La selecció valenciana de Pilota a Mà arriba a Holanda per a disputar el X Campionat d'Europa

Els 14 jugadors i jugadores que conformen la selecció de Pilota Valenciana es troben ja en terres holandeses per a disputar el X Campionat d'Europa Absolut de Pilota a Mà - Franeker (Holanda) 2018, que es disputarà del 2 al 4 d'agost. La cerimònia inaugural tindrà lloc este mateix dimecres a les 17.00 hores.

 

Els 14 jugadors i jugadores que conformen la selecció de Pilota Valenciana es troben ja en terres holandeses per a disputar el X Campionat d'Europa Absolut de Pilota a Mà - Franeker (Holanda) 2018, que es disputarà del 2 al 4 d'agost. La cerimònia inaugural tindrà lloc este mateix dimecres a les 17.00 hores.

 

La responsable de l'àrea d'Esports, Joventut i Igualtat, Isabel García, forma part de la comitiva que des d'este dimarts es troba a Holanda per a acompanyar a l'equip que aspirarà a sumar el títol de campions d'Europa a la seua actual condició de campions del món. “Demostrarem una vegada més que la Diputació de València es pren seriosament el món de la pilota”, ha expressat la diputada. “Ells van amb l'ànim molt alt i amb ganes de portar-se sis medalles”, ha subratllat García

 

Precisament, el seleccionador ha mantingut el bloc que va ser campió del món el passat mes de novembre a Colòmbia. Els jugadors que conformen l'expedició masculina són Martínez d'El Campello, José Luis de Benidorm, Puchol II de Vinalesa, Genovés II, Bueno de Meliana, Sacha d'Orba, Nacho de Beniparrell, Pablo de Sella, Santi de Finestrat i Pere Roc II de Benidorm; mentres que Ana Belén de Borbotó, Mónica de Massamagrell, Victòria de València i Mar de Bicorp formaran la selecció femenina. El cos tècnic de la selecció estarà capitanejat per Pascual Sanchis “Pigat II”, qui estarà acompanyat per Jaume Martí

 

La competició s'iniciarà el dijous 2 d'agost amb la competició de Joc Internacional tant en la modalitat masculina com en la femenina, en la que es jugarà una fase final on s'enfrontaran tots contra tots. El divendres es disputarà tota la competició de One Wall (els dobles masculins i femenins), així com l'Individual Femení. El dissabte tindrà lloc la competició de Llargues. El calendari complet es pot consultar en este enllaç: http://fedpival.es/pdf/competicions/pdf_7773.pdf

 

Trobada amb el Levante UD

 

La casualitat ha volgut que la plantilla del Levante UD es trobe estos dies en Ermelo, un municipi holandés a mig camí entre Franeker i la capital dels Països Baixos. Una situació que la selecció valenciana de Pilota a Mà i la diputada Isabel García no han volgut desaprofitar per a fer un alto en el camí i acostar-se al camp per a animar i presenciar un dels entrenaments vespertins del club granota amb què també col·labora la institució provincial.

 

“Jo sóc del Levante de tota la vida”, ha proclamat la capitana de la selecció valenciana de pilota, Ana Belén Giner. “En quant Isabel m'ha comentat que el club estava ací hem volgut acostar-nos per a animar als jugadors i desitjar-los sort de cara a la pròxima temporada”. Quant al campionat, i sobre la gespa d'este ‘cuartel general’ de la pretemporada del Levante UD, la capitana s'ha mostrat amb força per a arrasar en el torneig d'Europa de Pilota a Mà: “El vam guanyar en el 2015 a França i enguany venim a tornar-ho a guanyar. Anem com a favorites perquè som les actuals campiones”.

Benaguasil i Picassent exporten la música de banda valenciana amb el suport de l’àrea de Cultura de la Diputació

La Unió Musical de Benaguasil, primer premi i menció d’honor de la secció especial (edició 2017); i la Societat Artística Musical de Picassent (guanyadora del primer premi, secció primera, en 2017), han sigut dues de les tres bandes incloses en el programa "València és música” de l'Àrea de Cultura de la Diputació i han pogut viatjar fins a Pont-Saint-Martin, a Itàlia, i a Tafalla, Navarra, respectivament, per a oferir uns concerts en col·laboració amb les bandes de música locals.

 

La Unió Musical de Benaguasil, primer premi i menció d’honor de la secció especial (edició 2017); i la Societat Artística Musical de Picassent (guanyadora del primer premi, secció primera, en 2017), han sigut dues de les tres bandes incloses en el programa "València és música” de l'Àrea de Cultura de la Diputació i han pogut viatjar fins a Pont-Saint-Martin, a Itàlia, i a Tafalla, Navarra, respectivament, per a oferir uns concerts en col·laboració amb les bandes de música locals.

 

El programa "València és música” s’encarrega de donar a conèixer les bandes valencianes a escala nacional i internacional. Es tracta d’una ajuda complementària en concepte de viatge i concert per a aquelles bandes que participaren i guanyaren edicions passades del Certamen de Bandes de la Diputació de València.

 

Segons manifesta el diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, "València sempre ha sigut una terra amb un important teixit musical, i a més, amb uns altíssims nivells de qualitat. Ara, amb la promoció exterior de les bandes finalistes del Certamen volem que tot el món conega fora de València el gran treball que fan les bandes, i tota la creativitat i l’esforç que tantes persones dediquen a la música”. També, al voltant de la marca creada a l’efecte, Rius incideix que “València és música per a nosaltres és un concepte clau, doncs resumeix en una frase tot un món riquíssim i ple de matisos, que de segur que ajudarà a donar valor a la nostra cultura musical per tot arreu”. Finalment, Rius afegeix “Puc dir que amb aquest programa hem superat les nostres expectatives inicials, i de segur que amb el temps, hi podrem introduir noves línies d’actuació perquè puga participar més gent”. 

 

De Benaguasil al nord d’Itàlia

 

El programa València és música ha permès que uns 70 músics de La Unió Musical de Benaguasil viatjaren el passat 30 de juliol fins aPont-Saint-Martin, en la Vall d’Aosta (Nord d’Itàlia), on van oferir un programa musical molt complet que incloïa les interpretacions de La Zarzuela, La canción del olvido, El tambor de granaderos, Marcha Tosca i Pasdoble a Benaguasil. El concert va continuar amb un intercanvi d’experiència molt enriquidor amb la participació conjunta de la banda de música de Saint Martin i va concloure amb l'Himne Regional de Valencià.

 

El president de la societat musical, José Sarrión, ha reconegut que "aquest és un premi excepcional per als músics, un al·licient més per a presentar-se al Certamen de Bandes". Sarrión ha volgut comentar que “encara que tenim un estiu molt intens amb totes les activitats festives patronals on participa la banda, no podíem perdre l’oportunitat de participar en el concert d’Itàlia i mai ens l’haguérem plantejat sense la col·laboració de l’àrea de Cultura de la Diputació de València”.

 

“L’experiència va ser molt positiva i tot va sortir segons el previst” va afirmar Sarrión, que qualificava el concert de molt gratificant perquè “com els músics de Saint Martin ja havien actuat a la ciutat de València i coneixien l’alt nivell de les nostres bandes, això va generar molt d’interès i va omplir per complet l’aforament previst”, ha declarat. Els músics han aprofitat el viatge per a fer turisme per la ciutat de Turín i per a conèixer un poc més de la cultura local.

 

Germanor i intercanvi entre Picassent i Tafalla

 

Per altra banda, la Societat Artístico-Musical de Picassent, amb més de 90 músics, va actuar el passat 28 de juliol a Tafalla, en Navarra. El concert va comptar amb les actuacions de la banda local de música de Tafalla, seguida de l’actuació de laSocietat Artístico-Musical de Picassent. El concert va concloure amb una interpretació conjunta d’un pasdoble típic de Navarra i d’un pasdoble característic valencià.

 

El representant de la banda, Vicent Boscà, ha valorat molt positivament l’experiència i ha destacat que el viatge els ha donat “l’oportunitat de conviure més enllà del que fem la resta de l’any als assajos; descobrirem terres diferents del nostre poble i intercanviarem experiències amb músics no valencians de totes les edats”. “Sense l’ajuda de l'àrea de Cultura de la Diputació el viatge no haguera estat possible i ens ha servit per a posar-nos en contacte amb realitats musicals diferents i per a descobrir peculiaritats de les bandes d’altres cultures”, va afirmar Boscà.

 

Boscà ha apuntat que "el Certamen de Bandes de la Diputació està molt ben organitzat, les ajudes per participar i els premis en metàl·lic als guanyadors estan bé, però sobretot, l’experiència del viatge és molt il·lusionant com a músic".

 

A més, al concert va estar present l'alcaldessa de Picassent, Concha García, que va acudir com a convidada a Tafalla i va lliurar de part de l'Àrea de Cultura de la Diputació una placa commemorativa en record del concert, escrita en valencià i en eusquera com a reflex de l’enriquiment que donen ambdues llengües.

 

A setembre, Requena viatjarà a Càceres

 

La Sociedad Musical Santa Cecília de Requena, primer premi i menció d’honor de la secció especial (edició 2016), té previst actuar el proper 22 de setembre a la Plaça Major de Cáceres en un concert amb un complet programa que inclou el pasdoble “Música y vino” de Manuel Morales; la sarsuela “Las bodas de Luis Alonso” de Gerónimo Giménez; “La Rosa del Desierto” de Martínez Gallego; “Agüero” de José Franco; “The Unknown Journey” de Philip Sparke; i “West Side Story” de Leonard Bernstein.

El grup cubà Jóvenes Clásicos del Son, divendres en l’Etnomusic Estiu 2018

El Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació, ha posat en marxa, enguany per primera vegada, l’edició estival del cicle musical Etnomusic, que s’està convertint en tot un èxit de públic. Per l’escenari de l’Etnomusic Estiu, situat al pati del Centre Cultural La Beneficència, ha passat ja artistes com Nina Dinamita & La Swing Milicia, Krama, Chet o Juan Zelada. El divendres, 3 d’agost, és el torn del grup cubà Jóvenes Clásicos del Son, que actuaran a partir de les 22:00 hores per a tots aquells que s’animen a apropar-se fins La Beneficència.

 

El Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació, ha posat en marxa, enguany per primera vegada, l’edició estival del cicle musical Etnomusic, que s’està convertint en tot un èxit de públic. Per l’escenari de l’Etnomusic Estiu, situat al pati del Centre Cultural La Beneficència, ha passat ja artistes com Nina Dinamita & La Swing Milicia, Krama, Chet o Juan Zelada. El divendres, 3 d’agost, és el torn del grup cubà Jóvenes Clásicos del Son, que actuaran a partir de les 22:00 hores per a tots aquells que s’animen a apropar-se fins La Beneficència.

 

Jóvenes Clásicos del Son, ambaixadors de la música cubana amb l’essència del son més tradicional, és una banda fundada en 1994 i dirigida, fins a l’actualitat, pel músic Ernesto Reyes. Es presenten amb un format i estil de septet de música tradicional cubana, compost per contrabaix, tres cubà, guitarra, conga, bongos, percussió menor i veu principal. Tenen una manera especial de fer son, amb força interpretativa i el frescor i l’autenticitat d’aquest ritme tan característic de l’illa, barrejant la base de la música tradicional cubana, que inclou variants del son cubà com el nengón i el changüí, la guaracha, la rumba i el bolero, amb influències estrangeres com ara el jazz i el funk. Ritmes ballables que han fet moure l’esquelet als seus seguidors al voltant de tot el món.

 

L’accés als concerts és gratuït, però hi ha aforament limitat. Les entrades s’estan repartint des del dimarts passat. Encara es poden replegar en el vestíbul del Museu Valencià d’Etnologia o reservar-les a través de la pàgina web del museu.

 

Al llarg d’agost, passaran per l’escenari de l’Etnomusic Estiu, al Centre Cultural La Beneficència, grups i artistes com Duna, Ogun Afrobeat, Mundo Chillón i Marinah. I en setembre, per a fer més lleugera la tornada a la realitat, encara podrem gaudir de la Cobla dels Sons Essencials, Perico Sambeat Quartet i la International Citrus Band.

 

La Diputació promou la conscienciació per a la conservació i protecció de la posidònia oceànica

La sensibilització i conscienciació sobre el gran valor mediambiental de la posidònia oceànica i de les seues praderies marines és l’objectiu de la campanya informativa que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació. Aquesta iniciativa, que està destinada tant als ajuntaments de les comarques de València com als banyistes, fa pedagogia sobre la importància ecològica d’aquesta planta als ecosistemes marins, el seu paper en la protecció de la costa front a l’erosió i la seua funció com a reservori de biodiversitat.

 

La sensibilització i conscienciació sobre el gran valor mediambiental de la posidònia oceànica i de les seues praderies marines és l’objectiu de la campanya informativa que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació. Aquesta iniciativa, que està destinada tant als ajuntaments de les comarques de València com als banyistes, fa pedagogia sobre la importància ecològica d’aquesta planta als ecosistemes marins, el seu paper en la protecció de la costa front a l’erosió i la seua funció com a reservori de biodiversitat.

 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que “la posidònia, en definitiva, representa un indicador de la qualitat de les nostres aigües, i el que tractem és que no es veja com un residu, sinó com un element més de la nostra natura que hi ha que tractar i cuidar, i no tant criticar el fet que hi haja posidònia en una platja, perquè és realment el contrari, un indicador de qualitat i no de brutícia”.

 

Entre els beneficis que reporta aquesta espècie destaquen la seua elevada producció d’oxigen i el seu gran consum de diòxid de carboni (CO2), així com el seu paper de refugi per a una àmplia varietat d’animals marins. Les praderies de posidònia oceànica també frenen l'onatge i les corrents marines, la qual cosa impedeix l’erosió de la costa, i al mateix temps són fixadores i estabilitzadores del sediment.

 

La presència d’aquesta espècie és, alhora, un indicador de la qualitat de l’aigua on creixen, ja que es tracta d’una planta que per al seu desenvolupament precisa aigües de bona qualitat, netes, transparents i ben oxigenades. Amb tot això, la protecció de les praderies de posidònia serveix per incrementar els recursos pesquers i per desenvolupar models de turisme ecològic.

 

Els cúmuls de posidònia a vora mar no són fem

 

Les restes d’aquesta planta que s’acumulen a la línia de costa per l’acció de les ones no són fem, sinó que compleixen una funció molt important de protecció de les platges davant de l’erosió. Per això, des de la corporació provincial es promou l’equilibri entre la neteja d’aquestes restes i la seua conservació per tal de protegir el medi.

 

Des de l’àrea de Medi Ambient es recomana que, només en el cas que l'acumulació i podridura ocasionen molèsties evidents i condicions d'insalubritat, caldria procedir a la retirada de les algues i restes de vegetació marina. En aquest cas, però, l'extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d'algues sobre la sorra.

 

Des del departament insisteixen en que en ningun cas s'han de transportar a l'abocador, ni s'han d'eliminar les algues durant l'hivern o la primavera, sinó que la seua retirada, en cas de produir-se, s’ha de realitzar durant el període estival. Durant aquest procés, és necessari amuntonar-les perquè s’assequen en una zona propera a la mar, de manera que el cúmul vaja perdent sorra per poder reincorporar-les posteriorment o crear cordons dunars embrionaris.

 

Els estudis realitzats al respecte indiquen que la retirada de 1.000 metres cúbics de restes de posidònia oceànica implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics de sorra de platja. A més, en l’actualitat s’està investigant la manera de donar-li nous usos a les restes de posidònia. Per això, s’estudia la seua utilització com a material de construcció, material ignífug i, fins i tot, s’estan valorant les seues propietats sanitàries.

La Diputació se suma a un projecte europeu per a rehabilitar el sòl dels barrancs davant el risc d'inundacions

La Diputació de València, a través de l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix el diputat Bartolomé Nofuentes, participa en un nou projecte europeu que pretén lluitar contra els efectes que està produint el canvi climàtic en els barrancs.

 

Es tracta d'una iniciativa que té com a objectiu la rehabilitació i estabilització del sòl dels llits que estan patint una gran erosió causada per la sequera i les pluges extremes concentrades en tan sol dos períodes, la qual cosa suposa un perill tant per a la ciutadania com per al mitjà pel risc d'inundacions.

 

La Diputació de València, a través de l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix el diputat Bartolomé Nofuentes, participa en un nou projecte europeu que pretén lluitar contra els efectes que està produint el canvi climàtic en els barrancs.

 

Es tracta d'una iniciativa que té com a objectiu la rehabilitació i estabilització del sòl dels llits que estan patint una gran erosió causada per la sequera i les pluges extremes concentrades en tan sol dos períodes, la qual cosa suposa un perill tant per a la ciutadania com per al mitjà pel risc d'inundacions.

 

Per a dur-ho a terme, s'ha constituït un consorci format per la pròpia corporació provincial, la Universitat Politècnica de València, Projar, Sustainable Towns (Barri la Pinada) i Kveloce. Per al diputat de Projectes Europeus, “és un treball que té com a motor aspectes primordials en les nostres polítiques, com el són la sostenibilitat i el respecte al medi ambient”.

 

Primera actuació

 

En concret, el projecte es va a desenvolupar en el barranc de la Endolça, en el terme municipal de Paterna, creant al llarg d'un quilòmetre una infraestructura verda per a pal·liar els problemes estructurals que s'han detectat.

 

Així, es duran a terme diferents tècniques innovadores i sostenibles, permetent que es dissenye una guia de bones pràctiques en les quals cada actuació estarà degudament analitzada, per a que posteriorment servixca de model per a futures intervencions en altres barrancs.

 

“És un projecte que posa remei a un problema que comparteixen molts municipis valencians. Al final és aconseguir una solució local a un problema generat a nivell global”, ha assenyalat Nofuentes.

 

Per la seua banda, l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo ho ha qualificat de “gran notícia” i ha assegurat que “aquest projecte ajudarà a aconseguir la Paterna sostenible en la que estem treballant”. “Estem molt agraïts al consorci recolzat per la Diputació de València, amb el que anem a treballar colze a colze per aquesta històrica infraestructura, que necessitava una actualització d'aquest calat”, ha conclòs l'edil.

 

El projecte, que compta amb un pressupost de quatre milions d'euros i una durada de quatre anys, opta a presentar-se al programa de finançament europeu Life al setembre

El Servei d’Investigació Prehistòrica i el Museu de Prehistòria finalitzen els treballs d’excavació a diferents jaciments

El Servei d’Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació, manté, com en anys anteriors, el seu programa d’excavacions arqueològiques en estiu. Entre juny i juliol s’ha realitzat la campanya corresponent al poblat de l’Edat de Bronze de l’Altet de Palau en la Font de la Figuera; a principis d’agost finalitzaran els treballs al poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses a Moixent; i, a mitjans d’agost, ho faran els del jaciment paleolític de la Cova del Volcán del Faro de Cullera.

 

La Bastida de les Alcusses

 

El Servei d’Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació, manté, com en anys anteriors, el seu programa d’excavacions arqueològiques en estiu. Entre juny i juliol s’ha realitzat la campanya corresponent al poblat de l’Edat de Bronze de l’Altet de Palau en la Font de la Figuera; a principis d’agost finalitzaran els treballs al poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses a Moixent; i, a mitjans d’agost, ho faran els del jaciment paleolític de la Cova del Volcán del Faro de Cullera.

 

La Bastida de les Alcusses

 

La campanya anual d’excavacions arqueològiques a la Bastida de les Alcusses va començar el passat 16 de juliol i finalitzarà el pròxim 3 d’agost. Els treballs s’estan centrant en el sector d’habitatges ubicat al costat de la Porta Oest de l’assentament, zona que porta en estudi des de fa deu anys, a causa de la gran quantitat de dades que la zona excavada aporta per a comprendre les dinàmiques de l’ocupació, amb tres fases diferents entre els segles V i IV aC.

 

Conéixer les característiques de cada fase és el principal objectiu de la investigació científica, que busca incrementar el nostre coneixement dels processos històrics que portaren a la consolidació de les jerarquies urbanes i els canvis en l’organització social durant el primer mil·lenni abans de Crist.

 

Les metodologies arqueològiques permeten inferir aquesta informació a partir de l’estudi de les restes materials, especialment en les cases, en l’ocupació del paisatge o en les relacions de la gent que vivia en poblats fortificats als relleus de la vall del Cànyoles. En les excavacions participen una quinzena d’especialistes entre conservadors i becaris del Museu de Prehistòria, investigadors d’universitats nacionals i internacionals, junt amb altres professionals de l’arqueologia i del patrimoni. El projecte, a més, compta amb el suport financer del Pla Nacional d’Investigació del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

 

El resultat d’aquests treballs es podrà conéixer de primera mà els pròxims dies 22 i 23 de setembre, en el marc de les jornades de visita Viu un cap de setmana amb els Ibers, que aquest any se centrarà en el tema de l’alimentació en el món antic, i que permetrà als visitants conéixer de primera mà les investigacions i treballs realitzats en les zones excavades.

 

La Cova del Volcán del Faro

 

La Cova de l’Hortet de Cortés, denominada com el Volcán del Faro en la literatura arqueològica, és un jaciment paleolític estretament vinculat al Museu de Prehistòria i al Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València des del seu descobriment, sent un dels jaciments de referència del Paleolític superior mediterrani.

 

El 23 de juliol es van reprendre els treballs d’avaluació i excavació amb la col·laboració i suport de l’Ajuntament i el Museu d’Història de Cullera, els quals han realitzat les tasques de neteja i adequació del lloc. L’objectiu principal és integrar el seu estudi en el marc actual de la investigació dels grups de caçadors-recol·lectors-pescadors que habitaren aquest jaciment durant més de 10.000 anys.

 

Fins principis d’agost està prevista la realització d’una intervenció dedicada a l’estudi dels moments finals de l’ocupació, procurant al mateix temps la conservació del depòsit no excavat. La campanya s’ha centrat en l’estudi dels talls estratigràfics actuals per a obtenir dades paleoambientals, tecnològiques i cronològiques del depòsit arqueològic que permeta una millor comprensió de l’organització social d’aquests grups.

 

L’Altet de Palau

 

El passat 25 de juny va començar la campanya d’excavació en L’Altet de Palau, poblat de l’Edat del Bronze excavat des del 2005. Els treballs, en els quals han participat diferents investigadors i estudiants de la Universitat de València, la UNED i la Università di Roma, finalitzaren el passat 14 de juliol.

 

Des de l’inici de les campanyes i fins a l’actualitat s’han localitzat en el poblat nombroses restes arquitectòniques: estructures d’habitatge i àrees de treball; carrers i espais de circulació; murs i bancs de pedra; sòls empedrats i paviments de terra enlluïts; la muralla i una possible torre; estructures excavades en la roca, en forma de cubetes; o estructures de combustió com forns. Recentment cal afegir un nou departament de planta rectangular i una molt interessant àrea de treball amb noves estructures de combustió i de magatzem, amb una sitja que contenia bellotes o aglans carbonitzades; una gran cubeta i una xicoteta estructura formada per un muret de fang en ressalt; i un paviment enlluït.

 

La cronologia del poblat correspon al Bronze Tardà o Recent, cap a mitjan del II mil·lenni aC, d’acord amb les datacions efectuades sobre mostres d’ordi carbonitzat, i amb els materials trobats: ceràmica, fauna, instrumental lític i ossi, objectes de metall de bronze, pesos de teler cilíndrics i altres elements de fang cuit.

 

Pròximament començaran les actuacions en la Cova del Bolomor, a Tavernes de la Valldigna; a la Cueva de la Cocina, a Dosaigües; i al Puntal del Gat, a Benirredrà.

La Diputació inicia els treballs de condicionament sobre la CV-364 que connecta Benaguasil amb Pedralba

L'àrea de Carreteres de la Diputació de València iniciarà passat l'estiu els treballs de condicionament sobre la carretera CV-364 que connecta Benaguasil amb Pedralba. Unes obres de millora que comportaran el tall de la via al tràfic a partir del mes de setembre.

 

Les obres serviran per a reforçar el ferm i adequar les cunetes de la CV-364 des de la intersecció amb la carretera CV-50, pk 0+000, fins al pk 6+000, donant continuïtat a la secció executada des del pk 6+000 fins al final de carretera, en la intersecció amb la CV-376, millorant notablement les condicions de seguretat i comoditat en una longitud total 6.000 metres. El pressupost total de l'obra és d'1.150.00 euros.

 

L'àrea de Carreteres de la Diputació de València iniciarà passat l'estiu els treballs de condicionament sobre la carretera CV-364 que connecta Benaguasil amb Pedralba. Unes obres de millora que comportaran el tall de la via al tràfic a partir del mes de setembre.

 

Les obres serviran per a reforçar el ferm i adequar les cunetes de la CV-364 des de la intersecció amb la carretera CV-50, pk 0+000, fins al pk 6+000, donant continuïtat a la secció executada des del pk 6+000 fins al final de carretera, en la intersecció amb la CV-376, millorant notablement les condicions de seguretat i comoditat en una longitud total 6.000 metres. El pressupost total de l'obra és d'1.150.00 euros.

 

Com a recorregut alternatiu es proposa, per al tràfic procedent de Pedralba amb destinació Benaguasil, continuar per la carretera CV-376 fins a connectar amb l'autovia CV-35 en l'accés a Llíria, en l'eixida 27, continuar per la CV-35 fins a la carretera CV-50, eixida 21, per a finalment connectar amb l'inici de la carretera CV-364 d'accés a Benaguasil. El recorregut contrari es realitzaria de forma inversa.

 

Com a segon recorregut alternatiu, es proposa accedir a Vilamarxant per la carretera CV- 370 i posteriorment per la CV-50 fins a l'accés a Benaguasil. Es permetrà l'accés a propietats adjacents en tot moment, així com l'obertura al tràfic al final de cada jornada laboral.

La selecció valenciana de pilota encara la recta final del campionat europeu amb dues medalles de plata

La selecció valenciana de pilota no tornarà a casa amb les mans buides. Després d'una intensa primera jornada de joc en el X Campionat d'Europa de Pilota a Mà, les dues seleccions, masculina i femenina, s'han alçat com a subcampiones en la modalitat de Joc Internacional celebrada aquest dijous en la localitat holandesa de Franeker.

 

La selecció valenciana de pilota no tornarà a casa amb les mans buides. Després d'una intensa primera jornada de joc en el X Campionat d'Europa de Pilota a Mà, les dues seleccions, masculina i femenina, s'han alçat com a subcampiones en la modalitat de Joc Internacional celebrada aquest dijous en la localitat holandesa de Franeker.

 

La representació valenciana, a qui acompanya en la seua gesta per Països Baixos la responsable de l'àrea d'Esports, Joventut i Igualtat de la Diputació de València, Isabel García, es va imposar en primer lloc al combinat italià amb un contundent 6 a 0, per a després repetir resultat enfront de Bèlgica/Anglaterra. La partida més dura del dia enfrontaria al conjunt femení amb les representants del país amfitrió, els qui sota un sol de justícia es van fer amb l'or després d'un 6 a 2.

 

Ana Belén, Mónica, Mar i Victoria van cedir el testimoni als seus equivalents masculins, els qui en l'estadi De Trije van anar acumulant alegries per les tres partides que els valencians van anar superant amb solidesa i mostrant-se com un bloc compacte… fins que va arribar també el gust amarg de perdre, quasi per la mínima, enfront dels holandesos. Un 6 a 4 que va significar un nou or per als locals, i una altra plata per a casa.

 

Amb aquestes dues medalles ja en la butxaca, el campionat continua durant tota la jornada del divendres amb la modalitat ‘One Wall’ i finalitzarà el dissabte a les 18.00 hores amb la gran final de la modalitat de Llargues.

Memòria de la modernitat acull les últimes visites guiades abans de la seua clausura a Gandia

Memòria de la Modernitat, l'exposició itinerant de la Diputació de València, encara les seues últimes setmanes al costat del seu pla d'activitats a quinze dies del seu tancament en la capital de la Safor. Les tres últimes visites guiades estan programades per a aquest dissabte, 4 d'agost, a les 12 hores, i els dos pròxims dissabtes, 11 i 18, a la mateixa hora.

 

La mostra, que exhibeix peces d'artistes valencians com Sorolla, Pinazo, Carmen Calvo, Benlliure o Equipo Crónica, està oberta en La Casa de la Marquesa des de finals del mes de març i tancarà les seues portes el pròxim dissabte 18 d'agost.

 

Memòria de la Modernitat, l'exposició itinerant de la Diputació de València, encara les seues últimes setmanes al costat del seu pla d'activitats a quinze dies del seu tancament en la capital de la Safor. Les tres últimes visites guiades estan programades per a aquest dissabte, 4 d'agost, a les 12 hores, i els dos pròxims dissabtes, 11 i 18, a la mateixa hora.

 

La mostra, que exhibeix peces d'artistes valencians com Sorolla, Pinazo, Carmen Calvo, Benlliure o Equipo Crónica, està oberta en La Casa de la Marquesa des de finals del mes de març i tancarà les seues portes el pròxim dissabte 18 d'agost.

 

15.000 persones ja l'han visitat durant aquests cinc mesos en els quals s'han organitzat nombroses activitats com els diàlegs amb les obres, visites nocturnes, tallers didàctics per a col·legis i familiars.

 

Les visites guiades són gratuïtes, però tenen un aforament limitat, per tant, per a participar en les tres últimes visites és necessari fer una reserva prèvia en el telèfon 96 295 9540 i en l'email didacticamemoriamodernitat@gmail.com.

 

Patrimoni artístic

 

Gandia ha sigut la tercera parada del viatge que van iniciar a Requena i a Alzira les prop de cent peces que formen part dels fons artístics de la Diputació de València. Peces que deixen constància de la modernitat d'una institució amb dos segles d'història que, entre altres avanços, es va anticipar al que hui serien les beques Erasmus i que va concedir a les dones artistes el mateix protagonisme que als homes.

 

En cada parada que realitza la mostra s'inclouen novetats. Una de les obres que s'ha pogut veure per primera vegada en aquesta edició de Gandia és el quadre ‘L'Intrús’ d'Equip Crònica, referent en el pop art a nivell europeu. Es tracta d'una obra de 1969 que aporta una nova visió d'un dels quadres més representatius de l'art del segle XX, El Guernica de Picasso, en incorporar la imatge del Guerrero de l'Antifaç. També s'exposen peces com ‘Lázaro i el rico Epulon’, de Fernando Viscaí Albert o un nu femení d'Ignacio Pinazo.

 

Amb la idea de "democratitzar l'art i el patrimoni", la corporació va engegar aquest projecte en el marc del programa La Diputació als Comarques, que inclou també l'exposició Coneix la Diputació, que dóna a conèixer als ciutadans la història i els serveis que presta la institució.

La Diputació impulsa la remodelació de l'entorn de la plaça de bous perquè lluïsca “en tota la seua esplendor”

La millora urbanística de la zona adjacent a la plaça de bous de València està cada vegada més a prop. El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegut les bases del que serà la recuperació del seu entorn, concretament, en el lateral que ara ocupa el passatge del Doctor Serra amb l'objectiu que la cèntrica plaça de bous lluïsca “en tota la seua esplendor”.

 

La millora urbanística de la zona adjacent a la plaça de bous de València està cada vegada més a prop. El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegut les bases del que serà la recuperació del seu entorn, concretament, en el lateral que ara ocupa el passatge del Doctor Serra amb l'objectiu que la cèntrica plaça de bous lluïsca “en tota la seua esplendor”.

 

Aquest projecte va ser un dels temes tractats en la trobada que van tenir dimarts passat el president Gaspar, i l'alcalde de València, Joan Ribó, on es va tractar les possibilitats d'una actuació, el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior (PEPRI), de la plaça de bous de València, que passaria per derrocar l'actual espai del Museu Taurí amb la finalitat de millorar la visibilitat de la plaça i culminar el procés de transformació dut a terme en la zona amb l'obertura de l'adjacent plaça comercial.

 

Toni Gaspar ha explicat que d'aquesta manera s'estaria traslladant dels plànols a la realitat una reforma que va quedar pendent fa 50 anys i que Peñín Arquitectos ja va dissenyar en 2009: una actuació urbanística “per a tirar les parets altes que impedeixen veure la plaça de bous” i que exigeix la col·laboració entre les dues institucions.

 

Recuperació d'un espai públic

 

Així mateix, la remodelació urbanística projectada allibera com a espai públic la zona del passatge, deixant de ser un vial tancat, fosc i quasi intransitable per a concentrar totes les edificacions auxiliars de la plaça de bous en un nou i únic edifici complementari al coso, en el qual se situarien el museu, les oficines, taquilles i dependències necessàries per als nous usos d'un recinte obert a una major oferta cultural, la qual cosa inclouria la creació de camerinos, magatzems i la millora dels accessos.

 

“El projecte servirà, sobretot, per a permetre que es puga veure la plaça de bous en tota la seua esplendor i que la ciutat recupere una zona que, en un moment determinat, ha estat oculta”, ha subratllat Gaspar.

 

D'aquesta manera, com pot observar-se en la proposta de reforma presentada, es crearia una nova construcció al fons de la parcel·la, sobre les mitgeres del carrer Castelló, que permetria revaloritzar en benefici de la ciutat, sense edificis pel mig, un monument arquitectònic de primera magnitud, lliure d'edificacions i visible per tots els seus costats. Així es posarà en valor una plaça renovada, amb capacitat per a més de 12.000 persones, molt bé comunicada, i que és un monument històric de la ciutat, visible, visitable i funcional.