El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat en el seu despatx un conveni de col·laboració amb l'alcalde de Riba-roja de Túria, Francisco Tarazona, per mitjà del qual es finalitzaran els treballs de construcció de la nova piscina municipal.

Concretament, la corporació provincial ajudarà a acabar les obres d'esta nova infraestructura esportiva i la dotarà de taquilles i torns d'accés.

El responsable municipal ha informat després de la firmade l'acord que estes ajudes són «molt necessàries», ja que el consistori «tenia dificultats per a sufragar esta actuació».

Segons ha explicat Tarazona, esta nova piscina «substituirà l'anterior —que es trobava en molt mal estat— i serà utilitzada per unes dos mil persones setmanalment».

Per al responsable municipal, la Diputació de València «sempre està al costat dels municipis que requerixen alguna ajuda per a millorar els servicis que es presten als ciutadans».

El cine de verano llega a las playas de La Safor esta semana

El Centre Cultural la Beneficència acollirà el diumenge 15 de juliol l'obra teatral infantil Jugant amb Alícia. La funció començarà a les 12 hores i l'entrada serà lliure i gratuïta fins a omplir l'aforament.

L'obra, de la companyia Lluerna Teatre, girarà entorn de les aventures de la xiqueta del famós conte, Alícia en el país de les meravelles. En esta ocasió estarà representada en valencià i a més d'actors intervindran titelles divertides.

La funció substituïx l'obra Caputxeta, de la mateixa companyia, programada per a este dia dins del programa d'actes per als xiquets que oferix els diumenges la Beneficència.

13 de juliolde 2012.- La Diputació Provincial de València ha fet públiques les bases per al servici de muntatge i desmuntatge d'un espectacle pirotècnic, amb dos lots a càrrec de dos empreses pirotècniques, per al festival que la institució provincial celebra habitualment amb motiu de la celebració del 9 d´octubre.

En l'anunci publicat en el BOP apareix la documentació a presentar les dates de presentació de les propostes i requisits dels contractistes, així com l'import d'adjudicació d'este procediment obert.

El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) ha conclòs esta setmana el seu cicle de tallers d'estiu per als més menuts. Les activitats s'han realitzat durant les dos primeres setmanes del mes de juliol i els tallers s'han organitzat al voltant de diferents matèries.El darrer taller, «El meu jardí particular», ha estat dedicat a la naturalesa en general i, concretament, a l'atenciói requisits que necessita una planta per a sobreviure.

Durant els dies 10,11 i 12 de juliol, el museu valencià ha acollit grups de trenta xiquets cada dia per a realitzar les diferents activitats programades. Segons l'organitzadora del taller, Puri Fariza, «el ple ha sigut total, i inclús hi ha xiquets que s'han quedat en llistad'espera per a poder realitzar els tallers».

Durant l'hora i mitjade duració de l'activitat, els xiquets s'han divertit decorant els seus testos particulars amb materials reutilitzables i han aprés quin és el procés per a plantar qualsevol planta. En esta ocasió, els xiquets assistents han plantat en els seus testos personalitzats verdures, com ara tomates i safanòries, aliments propis de les dietes equilibrades i saludables.

L'objectiu d'este taller ha sigut ensenyar als més xicotets com es desenvolupen este tipus de sers vius i quines són les cures i atencions que requerixen. Les monitores encarregades de supervisar les activitats han explicat als xiquets l'ús d'abonamentsartificials perquè les plantes que tenen a casa cresquen amb els nutrients que necessitarien de l'exterior.

Èxit de tots els tallers

El MuVIM organitza durant l'any diferents activitats destinades a xiquets amb la intenció d'ensenyar, alhora que es divertixen aprenent. Les coordinadores del cicle de tallers d'estiu n’asseguren l'èxit amb una participació total d'assistents en totes les activitats programades.

El cicle començà amb la «Cuina sanai divertida», amb la qual els xiquets prepararen piruletes de sobrassada i tortada de fruites.

Cada setmana ha comptat amb tres dies d'activitats. Els dos primers de cada taller han estat destinats a xiquets d'edats compreses entre 3 i 6 anys i el darrer anava dirigit a un públic d'entre 7 i 12 anys d'edat.

Coincidint amb la celebració de l'Eurocopa, el Museu Valencià de la Iŀlustració i de la Modernitat, MuVIM, de la Diputació de València, presentà, el passat 7 de juny, tres exposicions en què es fa una radiografia de les societats contemporànies a través d'un dels fenòmens de masses més influent de l'últim segle amb el títol «El planeta del futbol».

El director del MuVIM, Joan Gregori, es mostrava molt satisfet amb les xifres de visites registradesi indicava que «el balanç provisional que podem fer del primer període de l'exposició, que ha durat un mes, és absolutament satisfactori, perquè l’han visitada més de vint milpersones. Eixa és una xifra que clarament les distingix de qualsevol altre precedent. Per tant, cal indicar que és un èxit rotund de l'exposició, que ha superat les expectatives més optimistes de visites. I a això cal afegir la magnífica acollida que ha tingut entre l'opinió pública i que s'ha expressat clarament amb eixa assistència importantíssima, que s'ha comunicat convenientment i s'ha deixat sentir en la pròpia existència de la mostra», manifestà el director del MuVIM.

Gregori es mostrava molt agraït per la resposta de les persones que han cedit objectes, que ara poden ser contemplats pels aficionats al futbol i per curiosos i estudiosos, que han acudit i hopodrandisfrutar fins al dia 26 d'agost en què es clausuraran.

Un fenomen de masses

«El planeta del futbol» està composta per tres mostres que analitza el món del futbol des dels punts de vista del disseny, la formació d'identitats i l'arquitectura, i com els ciutadans es veuenafectats per la seua existència d'una manera o una altra.

«El futbol (també) és així», oberta al públic en la sala baixa del MuVIM, exhibix peces en què l'esport rei ha servit de referència o ha sigut influència en l'elaboració de projectes i productes per part de dissenyadors de totes les èpoques.

La Sala Parpallóacull una altra de les tres propostes culturals de l'exposició amb el títol «90 minuts, futbol i identitats», que reflectixla complexitat antropològica de l'entorn del futbol, així com els mecanismes que ajuden a fabricar una identitat col·lectiva de sentiment o pertinença a uns colors, a un equip o a un estadi.

Amb la mostra «Les catedrals del futbol», la sala alta del museu valencià invita finalment el visitant a conéixer els més destacats i grans temples del futbol del món, com el Mestalla i el Ciutat de València, però amb una visió àmplia que recorre díhuit escenaris de reunió i culte de l'àmbit futbolístic, com han sigut sempre les catedrals com a element arquitectònic.

Un any més, el Servici d’Investigació Prehistòrica (SIP) del Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha iniciat el programa d’excavacions. El pla per al 2012 té un pressupost total de 60.000 euros, que es repartix en sis projectes d’excavació i quatre activitats de neteja i manteniment.

La Bastidade les Alcusses a Moixent, el poblat de la Carència a Turís, l’Arbocer a la Font de la Figuera, la lloma de Betxí a Paterna, la cova del Bolomor a Tavernes de la Valldigna i la casa de la Cabeza a Requena són les prospeccions que estan programades per a este estiu.

Els projectes seguixen les línies d’investigació i els períodes arqueològics d’anys precedents, en alguns dels quals s’està treballant ja des de fa vint campanyes. «S’efectuen poques excavacions perquè no són molt vistoses, ja que és un treball molt lent de diversos anys, però donen molta informació», assegura Helena Bonet, directora del Museu de Prehistòria. El Servici d’Investigació presenta així un programa d’actuacions en jaciments valencians que comprén un ampli quadre cronològic, que va des del paleolític inferior fins a l’època romana. La campanya d’enguany es desenvolupa des de principi del mes de juliol i està previst que l’últim projecte concloga a final del mes de setembre. «La Diputació protegix amb estos projectes la investigació de la nostra història», assegura M. Jesús Puchalt, diputada de Cultura.

El Museu de Prehistòria de València compta amb una sòlida línia d’investigació que es du a terme des del Servici d’Investigació Prehistòrica del Museu, que es va crear el 1927. Este departament té com a objectius l’excavació, conservació, protecció i difusió del patrimoni valencià. Per a Helena Bonet, «les investigacions són necessàries per a entendre els orígens de la civilització en terres valencianes i perquè sense investigació no hi ha difusió del patrimoni».

La majoria dels equips de treball estan formats per jóvens estudiants i llicenciats que col·laboren fent excavacions formatives amb l’objectiu d’aprendre i complementar els seus estudis. Al grup se’ls paga el menjar i el transport perquè puguen col·laborar sense que els supose cap cost. En el dia a dia, els alumnes, a més d’excavar, fan labors de documentació del material completant fitxes amb una metodologia específica i realitzen fotografies per a completar el treball de camp.

Poblat de la Carència de Turís

Un dels primers equips de treball ha estat excavant en el poblat de la Carència de Turís durant la primera quinzena de juliol. El jaciment està datat pels investigadors en el període iberoromà i estan treballant en la zona des de l’any 2001 per tal de conéixer com era el territori i l’assentament.

Per a Rosa Albiach, directora de la investigació, «el més important d’este projecte és que durant estos onze anys de treball s’hi ha descobert tres muralles que tanquen un perímetre de 8,6 ha amb 1,5 km de muralla. Una d’elles és del segle iv aC i les altres daten del segle iii aC».

«Estes excavacions van posar de manifest un dels poblats iberoromans més importants de la província i en esta campanya s’ha posat especial interés en la troballa d’una de les torres», afirma M. Jesús Puchalt, diputada de Cultura.

El jaciment es proclamà Bé d’Interés Cultural l’any 2008 i des del 2009 compta amb un itinerari amb sis cartells informatius per a la visita.

L’Altet de Palau / l’Arbocer a la Font de la Figuera

El jaciment l’Altet de Palau o l’Arbocer, que es localitza a la Font de la Figuera, és l’altre projecte d’excavació que finalitza hui, després de dos setmanes de treball, amb la direcció dels arqueòlegs M. Jesús de Pedro Michó i Pablo García Borja.

Les troballes se centren en esta ocasió en una muralla fortificada i en l’hàbitat del poblat que es va assentar en esta zona durant l’edat de bronze. Els treballs d’excavació a l’Altet de Palau es van iniciar l’any 2005.