/promocion-cultural/content/convocatoria-entrevistes-beques-area-de-cultura-2020

Ampliació del termini de justificació de l'apartat de subvencions per a concerts fora de la província de València de les bandes guanyadores del Certamen de Bandes 2018, inclòs en la convocatòria Retrobem 2019.

Una aplicació informàtica dissenyada pel Consorci Provincial de Bombers i Divalterra permetrà gestionar les possibles emergències de seguretat que es produïsquen durant el Gran Premi de Motociclisme de Cheste, que se celebra el cap de setmana del 15 al 17 de novembre.

Este servidor cartogràfic, desenvolupat amb tecnologia GIS, conté tot tipus d'informació –gràfica, numèrica i plànols de detall– tant del propi circuit com dels accessos, nuclis de població pròxims i indústries confrontants.

L'accés a esta eina és multiplataforma, la qual cosa permet el seu ús, no sols des del Lloc de Comandament Avançat del Consorci, sinó també en les pròpies tauletes digitals que porten els bombers als vehicles d'emergència.

Així, segons explica el director del projecte, Antonio Mas, “enguany s'ha actualitzat tota la informació per a adaptar-la a la nova realitat de l'entorn del circuit, tant per les noves graderies instal·lades com pel parc logístic que s'està construint en la zona sud i que implica una modificació en els accessos i vies d'evacuació”.

D’altra banda, l'oficial cap de Prevenció del Consorci Provincial de Bombers de València, Jorge Sánchez, explica que “es tracta d'una eina única a Espanya, que l'any passat es va posar en marxa a mode de prova i, donats els bons resultats obtinguts, en esta ocasió utilitzaran tots els organismes implicats en la seguretat de l'esdeveniment: Guàrdia Civil, Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències i la pròpia seguretat del circuit”.

Quant a l'aplicació pràctica, Sánchez explica que “l'eficàcia d'una intervenció d'emergència es basa en la rapidesa de resposta i en disposar de la informació suficient per a actuar immediatament: d'ací la importància de comptar amb esta plataforma cartogràfica de gestió, que localitza el punt crític i ens aporta tot tipus d'informació per a actuar-hi”.

Dades del Pla d’Autoprotecció

El servidor cartogràfic parteix de les dades procedents del Pla d'Autoprotecció del Circuit, que estaven en format paper, per a integrar-les en l'aplicació web a la qual es pot accedir a través de qualsevol equip informàtic.

El servidor compta així amb diferents mapes en format digital, que es representen acompanyats de tota mena d'informació útil per a la gestió d'emergències per part dels organismes encarregats de la seguretat de l'esdeveniment.

Així, recull imatges i dades detallades sobre els accessos i eixides del recinte, elements de protecció, recorregut fins als accessos, rutes d'evacuació, graderies, locals, recintes i edificis, i també totes les activitats de risc d'empreses pròximes, així com el possible transport de mercaderies perilloses.

D'esta manera, este servidor cartogràfic permet, davant una emergència, saber en quin punt exacte s'ha produït l'incident i a quina distància s’hi troben els accessos i eixides més pròximes, quin és el recorregut, els hidrants més pròxims, les característiques de la infraestructura on s'ha produït, si existeixen elements confrontants o les zones industrials pròximes i els seus plans d'evacuació, amb altra informació d'utilitat.

La Diputació de València continua executant el seu programa d'actuacions per a la rehabilitació del Monestir de Llutxent, una joia arquitectònica que guarda la història de la Conquesta de Jaume I i els esdeveniments que es van succeir durant els segles posteriors. La intenció és “convertir el Corpus Christi de Llutxent en una icona històrica i turística que atraga a visitants interessats en la monumentalitat de l'entorn”. O potser en la immersió en aquella alba del 24 de febrer de 1239 en què les tropes del conqueridor van prendre Llutxent.

Ho apunta Andreu Salom, diputat d'una àrea de Patrimoni que té clar el seu interés per recuperar el monestir i l'ermita i adequar l'entorn per a facilitar les visites a esta impressionant infraestructura històrica, en la qual la Diputació ha invertit més de mig milió d'euros des de l'inici de la passada legislatura, moment en què es va impulsar el compromís per recuperar este tresor patrimonial de les valencianes i valencians. Algunes d'aqueixes obres s'executaran en la primera meitat de la legislatura recentment estrenada, amb una inversió pròxima als 300.000 euros.

La Diputació ha mostrat sempre la seua sensibilitat cap a este convent que combina influències del gòtic i el barroc, amb escoles taller dins de les instal·lacions per a no abandonar la seua conservació i activitats culturals en el claustre per a atraure visitants a esta plaça clau en la història de València. En xifres, Patrimoni ha invertit una mica més de 180.000 euros en obres recents com la restauració del Templet i el campanar, la substitució de les bombes d'aigua potable, la instal·lació de càmeres, la reforma del sistema contra incendis i l'asfaltat dels accessos.

En la visita d'este dijous al Monestir de Llutxent, Andreu Salom ha repassat amb l'alcaldessa, Xaro Boscà, i tècnics de Patrimoni les obres ja programades, que inclouen la finalització de les cobertes dels pavellons; actuacions d'urgència en el celler, els magatzems, la cuina i el contrafort de l'església; la millora de l'accessibilitat a l'Ermita de la Consolació; i la restauració de l'interior de l'Ermita de Sant Lluís Beltrán. En total, una inversió de prop de 300.000 euros que en alguns casos compta ja amb la preceptiva autorització de la Direcció General de Cultura i en uns altres està a l'espera d'esta.

Altres actuacions, en fase de redacció de projecte, són la consolidació dels balcons de la façana principal, la reforma de llindes i portes, la reforma de la coberta de l'Ermita de la Consolació i la instal·lació d'un parallamps. Altres 112.000 euros previstos als quals se sumaran noves inversions per a la reposició de l'enllumenat de l'esplanada exterior, la reforma dels banys públics i la instal·lació de reg per degoteig i altres intervencions per al manteniment del monestir i l'ermita.

Un miracle

El Monestir del Corpus Christi de Llutxent té el seu origen en una ermita del segle XIII renovada en el XVIII. Els dominics van convertir este emblemàtic espai en la primera seu de la universitat valenciana a la fi del segle XV. Després de la desamortització de Mendizábal a mitjan segle XIX, el conjunt històric-artístic va passar a mans privades abans de quedar-li'l la Diputació, que tracta de retornar tota la seua esplendor a la Muntanya Santa.

El cim sobre la qual s'alça el monestir té este component místic perquè allí es va produir el Miracle dels Corporals, les formes consagrades que el pare Mateo Martínez va guardar sota una pedra en vespres de la batalla entre moros i cristians i que després de la contesa van aparéixer ensagnades. Conten que el sagrat misteri va ser depositat en una mula i, després de deixar diversos miracles al seu pas, va arribar a la localitat aragonesa de Daroca, on es conserven els corporals. En 2008, el pare José Aparicio va recuperar el esdeveniment i va impulsar un pelegrinatge entre Llutxent i Daroca, un trajecte de 12 dies seguint el camí que en el seu moment van recórrer les sagrades formes.

La història dels Corporals no sols té ressò a la Vall d'Albaida; cada any atrau a centenars de visitants que descobrixen el Monestir del Corpus Christi i la Muntanya Santa. Un reclam turístic que la Diputació vol reforçar amb la rehabilitació i el programa d'activitats en esta joia patrimonial de l'interior de la província.

El diputat responsable de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha destacat hui a Titaguas la “necessitat que els municipis coneguen i aprofiten els recursos a la seua disposició per a millorar la seua activitat turística com a via de desenvolupament econòmic i, alhora, per a lluitar contra el despoblament que tant afecta actualment a les comarques d'interior”.

Jordi Mayor ha inaugurat, al costat de l'alcalde de Titaguas, Ramiro Rivera, la primera de les setTaules de Promoció i Empreses de Serveis Turístics Locals que València Turisme celebrarà en totes les comarques fins a final d'any, amb l'objectiu de connectar aquests àmbits en la pràctica per a optimitzar la seua gestió i la seua projecció en el sector.

La Taula de Promoció Turística i Empreses Turístiques Locals de Titaguas ha reunit en el Centre Social del municipi a un total de 30 agents implicats en activitats turístiques de la Serranía i el Rincón de Ademuz, entre tècnics municipals, alcaldes i empresaris locals dedicats al turisme actiu, l'hípica, l'astronomia i l’allotjament, entre altres activitats.

“Feu moltes coses i teniu molts recursos que poden generar activitat econòmica que repercutisca econòmicament en benefici del municipi, i això és fer turisme”, ha manifestat el diputat als assistents.

Els professionals de València Turisme han informat i assessorat els assistents sobre com participar i beneficiar-se de les accions promocionals i iniciatives que la marca turística de la diputació té en marxa, en funció de les seues activitats, per a aconseguir els seus objectius en el sector amb el major èxit possible, així com dels possibles mercats d'interés.

Lluitar contra el despoblament

El alcalde de Titaguas , Ramiro Rivera, ha manifestat per part seua, que la Serranía i el Rincón de Ademuz són comarques que “tenen moltes coses en comú i que es necessiten mútuament per a emprendre projectes que ofereixen paisatges naturals de gran bellesa i interés cultural, nombroses possibilitats per a la pràctica del turisme actiu i una gastronomia local de gran qualitat” com a principals reclams per al visitant, al mateix temps que ha destacat aquests atractius turístics com a “importants eines per a evitar el despoblament que aguaita a l'interior de la nostra província”.

La jornada ha acabat amb un intercanvi d'idees “important, molt fluid i interessant per al desenvolupament d'accions futures” entre els tècnics i les empreses assistents, segons han destacat els tècnics de València Turisme.