El diputat responsable de Divalterra, Ramiro Rivera, rep als representants de la Ribera Alta i Baixa per a tractar la neteja del riu Xúquer
El diputat de responsable de Divalterra, Ramiro Rivera, ha rebut este divendres al president del Consorci de la Ribera, Óscar Navarro, i als presidents de la Mancomunitat de la Ribera Alta i Ribera Baja, Txema Peláez i Arturo Escrig, amb l'objectiu d'estudiar vies de col·laboració per a abordar el manteniment i la neteja de barrancs i llit del riu Xúquer.
Amparo Orts, diputada d'Ocupació, es reuneix amb Rocío Briones, directora general d'Ocupació de la Generalitat
La diputada de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de València, Amparo Orts, ha mantingut una trobada aquest divendres amb la directora general d'Ocupació i Formació, Rocío Briones. Durant la reunió, totes dues responsables han analitzat la col·laboració entre les dues institucions amb l'objectiu de fomentar l'ocupabilitat de les persones, especialment entre els col·lectius més vulnerables.
La Diputació rendix tribut als protagonistes de la reconstrucció democràtica de València i els seus municipis
El Saló de Respecte de la Diputació de València obri de nou les seues portes per a acollir l'exposició ’40 anys de Democràcia local’, un recorregut fotogràfic i periodístic que commemora les quatre dècades d'ajuntaments democràtics viatjant en el temps fins a 1979, a través d'imatges i pàgines de periòdic que mostren les anècdotes d'aquella primera campanya política després de la Dictadura i l'anhelat pas per les urnes de les valencianes i valencians.
El Saló de Respecte de la Diputació de València obri de nou les seues portes per a acollir l'exposició ’40 anys de Democràcia local’, un recorregut fotogràfic i periodístic que commemora les quatre dècades d'ajuntaments democràtics viatjant en el temps fins a 1979, a través d'imatges i pàgines de periòdic que mostren les anècdotes d'aquella primera campanya política després de la Dictadura i l'anhelat pas per les urnes de les valencianes i valencians.
Des d'este cap de setmana, la mostra organitzada per la Diputació amb fons de l'arxiu fotogràfic i documental del diari Levante EMV podrà visitar-se amb entrada lliure els dissabtes i diumenges, en horari de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, fins a l'1 de desembre. En paraules del president de la corporació provincial, Toni Gaspar, “esta exposició ens submergeix en un moment transcendental de la nostra història recent, en el qual no hi havia molts mitjans però sí una infinita vocació de servei”.
Gaspar ha exercit d'amfitrió en la primera visita a ‘40 anys de Democràcia local’, en la qual ha estat acompanyat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, el primer president de la Diputació de València en Democràcia, Manuel Girona, el que fora alcalde de València entre 1979 i 1988, Ricard Pérez Casado, i diputades i diputats de l'ens provincial, entre ells els vicepresidents Rafa García i Carlos Fernández Bielsa.
Per al president del Consell, “estos han sigut els millors 40 anys de la nostra història, gràcies a persones que van reinventar les institucions per a construir tots els serveis dels quals hui gaudim. Sempre és possible millorar, i segur que d'ací 40 anys podrà dir-se que estem millor del que estem hui, però s'ha avançat moltíssim en estes quatre dècades”. Puig ha agraït a Manuel Girona i Ricard Pérez Casado la seua contribució a “la reconstrucció democràtica d'Espanya i la Comunitat Valenciana”.
Per part seua, Manuel Girona ha destacat el profund canvi que han experimentat els municipis valencians en este temps. “Hui qualsevol poble de la província està irrecognoscible gràcies al treball desenvolupat per les institucions democràtiques”. Girona ha recordat, amb certa nostàlgia, aquell temps en el qual va presidir la primera Diputació de València de la Democràcia, on els dos conductors amb els quals comptava la casa no podien seguir-li el ritme. “Estava tot per fer i teníem molta il·lusió per canviar les coses”.
El que fora alcalde de València durant nou anys, des d'aquell històric 1979 en el qual va substituir a Martínez Castellanos setmanes després de les eleccions, Ricard Pérez Casado, definix així la fita històrica: “es van retornar les ciutats i els pobles a les ciutadanes i ciutadans”. Pérez Casado es mostra orgullós de projectes com el del riu verd o l'eixample d'una urbs assetjada per les vies ferroviàries, iniciatives que “en el moment que s'executen passen a ser de les persones i no de qui les va idear”. “Això és la política, tindre moltes ganes de fer coses per a millorar la vida de la gent”, afirma emocionat l'ex alcalde quan recorda el canvi d'una ciutat que fa 40 anys abocava aigües fecals a les seues séquies i no retirava el fem dels seus carrers.
Col·laboració dels municipis
En la línia de treball de la Diputació, que compta amb els ajuntaments de la província en qualsevol dels seus projectes i iniciatives, són diversos els municipis i agrupacions polítiques locals que han prestat la seua col·laboració per a enriquir esta mostra històrica de l'alba de la Democràcia a Espanya i, més concretament, a les ciutats i pobles de València.
Al costat de les imatges del cap i casal i la presa de possessió i posterior renúncia del primer alcalde de la ciutat, Fernando Martínez Castellanos, l'exposició recull pàgines de butlletins informatius municipals i instantànies d'aqueixos primers consistoris a Picanya, Quart, Cullera, Sagunt o Paterna, així com propaganda electoral i mítings a Manises, Alaquàs, Burjassot, Alzira i altres localitats valencianes.
El Saló de Respecte de la Diputació de València ens proposa un salt en el temps que ens porta als col·legis electorals valencians el 3 d'abril de 1979, de la Llotja a la Gran Via, passant per El Saler i altres espais de la nostra geografia que van acollir aquella jornada històrica en la qual es van formar cues a les portes de les urnes.
Fernando Martínez Castellanos alçant la primera vara de comandament de la Democràcia a l'Ajuntament de València, i setmanes després explicant el seu cessament en roda de premsa; Manuel Girona, primer president de la Diputació després de la Dictadura, en el cartell electoral com a candidat a l'Alcaldia de Sagunt; el líder comunista Santiago Carrillo en un míting a Manises; el president de Força Nova, Blas Piñar, en la Plaça de Bous; l'ex futbolista del València CF Manolo Mestre exercint el seu dret al vot; un jove Ciprià Císcar al capdavant del primer ajuntament democràtic a Picanya; alcaldes de la comarca de l'Horta tancats a l'Ajuntament de Quart en protesta per l'escassa col·laboració de l'estructura franquista en el consistori…
Estes i altres imatges immortalitzen moments clau en la nostra història que ara podem recuperar en la mostra que ofereix la Diputació per a commemorar estos 40 anys de Democràcia local, amb suport musical per a rescatar del baül dels records la banda sonora d'aquella època.
Noticia.mp4
Toni Gaspar.mp3
Girona.mp3
Casado.mp3
Les Falleres Majors de València visiten la Diputació
El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha rebut este divendres a les Falleres Majors de 2020, Consuelo Llobell i Carla García, que després de ser obsequiades amb uns detalls d'artesania local per part del màxim responsable de la corporació provincial, han recorregut al costat de Gaspar diferents estades dels palaus de la Batlia i els Scala, seu central de la Diputació.
Consuelo i Carla han descobert alguns dels espais més emblemàtics de la seu de la Diputació en Plaza Manises, com el Saló de Plens, el Saló de Respecte, convertit en una sala d'exposicions que este mateix divendres ha inaugurat la mostra '40 anys de Democràcia local', i l'Escala Imperial.
El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha rebut este divendres a les Falleres Majors de 2020, Consuelo Llobell i Carla García, que després de ser obsequiades amb uns detalls d'artesania local per part del màxim responsable de la corporació provincial, han recorregut al costat de Gaspar diferents estades dels palaus de la Batlia i els Scala, seu central de la Diputació.
Consuelo i Carla han descobert alguns dels espais més emblemàtics de la seu de la Diputació en Plaza Manises, com el Saló de Plens, el Saló de Respecte, convertit en una sala d'exposicions que este mateix divendres ha inaugurat la mostra '40 anys de Democràcia local', i l'Escala Imperial. El president, Toni Gaspar, ha relatat a les Falleres Majors de València part de la història de la Diputació i s'ha detingut en algunes de les peces patrimonials més significatives, com la Cadira d'Or ocupada per Alfons XIII en l'obertura de l'Exposició Regional de 1909, i que s'usa en les exaltacions que organitza Junta Central Fallera.
Durant la seua visita, Consuelo Llobell i Carla García han coincidit amb el que fora alcalde de València entre 1979 i 1988, Ricard Pérez Casado, i el primer president de la Diputació en Democràcia, Manuel Girona, que han participat en l'acte inaugural de l'exposició commemorativa dels 40 anys d'ajuntaments democràtics.
El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, es reuneix amb el Col·legi d'Arqueòlegs de València
El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, ha rebut aquest divendres, en la seu central de la Diputació, als representants del Col·legi d'Arqueòlegs de València. A la trobada, en el qual s'ha posat de manifest la necessitat de treballar de manera coordinada per a harmonitzar els treballs d'exhumació, han assistit la presidenta de l'entitat acompanyada de membres de arqueoantro i de paleolab.
El MuVIM reflexiona sobre les dones que no denuncien la violència amb l’obra «Anònimes» de Paula Santiago
El MuVIM, centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat hui en roda de premsa «Anònimes», l’obra de l’artista Paula Santiago que ocupa el vitrall i el vestíbul del museu. Durant la presentació, l’artista ha estat acompanyada per la diputada del MuVIM, Glòria Tello; pel cap d’exposicions, Amador Griñó; i per la comissària Iolanda Ibarra,periodista a la redacció d’À Punt Mèdia. La inauguració oficial de la mostra tindrà lloc el diumenge 24 de novembre a les 12.30 h al vestíbul del museu.
El MuVIM, centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat hui en roda de premsa «Anònimes», l’obra de l’artista Paula Santiago que ocupa el vitrall i el vestíbul del museu. Durant la presentació, l’artista ha estat acompanyada per la diputada del MuVIM, Glòria Tello; pel cap d’exposicions, Amador Griñó; i per la comissària Iolanda Ibarra,periodista a la redacció d’À Punt Mèdia. La inauguració oficial de la mostra tindrà lloc el diumenge 24 de novembre a les 12.30 h al vestíbul del museu.
Fidel al seu compromís amb les polítiques de gènere i igualtat, el MuVIM vol unir-se al Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones amb una obra que segons ha afirmat la comissària Iolanda Ibarra: «Posa l’accent en dones amb una visió no realista, amb la pretensió d’enganxar amb la mirada i buscar la reacció en una duresa extrema. Espentant a donar un primer pas, buscant la reacció».
La diputada Glòria Tello ha destacat com el MuVIM «il·lumina l’espai de les anònimes» amb una exposició necessària que posa el focus sobre una problemàtica malauradament d’excessiva actualitat i a la què «tenim l’obligació de mirar i sostindre la mirada. Som dones i som elles».
Per la seua part, Amador Griñó ha recalcat que «sempre hem estat a favor de les polítiques de visibilitat. El Vitrall, com en les catedrals gòtiques, il·lustra només amb la mirada».
Amb uns traços senzills però contundents, l’artista Paula Santiago, crea un mosaic amb rostres de dones amb l’objectiu d’expressar les múltiples formes d’articular eixa violència. La doctora en Belles Arts i professora de la Universitat Politècnica de València, vol anar més allà de la punta perceptible de l’iceberg de la violència masclista. Amb «Anònimes» l’autora pretén fer reflexionar i crear debat, donant visibilitat també a la part que no es veu, a les dones que no denuncien, les anònimes.
Unes dones a les quals cal inocular-les autoestima perquè es lleven les màscares i puguen eixir de la clandestinitat, «unes dones que tenen por, senten vergonya, un fet que els impedix donar el pas» en paraules de Paula Santiago, per a la qual «cada dona representada en el vitrall conté una història vital».
L’obra «Anònimes» podrà visitar-se en el vestíbul del MuVIM fins març de 2020 quan, com cada any, el museu dedicarà el Vitrall a altra fita a destacar, el Dia de la Dona.
La diputada de Diversitat, Dolors Gimeno, es reuneix amb representants de l'associació Sumant
Dolors Gimeno, diputada de Diversitat de la Diputació de València, ha rebut este divendres en la seu central de la corporació provincial, a la presidenta de l'associació Sumant, Mónica Domingo, i a la tresorera de l'entitat, Encarna Mayordomo. Durant la trobada, les membres de l'associació han fet lliurament dels estatuts de l'organització a la diputada.
La Diputació premia a associacions i personalitats en la IV edició dels Celia Amorós contra la violència masclista
La Diputació de València ha entregat este divendres els premis Celia Amorós, que reconeixen el treball de col·lectius, institucions i personalitats en la lluita per la Igualtat i contra la Violència de Gènere. En esta quarta edició, els premiats han sigut la jurista de l'Oficina d'Assistència a les Víctimes del Delicte, Pilar Gil Cabedo, l'Ajuntament de Xàtiva, la Associació per la Coeducació i el projecte ‘Sororidad Serranía’ del col·lectiu Hilando Vidas.
La Diputació de València ha entregat este divendres els premis Celia Amorós, que reconeixen el treball de col·lectius, institucions i personalitats en la lluita per la Igualtat i contra la Violència de Gènere. En esta quarta edició, els premiats han sigut la jurista de l'Oficina d'Assistència a les Víctimes del Delicte, Pilar Gil Cabedo, l'Ajuntament de Xàtiva, la Associació per la Coeducació i el projecte ‘Sororidad Serranía’ del col·lectiu Hilando Vidas.
En una emotiva gal·la celebrada a la sala Goerlich del Centre del Carme, el president de la Diputació, Toni Gaspar, ha volgut deixar “un missatge de satisfacció i optimisme, malgrat les amenaces que s'amaguen darrere d'algunes sigles o pròpies d'un altre segle”. Gaspar ha posat en valor “el treball imparable al nostre país en favor del feminisme, que ha aconseguit una consciència majoritària d'injustícia per la desigualtat de gènere”. “Només és un primer pas, però ferm i sense marxa arrere possible”, ha afegit.
El president, acompanyat pel delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio, i la presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler, ha ressaltat el treball de la ex diputada Isabel García, que va demostrar que “l'àrea d'Igualtat en les administracions públiques no pot ser un departament sinó una manera de concebre la institució que aplica el feminisme en cadascuna de les seues polítiques”. I també de la seua successora i actual responsable provincial d'Igualtat, la seua homònima Isabel García, que ha assumit “el repte de fer de la nostra casa el referent institucional en polítiques en favor de les dones”.
L'actual diputada ha donat l'enhorabona a tots els guardonats i ha assenyalat que “els Celia Amorós són els premis del reconeixement i la visibilitat de les aportacions que han fet les dones en tots els àmbits i sabers”. Uns premis que “eren i continuen sent necessaris”, ha rematat Isabel García abans de donar pas al tancament musical amb la veu de Naira Rodrigo.
Els premiats
El comité d'expertes de l'àrea d'Igualtat de la Diputació ha reconegut el treball de l'Ajuntament de Xàtiva, que ha introduït la perspectiva de gènere en tots i cadascun dels plecs que s'han signat durant la legislatura; la Associació per la Coeducació i el seu programa ‘Curtmetratges per la Igualtat’, que porta 11 anys seleccionant i creant materials audiovisuals per a la sensibilització i conscienciació en l'erradicació de la violència contra les dones; el projecte ‘Sororidad Serrania’ d'art col·laboratiu, basat en la visió femenina del món, amb una intenció reivindicativa; i Pilar Gil Cabedo, jurista de l'Oficina d'Assistència a les Víctimes del Delicte de València, lletrada especialista en violència de gènere i víctimes especialment vulnerables.
Començant pel final trobem un dels moments més emotius de la gala, amb l'ex diputada d'Igualtat, Isabel García, entregant el Celia Amorós a Pilar Gil Cabedo, una dona que porta 18 anys en contacte diari “amb dones destrossades pel masclisme, de les quals he aprés la seua valentia i capacitat per a la supervivència, al mateix temps que he comprés que les dones som poderoses”.
Gil Cabedo considera també que “no hi ha volta arrere per a la revolució de les dones” i aposta per “aplicar la llei amb una visió de gènere”. La seua lluita és la lluita de les dones víctimes de la violència masclista que cada dia “es perden en l'entramat burocràtic, en un sistema judicial que les jutja, víctimes de les seues pròpies pors i a càrrec de filles i fills que també pateixen aqueixa violència”.
L'actual diputada d'Igualtat, Isabel García, ha entregat els guardons a les institucions i associacions que enguany han destacat per la seua lluita contra esta xacra social. En primer lloc a l'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, i la regidora de Dona i Igualtat, Lena Baraza, representants d'un ajuntament que des de 2015 contempla la perspectiva de gènere en tots els seus plecs i que destaca per “l’esforç polític i econòmic en favor de les dones”. L'alcalde veu fonamental l'impuls de les associacions feministes i la creació de la Casa de les Dones, mentre que la regidora creu que la Igualtat real s'aconseguirà quan no siga necessària l'àrea que dirigix.
En esta ocasió, el premi en la categoria de col·lectius ha sigut per a la Associació per la Coeducació, que té com a principal objectiu “la formació en Igualtat del professorat i l'alumnat”. Ho diu Paqui Méndez, la seua presidenta, que defensa “el paper de les dones que cada dia s'enfronten a les aules al masclisme més tòxic i que lluiten per convertir els centres educatius en espais més iguals i equitatius”. La coeducació, en definitiva, “és una qüestió d'Estat” per a esta promotora de l'educació afectiva-sexual.
Finalment, ‘Sororidad Serranía’ ha sigut el projecte premiat per la Diputació en esta quarta edició dels Celia Amorós. Es tracta d'un programa d'art col·laboratiu en el qual participen “650 dones serranes, treballadores, compromeses i valentes”. Ho explica Mª José Cabanes en representació d'este col·lectiu que dignifica el paper de la dona rural a través de l'art, teixint façanes d'edificis públics amb una fi reivindicativa, en contra de l'explotació sexual i en defensa de la igualtat de gènere i la maternitat.
No han volgut perdre’s la gal·la celabrada a la sala Goerlich del Centre del Carme, amb l'assistència de més de 200 persones, les diputades provincials Pilar Sarrión, Amparo Orts i Rocío Gil, així com el diputat Andrés Campos i el delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio, que ha assegurat, en clau estatal, que la violència de gènere “ha d'encapçalar la nostra llista de prioritats”, i ha instat a fer realitat la frase “Ni una menys”.
Isabel Garcia.mp3
La Diputació lliura els premis del seu Circuit de Carreres Populars amb Ahouchar i Cano com a guanyadors
Els atletes Hassane Ahouchar i María José Cano han sigut els protagonistes de la gala de lliurament de premis de la XXII edició del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València, que ha tingut lloc la nit del divendres en el Palau de Congressos de la capital valenciana. El diputat de Joventut i Esports, Andrés Campos, ha acompanyat als premiats de les diferents categories incloses en el circuit, al costat de la també diputada provincial Rocío Gil.
Els atletes Hassane Ahouchar i María José Cano han sigut els protagonistes de la gala de lliurament de premis de la XXII edició del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València, que ha tingut lloc la nit del divendres en el Palau de Congressos de la capital valenciana. El diputat de Joventut i Esports, Andrés Campos, ha acompanyat als premiats de les diferents categories incloses en el circuit, al costat de la també diputada provincial Rocío Gil.
L'atleta marroquí Hassane Ahouchar s'ha fet, per segon any consecutiu, amb el títol individual en categoria masculina, després de véncer en 7 de les 12 carreres que componen el circuit. Per part seua, la corredora manxega María José Cano s'ha pujat pel cap alt del podi en 6 proves, la qual cosa li ha valgut per a alçar-se amb el màxim trofeu en categoria femenina.
Els vencedors de la resta de categories que conformen el circuit de la Diputació també han sigut reconeguts durant l'acte. Així, han pujat a recollir els seus premis els campions de les classificacions júnior, promesa, sènior, i veterans, tant masculí com femení.
Pel que fa a la competició per equips, els clubs premiats per comptar amb més atletes participants han sigut, per este ordre, el CD Never Stop Running, la Colla el Parotet i la CD de la Universitat Politècnica de València.
El responsable de l'àrea d'Esports, Andrés Campos, ha destacat la rellevància d'este circuit, “una competició que fomenta la vertebració del territori, uneix municipis, i posa en valor dos dels eixos en els quals més obstinació està posant la Diputació: l'esport base i l'increment de la participació femenina, que en este cas s'ha duplicat en els últims anys”.
Proves i participants
El circuit de la Diputació, en la seua XXII edició, ha estat compost per dotze proves, entre elles set carreres de 10K i dues mitjanes maratons. Va començar el 14 d'abril amb la XXXI Mitjana Marató Popular a la Vall de Segó i va finalitzar el passat 20 d'octubre amb la Pujada al Castell de Xàtiva, de 10 quilòmetres.
Un total de 225 atletes han aconseguit completar el circuit en esta edició, per a això s'exigia finalitzar, com a mínim, 8 de les 12 carreres. Cal destacar, així mateix, la participació femenina, que es manté un altre any més per damunt del 20% del total.
Com ja és tradicional en esta gal·la, a part dels trofeus i premis en metàl·lic entregats als corredors i clubs guanyadors, aquells atletes que han completat el circuit i han acudit al Palau de Congressos han sigut obsequiats amb una borsa del corredor repleta de regals relacionats amb la pràctica d'este esport.
Del Tros al Plat ofereix cuina en viu amb producte local en la Fiesta de la Manzana Esperiega d'Ademuz
El programa Del Tros al Plat impulsat per València Turisme ha oferit aquest cap de setmana un espectacle de cuina en viu amb producte local, protagonitzat per la xef Loles Salvador, durant la celebració de la VII Fiesta de la Manzana Esperiega en el municipi d'Ademuz.
La iniciativa va congregar enfront dels fogons de la reconeguda xef a nombrosos veïns i visitants del certamen, organitzat per l'Asociación Turística del Rincón de Ademuz-ATRA i el Ayuntamiento de Ademuz en honor a la varietat de poma autòctona del Rincón de Ademuz, la Manzana Esperiega, coneguda també com a “poma gelada”.
El programa Del Tros al Plat impulsat per València Turisme ha oferit aquest cap de setmana un espectacle de cuina en viu amb producte local, protagonitzat per la xef Loles Salvador, durant la celebració de la VII Fiesta de la Manzana Esperiega en el municipi d'Ademuz.
La iniciativa va congregar enfront dels fogons de la reconeguda xef a nombrosos veïns i visitants del certamen, organitzat per l'Asociación Turística del Rincón de Ademuz-ATRA i el Ayuntamiento de Ademuz en honor a la varietat de poma autòctona del Rincón de Ademuz, la Manzana Esperiega, coneguda també com a “poma gelada”.
El director de València Turisme, Evarist Caselles, va destacar la gran aportació de Loles Salvador al reconeixement i projecció de la gastronomia valenciana, "objectiu compartit pel programa Del Tros al Plat, que posa en valor els productors, productes, mercats, cuiners i professionals locals".
La VII Festa de la Poma Esperiega va acollir durant tot el cap de setmana nombroses activitats de caràcter lúdic, cultural i gastronòmic; un mercat de productes agroalimentaris locals, artesanals i de proximitat; i, fins i tot, un tren turístic gratuït per a conèixer tots els racons i atractius de la localitat, entre altres experiències.