La nova encomana de la Diputació de València a l'empresa pública Divalterra, per a la coordinació del treball de les brigades forestals de la corporació, ha consolidat un model de treball sobre la base de criteris objectius. Un model que confirma el pas donat en 2017 per a establir uns criteris reglats en relació a la neteja de muntanyes.

El 90% del treball dels brigadistes de la Diputació és la selvicultura preventiva, és a dir, la neteja de muntanyes, barrancs i zones properes als municipis. El que fa aquesta encomana és prioritzar les actuacions d'aquestes brigades i establir una comissió de seguiment que garantisca una planificació del treball en funció de necessitats reals i baremables, en coordinació amb altres organismes.

En aquesta línia, l'encomana enforteix l'adreça operativa que el consorci provincial de bombers fa de les brigades, que treballen sota el comandament únic del consorci, ja que a més dels treballs de prevenció també hi ha una part de reforç en les tasques d'extinció d'incendis i control del perímetre en les quals participen els brigadistes.

Totes aquestes mesures reforcen la intenció del president de la Diputació de millorar la formació de les brigades i establir una bona coordinació amb els bombers de la Diputació. “Es tracta de donar-li una major professionalització al servei i coordinar de la forma més efectiva possible els recursos dels quals disposa la institució en matèria de prevenció i extinció d'incendis”, ha defensat Rodríguez.

Major agilitat

Aquest procés de transformació integral es notarà també en l'agilitat de les actuacions i la reducció de la burocràcia per als ajuntaments. I és que, com a novetat, Divalterra també ha simplificat els tràmits administratius per a sol·licitar treballs de les brigades forestals, amb l'objectiu d'atorgar més eficiència al procés i estalviar temps als ajuntaments, adaptant-se a les necessitats del dia a dia.

Entre les novetats s'estableix que no és necessari tornar a sol·licitar aquelles actuacions demandades que hagen sigut classificades com a “recurrents” (principalment l'adequació de les àrees recreatives i zones d'afluència d'ús públic), i seran executades pels efectius tots els anys quan siga necessari, principalment en Pasqua i a l'estiu, si el mateix ajuntament dóna el seu vistiplau.

Publicitat, mèrit i capacitat

Aquest canvi de paradigma s'ha traslladat també al nou procés de selecció dels brigadistes, que per primera vegada es basa en els principis de publicitat, mèrit i capacitat, en contraposició als processos de selecció en l'empresa pública en anteriors etapes de gestió.

Aquestes brigades cobreixen la major part de la plantilla de Divalterra i és est el principal interès de la Diputació: garantir en tot moment la continuïtat d'aquests treballadors que s'encarreguen de la prevenció d'incendis, una pota essencial per al Consorci de Bombers, que té efectius d'extinció però no de prevenció.

Ontinyent serà la localitat de partida, el pròxim 13 d'abril, del ‘Repte Solidari Contra el Càncer 2018’, una iniciativa impulsada per l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) amb la qual col·laborarà enguany l'ajuntament de la capital de la Vall d'Albaida i el d'Almussafes. En la presentació d'aquesta edició del repte, que ha tingut lloc aquest dijous en la Diputació, han participat l'alcalde d'Ontinyent i president de la institució provincial, Jorge Rodríguez, i l'alcalde d'Almussafes, Toni González, com a amfitrió del municipi en el qual estarà situada la meta d'aquesta ruta solidària de 120 quilòmetres que travessarà 17 municipis valencians.

Els alcaldes d'Ontinyent i Almussafes han estat acompanyats per Antonio Llombart, sotsdirector de la AECC a València, i José Antonio Miguel Garrido, promotor d'aquesta iniciativa que es realitza cada any des de 2011 i en la qual més de 130 corredors aficionats han recorregut ja 800 quilòmetres.

En la seua intervenció, Rodríguez ha reconegut la importància d'aquest tipus d'esdeveniments per a visibilizar i lluitar contra el càncer i destacat la imatge del repte d'enguany, una torxa que representa ‘La flama de l'esperança’. Al costat de l'alcalde d'Almussafes, Toni González, ha agraït l'esforç de tots els organitzadors i la implicació de la societat valenciana. González, per la seua banda, ha destacat que “la lluita interpel·la a tots perquè cada persona coneix a algú que haja passat per aquesta lluita”.

Un total de 44 persones que han patit  o pateixen, directa o indirectament la malaltia, completaran els 120 quilòmetres que separen Ontinyent d'Almussafes en 24 hores. Durant el trajecte recorreran 17 localitats valencianes, a un ritme mitjà de 9 minuts per quilòmetre, amb la dificultat de menjar i sopar durant el recorregut sense parar a dormir. Una carrera ideada per a fomentar la informació i prevenció del càncer per totes les poblacions per les quals transcorrerà l'esdeveniment.

L'impulsor del Repte Solidari, José Antonio Miguel Garrido, ha donat més detalls del recorregut, on ha destacat la dificultat de la ruta, amb canvis de temperatura i nivell que afectaran als corredors. “Cal tenir en compte que és una carrera molt dura, on els corredors aniran acompanyats d'un servei mèdic i comptaran amb el suport de la Guàrdia Civil”, ha subratllat Garrido.

Per la seua banda, el vicepresident de la AECC de València, Antonio Llombart, ha reconegut la labor de la societat valenciana, la qual ha assegurat que “està molt conscienciada amb la malaltia”, encara que ha afegit que des de l'associació “s'ha de seguir lluitant especialment en prevenció i informació”.

ATENCIÓ I PROMOCIÓ DEL BENESTAR SOCIAL

La present convocatòria té per objecte la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva a ajuntaments de municipis i entitats locals menors de la província de València amb població no superior a 20.000 habitants, destinades a activitats d'atenció i promoció del benestar de les persones majors i les dones en l'exercici 2019. El fi de les subvencions és millorar la qualitat de vida, l'autonomia i la independència d'estes persones tenint en compte els aspectes físics, psicològics i socials que incidisquen en el seu desenvolupament personal.

En este àmbit d'actuació, les entitats locals podran projectar activitats per a les persones majors dirigides a la promoció de l'estimulació cognitiva, l'activitat física i, en general, els hàbits de vida saludable i l'autoatenció, i activitats destinades a les dones per a enfortir-ne la identitat i l'autonomia personal, desenvolupar recursos, habilitats, destreses i capacitats com a instruments per al seu apoderament i reforçar-ne la salut, la seguretat i el benestar integral.

Els projectes podran incloure activitats amb les modalitats següents:

A. Activitats continuades durant un mínim de dos mesos integrades per almenys quatre sessions al mes.

B. Conferències, tallers i jornades puntuals en un màxim de dos sessions i amb una duració com a mínim de dos hores per sessió. En esta modalitat, es podran sol·licitar fins a quatre activitats, i l'import màxim subvencionable serà de 100 € per activitat.

• Extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província núm. 82, de 30 d'abril de 2019
• Presentació de sol·licituds a través de la Carpeta d'Ajuntaments des de l'1 de maig de 2019 fins al 27 de maig de 2019
• Publicació de la resolució de concessió en el Butlletí Oficial de la Província núm. 144, de 29 de juliol de 2019

Els ajuntaments beneficiaris poden remetre la justificació de la subvenció fins al 15 d'octubre de 2019 a través de la plataforma Carpeta de l'Ajuntament.

Impresos de justificació:

- Memòria tècnica d’execució del projecte

- Certificat de justificació económica
- Declaració responsable

PechaKucha Night València torna aquest divendres 6, a les 20 hores, al Centre Cultural La Beneficència, per a celebrar l’encontre de dissenyadors que a la ciutat de València organitza per Eina Cultural, responsable del magazine digital DissenyCV i la revista en format paper, Dúplex i que compta amb el suport de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. 

PechaKucha Night aposta per obrir l’espectre de participants, donant cabuda, a més de dissenyadors gràfics i de producte, a altres professionals relacionats amb la cultura visual, como il·lustradors, arquitectes, interioristes o fotògrafs.

11 participants amb un perfil emmarcat al disseny i la cultura visual                          

A la 27 edició d’aquests encontres, participen les dissenyadores gràfiques Lucía Meseguer i Ángela Sabio o el dissenyador de producte, Jorge Herrera.

Altres convidats són Manuel Martínez Torán, Director de FabLab València; Alberto Adsuara, professor d’ESAT, fotògraf i cineasta; Jose Martí, cap visible de l’estudio responsable de l’Alqueria del Basket de València Basket Club; el fotògraf Tono Giménez; i els dissenyadors Diego Mir i Helena Olcina, que parlaran de les campanyes gràfiques realitzades per a el col·lectiu “Per l’horta”.

La nova edició de PechaKucha Night reunirà també a La Beneficència a Lola Barcia i Marinela Forcadell (Fotolateras, especialitzades en fotografia estenopeica); l’empresa alacantina ACTIU (guanyadora del Premi Nacional de Disseny) o The Valencianer, revista sobre il·lustració, promoguda des de APIV.

PechaKucha Night  i la Casa de la Caritat

Por primera vegada, PechaKucha Night València obre les seues portes a entitats benèfiques amb el propòsit de que expliquen a la audiència el seu projecte col·laboratiu. En aquesta ocasió, l’entitat invitada és la Casa de la Carita, que estarà representada pel seu president, Luis Miralles.

Cartell de Virginia Lorente i col·laboradors

El cartell d’aquesta edició ha sigut realitzat per la il.lustradora i arquitecta Virginia Lorente, prenent els taulells creats per Carmen Calvo per a La Beneficència com a inspiració.

La música correrà a càrrec d’Àlex Serrano i IBECK, del col·lectiu Chromatic Dj’s. Un acte que servirà de marc per a la presentació del sèptim número de la revista Dúplex, publicació impresa per La Imprenta CG.

L’entrada a PechaKucha Night València edició 27 és lliure i gratuïta fins completar aforament.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València celebrarà, durant el mes de setembre de 2018, el Cicle de Recitals del Concurs Internacional de Piano de València “Premi Iturbi” i portarà als municipis i les comarques els guanyadors i les guanyadores del Certamen, alhora que tractarà d’implicar directament els ajuntaments en la seua organització.

Els recitals s’oferiran gratuïtament als ajuntaments de la província de València que desitgen acollir en el seu municipi part del cicle i que així ho sol·liciten mitjançant el formulari adjunt, que hauran de remetre per correu electrònic abans del dia 13 d’abril.
Criteris d’adjudicació entre les sol·licituds rebudes:
- Seran seleccionats 6 municipis segons una distribució territorial per comarques el més homogènia possible, en funció dels municipis sol·licitants.
- Es tindran en compte com a preferents aquells municipis que hagen sigut exclosos d’altres convocatòries obertes de l’Àrea de Cultura (Trobada de Folklore, Escena Erasmus, Les Arts Volant, etc.).
- Una vegada atesos els criteris anteriors, i en cas que hi haja candidatures d’una mateixa comarca, tindran preferència aquells municipis de menor població que complisquen els requisits tècnics i de difusió.
Les condicions per als municipis sol·licitants que desitgen incloure en la seua programació algún dels recitals són el següents:
1. La Diputació assumirà íntegrament els honoraris professionals, les despeses de desplaçament al municipi i l’allotjament de la o l’intèrpret (imposts inclosos). També el lloguer del piano.
2. L’ajuntament seleccionat es farà càrrec de la promoció del recital, els programes de mà i qualsevol altra acció de comunicació, en la qual haurà d’incloure el logotip de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i la marca del Concurs Internacional de Piano de València “Premi Iturbi”.
3. Es valorarà las diponibilitat dels aspectes següents, que hauran de constar en un informe que acompanye el model de sol·licitud:
 Recursos humans:
- Coordinador/a municipal amb implicació durant tot el procés de producció i execució.
 Sala interior. Recursos tècnics:
- Equipament cultural amb aforament mínim de 150 persones
- Dimensions de l’escenari no inferiors a 8x10m
- Equip de so
- Equip de llums i il·luminació adequada
- Connexió elèctrica
- Camerinos, banys i instal·lacions adequades
- Aigua per als/les intèrprets
 Pla de difusió en què figure:
- Accions de difusió i cronograma
- Selecció de mitjans a través dels quals promocionar l’esdeveniment
- Selecció del públic i entitats del municipi / comarca a què dirigir les accions
Per a més informació poden contactar con el Servei de Promoció Cultural de la Diputació de València en els telèfons 96 388 31 65 i 96 388 36 25 o mitjançant els correus electrònics amparo.perez@dival.es o tamara.martinez@dival.es

La Diputació de València ha rehabilitat la intersecció i accés al polígon industrial Font de l’Om, a Montserrat, un dels punts més conflictius de la CV-415. Una actuació que, tal com ha destacat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “ha permès acabar amb un dels punts més conflictius d'aquesta via, amb una alta concentració d'accidents deguts, fonamentalment, a la presència en un tram de gran densitat circulatòria de dues interseccions molt properes, amb girs a esquerres i amb molt baixa visibilitat”.

Acompanyat per l'alcalde de Montserrat, José María Mas, Seguí ha visitat la intersecció que dóna accés al polígon industrial on la reorganització dels accessos ha permès incrementar la visibilitat. L'actuació ha servit a més per a rehabilitar l'accés a un camí veïnal, on s'ha ampliat l'espai existent i s'ha construït una xicoteta illeta pintada en roig, per a facilitar la circulació dels vehicles.

La inversió total en aquestes obres ha sigut de 150.000 euros, una xifra que, segons Seguí, representa “la nova gestió provincial centrada a aprofitar els recursos per a dur a terme una major quantitat d'actuacions amb més impacte social, lluny d'obres faraòniques”.

Millores en la carretera de Llombai

En el seu pas per la Ribera Alta, el titular de Carreteres s'ha reunit amb l'alcalde de Llombai i els primers tinents d'alcalde de Real i Montroi per a veure sobre el terreny el resultat de les obres de condicionament i reasfaltado de la CV-422, que connecta les tres poblacions. A més de millorar les cunetes al llarg de tot el traçat, l'actuació ha servit per a posar al dia una carretera que, després d'anys d'abandó, havia aconseguit un greu estat de deterioració, sobretot en el tram més proper a Llombai.

En aquest tram, de 3,5 quilòmetres de longitud, la corporació provincial ha utilitzat algunes de les noves mescles bituminosas compostes per materials ecològics, fabricats a baixa temperatura i que incorporen productes reciclats, la qual cosa redueix les emissions al Medi ambient i l'estrès tèrmic dels treballadors. També s'han testeado mescles de baix espessor que permeten obtenir òptims resultats en matèria de durabilitat i antideslizamiento amb una menor quantitat d'asfalt, la qual cosa tradueix en una reducció de costos.

El condicionament d'aquest tram la CV-422 ha suposat una inversió de 525.000 euros, del total de 10,5 milions d'euros que la Diputació té previst destinar al llarg de la present legislatura a les carreteres de la Ribera Alta, distribuïdes en un total de 17 actuacions. Una xifra que no inclou les actuacions en matèria de conservació extraordinària i millores funcionals que es puguen dur a terme des dels contractes de Conservació, com podria ser el reasfaltado i millora del CRT en la CV-405 des del by-*pass fins a Venda Cabrera, previst per al tercer trimestre de l'any amb una inversió de 500.000 euros.

El seu lloc el va ocupar durant anys una fàbrica de conserves que va ser derruïda perquè el seu estat ruïnós podia afectar a l'entorn històric en el qual es trobava. Es tracta de l'antic solar de La Conserveta al Puig, que l'ajuntament ha pavimentat per a convertir-lo en plaça i peatonalizar així l'entorn del monestir, protegint-lo del tràfic. L'actuació es durà a terme amb una inversió de 141.607 euros de la Diputació de València, a través del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM).

Les obres s'inicien ara i entre les actuacions previstes estan la d'eliminar els trams de carrer oest i sud, ampliant l'espai disponible per a vianants i protegint el monestir de Santa María del Puig, fundat en 1240, del tràfic rodat en la zona.

En aquest nou espai de trobada per als veïns -que han sigut els que han decidit el seu ús- s'instal·laran bancs, tests, una pèrgola per a donar ombra, plantes aromàtiques autòctones i faristols de tipus escultural que arreplegaran en relleu i en braille la història del municipi i la reconquesta de València des del Puig.

El projecte es va a dur a terme en diferents fases. En la primera s'ha planificat la peatonalització de la zona i creació de la plaça, al costat de la millora de les xarxes d'instal·lacions. La segona fase posarà el focus en l'equipament.

L'adequació del solar de La Conserveta és una de les actuacions de millora d'espais i edificis públics que ha dut a terme El Puig en la present legislatura amb fons provincials, com, la reforma de l'edifici municipal ‘La Cámara’, que es va executar amb les ajudes del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS) de la Diputació.

En els dos primers anys de legislatura, la Diputació de València ha invertit 947.000 euros al Puig, enfront dels 669.000 que van arribar al municipi entre 2014 i 2015. Aquest increment de les transferències directes als municipis “cerca aportar als ajuntaments el finançament adequat perquè puguen desenvolupar la seua autonomia”, segons apunta el president, Jorge Rodríguez. I així seguirà sent fins al final de la legislatura, doncs per al present any hi ha previstes inversions per valor de 500.000 euros al Puig, la qual cosa farà que al final de 2018 aquesta localitat de l'Horta Nord haja rebut prop de milió i mig d'euros de la Diputació.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació editarà este més d’abril el llibre Poemes inèdits de Joan Fuster, una vegada ha signat els drets amb els hereus de l’escriptor de Sueca. L’edició està ja molt avançada i s’espera que siga una de les novetats més importants del Magnànim de la 53ena Fira del Llibre de València. Després de la publicació el darrer any de Notes d’un desficiós, Poemes inèdits es convertirà en el quart llibre de Fuster editat pel Magnànimi en la desena publicació relacionada amb l’escriptor de Sueca.

El volum reuneix vint-i-sis poemes de Joan Fuster que, per diversos motius, havien quedat inèdits fins ara als arxius de l’escriptor, conservats al Centre de Documentació de l’Espai Joan Fuster a Sueca. Poemes inèdits posarà a l’abast del lector composicions de diverses èpoques, tendències i estils que fan del llibre una mostra ben expressiva de la qualitat dels seus versos. El poemari inclou quinze poemes inèdits, nou poemes no inclosos en la versió definitiva del poemari Terra en la boca i la traducció de dos poesies en valencià que s’havien editat originàriament en castellà.

L’estudi introductori està escrit per Salvador Ortells Miralles, especialista en l’obra poètica de Joan Fuster, i ofereix per primera vegada una visió global de la poesia fusteriana coneguda en relació a la poesia inèdita. En definitiva, aquest llibre és un motiu immillorable per rellegir un autor rellevant en el panorama poètic valencià contemporani, però també en l’àmbit de la poesia en valencià del seu temps.

En paraules d’Ortells, “tot i que una part de la seua poesia ha estat publicada en diversos poemaris, llibres col·lectius, revistes i antologies, la seua poesia no és tan coneguda com caldria, ja que ha estat eclipsada per la seua excel·lent i abundant producció assagística i periodística”. Amb aquest llibre es contribuirà a divulgar la poesia fusteriana que “és prou important com per no menystenir-la”.

Fuster va publicar entre 1948 i 1954 vuit poemaris: Sobre Narcís (1948), 3 poemes (1949), Ales o mans (1949), Ofici de difunt (1950), Va morir tan bella (1951), Terra en la boca (1953), Poemes per fer (1953-54) i Escrit per al silenci (1954), publicat pel Magnànim. A més, cal afegir una quantitat gens menyspreable de poemes publicats durant la postguerra, en valencià i castellà, en la premsa valenciana –Levante,Las Provincias, Verbo, Víspera, Esclat, Pensat i Fet, iFesta d’Elig–, en revistescatalanes i de l’exili antifranquista –Ariel,La Nostra Revista,Pont Blau i Las Españas–, i en volums col·lectius: Homenatge a Xavier Casp (1949), Calvari líric (1949), Llibre de la vellesa (1954), Corona poètica en llaor de Sant Vicent Ferrer en el V Centenari de sa Canonizació (1955), Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1957) i Eucarística (1960).

El rellançament de la col·lecció Poesia del Magnànim

Poemes inèditss’editarà dins de la històrica col·lecció Poesia que el Magnànim edità de 1990 a 1996, dirigida aleshores pels poetes Marc Granell i Eduard J. Verger. En la col·lecció històrica, al costat de poetes valencians, s’editaren poemaris bilingües original-valencià ni més ni menys que de Hans Magnus Enzenberger, Derek Walcott, Ingeborg Bachmann, Erick Fried, Paul Éluard o Salvatore Quasimodo, entre d’altres. Ara estarà dirigida pel també poeta i editor Vicent Berenguer i, enguany, junt a Poesies inèdites de Fuster, es publicarà Ciutadà. Poema líric nord-americà de la poeta estatunidenca Claudia Rankine. Com un homenatge a aquell període, el Magnànim ha decidit reprendre el disseny històric de la col·lecció, tal com es pot observar en les cobertes dels llibres de Fuster i de Rankine.

Joan Fuster i Salvador Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922-1992) ha estat un dels escriptors i intel·lectuals valencians més rellevants del segle XX. Entre la gran varietat de gèneres literaris que conreà, destaquen la historiografia, l’articulisme periodístic, la traducció, el dietarisme, l’aforisme, la crítica literària i, també, la poesia. Fou reconegut, sobretot, per la seua producció assagística, que es caracteritza per la diversitat temàtica i la multiplicitat d’interessos, i que conté títols emblemàtics com Nosaltres, els valencians, Diccionari per a ociosos i El descrèdit de la realitat.

Salvador Ortells Miralles (Sueca, 1977) és llicenciat i doctor en Filologia Catalana. Ha publicat nombrosos estudis i articles sobre l’obra literària de Joan Fuster, entre els quals destaquen la coordinació del volum col·lectiu Joan Fuster, llibre a llibre. Diccionari bibliogràfic (2015), l’edició de l’antologia Joan Fuster recitable (2016) i la tesi doctoral La poesia de Joan Fuster (2017). En l’actualitat és director de l’Espai Joan Fuster i professor associat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

La infraestructura d’abastiment i sanejament d’aigua de Simat de la Valldigna, així com diversos trams de tubs de distribució d’aigua potable, han sigut renovats i adequats amb els fons de la Diputació. Així ho ha pogut comprovar la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui ha visitat el poble de Simat junt amb l’alcalde, Víctor Mansanet, i altres membres de la corporació local per conèixer de primera mà les distintes obres realitzades. El municipi de La Safor-Valldigna ha dedicat en aquestes actuacions 267.000 euros inclosos dins dels plans de Serveis i Obres Municipals (SOM) i també en el Plans d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS).

La vicepresidenta i l’alcalde, acompanyats per altres membres del consistori, han pogut conversar també amb diversos representants d’associacions locals i veïns de Simat en un encontre que ha tingut lloc a l’ajuntament i que s’emmarca en la política de transparència i portes obertes que promou l’equip de govern del municipi.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha ressaltat la seua satisfacció per veure que “quan nosaltres traslladem als nostres municipis que des de la Diputació primem l’autonomia municipal per tal de que els equips de govern decidisquen on volen invertir, si a més estos al seu torn demanen a la ciutadania que voten on volen invertir, com han fet ací en Simat de la Valldigna, doncs crec que el cercle es tanca i estem aconseguint que siguen les ciutadanes i ciutadans qui decidisquen on volen que arriben els diners que són de tots els valencians i de totes les valencianes”.

Amigó ha assenyalat també que “en Simat no s’han invertit els diners en obres faraòniques, i això és una cosa que estem constatant en tots els pobles que visitem. Han tingut claríssim que era molt important arreglar el clavegueram del poble, han dedicat recursos propis a realitzar millores importants en l’escola, i també la important actuació que ha dut a terme Divalterra per netejar la vorera del riu i que no s’inunde quan plou”.

Per la seua banda, l’alcalde de Simat de La Valldigna, Víctor Mansanet, ha valorat molt positivament les inversions de la Diputació en el municipi i ha afirmat que “mai l’Ajuntament de Simat havia rebut una ajuda tan important com la que ha proporcionat la Diputació des del 2015 amb la nova distribució dels recursos”. L’alcalde Mansanet també ha explicat que “hui hi ha una fluïdesa entre l’administració local i la ciutadania” i que “la Diputació ha fet una aportació molt important i que ha invertit en la gent, que és el més important per a nosaltres, i notem que les veïnes i veïns estan més contents”.  

A més de la millora d’aquestes infraestructures d’aigua, els fons que ha rebut aquesta localitat des de 2015 també s’han destinat a fer accessibles i eliminar les barreres arquitectòniques de diversos espais del municipi com el carrer Mare de Déu de Gràcia o el carrer Sant Vicent. Aquestes i altres actuacions s’han realitzat amb els 920.000 euros totals que ha rebut Simat de la Valldigna en l’actual legislatura, incloent les partides assignades al PSOM de 2018 i 2019.

Així mateix, la Diputació, a través de l’empresa pública Divalterra, ha realitzat diverses tasques de neteja, desbrossament i adequació dels marges del riu Vaca que travessa la localitat i que eren necessàries per garantir la seguretat del riu.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.