Els ajuntaments de la província de València comptaraneste estiu amb unes pagues extres a fons perdut per a sufragar els seus gastos més urgents i poder continuar oferint a veïns i visitants de les seues poblacions un nivell adequat de servicis en la vida diària.

La Diputacióde València ha posat en marxa sis noves iniciatives diferents per a subvencionar o cobrir molts dels costos que necessàriament han d'afrontar els consistoris durant els pròxims mesos, a través de sis programes d'inversió, en una època de carestia econòmica important.

«L'objectiu és ajudar els ajuntaments a disminuir els seus gastos i, a la vista dels seus pressupostos escassos, ajudar-los a emprendre noves actuacions en les seues localitats que milloren les infraestructures i servicis actuals en benefici últim del ciutadà, que és el beneficiari realde totes les iniciatives», segons ha manifestat el president de la institució provincial, Alfonso Rus.

Ajuda econòmica

La primera de les iniciatives posada en marxa és la segona edició del Pla de Xoc per al pagament de factures pendents de gastos de funcionament i inversió dels ajuntaments amb proveïdors o contractistes, la qual cosa“alleujarà” i sanejarà els comptesmunicipals en reduir el seu endeutament.

El nou programa està pressupostat en un total de 4.950.000 euros, que es distribuiran en subvencions que oscil·len entre els 6.000 i els 60.000 euros per municipi en funció de la seua població.

Millora de l'eficiència energètica

Altres mesures que tracten de minorar el gasto corrent dels consistoris són els nous plansper a millorar l'eficiència energètica, tant d'edificis i instal·lacions municipals com d'enllumenat públic, en distintes localitats, a través dels quals la institució provincial distribuirà ajudes per un total de 25 milions d'euros.

Estos programes se centren en la instal·lació de mesures d'estalvi energètic en l’enllumenat públic, el cost del qual comptarà amb la subvenció parcial de la Diputació en funció del resultat d'auditories ambientals, de la població que atén cada ajuntament i de les instal·lacions sobre les quals s'articulen les mesures d'estalvi elèctric.

Suport esportiu i cultural

Però la Diputació ha planificat també altres mesures per a millorar l'atenció que habitualment presten les corporacions municipals als seus veïns, com és el Pla per a l'Adquisició de Material Esportiu, amb què ajudarà els ajuntaments a costejar la compra i posadaa disposició de la població d'equipament esportiu divers en funció sempre de la seua quantitat de població amb ajudes econòmiques d'entre 2.000 i 24.000 euros per municipi fins a un total de dos milions.

A més, la institució provincial no ha volgut obviar una cosatan tradicional com és l'organització de festes i activitats culturals en tots els pobles valencians en els mesos estivals, per a la qual els municipis comptaran amb subvencions de fins a 15.000 euros a través del Servici d'Assistència i Recursos Culturals (SARC) de la corporació provincial.

Esta mesura es vorà complementada en la pràctica amb la subvenció, a petició dels alcaldes, de la compra de les habituals cadires monoblockde plàstic que s'utilitzen en les celebracions populars, que tenen lloc tant en pavellons tancats com a l'aire lliure, cosa per a la qual la Diputació posarà en breu un programa específic que es desenvoluparà a través de la seua Central de Compres per a facilitar l'adquisició d'estos materials.

Col·laboració sense retorn

Les ajudes econòmiques que s'atorgaran amb tots els nous plansprovincial són a fons perdut, sense que els ajuntaments hagen d'aportar o tornar cap quantia a la Diputació.

«Les ajudes que hem dissenyat en la Diputació ixen del contacte permanent que tenim amb els responsables municipals. Són els alcaldes els que ens fan vore quines són les seues autèntiques necessitats.Eixe és el sentit de la Diputació», comenta el president Rus. «Es tracta —ha afegit— d'estar enguany al costat dels ajuntaments més que mai, vista la necessitat de suport que tenen els municipis per la dificilíssimaconjuntura econòmica i, especialment, la dels més xicotets» —ha insistit Rus.

PLA D'INVERSIÓ. PRESSUPOSTTOTAL.

Pla de Xoc: 4.950.000 €

Pla d'Eficiència Energètica per a Edificis i Instal·lacions Municipals: 5.000.000 €

Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic: 20.000.000 €

Pla de Material Esportiu: 2.000.000 €

Pla SARC de Festejos Locals: 2.000.000 €

Pla de Cadires: 500.000 €

La Diputacióde València ha concedit 25.000 euros per a la realització d'un projecte de restauració de l'escala exterior de l'església de Sant Pere i Sant Pau d'Ademuz, amb un cost de 34.496 euros.

Les intervencions previstes pel Pla de Recuperació del Patrimoni es faran en immobles d'accés públic amb valor històric, artístic, tipològic o etnogràfic (com antics forns, molins, palaus, fonts, cellers i esglésies) i d'elements integrats en estos que posseïxen especial significació tant per als municipis valencians com per a la ciutadania de la província, siguen de caràcter religiós o civil.

L'església de Sant Miquel Arcàngel

L'església arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Ademuz és el temple de més grans dimensions de la comarca del Racó d'Ademús i també l'edifici barroc de major coherència estilística en este àmbit geogràfic, perquè va ser erigit al llarg dels últims anys del segle xvii.

El temple té una planta rectangular, de nau única, i huit capelles laterals entre contraforts. Una novena capella lateral amb cúpula se situa al costat del presbiteri. Té cor, sagristia i antesagristia. Va ser construït de picapedreria, amb pedra calcària local en el seu basament i alguns elements interiors com púlpits i parts baixes.

La torre campanar es va acabar de construir en el segle xviii i és de planta quadrangular. Presenta tres cossos que aconseguixen en total més de quaranta metres d'altura. El campanar es troba als peus del temple, junt amb la portada principal, i està integrat en ella, al costat de l'evangeli.

L'objecte de la intervenció consistix en una doble escalinata de picapedreria i amb ampit apilastrat. En l'actualitat s'observa, fruit d'una desafortunada restauració, el revestiment dels escalons a base d'aplacat de pedra natural, que té nombroses ruptures.

Tornar l'esplendor

El pla pretén tornar l'esplendor original a edificis significatius i estimats en els pobles de la província de València que, per no estar catalogats oficialment com a Béns d'Interés Cultural (BIC), no han pogut rebre un altre tipus de subvencions que facilitaren la seua conservació i recuperació.

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província d'acord amb els criteris establits en les bases del programa i amb els informes dels tècnics del Servici de Patrimoni de la Diputació, que han anat seleccionant els projectes de restauració en funció de la urgència de les actuacions, del valor arquitectònic i històric de cada edifici i de l'interés local que tinguera la construcció en cada municipi», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

Compromís de la institució provincial

Des de l'any 2000 i fins a l'actualitat, les subvencions del Pla de Recuperació del Patrimoni de la Diputació de València han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. La darrera, la de 2011, s'ha adjudicat recentment i, per este motiu, el vicepresident Medina ha recordat que «fou un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València que la corporació ha volgut complir i tirar endavant, atesa la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Primer que res, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es va plantejar des del primer moment fou assumir el deure de treballar en la conservació d'importants obres testimoni de la nostra història i la nostra cultura i ajudar alhora tots els ajuntaments a fer la important inversió econòmica que això suposa, complint així també la funció bàsica d'esta institució: estar al costat de tots i cada un dels municipis de la província».

Noranta projectes de restauració

Per al pla de 2011, que està en execució, s'han destinat un total de 2.216.009,03 euros per a actuar en 90 projectes, entre els quals destaquen interiors i exteriors d'esglésies, antics edificis d'ajuntaments, campanes i museus etnològics, entre altres.

Beniparrell millorarà les seues instal·lacions esportives amb l'ajuda de la Diputació de València, tal com s'ha establit en el conveni que ha subscrit el president de la corporació provincial, Alfonso Rus, amb l'alcalde, Vicente José Hernandis.

Concretament, la institució provincial sufragarà la instal·lació de gespa artificial en un camp de futbol de terra de més de 25 anys que, segons explica l'alcalde, «es troba en molt mal estat i no cobrix les necessitats dels veïns».

Les obres suposaran també «la instal·lació d'un tanca, la millora dels vestuaris i la reforma del paviment de la construcció», tal com ha informat el responsable municipal.

«Prop de 70 xiquets de la localitat i de municipis pròxims es beneficiaran d'este projecte. Beniparrell disposa d'una escola esportiva i de cinc equips de futbol», ha explicat Hernandis.

Finalment, el primer edil ha definit el paper de la Diputació de València com primordial per a «oferir bons servicis als veïns per mitjà d'unes instal·lacions de qualitat. Sense les ajudes de la institució provincial, la majoria de municipis mitjans i xicotets com Beniparrell no podrien eixir avant» —ha asseverat l'edil.

La Diputacióde València ha concedit 118.318,75 euros per a la realització de cinc projectes de restauració d'edificis i infraestructures emblemàtics valencians a València i la seua àrea metropolitana amb un cost de 273.218,58 euros.

Municipi Entitat Denominació Cost Projecte Subvenció €

València Creu Roja Espanyola Rehabilitació edifici c/ Alboraia 96.085,31 20.000

València Real Basílica Mare de Déu dels Desemparats Restauració de l'orgue 59.743 20.000

València-Beniferri parròquia Santiago Apòstol Restauració fronteres i cobertes 62.714,63 35.000

València-Borbotó parròquia Santa Anna Restauració sagristia 26.356,89 15.000

València-Mahuella parròquia Sant Benet Abat Eliminació humitats 28.318,75 28.318,75

Total 273.218,58 118.318,75

Entre els projectes coberts per este finançament, a més d'intervencions a València, Borbotó i Mahuella, hi ha la proposta de restauració de les fronteres, cobertes i interior del temple a Beniferri, amb una subvenció de 35.000 euros sobre un pressupost de 62.714,63 euros.

Restauració de Santiago Apòstol

L'església de Beniferri té una estructura de nau única, amb frontera terrosa i taulellet on es llig «Iglesia de Santiago Mayor Apóstol Beniferri». La torre, relativament alta i visible en tota la zona, és de planta quadrada i de rajola a la vista. La seua planta és de nau única, coberta amb volta de mig canó amb quatre trams, inclòs el del cor.

El seu estil respon al barroc tardà, però ja amb influències neoclàssiques. El temple es va reformar a principis del segle XIX, cap a 1802 i 1804, i després es va construir un nou presbiteri i es va decorar l'interior amb influències d'estil imperi francés.

90 projectes de restauració

Per al pla de 2011, que està en execució, s'han destinat un total de 2.216.009,03 € per a actuar en 90 projectes entre els que destaquen interiors i exteriors d'esglésies, antics edificis d'ajuntaments, campanes i museus etnològics, entre altres.

Les intervencions previstes pel Pla de Recuperació del Patrimoni es realitzaran en immobles d'accés públic amb valor històric, artístic, tipològic o etnogràfic (com  antics forns, molins, palaus, fonts, cellers i esglésies) i en els elements integrats, que tenen especial significació tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, siguen de caràcter religiós o civil.

El pla pretén tornar l'esplendor original a edificis significatius i estimats en els pobles de València que, per no estar catalogats oficialment com a Béns d'Interés Cultural (BIC), no han pogut rebre un altre tipus de subvencions que facilitaren la seua conservació i recuperació.

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província, d'acord amb els criteris establits en les bases del programa i amb els informes dels tècnics del Servici de Cooperació Municipal de Béns Culturals, que han anat seleccionant els projectes de restauració en funció de la urgència de les actuacions, del valor arquitectònic i històric de cada edifici i de l'interés local que tinguera la construcció en cada municipi» —ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

Compromís de la institució provincial

Des de l'any 2000 i fins a l'actualitat, les subvencions del Pla de Recuperació del Patrimoni de la Diputació de València han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. La darrera, la de 2011, s'ha adjudicat recentment i, per este motiu, el vicepresident Medina ha recordat que «va ser un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València que la corporació ha volgut complir i tirar endavant, vista la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Abans que res, segons el vicepresident de la Institució Provincial, «el que la Diputació de València es plantejà des del primer moment fou assumir el deure de treballar en la conservació d'obres importants testimoni de la nostra història i la nostra cultura i ajudar alhora tots els ajuntaments a realitzar la important inversió econòmica que això suposa, cosa amb la qual es complix també la funció bàsica d'esta institució: estar al costat de tots i cada un dels municipis de la província».

El president de la Diputació, Alfonso Rus, signà ahir un conveni de col·laboració amb l’alcalde de Xeraco, Avelino Mascarell, per a condicionar les dependències d’un edifici municipal i transformar-lo en el Centre Municipal d’Associacions, tal com ha explicat després de la reunió el responsable municipal, qui, a més, ha informat que el nou centre «disposarà d’instal·lacions de primera qualitat».

Este projecte suposa la rehabilitació d’un antic immoble que està en desús; concretament es crearà un espai diàfan amb diferents aules per a les organitzacions socioculturals i esportives, que disposaran del seu propi espai amb un ordinador. «També s’eliminaran les barreres arquitectòniques per mitjà de la instal·lació d’un ascensor i rampes»—ha afegit el primer edil.

«L’objectiu és que estes agrupacions puguen organitzar fàcilment les seues activitats de la mà de l’ajuntament»—ha informat.

Esta nova seu de quatre plantes, que es troba als afores del nucli de la població, concretament a l’avinguda de la Comunitat Valenciana, és un lloc de fàcil accés per als ciutadans, ja que disposa d’un aparcament públic.

El responsable municipal ha informat que «s’oferirà la possibilitat a quasi una vintena de veïns de fer estes obres a fi de fomentar l’ocupació al municipi».

Per a l’edil, la Diputació de València du a terme una labor «importantíssima amb les poblacions», ja que «ens ajuda a oferir servicis de qualitat als ciutadans».

Un grup d’alumnes de l’Escola de Viticultura de Requena s’ha traslladat al celler del centre per a treballar un dels processos d’elaboració del vi espumós elaborat per mètode tradicional.

Normalment els consumidors utilitzen la paraula cava, encara que esta es reserva només per a la denominació d’origen a determinades zones d’Espanya. En el cas de Requena, per tradició, quan isqué la Llei de Regulació de les DO, es va conservar la qualificació privilegiada de cava per als seus espumosos.

Els experts i també molts aficionats a estos caldos saben que el cava és una segona fermentació del vi: al setembre s’elabora el vi després de la verema, s’embotella amb tap de corona i es deixa nou mesos aproximadament perquè, segons la legislació, es respecte el temps d’elaboració de l’espumós.

Com a dada de distinció del cava amb el xampany, este últim caldria deixar-lo catorze o quinze mesos, encara que a les regions franceses on s’elabora el preat vi es deixa entre dos i tres anys abans de traure’l a la venda.

Fases d’elaboració

El professor Nicolás Sánchez, de l’escola de la Diputació, explica als alumnes que, després de tindre el vi nou mesos en rima (horitzontalment), es passa a la fase de pupitre, on les botelles es deixen una setmana per a anar donant-les 1/8 de volta i anar alçant-les cada volta en una posició més vertical perquè vaja abaixant el solatge.

Quan es procedix al degollament, es lleva el tap de corona per a eliminar els solatges per mètode de congelació. Els alumnes ja mostren en este pas la destresa que han aprés durant el curs.

Ací intervenen els professors per a ajudar a decidir si s’elaborarà un brut nature —una vegada llevat el tap, es posa el de suro directament—, o si s’afegirà un licor d’expedició per a elaborar un brut, sec, semisec o dolç, i se seguirà la reglamentació existent respecte d’això que és prou exigent, segons comenten els professors.

Una vegada posat el tap d’expedició, que és el que el consumidor té normalment el plaer de destapar, s’etiqueta la botella i convé deixar-la un temps fins que el vi acaba d’estabilitzar-se.

Curiositats per a aprenents i aficionats

Els compradors de vins i de cava especialment saben que per a mantindre’l en les millors condicions convé tindre’l en un lloc fresc, fosc i en posició horitzontal.

Però, a més, una cosa de gran valor per la seua qualitat i per les quantitats menudes que se n’extrauen és el marc de cava, del qual es venen botelles de 250 ml que s’elaboren amb el residu del degollament de  les botelles de vi. Una volta separat i arreplegat, este congelat es destil·la i s’elabora una espècie d’aiguardent molt apreciat pels enòfils.

Un nou curs per als tècnics de viticultura

Este mes de juny finalitza el curs per als alumnes de tècnic superior de viticultura, però al setembre tornaran, com les fases naturals del vi, amb la nova collita, per a començar a elaborar vins que, com han fet altres antics alumnes de l’escola, han pogut desenvolupar a cellers de tot el món en finalitzar els seus estudis a l’Escola de Viticultura de la Diputació de València a Requena.

El Museu Taurí de València celebrarà al juliol la setena edició del Cicle de Cine Taurí, que, igual que l’any passat, tindrà lloc a l’aire lliure a la plaça de bous de la ciutat.

La projecció de la primera pel·lícula, Belmonte, està prevista per al dia 12 juliol, perquè enguany es complix el centenari del debut de Juan Belmonte a València, i el 19 es projectarà Sangre y arena, la novel·la que el MuVIM va reeditar i va presentar enguany en una nova edició.

Durant la Fira de Juliol, el museu presentarà també una peça nova d’indumentària restaurada per l’Institut Valencià de Conservació i Restauració de Béns Culturals (Ivacor) de la Generalitat Valenciana. Esta vegada es tracta del vestit de llums tabac i or que José Gómez, Gallito, va vestir la vesprada del 5 de juliol del 1914, en la qual va ser ferit pel bou Coletero a Barcelona.

Per a estos dies també està programada la presentació de l’escultura de bronze Picadores descansando, que l’escultor Carlos Verdú Sancho ha donat al museu.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha visitat este matí la nova carretera CV-392, que millora la comunicació i la mobilitat entre les pedanies d’Utiel.

Després de recórrer el trajecte que unix Utiel amb el llogaret d’Estenas, Rus ha mantingut una reunió amb l’alcalde d’Utiel, Luis Ramírez; amb el de Requena, Javier Berasaluce, i amb els alcaldes pedanis d’Estenas i Las Nogueras, Enrique Jiménez i Rafael Càrcer.

Durant la visita, ha estat present el diputat provincial de carreteres, Isidro Prieto, així com altres diputats de la corporació provincial.

Grans millores per a facilitar la mobilitat entre llogarets

Amb la finalització de les obres de la Diputació de València, la calçada de la CV-392 disposa de dos carrils de tres metres d’amplària, que constituïxen una amplària total de sis metres. Les obres han comprés tant el reforçament del ferm existent, per a dotar-lo de característiques estructurals i superficials millors, com l’ampliació de la plataforma per a aconseguir una secció transversal amb unes característiques homogènies en tota la carretera.

Així mateix, s’ha reposat la senyalització horitzontal de tots els trams d’actuació amb pintura reflexiva blanca acrílica, la senyalització vertical, que es trobava en mal estat, i els senyals que faltaven.

La carretera és eix fonamental del progrés econòmic, social i cultural dels pobles. Comporta un efecte directe sobre la creació de riquesa, la millora i el foment de la qualitat de vida als municipis. L’objectiu principal és que eixes carreteres aconseguisquen els estàndards de qualitat en el disseny i el traçat que són propis de les vies dels nostres principals socis europeus per a donar un servici millor als ciutadans.

Un pla per a millorar carreteres de baix trànsit

La Diputacióde València està duent a terme un ambiciós pla de millores de la xarxa de carreteres de baixa intensitat de trànsit a les zones més deprimides de les comarques dels Serrans, la Plana d’Utiel i la Vall d’Aiora.

L’objectiu principal de les actuacions és millorar les condicions de vida dels seus ciutadans i introduir la potencialitat en el desenvolupament que suposa la millora de les infraestructures de comunicació en l’àmbit territorial.

El present projecte té com a objecte executar el reforçament de ferm i l’ampliació de la plataforma en unes quantes carreteres de la Diputació de València, en particular: CV-392 d’Utiel a Las Nogueras, al terme municipal d’Utiel; CV-432, accés a la rambla de Fuen Vich, al terme municipal de Requena; CV-471, travessia de la Loberuela, al terme municipal de Camporrobles.

Les carreteres objecte de millora consten d’una calçada d’amplària variable entre 4,5 i 5 m, amb absència d’un sistema de drenatge adequat i amb ferms degradats i insuficients.

La nit estava més que predisposada a l’espectacle després de vore en pantalles gegants com guanyava la nostra selecció de futbol. L’ambient era més festiu que mai. Mislata estava bolcada acudint en massa a l’espectacle que suposava la tercera semifinal del Sona la Dipu Pop-Rock.

Tres eren els grups participants: Shining Crane, Metropol i Moonflower. Les seues actuacions davant milers de mislaters foren una bona mostra del gran nivell de les formacions musicals que concursen en el Sona la Dipu Pop-Rock.

I com sempre, només un grup s’erigia guanyador: en este cas va ser Shining Crane, un quartet format per Esteban Santos-Juanes (guitarra i cantant), Tracy Hobbs (cantant), Carlos Mar (baix) i David Pelos (bateria i percussió).

Però la vetlada no acabava ací. La nit de Sant Joan demanava més watts, més festa i més música de qualitat. I van entrar en acció els dos grups invitats a esta semifinal La Habitación Roja i Lori Meyers. Amb les seues actuacions, la matinada s’entregava a un espectacle musical per a recordar.

Totes estes semifinals s’emetran en diferit per RTVV i altres televisions de la província durant les pròximes setmanes.