El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, al costat de la diputada d'Igualtat, Isabel García, presenta aquest dilluns la tercera edició del Feminario, que se celebrarà els dies 1 i 2 de juny en el complex esportiu i cultural La Petxina.

En aquesta edició, l'esdeveniment es podrà seguir en directe en la pàgina de Facebook de la Diputació i comptarà amb les veus més destacades del feminisme nacional, com l'ex ministra de Cultura Carmen Calvo, la fiscal del TSJ Rosa Guiralt, la catedràtica de Filosofia i padrina de l'esdeveniment Amelia Valcárcel, la periodista Sandra Barneda i el professor de Medicina Legal i Forense Miguel Lorente, entre unes altres.

Els blocs del congrés aglutinen els reptes i realitats de les dones en l'actualitat. La visió de gènere en els mitjans de comunicació, el paper de les dones en la Constitució i l'economia feminista són alguns dels temes que es tractaran en aquest tercer Feminario.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns, 28 de maig de 2018

Lloc: Sala de Premsa Diputació de València. Plaça de Manises, 4. València

Hora: 12.00 hores

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assistirà el proper dissabte 25 de maig a la celebració del 50 aniversari de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) en el que participaran quasi 20.000 musics i on s’intentarà batre fins a 14 Guinnes World Records musicals.

L’esdeveniment s’iniciarà a les 19 hores amb una primera desfilada de més de 300 bandes valencianes i 14.000 músics per tal de batre el rècord a la Major desfilada de bandes de música de la història. A partir de les 21 hores començarà l’espectacle del grup Vadebò, i a partir de les 21.30 hores les tres bandes municipals de València, Castelló i Alacant desfilaran pel Mestalla i interpretaran peces del seu repertori tradicional.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 26 de maig de 2018

Lloc: Estadi del Mestalla, València

Hora: 19 hores

El programa musical Sona la Dipu ha augmentat la seua família en xarxes socials fruit d'un nou impuls comunicatiu dels responsables de l'àrea. Fins a 2.000 nous seguidors en els perfils de xarxes socials i quasi un 90% de repercussió positiva en els comentaris són alguns dels resultats que llança un estudi detallat sobre l'impacte de la comunicació del programa musical de la Diputació en 2017. Aquesta anàlisi externa s'emmarca en l'aposta de la corporació per fiscalitzar la seua gestió, que s'estén a l'àrea de Joventut, després de l'anàlisi del IFS, el Pla d'Ocupació i l'enquesta a alcaldes i alcaldesses.

L'estudi encarregat per la corporació ressalta mitjançant tres blocs, xarxes pròpies, notícies online i comunitat musical, les dades llançades per la renovada política comunicativa del programa durant 2017. Aquesta anàlisi mostra que Facebook ha sigut la xarxa social que més ha crescut en nombre de seguidors, 1.236, seguit de Instagram on es partia de zero i Twitter. En total, l'any passat es van superar els 2.000 seguidors en la xarxa.

Per grups, Frida, guanyador de la passada edició al costat de Dûrga, obté una folgada primera posició en Facebook, mentre que aquests últims, la tercera. La banda Meridian Response, pertanyent a l'edició 2016, s'ha colat entre ambdues sostenint una segona posició que reflecteix el bon acolliment d'aquest grup entre la comunitat musical del Sona i la difusió constant per part dels perfils del programa. Aquest rànquing ho completen The VibroWaves, semifinalistes en la passada edició i una altra banda de 2016, Badlands.

Quant a l'anàlisi sociològica, l'estudi ha conclòs que el col·lectiu que va predominar en 2017 va ser el denominat ‘terreta’, amb un perfil més rural, plural i de preferència pel valencià i els temes socials i polítics. En aquest col·lectiu es troben bandes com Mediterranean Roots, Frida, Deliri i l’Emperador. L'altre gran bloc del programa, encara que de menor volum és el ‘indie’, amb un perfil més urbà, singular, amb un toc hedonista i nostàlgic dels 80’ i preferència per l'anglès. En aquest bloc trobem bandes com Metropol o Six to fix, entre unes altres. En un camp intermedi se situarien els guanyadors de l'última edició, Dûrga, acompanyats per The VibroWaves i Mireia Vilar.

Un programa plural i global

El Sona la Dipu s'ha consolidat com a llançadora dels grups valencians i ha anat evolucionant, més enllà del concurs, cap a un programa musical global que es perllonga durant tot l'any i que es basa en la pluralitat de les bases, amb concerts en desenes de municipis valencians, i la globalitat d'un projecte que actualment té presència en els festivals musicals de referència a nivell nacional.

Les bandes del Sona la Dipu van recórrer l'últim any els escenaris del Primavera Sound, el Low Festival, el Festival dels Arts, el Warm Up, el Vinya Rock, el Deleste, el Fuzzville, el WAM Estavella Llevant i la Fira de Julio de Vivers, entre uns altres, a més de participar, amb una de les bandes guanyadores en 2017, Djûrga, en el SXSW d'Austin (Texas) i en sales de les ciutats mexicanes de Guadalajara, Toluca, Pobla i Ciutat de Mèxic.

Aquesta presència continuada en cites musicals i sales de primer nivell, tant a nivell nacional com a internacional, ha sigut una de les claus, al costat del nou impuls comunicatiu, del creixement del Sona en xarxes.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Projectes Europeus, ha participat en el ‘Erasmus Scene European Festival’, la trobada teatral que la Universitrat de València ha organitzat reunint per primera vegada a totes les seus europees Escena Erasmus.

El festival, celebrat aquests dies a València, s'emmarca dins del projecte europeu Erasmus+ Scene Network que encapçala la pròpia UV, al costat de les Universitats de Padova (Itàlia), Marburg (Alemanya) i la companyia de teatre valenciana Crit.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha defensat la cultura com a eina europea d'integració i desenvolupament, en la seua intervenció en el debat sobre què és la cultura i quin paper han de jugar les institucions en la seua difusió. Durant la ponència, Nofuentes ha ressaltat el paper de la ciutadania, com a principal responsable de la creació “de xarxes que permeten la internacionalització de la cultura”.

En aquest sentit, ha explicat que “des de la Diputaciò de València el nostre objectiu és recolzar i promocionar aquestes xarxes europees que estan formades principalment per associacions i compten amb poca presència de les institucions”.

En la trobada teatral han tingut lloc diferents representacions teatrals, tallers i col·loquis que han permès conèixer més d'a prop l'Erasmus+Scene Network, en la qual estudiants de més de 25 països europeus i persones refugiades treballen braç a braç perquè la cultura siga sempre una eina d'unió.

La companyia de teatre ‘Escena Erasmus’ ha sigut rebuda hui a la Diputació de València per la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, en una visita en la que, tant els estudiants que formen part del grup teatral com els responsables del projecte, han pogut conèixer les dependències de la corporació provincial en una visita guiada.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València, mitjançant un conveni de cooperació cultural amb la Universitat de València, ofereix el seu suport al projecte Les Europes Menudes. Es tracta d’un projecte escènic que aprofita el potencial creatiu dels estudiants Erasmus de diferents ciutats europees amb interpretacions teatrals als carrers dels pobles més menuts de València.

La vicepresidenta Maria Josep Amigó, espera “que siga l’inici d’una llarguíssima col·laboració” i ha agraït als estudiants la labor que fan “apropant la cultura als pobles i ciutats”. Amigó també els ha convidat a “gaudir de la ciutat de València, sense oblidar els nostres pobles, que tenen moltes coses a oferir i us esperen amb els braços oberts”.

Per la seua part, el gerent de la Fundació General de la Universitat, Cristóbal Suria ha agraït el suport de la Diputació a un “projecte que posarà en valor la ciutat de València”.

A la visita han assistit el gerent de la Fundació General de la Universitat, Cristóbal Suria; Caterina Barone, coordinadora de Scena Erasmus Padova (Itàlia); Josep Valero i Daniel Tormo de CRIT Companyia de Teatre i coordinador tècnic del projecte E+SCN; i la directora de l’espectacle i codirectora d’Escena Erasmus Anna Marí; a més dels alumnes Erasmus de la Universitat de València, Padova (Itàlia) i Marburg (Alemanya) i refugiats de Pakistan, Camerun, Gambia i Síria.

Un projecte teatral pioner a Europa

Escena Erasmus és un dels programes amb més importància de l’àrea de cultura de la Diputació de València i que més bona acollida té als pobles xicotets de València. Enguany, la gira tindrà lloc a 13 municipis de la comarca: Alaquàs, Bonrepòs i Mirambell, Chella, Alcúdia de Crespins, Almoines, Iàtova, Salem, Benifaió, Caudete de las Fuentes, Carrícola, Ontinyent i Gandia; on els veïns i veïnes acolliran als integrants d’Escena Erasmus. L’objectiu principal d’aquesta gira és bastir ponts entre les regions representades pels integrants d’Escena Erasmus i els pobles menuts de la província de València, amb la finalitat de donar visibilitat a la realitat europea.

Aquest any tindrà lloc a València el primer festival europeu Escena Erasmus, en què es presentaran les noves produccions de les seus de València, Marburg i Pàdua. A més, enguany, la gira de 2018 representarà “La Gran Final”, la tercera part de la trilogia sobre les migracions, composta per El Circ de la Frontera (2016) i La Fira Invisible (2017). Es tracta d’un espectacle que aborda, amb honestedat i esperança, les possibilitats efectives de construir un futur millor.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE AL FTP DE LA DIPUTACIÓ

La percepció que tenen València i la seua àrea metropolitana de la gestió de la Diputació de València és de notable alt, un 8,06, segons l'última enquesta realitzada a alcaldes i alcaldesses de la província per la consultora GFK, especialista en estudis de mercat. Un sondeig que s'ha produït per a seguir l'evolució de les opinions que es van arreplegar en 2015, recentment aterrat l'actual equip de govern.

A punt de complir-se tres anys de legislatura, l'enquesta arreplega que 9 de cada 10 municipis valencians valora positivament la qualitat ètica de l'actual repartiment de les ajudes en la corporació provincial, i que 3 de cada 4 alcaldes i alcaldesses consideren que la corporació ha de seguir existint com a instrument eficaç i proper per als ajuntaments i les veïnes i veïns de les comarques valencianes.

Sense descurar la cobertura als xicotets municipis, als quals dirigeix la seua acció la corporació de forma prioritària i que han incrementat de forma generalitzada les ajudes rebudes, la Diputació ha millorat també el finançament que reben les localitats de l'àrea metropolitana de València, que han pogut desenvolupar desenes d'actuacions amb un pla d'Inversions Sostenibles que qualifiquen d'excel·lent i que, de no haver-se impulsat, hauria acabat destinant el romanent a amortitzar deute amb els bancs en lloc d'emprar-se en la millora de la qualitat de vida en els municipis.

Aquestes ajudes han permès, entre altres actuacions, que Mislata dispose d'un renovat pavelló de la Canaleta, epicentre de l'activitat esportiva en el municipi; que Torrent haja canviat la xarxa de clavegueram en El Vedat; que Quart haja estrenat el seu complex recreatiu-esportiu; que Picanya haja obert al públic les seues piscines lúdiques; que Alfafar completara el seu projecte educatiu Aules-Col·labora de reforç en els estudis; que Burjassot repavimente diferents carrers del seu centre històric; que Alaquàs restaure els tresors patrimonials del seu castell i que municipis com Manises puguen desenvolupar l'estudi necessari per a ampliar el seu polígon al costat de l'Aeroport.

Inversions a l'Horta

Les comarques de l'Horta Nord i l'Horta Sud, a les quals pertanyen els municipis de l'àrea metropolitana de València, han rebut en els tres primers anys de l'actual legislatura més de 100 milions d'euros de la Diputació. Enguany està previst que arriben a la comarca 24,5 milions d'euros a través dels diferents plans de la corporació provincial, com el Pla de Serveis i Obres Municipals, SOM, el Fons de Cooperació Municipal o el Pla d'Inversions Sostenibles, IFS.

Les subvencions en aquests municipis s'han duplicat en 2016-2017 respecte a l'anterior legislatura. Si en 2014-2015 van ser de 31,9 milions d'euros, els dos últims anys han sigut de 68,7 milions d'euros.

La Diputació s'ha implicat a més, dins de la seua política de col·laboració amb altres administracions, en la recuperació de línies de transport metropolità, així com en la integració de les xarxes de Metrobus, Metrovalencia i EMT amb la signatura d'un conveni amb la Conselleria d'Habitatge que permet el transbord gratuït en més de 40 municipis.

També s'ha actuat en les pedanies de València, on s'han executat diferents obres de millora d'espais i serveis públics amb fons provincials, com la rehabilitació dels parcs del Palmar, el reforç de la seguretat en la travessia de Massarrojos o la construcció del parc infantil reclamat històricament per les veïnes i veïns del Perelló. La corporació ha col·laborat també en projectes com l'obertura del nou Museu d’Història Natural a Burjassot, amb una aportació de 100.000 euros.

Resposta massiva

Jorge Rodríguez ha presentat recentment aquesta enquesta als alcaldes i alcaldesses i ha destacat que “es tracta d'un estudi molt fiable, ja que ha comptat amb una resposta massiva dels edils, amb independència del seu color polític, i ha registrat respostes i opinions clares i coherents, que donen valor a eixe 80,5% dels municipis que qualifica la gestió de les ajudes com a notable o excel·lent”.

El president ha repassat la valoració que fan els alcaldes i alcaldesses de les diferents àrees de gestió, que reben una nota mitjana de 7,83 sobre 10. Entre aquests plans i polítiques desenvolupades per la corporació destaquen el Pla d'Inversions Sostenibles (IFS), que rep un 9,1 “fruit d'eixa aposta per l'autonomia municipal a l'hora de decidir en què invertir les ajudes de la Diputació”, i el 8,95 sobre 10 del Fons de Cooperació Municipal, “amb el qual hem quadrat el cercle del finançament local que arreplegava l'Estatut i mai va arribar a executar-se”.

L’equip femení de motociclisme recolzat per la corporació provincial, el Champi Women Racing, serà una de les peces clau per a aupar fins a la victòria als pilots Dani Sáez i Paqui Herráez en el seu pas per la segona prova del Campionat d'Espanya de Velocitat, que té lloc aquest cap de setmana a Montmeló.

El Circuit de Barcelona-Catalunya rep aquests dies als més de 160 pilots inscrits per a aquesta temporada 2018, repartits en les huit categories del campionat. En dos d'elles, SuperStock600 i Premoto 4, competiran Sáez i Herráez, respectivament. Paqui Herráez defensarà, a més, un altre dels programes que compten amb suport provincial, el Cuna de Campeones.

Tal com es va demostrar en el circuit manxec d'Albacete, primera prova del campionat, l'emoció estarà assegurada durant tot el cap de setmana. I sens dubte, en el box 37, on estarà el Champi Women Racing amb tot el seu staff tècnic femení assistint en la categoria del pilot talaverà i en la de la jove promesa valenciana.

Aquest diumenge serà el dia gran de Montmeló, amb una activitat motera que començarà a les 9.00 hores amb un Warm-up, dues hores de presa de contacte dels pilots sobre el traçat català perquè, a partir de les 11.00 hores, donen inici les carreres, des del 85GP/Moto4 fins al Bressol de Campions, a les 16.00 hores, passant per SuperStock/Open600, SuperSport300, SuperStock/Open1000, i PreMoto3.

El passat divendres, 25 de maig, es va inaugurar l’exposició permanent de la col·lecció arqueològica “Luis García Fuentes”, a Caudete de las Fuentes. Aquestes instal·lacions són el resultat de la col·laboració entre la Diputació de València i l’Ajuntament de Caudete de las Fuentes.

La inauguració va comptar amb la presència de la diputada Mª Carmen Peris, en representació de la Diputació, així com l’alcaldessa de Caudete de las Fuentes, Vanesa López Guijarro, la directora del Museu de Prehistòria de València, Helena Bonet Rosado, la professora de la Universitat i directora de les excavacions, Consuelo Mata Parreño.

L' alcaldessa de Caudete de la Fuentes, Vanesa López Guijarro, ha destacat "la col·laboració permanent de l'Ajuntament amb el museu” i ha expressat “el seu compromís per continuar en eixa línia de treball conjunt".

Tant per a Helena Bonet, com per a la diputada Mª Carmen Peris, aquesta nova exposició permanent “constitueix una esplèndida oportunitat per a Caudete de las Fuentes, ja que contribuirà a generar una oferta cultural de gran qualitat, que pot constituir-se a la seua vegada en un magnífic recurs turístic”.

El projecte ha estat dissenyat i desenvolupat des del propi Museu de Prehistòria amb l’ajuda de l’Ajuntament de Caudete de las Fuentes, amb una destacada labor dels investigadors Xavier Duarte, Jeroni Valor, Jaime Vives-Ferrándiz i Consuelo Mata, a més dels dissenyadors Francisco Chiner i Vanessa Mora.

Què podem trobar a aquestes instal·lacions?

El museu alberga una important col·lecció de peces procedents de l’emblemàtica ciutat ibèrica de Kelin, coneguda també com “Los Villares”. Aquest oppidum, situat junt a la via natural que comunica la costa mediterrània amb la Meseta, va estar habitat ininterrompudament des del s. VII fins el s. I a.C., moment en que va ser destruït violentament durant les guerres sertorianes. Va a arribar a ocupar durant el període Ibèric Ple unes 10 hectàrees, convertint-se en la capitalitat d’un ample territori coincident quasi amb l’actual comarca de Requena-Utiel. El seu nom iber, Kelin, es coneix per aparèixer al revers de les monedes que va encunyar durant el s. II a.C.

El Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València i el Departament de Prehistòria i Arqueologia de la Universitat de València han treballat conjuntament des de 1955, quan començaren les excavacions arqueològiques al jaciment dirigides per Enrique Pla, fins les últimes intervencions de Consuelo Mata que culminaren l’any 2004. Va ser eixe mateix any quan començà la musealització i la posta en valor del jaciment per part del Museu de Prehistòria de València i es celebraren les primeres Jornades de Portes Obertes del jaciment que aquest any arriben a la 14ena edició.

La col·lecció de materials, creada en 1979 i reconeguda com a col·lecció museogràfica en 1996, recull materials donats per Rafael Gabaldón, Francisco Gabaldón i Enrique Moran, i pren el nom del propietari dels terrenys on s’iniciaren les excavacions en 1955. Ubicada en les instal·lacions annexes a la Casa del Marqués de Caro, molt pròxim al  propi jaciment, és un complement imprescindible de la visita a la ciutat ibèrica de Kelin.

Aquestes noves instal·lacions permetran que es presente aquest valuós patrimoni arqueològic de forma adient i amena. Mitjançant nou panells i deu vitrines el visitant coneixerà la historia de la investigació al jaciment, les distintes etapes de la seua llarga seqüència històrica i els diversos aspectes domèstics, econòmics i religiosos, amb especial atenció al vi, que a la zona es consumeix des del s.VII a.C. A més, el visitant podrà gaudir d’un gran mural a escala real realitzat per l’il·lustrador Iñaki Diéguez, el qual és una finestra oberta a la vida quotidiana al poblat i submergir-se a un passat llunyà.

El passat mes d'abril la Diputació de València va encarregar la realització d'una segona campanya de monitoratge mitjançant imatge i escanejat làser del vessant de la Muela de Cortes, com a part de les mesures de seguiment i prevenció engegades per la institució provincial per a anticipar la possibilitat d'ensulsiades. Aquest mesurament tenia per objecte comprovar si s'havia produït algun tipus de desplaçament en el vessant arran de l'episodi de pluges intenses del mes de març, i, si escau, determinar la possible existència de relacions entre tots dos fenòmens.

Un desplaçament que, no obstant açò, no s'ha produït, a tenor de l'informe elaborat pels investigadors del Departament d'Enginyeria Cartogràfica, Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València, responsables de dur a terme els treballs de mesurament. Aquest informe assenyala a més que “els resultats obtinguts fins a hui permeten confirmar que els sistemes d'ancoratge instal·lats per a consolidar el vessant funcionen correctament”.

Els investigadors s'han basat per al seu treball en tecnologies d'imatge 3D, utilitzant 164 i 196 imatges digitals de resolució 5.616 x 3.744 píxels, en les diferents campanyes, generant núvols de 31 i 45 milions de punts, amb una resolució mitjana de més de 250 punts/m2 i precisió centimètrica. Analitzades, les diferències de coordenades detectades entre desembre i abril, l'informe constata la “absència d'un desplaçament significatiu”.

Ensulsiades controlades

Així mateix, la campanya realitzada a l'abril ha permès quantificar geomètricament el desplaçament produït per les ensulsiades que van tenir lloc el passat mes de març, que van ser contingudes pels sistemes de retenció instal·lats al llarg del vessant, la qual cosa va evitar que arribaren a la carretera, sent la conseqüència més destacable d'aquell episodi la modificació de la superfície del vessant en aquesta zona.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, explica que la zona que s'ha mesurat amb major precisió és aquella que en 2015 va patir el desplome que va deixar incomunicat el municipi de Cortes de Pallars i en la qual la Diputació de València va instal·lar diversos sistemes de contenció. “Aquests sistemes, compostos principalment per ancoratges i perns, es van complementar amb la col·locació d'elements de retenció, ja que el principal objectiu era evitar que, davant la repetició d'una eventual ensulsiada, poguera veure's afectada la carretera”. “A la vista dels resultats podem dir que tots els esforços realitzats i les mesures adoptades estan resultant eficaces”, ha declarat Seguí.

El control geodèsic de deformacions encarregat per la Diputació de València té una durada prevista de tres anys i forma part d'un estudi més ampli per a millorar a mitjà i llarg termini el coneixement dels fenòmens que propicien els lliscaments i amb açò intentar prevenir situacions de risc potencial. Aquest estudi inclou la realització de campanyes de mesuraments, que proporcionen informació geomètrica, i que, juntament amb altres estudis geològics i l'ús d'acceleròmetres, permetran millorar les hipòtesis sobre l'origen de la inestabilitat, optimitzar possibles actuacions en el futur i millorar la prevenció.

La precisió de la tècnica fotogramètrica emprada fins a hui anirà millorant progressivament a mesura que s'incorporen els mesuraments geodèsics d'alta precisió, l'inici de la qual està previst per al pròxim estiu, i que permetran comptar amb un marc de referència amb una exactitud de l'ordre del mil·límetre.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, inaugurarà aquesta vesprada a Massamagrell la cinquena jornada de la ruta, organitzada per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i ASELEC, “Canvi climàtic i energia sostenible: Mobilitat elèctrica, autoconsum, transició i pobresa energètica”. L’acte tindrà lloc a la Sala de Conferències del Centre Cultural de Massamagrell a les 16:30 hores.

A la inauguració d’estes jornades, dirigides a tècnics municipals, càrrecs electes, representants d’associacions i públic en general, acompanyaran a la vicepresidenta, Josep Bort, diputat de Medi Ambient i l’alcalde de Massamagrell, Pep Galarza.

Les quatre primeres jornades s’han celebrat a Utiel, Ayora, Xàtiva, Xiva i la resta de municipis on es celebraran fins el proper 18 de juliol són Sagunt, Pobla de Vallbona, Torrent, Paiporta, Sueca, Gandia i Ontinyent.

Dia: 28 de maig de 2018.

Lloc: Carrer Rei en Jaume, 6, Massamagrell, València

Hora: 16:30 hores.