BORSA DE TREBALL D'AUXILIARS D'INFERMERIA

 10/04/2013 LLISTAT DEFINITIU (Veure arxiu adjunt)

Convocatòria per a la formació d'una borsa de treball per a l'acompliment provisional de 50 llocs d'auxiliar d'infermeria en l'Hospital Psiquiàtric de Bétera de la Diputació de València.

El termini de presentació d'instàncies finalitza el proper dia 3 de juliol de 2012.

La Institució Alfons el Magnànim publica "Cuentos para días de lluvia", de Maria Beneyto

 

La institució Alfons el Magnànim, dependent de la Diputació de València, ha editat l’obra Cuentos para días de lluvia,de Maria Beneyto, dins de la col·lecció «Biblioteca d’autors valencians», que dirigix Ricard Bellveser.

 

La institució Alfons el Magnànim, dependent de la Diputació de València, ha editat l’obra Cuentos para días de lluvia,de Maria Beneyto, dins de la col·lecció «Biblioteca d’autors valencians», que dirigix Ricard Bellveser.

Al llarg de quasi quatre-centes pàgines, l’autora presenta un conjunt de trenta-dos relats que recorren tota la seua trajectòria narrativa, des dels seus començaments literaris fins a una selecció de peces que van ser escrites per al diari Levante entre els anys 1968 i 1969, i conclou amb un emocionat adéu que la valenciana va escriure abans de morir.

Els diferents contes que integren esta edició constituïxen una mostra de la facilitat que té l’autora per a comprendre sentiments tan diferents com els més melancòlics i tristos o la ironia i la despreocupació.

La Beneficència oferix l'espectacle infantil ‘Xe que brut’

 

Dins del programa activitats infantils del Centre Cultural la Beneficència, que depén de la Diputació de València, la companyia Payasos Pla y Pla presenta el seu últim treball Xe que brut. La representació tindrà lloc el diumenge 17 a les 12:00 hores del migdia i durarà una hora. L'entrada serà lliure fins a cobrir l'aforament.

Els artistes representaran la història de la parella de pallassos Pla y Pla, els quals, després d'abandonar el món del circ i atrapats per l'enorme crisi, obrin una empresa de neteja amb el nom Xe que Brut.

Arranca el programa de drogodependència en 110 municipis de la província

 

16 de juny de 2012.- La Diputació de València i la Fundació de la Comunitat Valenciana per a l'Estudi, la Prevenció i l'Assistència a les Drogodependències (FEPAD) realitzaran en 110 municipis i en 6 reunions comarcals les activitats programades per a enguany.

 

16 de juny de 2012.- La Diputació de València i la Fundació de la Comunitat Valenciana per a l'Estudi, la Prevenció i l'Assistència a les Drogodependències (FEPAD) realitzaran en 110 municipis i en 6 reunions comarcals les activitats programades per a enguany.

El conveni de col·laboració que s'aprova dimarts i ve en el ple de la institució provincial preveu el desenvolupament del Programa de Prevenció de Drogodependències, que es desenvoluparà per mitjà de la celebració de diverses accions de prevenció en tots els municipis valencians amb població inferior a 20.000 habitants.

La FEPADdesenvoluparà l'acord fins al pròxim mes de novembre, mentres que la Diputació aportarà un pressupost de 69.215 euros per a sufragar el cost de la seua execució.

Se celebraran en 110 municipis activitats consistents en tallers familiars especialitzats i lúdics, sessions informatives, accions interactives i exposicions itinerants, tots ells centrats en la prevenció de les drogodependències.

A més es realitzaran sis reunions comarcals en què també se celebraran sessions informatives sobre la prevenció de conductes addictives.

El Camp de Túria rebrà 80.000 euros de la Diputació per a restaurar tres immobles

 

15.Juny.´12.-  La Diputació de València ha concedit 80.000 euros per a la realitzacióde tres projectes derestauració d’edificis i infraestructures emblemàtics valencians en tres municipis del Camp de Túria amb un cost de 167.697,83 euros.

 

 

15.Juny.´12.-  La Diputació de València ha concedit 80.000 euros per a la realitzacióde tres projectes derestauració d’edificis i infraestructures emblemàtics valencians en tres municipis del Camp de Túria amb un cost de 167.697,83 euros.

 

Entre els projectes coberts per este finançament, a més d’intervencions a Marines i San Antonio de Benagéber, està la proposta de restauració de les pintures murals, grafits, algepseries i arrancades d’arcuacions de la sala principal del castell, amb una subvenció de 30.000 euros sobre un pressupost de 61.341,73 euros.

 

Municipi

Entitat

Denominació

Cost del projecte

Subvenció en €

Marines

Ajuntament

Rehabilitació de l’edifici de l’ajuntament

59.994,45

25.000

Riba-roja de Túria

Ajuntament

Restauració de pintures murals

61.341,73

30.000

San Antonio de Benagéber

Ajuntament

Consolidació de la masia Plaja

46.356,10

25.000

 

 

Total

167.697,83

80.000

 

Les intervencions previstes pel Pla de Recuperació del Patrimoni es realitzaran en immobles d’accés públic amb valor històric, artístic, tipològic o etnogràfic, com ara antics forns, molins, palaus, fonts, cellers i esglésies, i en elements integrats en ells que posseïxen especial significació tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, siguen de caràcter religiós o de civil.

 

El pla pretén tornar l’esplendor original a edificis significatius i estimats en els pobles de la província de València que, per no estar catalogatsoficialment com a Béns d’Interés Cultural (BIC), no han pogut rebre un altre tipus de subvencions que facilitaren la seua conservació i recuperació.

 

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província d’acord amb els criteris establits en les bases del programa i amb els informes dels tècnics del Servici de Cooperació Municipal de Béns Culturals, que han anat seleccionant els projectes de restauració en funció de la urgència de les actuacions, del valor arquitectònic i històric de cada edifici i de l’interés local que tinguera la construcció en cada municipi», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

 

Restauració de pintures en el castell de Riba-roja

 

L’edificació de Riba-roja és una construcció de gran volum, formada per la juxtaposició successiva de diferents cossos que conferixen a les plantes una gran complexitat.Alçada sobre restes romanes, va ser seu i residència dels senyors de la vila i baronia.Es tracta d’un dels llocs més emblemàtics del municipi, que des de fa uns anys s’està recuperant.

 

El 16 de novembre del 2006, amb una subvenció de l’1% cultural del Ministeri de Foment, cosa que va suposar una inversió de 375.000 euros per part del Govern Central, junt amb una aportació de 125,000 euros per part de l’Ajuntament mateix, va poder començar la primera fase de la rehabilitació del castell dels Moros, amb la qual s’obria una apassionant investigació arqueològica.

 

La segona fase es va iniciar el 2010 amb una inversió d’1.465.413,60 euros i està previst que finalitze el 30 de desembre del 2012.Els treballs continuen perquè en un futur es puga disfrutar d’un castell totalment preparat per a les visites turístiques.

 

90 projectes de restauració

 

Per al pla del 2011, que està en execució, s’han destinat un total de 2.216.009,03 euros per a actuar en 90 projectes, entre els quals destaquen interiors i exteriors d’esglésies, antics edificis d’ajuntaments, campanes i museus etnològics, entre altres.

 

Compromís de la institució provincial

 

Des de l’any 2000 i fins a l’actualitat, les subvencions del Pla de Recuperació del Patrimoni de la Diputació de València han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes.La darrera, la del 2011, s’ha adjudicat recentment i, per este motiu, el vicepresident Medina ha recordat que «va ser un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València, que la corporació ha volgut complir i tirar endavant, donada la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

 

Abans que res, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es plantejà des del primer moment va ser assumir el deure de treballar en la conservació d’importants obres testimoni de la nostra història i la nostra cultura i ajudar, al mateix temps, tots els ajuntaments a realitzar la important inversió econòmica que això suposa, cosa amb la qual es complix també la funció bàsica d’esta institució: estar al costat de tots i cada un dels municipis de la província».

Les metro-rutes València, Terra i Mar visiten este matí Bétera

 

16 juny 2012- Les metro-rutes València, Terra i Mar, organitzades pel Patronat Provincial de Turisme i FGV, han acostat els valencians i els turistes fins a la localitat de Bétera.

 

16 juny 2012- Les metro-rutes València, Terra i Mar, organitzades pel Patronat Provincial de Turisme i FGV, han acostat els valencians i els turistes fins a la localitat de Bétera.

La visita turística ha arrancat des de l'estació de Metrovalència d'Àngel Guimerà cap al municipi de Bétera, on s'ha visitat la casa Nebot, el calvari, l'ermita de la Divina Pastora, el panteó del Marqués de Dosaigües, la masia la Barraca, el castell d'origen andalusí, l'ajuntament vell, l'església parroquial de la Puríssima Concepció, les coves de Mallorca i l’hort de les Alfàbegues.

Les metro-rutes València, Terra i Mar oferixen, a través de l'ús del metro, rutes turístiques a les localitats de Manises, Moncada, Almàssera, Bétera, Llíria i Paterna amb l'objectiu de fer conéixer, d'una manera àgil i dinàmica, la història, els edificis emblemàtics, els museus i les diferents zones d'interés dels sis municipis valencians.

 La pròxima metro-ruta visitarà la localitat de Llíria el dissabte 23 de juny.

De l'aula a la muntanya

 

 

L'Escola de Viticultura i Enologia de Requena està finalitzant el curs 2011-2012 i els alumnes que van començar al setembre els seus estudis de tècnic mitjà o superior en matèries forestals ja es manegen sense ajuda per a treballar en el camp d’El Almendro, que dista pocs quilòmetres de la seu de l'escola a Requena.

Els professors Miguel Ángel Argilés i Manuel Gutiérrez han acompanyat una dia més a un grup de 20 alumnes a realitzar pràctiques d'aprofitament fuster.

 

 

L'Escola de Viticultura i Enologia de Requena està finalitzant el curs 2011-2012 i els alumnes que van començar al setembre els seus estudis de tècnic mitjà o superior en matèries forestals ja es manegen sense ajuda per a treballar en el camp d’El Almendro, que dista pocs quilòmetres de la seu de l'escola a Requena.

Els professors Miguel Ángel Argilés i Manuel Gutiérrez han acompanyat una dia més a un grup de 20 alumnes a realitzar pràctiques d'aprofitament fuster.

Abans d'eixir de l'escola, comproven el nivell de preemergència decretat per a cerciorar-se que és inferior a nivell 3 i, per tant, es pot realitzar una tala en la muntanya.

Una vegada en la finca, els alumnes es posen la seua roba de treball amb els camals i cascos necessaris per a la seua seguretat i preparen les ferramentes per a realitzar les pràctiques previstes.

Tots atenen les instruccions que Manolo Gutiérrez els va dibuixant en un llistó per a indicar com realitzar el tall en la base del pi que talaran per a aclarir una zona massa poblada.

Els alumnes participen un a un en els passos que van sent supervisats segon a segon. La motoserra s'arranca en el sòl o entre les cames amb el fre posat. «És important que sàpien el que estan fent; els avisem quina és la forma segura de treballar amb les motoserres o els cables del tractor. De principi de curs a ara han agafat molta soltesa i ja se'ls pot deixar treballar amb més independència», comenta Gutiérrez.

Una escola reconeguda

Els passos que cal seguir, els coneixen perfectament amb la teoria que han aprés en les aules. L'alumne David Alemany comenta que «a mi em recomanaren esta escola perquè és molt reconeguda i estic en la residència des de setembre. La veritat és que poder estudiar i treballar enmig de la natura és un luxe i en esta finca havem fet moltes pràctiques com les de hui.És una cosa natural per a nosaltres, però es que tinc molta sort d'estar ací».

Els treballs de fitació, esbrancat, escorçat i transport es van realitzant per torns, però tots els alumnes estan al corrent de mirar com ho fan els seus companys i posar el muscle si cal.

Ells també, els majors d'edat amb permís de conduir, poden manejar el tractor de cadenes, skidder o forwarder per a transportar els fustos des del lloc de fitació (on s’ha talat) i la processadora per a triturar la fusta que es destina a diversos usos.

Miguel Ángel Argilés menciona que en este tipus de fusta triturada té un paper important en el medi ambient i en la indústria. «L'aprofitament forestal no tracta de despoblar les muntanyes sense més, cal viure en el nostre entorn amb sentit.En la zona mediterrània, com la nostra, cal aclarir moltes zones que són molt denses, fer tallafocs, etc., i les possibilitats que tenim amb la matèria que s'extrau serà objecte d'un segment de mercat per a ús industrial i domèstic en què els nostres alumnes també poden tindre una altra eixida professional més.»

Sueca estrena camp de gespa artificial

 

16 de juny del 2012.- «Sueca es mereixia comptar amb unes instal·lacions d’esta envergadura i ací estan gràcies a la Diputació.»Amb esta referència al president Alfonso Rus, iniciava Salvador Campillo, alcalde d’esta localitat de la Ribera, la seua intervenció en la inauguració del nou camp de futbol de gespa artificial Antonio Puchades, este mateix matí, davant d’un nombrós grup d’alcaldes de la comarca i les pedanies; dels diputats provincials Juan José Medina, José Manuel Haro, Carlota Navarro, Miguel Bailach, Amparo Mora, Ernesto Sanjuán i Maria Jesús Puchalt; de representants de clubs de la zona, i de la Federació Valenciana de Futbol (FVF).

«Un somni i un desig fet realitat» que, en paraules de Campillo, s’ha traduït en la millor recompensa: «les cares d’emoció dels menuts de la nostra escola quan van vore acabat este nou camp de gespa».

Amb unes dimensions homologades per la FVF, de 90x54 m, l’Antonio Puchades té algunes particularitats que el fan diferent. «De nova construcció, este terreny de joc està preparat no sols per a albergar partits federats, sinó per a disputar encontres tant de futbol-11 com de futbol-7», tal com explicava la regidora d’Esports, Teresa Rives.

«Han sigut mesos molt durs per com han sigut de complicades les obres i per les característiques del terreny. Hem aconseguit un camp de joc en un sòl que ha necessitat tot tipus d’intervencions, des de moviments de terra a drenatges i regs previs», conclogué Rives.

Per la seua banda, el president de la Diputació, Alfonso Rus, no va voler perdre l’ocasió de felicitar a «estos menuts, presents i futurs futbolistes de Sueca, que han aconseguit ser distingits per la Federació Valenciana amb el títol de la millor escola de futbol base de la comunitat.Açò no fa més que reforçar la idea que, per a fomentar l’esport, cal comptar amb bones instal·lacions com l’Antonio Puchades. Això perseguix este pla de camps de gespa artificial, a través del qual la Diputació ha invertit en tres anys 30 milions d’euros.


Terra d’una llegenda viva

El camp que hui s’estrenava deu el seu nom a un suecà: una llegenda viva del futbol valencià. Amb 86 anys, Puchades, qui no pogué assistir a esta inauguració oficial, es va convertir en la dècada dels anys cinquanta en un dels millors davanters de l’època.Jugador del València CF, va ser convocat amb la selecció espanyola per a disputar el mundial de Brasil en 1950. Esta mateixa vesprada, Puchades sí que té previst assistir a una exposició organitzada per l’Ajuntament a manera d’homenatge.

cesped sueca web.mp4
cesped sueca web.mp4
cesped sueca campillo.mp3
cesped sueca ribes.mp3

El Patronat Provincial de Turisme edita la guia de butxaca de la província

 

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar ha editat la guia de butxaca de la província de València amb l’objectiu d’oferir una informació resumida i pràctica de l’oferta turística d’esta.

 

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar ha editat la guia de butxaca de la província de València amb l’objectiu d’oferir una informació resumida i pràctica de l’oferta turística d’esta.

Esta publicació, editada en anglés, valencià i castellà, es dividix en dues parts. D’una banda, la guia oferix una introducció amb un mapa d’ubicació de la província i una informació turística general de les catorze comarques de la província. D’una altra, compta amb una informació pràctica de les platges, els parcs naturals de l’Albufera, les Gorges del Cabriol, la Marjal de Pego-Oliva, la Puebla de San Miguel, Chera-Sot de Chera, el Túria, la serra de Mariola i la serra Calderona.

La guia dedica un espai als esports (esports aquàtics, ports esportius, circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo i camps de golf), a la gastronomia típica de la província i a les festes, com són les Falles, els Moros i Cristians i la Tomatina de Buñol.

En el fullet es pot trobar informació relativa a les comunicacions i una relació de les Tourist-Info de la província de València, oficina on es pot sol·licitar esta guia.

Esta guia va dirigida fonamentalment als turistes nacionals i internacionals que visiten la ciutat de València o altres destinacions de la província.

Guia de Torres Torres. Banys àrabs.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar també ha editat la publicació turística de Torres Torres. Banys àrabs.

Esta guia arreplega una àmplia informació del principal atractiu turístic de Torres Torres, els banys àrabs. A més, el fullet oferix informació sobre el patrimoni històric, la gastronomia típica, les comunicacions i una informació pràctica de restauració i d’allotjament de la localitat.

La Diputació subvenciona l’Ajuntament de Buñol amb noves millores per al llogaret de Mijares

 

La Diputacióde València subvencionarà amb 20.000 euros noves obres d’adequació d’espais per a la mobilitat i l’accessibilitat al llogaret de Mijares, a Buñol, a través del Pla de Nuclis 2012 per al desenvolupament de llogarets, pedanies i nuclis de població menuts.

 

La Diputacióde València subvencionarà amb 20.000 euros noves obres d’adequació d’espais per a la mobilitat i l’accessibilitat al llogaret de Mijares, a Buñol, a través del Pla de Nuclis 2012 per al desenvolupament de llogarets, pedanies i nuclis de població menuts.

El programa, impulsat per la institució provincial des del 1996, està dirigit a resoldre les carències de les poblacions d’àmbit territorial inferior al municipi, «amb l’objectiu que qualsevol veí, visca al nucli on visca, compte amb els mateixos servicis, equipaments i infraestructures que el ciutadà que residix al municipi», segons ha explicat el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputació ha destinat enguany un total de 3.200.000 euros a la millora d’infraestructures i servicis de llogarets i pedanies.

El pla permetrà executar, a localitats allunyades dels nuclis urbans grans, 120 projectes bàsics i indispensables relacionats amb la dotació d’equipament, urbanització de carrers, enllumenat públic i construcció d’edificis, entre altres.

Medina ha afirmat que el programa provincial «manté enguany la mateixa inversió que en els darrers exercicis per a continuar donant servici a tots els ciutadans de la província independentment del seu lloc de residència».