L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha publicat en la seua pàgina web l'Informe sobre els Pressupostos Inicials de Corporacions Locals (CCLL) per al present any, en el qual conclou que la Diputació de València es troba en el grup en cap de les administracions locals quant a solvència econòmica.

L'informe fet públic per l'autoritat estatal en matèria d'estabilitat financera ha posat de manifest el compliment, per part de la Diputació de València, dels tres indicadors de referència que s'utilitzen per a mesurar els riscos de solvència financera: l'objectiu d'estabilitat, la regla de despesa i la reducció del deute.

En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “aquests resultats confirmen que és possible quadrar el cercle del finançament local, gestionant de manera eficient els recursos, per a reduir el deute i al mateix temps, incrementar de forma considerable les transferències directes als ajuntaments, amb la intenció que els alcaldes i alcaldesses puguen exercir aqueixa autonomia que defensem”. De fet, aquesta mateixa setmana es presentava un estudi "en el qual el 92% dels alcaldes i alcaldesses de la província han valorat de forma positiva a la Diputació, la qual cosa demostra que estem en el bon camí".

Estabilitat i menys deute

Quant a l'objectiu d'estabilitat, l'Entitat de Responsabilitat Fiscal assenyala que la Diputació de València ha complit l'objectiu establit en el Pla Econòmic-financer (39 milions d'euros) al tancament de 2017 amb un superàvit de 66 milions d'euros, i es preveu que aconseguisca l'objectiu d'estabilitat de 2018 amb un superàvit de 15 milions d'euros.

Sobre la regla de despesa, segons la qual les despeses corrents de la institució no han de sobrepassar els ingressos corrents, l'Autoritat Fiscal ha indicat que la Diputació compleix també amb l'objectiu de la regla de despesa prevista, sense superar la despesa màxima de 348 milions d'euros al tancament de 2017, amb una despesa computable de 309 milions d'euros.

Pel que fa a la reducció del deute, la AIReF ressenya que la Diputació ha rebaixat a final de 2017 el seu endeutament al 33%, preveient que continue la seua baixada fins al 28% a la fi de 2018. Malgrat l'esforç inversor, la Diputació de València no ha deixat d'amortitzar crèdits, i en l'equador de la legislatura s'han reduït ja 57 milions d'euros de deute, pels 50 que es van amortitzar durant tota la legislatura anterior. De fet, segons el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, “s'han rebaixat els interessos del deute en 5 milions d'euros”.

Amb un deute al tancament de l'exercici de 2017 del 33% dels seus recursos ordinaris, l'endeutament de la institució es troba "molt per sota del límit estatal del 110% per al deute en administracions públiques”, ha afegit el diputat d'Hisenda, que assegura que “la Diputació seguirà invertint en els municipis i amortitzant deute d'ací al final de la legislatura”.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, inaugurarà demà dimecres, 16 de maig, la quarta de les 12 jornades comarcals contra el canvi climàtic i per l’energia sostenible i que aprofundiran en temes de Mobilitat Elèctrica, Autoconsum, Transició i Pobresa Energètica. Aquesta parada, tindrà lloc al Teatre Astoria de la localitat de Xiva, a la comarca de La Foia de Bunyol.

A esta jornada acompanyaran al diputat, Rafael Castillo, president d’ASELEC, i Emilio Morales, alcalde de Xiva. Mentre que hi haurà una carpa exterior on s’informarà als assistents, també es mostraran vehicles elèctrics dels que ja disposa la Diputació de València.

La resta de jornades tindran lloc a Utiel, Ayora, Xàtiva, Massamagrell, Sagunt, Pobla de Vallbona, Torrent, Paiporta, Sueca, Gandia i Ontinyent i finalitzaran el proper 18 de juliol.

Dia: 16 de maig de 2018.

Lloc: Plaça Gil Escartí, s/n,  Xiva, València.

Hora: 9:00 hores.

Un centenar de veïns d'Alfarrasí i L'Ènova han visitat aquest dimarts la Diputació de València. La iniciativa forma part del programa cultural Açò és la Dipu, una ruta guiada pels edificis de la corporació provincial i el seu entorn que inclou explicacions històriques i arquitectòniques.

La visita ha començat en els palaus de la Batlia i Scala, on està situada la seu central de la Diputació. Els alfarrasineros i enovenses han ocupat els escons del saló de plens on han sigut rebuts per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer: “Solem cuidar i voler allò que coneixem, per aquest motiu organitzem aquestes visites. Volem que isqueu de la vostra rutina, estimuleu la curiositat i conegueu un patrimoni que és de totes i tots”.

En la presentació han participat també els alcaldes i les veïnes i veïns dels dos municipis. “No volem que els nostres pobles es queden buits. Tenim molt que oferir i cal posar-ho en valor”. Són les reflexions d'una veïna d'Alfarrasí i una altra de l'Ènova. La primera ha volgut destacar el “important” que és per a ella la classe per a adults a la qual vas agafar. “Em permet obrir la ment, aprendre i eixir de casa”, ha explicat als assistents. Un servei que, segons l'alcalde d'Alfarrasí, Federico Vidal, “no seria possible sense l'ajuda de la Diputació”, com tampoc, ha assegurat, “que ara venja un assistent social dues vegades a la setmana i no mig matí com passava abans que arribara l'actual equip de govern a la corporació”.

Una altra de les veïnes, aquesta vegada de L'Ènova, ha ressaltat el “ric patrimoni” que té el poble i que, al seu judici, “mereix ser posat en valor”. Una idea que ha compartit l'alcalde, Tomás Giner, qui ha assenyalat també als veïns alguns dels serveis que ofereix l'ajuntament amb ajuda dels fons provincials, com “els arquitectes i els assessors jurídics”.

Després de visitar els palaus de la Batlia i de Scala, els participants han estat en el Centre Cultural La Beneficència, on es troben el Museu Valencià d’Etnologia i el Museu de Prehistòria de València. El final de la ruta, com sol ser habitual, ha sigut en l'Institut Valencià de Audiofonología (IVAF) un servei “poc conegut”, segons la diputada Berenguer, “però de vital importància per a moltes famílies que reben atenció, suport i acompanyament en el desenvolupament de les persones amb problemes d'audició”.

Des de l'àrea de Benestar Social, que dirigeix la diputada Mercedes Berenguer, es posa l'accent principalment en el doble objectiu del programa Açò és la Dipu: acostar el patrimoni artístic a les valencianes i valencians i, al mateix temps, fomentar una vida activa i saludable estimulant la curiositat i el moviment.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assistirà a la presentació del XV Congrés Ibèric “La Bicicleta i la Ciutat”. Es tracta d'una iniciativa conjunta de ConBici i la Federació Portuguesa de Cicloturisme i Usuaris de Bicicleta (FPCUB) que se celebra des de 1996 i que enguany acull per primera vegada la ciutat de València.

La presentació “Ple de la Bicicleta” tindrà lloc demà dimecres 16 de maig a les 11.00 hores en l'Ajuntament de València. Posteriorment, els assistents podran participar en un recorregut amb bicicleta per l'anell ciclista de la ciutat. Per la vesprada, a les 16.30 hores, el diputat de l'àrea de cultura Xavier Rius assistirà a l'acte d'obertura d'aquestes jornades, que se celebra en el Museu Valencià d’Etnologia, sala Alfons el Magnànim.

Aquest congrés estarà en marxa fins al 20 de maig i consistirà d’una àmplia varietat d'accions enfocades a canviar el paradigma urbà mitjançant l'ús de la bicicleta per a convertir les nostres ciutats en llocs plens de convivència, sostenibles, saludables i inclusius.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 16 de maig de 2018

Lloc: Hemicicle Municipal de l'Ajuntament de València

Hora: 11.00 hores 

La publicació Debats. Revista de cultura, poder i societat que edita la Institució Alfons el Magnànim, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació, ha estat acceptada en Scopus. Elaborat per Elsevier, la multinacional de l’edició de nivell global amb seu als Països Baixos, Scopus representa un dels índexs, juntament amb Web of Science, més prestigiosos i selectius del món. El comité avaluador internacional ha destacat que la revista inclou articles que són científicament importants i rellevants per a un públic acadèmic o professional internacional; que malgrat haver publicat en la nova etapa pocs números, la revista ja ha estat citada per altres revistes prestigioses; i que, finalment, la revista omple un buit temàtic que no està cobert per altres revistes internacionals.

La primera revista en valencià indexada en Scopus

Scopus és una agència que inclou revistes de tot el món i de totes les temàtiques. Encara així, només unes 200 revistes de l’Estat espanyol han estat acceptades en l’àmbit de les Ciències Socials i Humanitats i és la segona, després d’Obets, d’Alacant, que ha estat indexada al País Valencià. Per tant, és la primera revista íntegrament editada en valencià que ha estat acceptada. Amb això la revista s’uneix al camp restringit de les revistes acadèmiques d’alt impacte i qualitat com ara la Revista Internacional de Sociología, la Revista Española de Investigaciones Sociológicas o Papers. Revista de Sociología.

Aquesta indexació se suma a la que va rebre en entrar a l’Emerging Sources Citation Index de Clariviate Analytics. Aquest dos índexs són àmpliament acceptats per valorar les publicacions científiques a l'àmbit de les agències d’avaluació de la recerca com l’Agència Valenciana d’Avaluació i Prospectiva (AVAP) o l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA). A escala de l’Estat espanyol ha estat acceptada també a CARHUS+ 2014; CIRC (Clasificación Integrada de Revistas); DICE. Difusión y Calidad Editorial de las Revistas Españolas de Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas; IN-RECS (Índice de Impacto de las Revistas Españolas de Ciencias Sociales); Latindex; MIAR (Matriz de Información para el Análisis de Revistas); i Revistas Españolas y Ciencias Sociales y Humanidades (RESH).

En aquest sentit, segons ha expressat Joaquim Rius, director de Debats, “amb aquesta indexació la revista està fent passos en el camí d’atraure les contribucions de qualitat en el debat acadèmic entorn del paper de la cultura i el poder en el canvi social i la configuració d'identitats col·lectives i projectes cívics compartits, així com exercir el paper de divulgació de continguts de qualitat a la ciutadania valenciana com exigeix la seua condició de revista editada per una editorial pública com el Magnànim”.

La transició, la literatura i el gerencialisme entre els propers temes de Debats

Des de la revista Debats ja s'està treballant en els següents números que tractaran temes diversos, com ara Les altres transicions. Experiències i relats oblidats, alternatius i residents als relats hegemònics de la transició a la democràcia, el proper número, d’eixida imminent i coordinat per Josepa Cucó i Joaquim Rius, de la Universitat de València. Els següents números versaran al voltant de La ciutat escrita, la ciutat llegida, la ciutat publicada: camp literari, identitats i territoris en la literatura del segle XXI, dirigit per Maria Patricio de la Université Paris VIII i El gerencialisme i la seua influència en el món contemporani: anàlisi i reflexions, dirigit per Carlos Fernández, de la Universidad Autónoma de Madrid.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

La Diputació de València inaugura aquest dimecres la I Fira Professional i de Jardineria que organitza l'Escola de Capatassos Agrícoles (ECA) de Catarroja, propietat de la corporació provincial.

En l'acte participaran, a més dels alumnes i professors de l'escola, la diputada de Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer, i el diputat Pablo Seguí, ex alumne de l'ECA.

La fira compta ambcon 50 expositors i 40 empreses i associacions participants, que mostraran els dies 16 i 17 de maig els seus projectes i novetats en el sector.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 16 de maig de 2018

Lloc: Escola de Capatassos Agrícoles, Camino del Puerto s/n, Catarroja

Hora:10:00h

Almussafes compta en l'actualitat amb un camp de futbol de gespa artificial que utilitzen aproximadament 300 jugadors i jugadores. Tal és l'afició per l'esport rei en aquest municipi de 9.000 habitants de la comarca de la Ribera Baixa que el seu alcalde, Toni González, ha decidit invertir 700.000 euros en la creació d'un nou camp de futbol. Prop de la meitat d'eixos fons procediran d'un dels últims plans d'ajudes de la Diputació de València, el SOM 18-19.

El nou camp municipal permetrà la pràctica de futbol 11 als més de 15 equips de totes les categories que juguen en el municipi, on destaca una important participació femenina. El terreny de joc actual es conservarà al costat del nou, encara que la seua gespa, amb “més de 12 anys d'antiguitat”, segons explica l'alcalde, serà substituït per un nou.

Una localitat bolcada amb l'esport

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va acudir el passat mes de gener a Almussafes per a conèixer de primera mà el terreny sobre el qual es van a realitzar els treballs: un descampat que en aquests moments es troba entre el camp de futbol existent i la zona de piscines, frontó i poliesportiu d'Almussafes, a escassos 300 metres.

Ara, gràcies a les ajudes rebudes a través de la corporació provincial, Almussafes podrà presentar tots dos espais esportius com un tot en el qual cobrarà força la seua aposta per la pràctica esportiva en unes instal·lacions més apropiades. “Aquestes actuacions demostren una aposta per la millora d'infraestructures perquè es puga practicar esport en condicions més dignes”, ha expressat Rodríguez.

En aquest ‘complex esportiu’ al nord de la localitat s'efectuaran també un altre tipus d'obres d'ampliació i millora amb fons provincials. Una ajuda de 142.000 euros de la Diputació de València permetrà duplicar l'espai en el gimnàs, creant una doble altura que servirà per a separar la zona d'aeròbic de la sala de musculación, que ocuparà tota la planta baixa, la qual cosa permetrà augmentar el nombre de màquines disponibles.

Aquestes obres, ja en fase d'adjudicació, començaran ja començat l'estiu per a evitar molèsties durant el curs actual i es preveu que estiguen acabades durant el mes de setembre. Al costat de l'ampliació, s'aprofitarà per a acristalar i afegir ventilació a un dels espais, amb l'objectiu de fer més agradable la pràctica esportiva.

Inversions a Almussafes

En el seu conjunt, Almussafes ha rebut 1.400.000 euros de la Diputació des que es va iniciar la present legislatura en la segona meitat de 2015. Una quantitat que s'aconsegueix sumant els diferents plans provincials, especialment el d'inversions sostenibles (IFS), que ha deixat més de 400.000 euros a Almussafes, i el SOM, antic PPOS, que amb la partida d'enguany arriba als 600.000 euros. D'aquesta partida global, prop de mig milió d'euros s'ha destinat a la millora i creació d'instal·lacions esportives.

Què és el servei de mediació que ofereix la Diputació de València a través dels ajuntaments de la província? Una eina a través de la qual el consistori de cada municipi pot ajudar a resoldre conflictes familiars i hipotecaris de forma totalment gratuïta, gràcies al conveni entre la corporació i els col·legis d'advocats de València, Alzira i Sueca. En l'actualitat la pràctica totalitat dels municips de la província s'han adherit a aquest servei de mediació. 

En el cas de la mediació hipotecària, s'aposta per un mètode per a resoldre aquests conflictes a través del diàleg, assessorament jurídic i defensa enfront de les entitats bancàries per a persones que, a causa de la crisi, es troben en situació de risc i amb la possibilitat de perdre el seu habitatge. Quant a la mediació familiar, un professional imparcial escolta a les parts i proposa acords per a evitar disputes econòmiques entre membres d'una mateixa família.

La Diputació de València, a través dels col·legis d'advocats de València, Sueca i Alzira, amb els quals manté un conveni de col·laboració, ha realitzat un total de 3.702 intervencions de mediació hipotecària i familiar durant el passat any, xifra que ha augmentat considerablement respecte a la de 2016, on es va intervenir en 2.366 casos. En 2017 s'han dut a terme 2.845 mediacions sobre conflictes hipotecaris i 857 mediacions familiars.

Són les dades que deixa el servei de mediació que presten els col·legis d'advocats de la província que, gràcies a l'aportació econòmica de la Diputació, poden oferir la seua ajuda a través de les seues seus o les dels ajuntaments a petició d'aquests últims.

Resposta a la crisi

Aquest conveni de col·laboració va sorgir arran de la crisi econòmica i va entrar en funcionament en 2013 amb la mediació de conflictes hipotecaris que comprén, entre altres coses; assessorament jurídic i intermediació sobre préstecs i arrendaments relatius a l'habitatge habitual, actuacions d'intermediació entre els quals no poden pagar els préstecs hipotecaris que van contraure per a finançar l'adquisició del seu habitatge, persones que es troben en situació de vulnerabilitat, així com problemes referents a les clàusules solc.

Més tard, en 2016, aquest conveni va ser renovat i ampliat amb la incorporació de mediació familiar, un tipus de mediació que facilita una gestió pacífica i la cerca de solucions útils i avantatjoses per a totes les parts davant discrepàncies familiars com a ruptures, divorcis i conflictes que afecten mares i pares, fills, germans, avis, etc. així com entre veïns i membres d'una mateixa comunitat.

Advocats dels col·legis formats en aquests àmbits ofereixen els seus coneixements jurídics, les seues habilitats mediadores i de negociació per a facilitar solucions útils i viables que ajuden a la ciutadania a superar de forma positiva aquestes problemàtiques i d'aquesta manera evitar plets, despeses i no sobrecarregar a l'administració de justícia.

3.702 assistències en 2017

Els Col·legis d'Advocats de València, Sueca i Alzira van realitzar un total de 3.702 assistències al llarg de 2017. El de València és el que més assistències va realitzar, amb un total de 3.029, de les quals s'han dut a terme 2.201 sobre casos de mediació hipotecària i 828 de mediació familiar. Per la seua banda, el d'Alzira va realitzar durant el passat any un total de 630 mediacions hipotecàries i el de Sueca 43; 14 pel que fa a les mediacions hipotecàries i 29 mediacions familiars.

"És un servei que cada vegada va a més. Tenim clar que les veïnes i veïns dels nostres municipis tenen problemes quotidians als quals hem de donar cobertura", ha assenyalat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia.

Aquest conveni, que la Diputació té intenció de renovar en aquest pròxim exercici, tracta de donar resposta a la dramàtica situació de les persones que no poden atendre les obligacions contretes amb els bancs, així com prestar assistència en qüestions familiars. En l'actualitat la pràctica totalitat dels municips de la província s'han adherit a aquest servei de mediació. 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha inaugurat aquest matí la quarta jornada comarcal sobre canvi climàtic i energia sostenible. Després d’Utiel, Ayora i Xàtiva, Xiva ha sigut l’escenari d’aquesta jornada, d’un total de dotze.

Acompanyat per Rafael Castillo, president d’ASELEC, i per l’alcalde de Xiva, Emilio Morales, Josep Bort ha assenyalat que estes jornades pretenen “difondre dels avantatges de l’energia sostenible i que el seu ús no sols servisca per a cuidar el planeta sinó també la nostra salut”. El diputat de Medi Ambient ha subratllat la voluntat de la Generalitat, la Diputació i els governs municipals d’anar de la mà per a fer polítiques energètiques ja que actualment “està en les mans de la gent reduir les emissions ja que el 50% de les emissions de CO2 es fan a l’àmbit municipal”.

Aquestes jornades comarcals, organitzades per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació i per ASELEC, tenen com a objectiu informar i resoldre els dubtes, no sols dels tècnics municipals, sinó també del públic en general. Els temes a tractar són l’autoconsum, la transició, la pobresa energètica i la mobilitat elèctrica.

Cal destacar que a Espanya es matricularen un total de 3.636 vehicles elèctrics i híbrids l’any 2015, mentre que al mes de març de 2018, eixes matriculacions en foren 2639.

Aquesta sèrie de jornades continuarà celebrant-se pròximament a Massamagrell, Sagunt, la Pobla de Vallbona, Torrent, Paiporta, Sueca, Gandia i finalitzarà a Ontinyent el proper 18 de juliol.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació, presenta el proper dijous 17 de maig a les 19’00 hores el llibre Il·lustració, progrés i modernitat. Història dels conceptes de Hans Ulrich Gumbrecht, Reinhart Koselleck i Horst Stuke. L’acte, que tindrà lloc al Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) comptarà amb Josep Monter, traductor de llibre; Faustino Oncina, autor de la introducció; Anacleto Ferrer, director de la col·lecció Novatores Major, que inaugura aquesta obra; i Rafael Company, director del MuVIM.

Aquest llibre, el primer de la col·lecció Novatores Major que coordina Anacleto Ferrer, director de l’Institut d’Humanitats del Magnànim i professor d’Estètica i Teoria de les Arts de la Universitat de València, ha estat traduït al valencià directament de l’alemany per Josep Monter i és la primera vega que es publica en qualsevol de les llengües peninsulars. El volum arreplega les veus redactades per Hans Ulrich Gumbrecht, Horst Stuke i Reinhart Koselleck per al portentós diccionari Conceptes històrics fonamentals. Lèxic històric del llenguatge polític-social a Alemanya (1972-1992), dirigit pel mateix Koselleck. Es tracta d’un treball d’extraordinari interés per a tots aquells interessats per les anàlisis historicoconceptuals provinents des dels diferents àmbits del saber.

Tres conceptes fonamentals per a entendre la realitat social actual

La Il·lustració és la mare de la modernitat, la que inaugura un nou temps, el de l’acceleració, que al mateix temps ha estat possibilitat i promogut pel progrés, l’etimologia del qual (pas cap endavant) desvela la seua decantació en direcció al futur. El Segle de les Llums, l’entrada en l’època moderna, l’era del progrés, constitueix un dels episodis àlgids del futurocentrisme. Aquest volum pretén desentranyar minuciosament la madeixa en què s’entreteixen les destinacions d’aquest triumvirat conceptual: Il·lustració, progrés i modernitat, doncs ací radiquen alguns del principals mèrits i demèrits del programa d’història conceptual (entés a l’una com un mètode historiogràfic i una teoria de la modernització) que alimenta el diccionari Conceptes històrics fonamentals, del que procedeixen les entrades traduïdes i presentades ací.

Reinhart Koselleck. Després de passar per les universitats de Bochum i Heidelberg, recalà en la de Bielefeld on continuà perfilant fins a la seua mort el 2006, des de la interdisciplinarietat i no alié als girs lingüístic i icònic, la variant més fructífera de la història dels conceptes. Guardonat, entre d’altres, amb els premis Reuchlin (1974), del Historischen Kolleg (1989) i Sigmund Freud de prosa científica (1999), participà amb especial protagonisme en fòrums de debat que han deixat la seua empremta en la cultura germana contemporània. Entre les seues obres cal remarcar Crítica y crisis. Un estudio sobre la patogénesis del mundo burgués (1959), Futuro pasado. Para una semàntica de los tiempos históricos (1979) i Estratos del tiempo. Estudios sobre la Historia (2000), a més de l’edició, junt amb Werner Conze i Otto Brunner, del diccionari Conceptes històrics fonamentals. Lèxic històric del llenguatge político-social a Alemanya (1972-1997).

Hans Ulrich Gumbrecht. Estudià llengües romàniques i filosofia alemanya, filosofia i sociologia a Munic, Ratisbona, Salamanca, Pavia i Constança, on es doctorà amb Hans Robert Jauss. Actualment ocupa la càtedra Albert Guérard al Departament de Literatura Comparada de Stanford. Compromés inicialment amb la història conceptual i autor de diverses entrades en diccionaris inspirats per aquest enfocament, n’ha esdevingut un dels seus més perspicaços detractors, com ho demostra el seu llibre Dimensions i límits de la història conceptual (2006).

Horst Stuke. Estudià filosofia, història i filologia alemanya a Münster, on es doctorà amb Joachim Ritter. Posteriorment, col·laborà a Heidelberg amb Werner Conze en la gestació, el 1957, del Grup de treball interdisciplinar d’història social moderna i del diccionari Conceptes històrics fonamentals, fins al seu trasllat a la Universitat de Frankfurt del Main, on el 1972 guanyà la càtedra d’Història Social i Econòmica.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim