia o la història han utilitzat aquestes històries com a eina que explica com entenen la vida els humans. Així mateix, oficis vinculats a l’art de la paraula com la narració oral i escrita o el teatre han utilitzat aquestes històries com a punt de partida de les seues ficcions.

Els relats de vida s’analitzaran des del vessant antropològic de la mà de la investigadora Montserrat Soronellas de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, es coneixeran exemples de recerca com el de l’americana Martha E. Heard a Càlig, i en clau artística es reflexionarà sobre com estes vides anònimes es transformen en poderoses ficcions de la mà del narrador Celso Fernández, de l’escriptor Víctor Labrado i de la dramaturga, Sònia Alejo.

És una activitat gratuïta amb inscripció i dirigida a estudiants i professionals interessats en l’antropologia, la narrativa escrita i oral, el teatre, la biblioteconomia i en definitiva a totes les persones interessades en la tradició oral.

Programa:

http://etnobloc.es/wp-content/uploads/2019/11/TRIPTIC-II-JORNADA-ETNOPOETICA-VAL.pdf

Inscripció:

http://bit.ly/somrondalla

Més informació:

http://etnobloc.es/entrada/ii-jornada-sobre-etnopoetica-i-narracio-oral-somrondalla/

La Diputació de València difondrà en centres escolars i esportius, clubs, biblioteques, universitats, federacions i ajuntaments de la província el llibre ‘Referents esportistes valencianes’, que recull la trajectòria i obstacles que han hagut de superar per a arribar a l'elit 24 dones que practiquen diferents disciplines esportives, entre elles l'atleta Concha Montaner, la tennista Anabel Medina i la jugadora de bàsquet Anna Montañana.

Este projecte educatiu i divulgatiu, que pretén visibilitzar l'esport femení valencià, té com a autor al periodista Raúl Cosín, qui va presentar l'obra en el Saló de Plens de la Diputació al costat del diputat d'Esports, Andrés Campos. En paraules de Cosín, “esta és una obra d'històries i valors, amb un to natural i senzill que ens presenta a les persones sobre la base de l'esport que practiquen”.

Per part seua, el responsable provincial d'Esports, Andrés Campos, va arrancar la presentació assegurant que este és “un treball fet amb molt d'afecte i responsabilitat”. Per al diputat, “parlar en clau d'esport femení suposa parlar d'un dels grans reptes que tenim per davant per a aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones”. Este és un projecte que teníem l'obligació de fer al costat de Raúl i estes grans esportistes valencianes”, va afegir Campos.

En l'acte de presentació del llibre, en el qual també va estar present la diputada Pilar Molina, van participar moltes de les protagonistes de l'obra, referents de l'esport femení valencià com l'atleta paralímpica Ruth Aguilar, que va compartir taula amb el diputat i el mateix Raúl Cosín, erigint-se en “la veu de totes les dones esportistes, del seu treball i les fatigues que hem passat durant anys”.

Les protagonistes

A més de la tennista Anabel Medina, Anna Montañana i les atletes Concha Montaner i Ruth Aguilar, protagonitzen el llibre de Raúl Cosín la també atleta Mónica Pont; les jugadores d'handbol Susana Pareja i Silvia Navarro; la ciclista Anna Sanchis; les futbolistes Ivana Andrés i Ruth García; les gimnastes Elena López i Sara Moreno; les jugadores d'hoquei Lola Riera i Amparo Gil; i Estefanía Juan, que practica Harterofilia.

Al costat d'elles, les nadadores Merche Peris i Lydia Morant; les jugadores de voleibol Asunción Doménech i Ana Tostado; les tennistes Arantxa Parra i Lola Ochoa; les judokes Ana Carrascosa i Mónica Merenciano i la jugadora de pilota Ana Belén Giner.

L'obra ‘Referents esportistes valencianes’ compta amb la fotografia d'Eduardo Manzana, disseny de Showbranding i un annex d'Ana Ribas. L'autor, Raúl Cosín, és llicenciat en Periodisme per la Facultat Cardenal Herrera-CEU i al llarg de la seua trajectòria professional ha passat per diferents mitjans impresos, radiofònics i digitals, sent promotor del projecte ‘visibilitas.com’, una web especialitzada en esport femení en clau nacional.

La diputada de Benestar Social, Pilar Sarrión, al costat de la diputada d'Inclusió Social, Empar Folgado, han rebut este dimarts en la seu central de la Diputació de València a l'alcalde de Teresa de Cofrentes, Francisco Cebrián, amb l'objectiu d'impulsar polítiques de coordinació i col·laboració institucional en matèria de benestar social, a més d'abordar la situació actual de la residència per a majors de la localitat.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, amb els responsables de l'àrea de Medi Ambient de la corporació provincial, ha presentat a Meliana el balanç de la campanya de platges 2019 a la que han acudit representants dels municipis emparats en el projecte de neteja i sensibilització mediambiental.

Al llarg del 2019, l'àrea de Medi Ambient ha donat Servei a les platges de Puçol, El Puig, la Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Foios, Meliana, el Mareny de Barraquetes, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles, l'equivalent a una superfície de 474.000 metres quadrats i prop de 24 kilòmetres de costa.

Enguany s'han realitzat 249 passades completes a les platges de la zona nord i 258 passades completes al sud, el que representa una superfície total netejada de prop de 32 milions de metres quadrats. Respecte dels residus, s'han replegat 500.454 quilos, principalment de residus vegetals i plàstics.

La secció de Platges de la Diputació de València disposa de 17 tractors, 15 màquines netejadores, 2 remolcs per a tractor, 3 camions per al transport de residus, 5 furgonetes per al personal i un tot terreny. Els tractors han treballat durant 3.755 hores. El pressupost global de la secció és de 834.000 euros, dels quals els ajuntaments aporten un 10%, mentre que la Diputació de València es fa càrrec del 90% com a prestació d'un servei públic.

Segons ha destacat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, "les platges són un actiu ambiental molt important per al nostre territori, ja que a més del que representen des del punt de vista econòmic, són la llar d'un gran nombre d'espècies animals i vegetals que ens aporten recursos molt valuosos i serveis fonamentals, com per exemple la defensa enfront dels temporals marítims que cada vegada seran més freqüents".

Per este motiu, l'àrea de Medi Ambient a més de treballar en la neteja del litoral, aposta per fomentar entre la ciutadania una actitud proactiva en la conservació de les platges mitjançant una campanya de sensibilització i conscienciació.

Enguany les campanyes s'han celebrat als municipis de El Puig i Gandia. Cal destacar la participació de 536 persones als tallers i d'altres 163 que s'aproparen a l'estand informatiu. Per tant, 699 persones han interactuat amb la campanya ‘Per unes platges sostenibles’.

Així mateix, s'han repartit 4.200 tríptics informatius sobre la importància de conservar la Posidònia oceànica i les dunes, i s'han distribuït 4.640 cendrers de platja.

L'interés dels ajuntaments per l'administració electrònica és cada vegada major, i un dels referents, tant en l'assessorament com en la font de finançament per portar endavant projectes d'administració electrònica, són les àrees de Govern Obert i Participació i Modernització i Tecnologia de la Diputació de València, gestionades per la diputada Mentxu Balaguer.

Entre els pobles que han demostrat l'interés per la implantació del model d'Administració pública basada en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació es troba Canals, que amb la seua alcaldessa Mai Castells al capdavant, ha demostrat l'interés pels projectes de Transparència i Govern obert, amb la intenció d'obtenir una major innovació tecnològica, la reorganització administrativa i la millora contínua dels serveis públics.

Puçol, amb una representació municipal encapçalada per la regidora d'Administració i Règim Intern, Ángela Santamaria, també ha mantingut una reunió informativa amb la diputada de l'àrea de Govern Obert, on s'han abordat projectes de portals municipals i l'evolució del padró municipal.