La Diputació de València i la Fundació ANAR han presentat aquest dimarts una campanya en mitjans de comunicació i centres educatius per a conscienciar i prevenir la violència de gènere en adolescents, especialment dirigida a xiquetes i joves d'entre 12 i 17 anys, sense excloure als xics. En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “tenim la responsabilitat d'acabar aquesta situació des de l'arrel, que és l'educació i la necessitat que les joves siguen conscients d'aquest tipus de violència i demanen ajuda si l'estan patint”.

Les dades del passat any arreplegats per la Fundació ANAR a la Comunitat Valenciana són preocupants. Dels 211 casos de violència de gènere contra xiquets, xiquetes i adolescents atesos en el Telèfon ANAR, 56 presentaven a joves víctimes d'aquest tipus de violència per part de les seues parelles o exparelles, i en el 60% dels casos, les adolescents no són conscients d'estar patint violència de gènere. A més, en més de la meitat dels casos (53%) estaven presentes les noves tecnologies.

La campanya, amb fons de la Diputació a través de l'àrea d'Igualtat i Joventut que dirigeix Isabel García, té per objecte ajudar a les adolescents a identificar les situacions de violència, establir pautes de prevenció i, arribat el cas, sol·licitar ajuda a través dels canals que ofereixen les administracions públiques i entitats com la Fundació ANAR, que des de 1994 atén en les seues línies als xiquets, xiquetes i adolescents en risc i, des de 2009, atén a més les cridades de casos d'adolescents víctimes de violència de gènere i les de fills i filles de mares maltractades derivades del 016, després del conveni signat amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

El president de la Diputació ha instat a “mantenir la lluita activa contra el problema de la violència de gènere, passant dels gestos a una gestió responsable i decidida, no solament en matèria econòmica, sinó també en accions socials efectives com aquesta campanya que pretén arribar als espais en els quals es mouen les adolescents, tant a nivell educatiu com d'oci”. Jorge Rodríguez creu que “serà una bona eina en aquest treball de prevenció que estem obligats a fer entre tots”.

La campanya, amb el lema ‘#Pots ser tu’, alerta que la violència de gènere no és un tema que afecte solament als adults i ofereix unes pautes clares perquè les xiquetes i adolescents no es vegen mai en un llistat de víctimes d'aquest problema. Els tríptics es repartiran en tots els ajuntaments de la província de València i els centres educatius en els quals imparteix tallers la Fundació ANAR, i una falca de ràdio de 40 segons que reforçarà el missatge en les principals emissores musicals i espais radiofònics més seguits pel públic adolescent.

La Igualtat com a eix de la gestió

La diputada Isabel García ha insistit en la rellevància de la Igualtat, en totes les seues formes i àmbits, com “un dels eixos prioritaris en la gestió de la Diputació de València”. “Més enllà del treball diari que desenvolupem en l'àrea obrint nous espais per al feminisme i reforçant els existents, fomentant la participació de les dones en tots els àmbits socials i impulsant la igualtat d'oportunitats en tots els plans i programes, resulta satisfactori comprovar que, en paral·lel, eixa Igualtat va calant cada vegada més en totes les accions que executa la institució, des de qualsevol dels seus departaments”.

En aquest cas concret de la campanya amb Fundació ANAR, Isabel García ha destacat que l'àrea que dirigeix “està absolutament bolcada amb aquest tipus d'iniciatives encaminades a educar en Igualtat i a transmetre els valors que veritablement poden canviar els fonaments d'una societat que cada vegada lluita amb més força contra les ombres del patriarcat”. En la seua opinió, “és molt important, en primer lloc, que les xiques sàpien que ningú les pot menysprear, amenaçar i per descomptat agredir, i que si açò ocorre cal oposar-se des del primer moment i cercar l'ajuda que els oferim. Aquesta campanya insisteix en la idea que no estan soles”.

Com identificar la submissió

En aquest sentit, la directora de la Fundació ANAR a la Comunitat Valenciana, Teresa Martínez Peral, explica que “sis de cada deu adolescents que han acudit a les nostres línies d'ajuda no són conscients d'estar sent víctimes de violència de gènere”. Aquestes xiques “no identifiquen el control del seu temps, les seues formes de vestir o les seues amistats com a assetjament. Tampoc l'insult, les amenaces o el xantatge emocional. En molts casos, ho justifiquen tot com a proves d'amor”, ha afegit la responsable d’ANAR.

La campanya finançada per la Diputació tracta de reflectir eixa inseguretat amb la qual les adolescents s'aproximen al Telèfon ANAR per a demanar ajuda, i reforça la valentia d'aquestes joves en prendre la iniciativa d'afrontar el problema, aportant-los les solucions oportunes per a evitar eixes situacions de submissió.

La Fundació ANAR té com a missió la promoció i defensa dels drets de les xiquets i adolescents en situació de risc i desemparament des de 1970. El programa més important de la Fundació és el Telèfon ANAR, gratuït, confidencial i amb servei les 24 hores del dia, d'ajuda a xiquets, xiquetes i adolescents, que ofereix ajuda psicològica, social i jurídica a menors amb problemes o en situació de risc i exclusió.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha participat en l’obertura de la 24ena edició de la Mostra Internacional de Pallasses i Pallassos que es celebra a Xirivella, la qual ha tingut lloc al Col·legi Públic Gregori Mayans, on els escolars s'han sumat a la benvinguda de la present edició amb una gran foto de família.

Acompanyaven el diputat de Cultura, l’alcalde de Xirivella, Ricard Barberà; la regidora d’Educació, Cultura i Normalització Lingüística en aquest mateix consistori, Encarna Martí; el director adjunt d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura, Roberto Garcia; el director de la Mostra, San Fran; la pallassa de la companyia valenciana PTV-Clowns, Amparo Mayor; i la presidenta de l’Associació Xirivella Comercial i Professional Associada (XiriCompra), Nieves Clemente.

Per a Xavier Rius aquesta mostra és: “que se sàpiga, la trobada estable de pallassos més antiga del món. Compta amb 24 edicions i el seu caràcter capdavanter li ha permès establir uns vincles afectius ben directes amb la població, que cada vegada se sent més involucrada en aquest projecte”.

Rius també ha volgut afegir que “l'humor és una manera més de transmetre coneixement. Per exemple, el projecte de clowferències, implantat a Xirivella, permet abordar assumptes ben durs com són la violència de gènere, des de tècniques humorístiques. Abordar un problema tan seriós, des de l'humor, sense fer bromes ofensives, ni caure en el mal gust és tot un art que mereix els nostres respectes”.

Durant la seua intervenció, Roberto Garcia, director adjunt d’Arts Escèniques de l’Institut Valencià de Cultura ha afirmat que resulta “tot un goig veure com els nostres certàmens d’arts escèniques acompleixen anys”.

Per la seua part, Encarna Martí, regidora d’Educació, Cultura i Normalització Lingüística de Xirivella, ha posat l'èmfasi en el nombre de companyies presents a Xirivella, enguany “més de 13 companyies i 25 activitats diferents arribaran a tots els barris de la localitat”.

Ricard Barberà, alcalde de Xirivella, ha mencionat que “cada vegada hi són més, les activitats van creixent, i els pallassos aborden temes escabrosos amb un somriure”.

D’altra banda, Nieves Clemente, presidenta de l’Associació Xirivella Comercial i Professional Associada (XiriCompra), ha assenyalat que “aquest és el segon any de col·laboració amb la Mostra. En aquesta ocasió hem ajudat a difondre la cartelleria i les entrades als espectacles, a més d'un esmorzar solidari amb l'ONG PayaSoSpital. També estem ajudant a difondre la Mostra amb vídeos, selfies i descomptes l’últim dia de mostra”.

Per últim, Amparo Mayor, la pallassa Ula, ha destacat el caràcter solidari d’aquest certamen escènic, alhora que ha agraït la tendència inclusiva de la Mostra, on cada vegada hi ha més espai per a les pallasses. “El fenomen de veure dones pallasses és prou recent, quan jo vaig començar no era comú, però ara anem cap a una igualtat de gèneres en aquesta disciplina artística”, ha manifestat.

El certamen està declarat Festa d’Interès Turístic Provincial, i compta amb el suport de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, a través del Servei d'Assistència i Recursos Culturals (SARC).

A aquest certamen el públic pot trobar 13 espectacles al teatre, carrer o barris de la localitat i 25 funcions diferents. Les entrades es poden aconseguir a internet i a la Casa de la Cultura de Xirivella, per un mòdic preu.

*Disponible material audiovisual en FTP Diputació de València*

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València treballa perquè els municipis de Carcaixent i Dénia tornen a estar connectats mitjançant una via verda que discorrerà per l’antic traçat del trenet Carcaixent-Gandia-Dénia, que va unir aquestes localitats fins l’any 1974. L’itinerari, d’una longitud total de 66 kilòmetres, també implicarà als nuclis poblacionals d’Alzira, la Barraca d’Aigües Vives, Benifairó de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, continuarà per la comarca de la Safor, i servirà de nexe d’unió entre Oliva i el nord de la demarcació d’Alacant.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i tècnics d’aquest mateix departament han mantingut una reunió de treball amb el representant de la Comissió de Treball per a la Via Verda Trenet de Carcaixent, Pep Carreres, i el director de projectes de la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (FFE), Maximiliano Cuevas, en la que s’han abordat diferents aspectes per a l’execució d’aquest projecte i la redacció de l’estudi de factibilitat per al condicionament del traçat.

L'elaboració de l'estudi de factibilitat, a càrrec de Fundación de los Ferrocarriles Españoles, constitueix el primer pas per a la creació d’aquesta via verda, el qual pretén reunir la màxima implicació i consens, a nivell local, per part de tots els agents implicats en la iniciativa. L'objectiu essencial d’aquest document rau en analitzar les possibilitats d'ús alternatiu com a via verda que acredita aquest traçat de ferrocarril en desús, sobre el traçat finalment considerat.

Josep Bort ha avançat que aquesta via verda «servirà com a element de vertebració de la zona, un eix transformador clau per als municipis, que facilitarà la connexió entre els diferents nuclis rurals mitjançant un itinerari que fomenta el contacte i el respecte pel medi natural, a més d’atresorar una elevada riquesa paisatgística». Una vegada posat en funcionament, «aquest eix millorarà la qualitat de vida als municipis i ciutats, així com també els nostres hàbits de mobilitat saludables. I a més, es crearan noves oportunitats d’ocupació gràcies a les activitats econòmiques associades a l’ús de la bicicleta i al desenvolupament no motoritzat del territori», ha subratllat el responsable de l’Àrea de Medi Ambient.

Per això, Josep Bort ha reiterat el recolzament de la Diputació de València a la recuperació d’aquest traçat. «Tenim un compromís amb els pobles i amb la Comissió de Treball Supramunicipal Via Verda “Trenet de Carcaixent” per tal de donar suport a un projecte que considerem vital». En conseqüència, «hem posat en marxa aquest estudi de factibilitat que és clau per no perdre de vista la realitat del territori, saber quins són els objectius a assolir i els passos a seguir per fer del somni de la Via Verda una realitat», ha remarcat el diputat.

Per la seua part, Pep Carreres ha ressaltat «la importància» de que la Diputació se sume al projecte i a la Comissió de Treball per a la Via Verda Trenet de Carcaixent, la qual cosa, unit a l’estudi de factibilitat, «dóna peu a un canvi d’estratègia en la conceptualització del projecte, que ens permet avançar més ràpid en la seua execució i concebre’l com a iniciativa impulsora d’una xarxa alternativa al transport motoritzat».

Actualment es treballa en detectar i analitzar els possibles problemes i discontinuïtats existents en el traçat, ja siguen aquests tècnics en la infraestructura, patrimonials sobre els terrenys, o de qualsevol altre tipus, que afecten la viabilitat de la recuperació del traçat com a via verda; i si escau, iniciar les solucions de disseny, jurídiques o traçats alternatius necessaris per donar continuïtat als recorreguts.

Al llarg de les properes setmanes s’iniciarà una ronda de contactes amb els diferents representants municipals per tal de consensuar el conjunt de solucions que consideren més adients, d’acord amb les particularitats del territori i les necessitats acreditades per cadascuna de les localitats.

Atractiu turístic

Els diferents agents que impulsen la recuperació d’aquest antic traçat de ferrocarril –considerada la primera línia de via estreta a l’Estat espanyol– asseguren que la implementació del projecte afavorirà que turistes de la costa, veïns i veïnes de la Safor, així com un gran nombre de cicloturistes puguen endinsar-se en la comarca de la Ribera i a l’inrevés, ja que el trajecte resulta pràcticament pla i discorre per enclavaments de gran bellesa paisatgística i cultural, com el Monestir de la Valldigna, el Convent d'Aigües Vives i les immediacions del parc natural de la Murta, a les localitats d'Alzira i Carcaixent.

La implicació de la Diputació de València amb la millora de la seguretat vial és una constant en totes les comarques valencianes. El notable esforç inversor que s'està executant des de l'àrea de Carreteres està permetent convertir l'actual xarxa en un tramat de vies modernes i renovades, adaptades a les necessitats no solament dels vehicles, sinó de tot tipus d'usuaris, inclosos aquells més vulnerables, com a ciclistes, motoristes i vianants.

Un exemple d'açò és la CV-391, que connecta Requena des de l’A-3 amb Villar de Tejas, passant per la pedania de Villar de Olmos. Una carretera de 20 quilòmetres de longitud que recentment ha sigut completament renovada gràcies a una inversió de prop de 2 milions d'euros que, tal com ha destacat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, en la visita realitzada aquest matí, “ha servit per a reforçar el ferm i millorar la senyalització, l'abalisament, les defenses i el drenatge, la qual cosa, sens dubte, contribuirà a augmentar la seguretat en la circulació de tot tipus de vehicles i a millorar la vertebració del territori en una comarca on existeixen gran quantitat de xicotets nuclis poblacionals”.

Per la seua banda, l'alcalde de Requena, Mario Sánchez, ha agraït a la Diputació de València la seua sensibilitat amb Requena, assenyalant que “és un fet que les coses han canviat, ja que ara els diners arriben més als ajuntaments. Solament cal veure el que portem de legislatura per a adonar-nos de la transformació que s'ha experimentat i que Requena i els seus llogarets existeixen”. Així mateix, el regidor ha indicat que s'han complit les demandes dels veïns i veïnes del municipi i que amb aquest projecte “es presenten accions fetes realitat”.

Amb una inversió global de 1.911.361,53 euros, els treballs han consistit en el reforç del ferm i millora de la senyalització, l'abalisament, les defenses i el drenatge del tram de la carretera CV-391 comprès entre el p.k. 1+000 i la pedania de Villar de Tejas, en el p.k. 20+000, passant per la pedania de Villar de Olmos. Respecte a la millora del ferm, s'ha executat una primera capa de regularització i una segona capa de rodadura, amb un espessor mitjà total de 8 cm. Quant a la senyalització i sistemes de contenció, s'han pintat les marques vials, renovat els panells direccionals i balises d'indicació d'obstacles i col·locat nous sistemes de contenció mitjançant barrera metàl·lica.

L'actuació s'ha completat amb 4000 metres de noves cunetes de seguretat, que eviten els desnivells de les anteriors convertint-se d'aquesta manera en una mesura addicional de protecció davant eventuals eixides de via per part de ciclistes i motoristes, usuaris habituals d'aquesta carretera.

Més actuacions en la comarca

L'actuació en la CV-391 no és l'única obra d'envergadura que l'àrea de Carreteres té programada en la comarca. Pròximament es durà a terme també a Requena la millora de la corba i la intersecció en l'accés al Azagador. En aquests moments, la Diputació està finalitzant el procés d'adquisició dels terrenys després de la qual cosa es podrà dur a terme l'obra, xifrada en 261.795 euros. Així mateix, el diputat de Carreteres, que s'ha desplaçat també a Utiel i Camporrobles, ha anunciat la realització en 2018 d'altres dues obres de millora en les carreteres d'Utiel a Camporrobles (CV-470) i de Camporrobles a Fuenterrobles (CV-475), que portaven anys abandonades. Segons ha explicat, ambdues actuacions eixiran a licitació en les pròximes setmanes amb un pressupost inicial d'1.153.065 i 751.762 euros, respectivament.

L'alcalde d'Utiel, Fernando Benlliure, ha agraït l'actuació de la Diputació en un àmbit que “per a Utiel és una reivindicació histórica, la millora d'una infraestructura bàsica que té moltíssima importància en el trànsit rodat”. Per la seua banda, l'alcalde de Camporrobles, Gabriel Mata, ha indicat que “d'aquesta forma s'evitaran accidents, ja que fins ara en alguns trams el traçat era tan estret que no podien passar dos vehicles al mateix temps”, agraint al mateix temps al diputat la seua sensibilitat per aquesta qüestió.

“La configuració territorial d'una comarca com Requena-Utiel és la millor prova de la necessitat de mantenir les nostres carreteres en perfecte estat, de manera que constituïsquen unes vies segures i fiables per a la circulació, doncs són per als veïns i veïnes d'aquests municipis el seu principal mitjà de comunicació, quan no l'únic”, ha declarat Pablo Seguí.

Per a açò, el diputat de Carreteres ha recordat que, a més de reforçar les inversions en la comarca, la Diputació de València ha augmentat en un 39% l'import dels nous contractes de conservació, a través dels quals es gestionen les actuacions de manteniment ordinari i l'atenció a emergències, així com l'execució de millores funcionals destinades a millorar la seguretat vial mitjançant la remodelació d'interseccions, suavitzat de corbes o creació d'itineraris per a vianants i ciclistes.

Gràcies a aquest increment, la comarca de Requena-Utiel passarà a comptar amb 1.877.480 euros a l'any per a aquestes tasques, la qual cosa permetrà incrementar la quantitat d'actuacions tipificades com a millores funcionals, sense perdre de vista la conservació ordinària i el manteniment de la vialitat davant emergències com les pluges o nevades que tan habituals són en aquesta zona. 

Es prorroga el termini fins al 15 de novembre de 2017 inclòs.

Atés que el termini de justificació establit en l'ordinal desé de la convocatòria finalitza el 15 d'octubre de 2017 i tenint en compte la dificultat de les entitats beneficiàries per a aportar la documentació justificativa, a causa de la seua proximitat amb la data de la resolució i la seua publicació, resulta convenient ampliar el dit termini fins al 15 de novembre d'enguany.

BOP 214, 8 de novembre de 2017 (veure anunci) 

BOP 194, 6 d'octubre de 2017 (veure anunci)

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Igualtat que encapçala la diputada Isabel García, reforça la seua col·laboració amb els col·lectius i associacions que vetlen pels drets i la Igualtat de les dones, cas de la Federació de Dones Progressistes, amb la qual la institució mantindrà una implicació econòmica i social.

La mateixa Isabel García ha presentat en el Centre del Carmen el debat 'Dos aspectes inexcusables de la Reforma Constitucional: Dónes i Territori', organitzat per la Federació de Dones Progressistes. La diputada ha estat acompanyada per Júlia Sevilla, professora honoraria de la Universitat de València, Carmen Calvo, doctora i professora titular de Dret Constitucional en la Universitat de Còrdova, i Asunción Ventura, professora titular de Dret Constitucional i integrant del Consell Jurídic Consultiu.

Un intens debat que ha aprofundit en la importància i necessitat d'una reforma constitucional amb una major implicació de la dona en la qual, com ha explicat la diputada Isabel García, "es parle d'Igualtat, el llenguatge siga inclusiu i les dones tinguem més que dir del que vam dir en el seu moment, en definitiva, que se'ns tinga en compte", ha explicat.

La diputada ha expressat el seu reconeixement a totes les associacions que treballen dia a dia per promoure el canvi de les estructures socials, econòmiques i culturals per a aconseguir la igualtat i l'equitat de gènere entre dones i homes i ha assenyalat que "la Diputació seguirà donant suport a a totes aquestes associacions que vetleu pels drets i per la Igualtat i us ajudarem, econòmicament i socialment, al fet que engegueu totes les accions que ja anau fent".

La Diputació implicada en la Igualtat

Així mateix, la diputada ha aprofitat per a recordar tot el que s'està fent des de la Diputació de València en matèria d'Igualtat: "seminaris, jornades de tot tipus, congressos de dona i esport aplicat en la mesura del possible en la transversalitat de totes les àrees que dirigisc, que són Joventut, Esports i Igualtat", ha explicat García.

A més, ha recordat els fets històrics que s'han donat en la Corporació Provincial en els últims mesos, com "la participació, amb 50 mesures i la coordinació de tres àrees, en el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, l'aprovació del primer Pla d'Igualtat en la Diputació, l'engegada de Planes d'Igualtat en els diferents ajuntaments de la província de València, així com totes les accions que s'estan duent a terme en la lluita contra la Violència de Gènere".

Un exemple d'aquesta implicació en la lluita contra la Violència de Gènere és la campanya que es va presentar aquest dimarts amb la Fundació ANAR per a prevenir i conscienciar sobre la Violència de Gènere en Adolescents, a més de la celebració dels segons premis Celia Amorós que tindran lloc el pròxim 23 de novembre, on s'aprofitarà per a presentar la xarxa de municipis compromesos contra la Violència de Gènere.

Un treball molt important que com ha comentat la diputada, "marcarà la resta de legislatura, ja que els municipis que s'adherisquen al programa van a rebre una dotació extraordinària cada any per a contractar personal, engegar polítiques d'igualtat contra la violència de gènere en  les seues localitats", ha sentenciat la diputada d'Igualtat.

Federació de Dones Progressistes

La Federació de Dones Progressistes (FMP) és una organització no governamental, sense ànim de lucre, de caràcter laic, creada l'any 1987. Declarada d'utilitat pública, està constituïda per associacions, federacions regionals i provincials i altres col·lectius de dones progressistes d'àmbit nacional, autonòmic, provincial i local, conformant un teixit associatiu proper a les 23.000 persones. L'objectiu de la federació és promoure el canvi de les estructures socials, econòmiques i culturals per a aconseguir la igualtat i l'equitat de gènere entre dones i homes a través de la incidència política feminista i l'apoderament, des de la llibertat, la diversitat, la sororitat, la participació activa, la interculturalitat i el lideratge.

Mig centenar de veïnes i veïns del municipi de Bocairent han visitat aquest dimecres els edificis de la Diputació de València acompanyats per la regidora Puri Botella i per la diputada d’Igualtat, Esport i Joventut, Isabel García, qui també és regidora de l’ajuntament del municipi. Aquesta activitat forma part del programa cultural ‘Els dimecres ens veiem a la Dipu’.

Els visitants han ocupat els escons del saló de plens de la Corporació per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució. Allí, la diputada Isabel García ha recordat als assistents que esta iniciativa “dóna a conéixer una institució que ajuda als municipis a millorar la seua qualitat de vida”. La visita ha continuat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).

Aquesta iniciativa s'emmarca dins del full de ruta elaborat pel president de la Diputació, Jorge Rodríguez, amb la idea que la institució deixe de ser desconeguda per a la ciutadania i que es done a la població l'oportunitat de descobrir tots els serveis que es presten. La diputada Isabel García ha explicat als assistents el funcionament de la Corporació i ha assegurat que “des d'aquesta Diputació hem aconseguit que arriben ajudes a tots els municipis”.

Una ruta històrica i institucional

El programa 'Els dimecres ens veiem a la Dipu' naix com a resposta al bon acolliment del programa 'Açò és la Dipu', de similars característiques. D'aquesta manera, ara s'ofereix als municipis una possibilitat més de conéixer una part del patrimoni històric i cultural i es fomenta alhora el ple desenvolupament i integració social de les dones i les persones majors de la província de València.

Aquesta nova ruta està dirigida a col·lectius de dones i persones majors de 65 anys, jubilats i acompanyants, que canalitzaran les seues sol·licituds a través dels seus respectius Ajuntaments o associacions municipals, els i les quals col·laboraran en l'organització de les activitats. Es podrà participar en aquest programa fins el proper mes de novembre.

L'activitat consisteix en la realització d'una visita guiada a través de la qual es dóna a conéixer el patrimoni més emblemàtic de la Diputació de València i els seus museus i exposicions, entre els quals es troben els Palaus de la Batlia i Scala, el MuVIM i/o els serveis i museus del Centre Cultural La Beneficència.

Villanueva de Castellón posseeix una zona industrial més atractiva per a les empreses gràcies a les ajudes de la Diputació. En aquesta ocasió, la inversió realitzada per la corporació provincial ha servit per a connectar l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) del polígon El Pla I amb una nova EDAR, la qual acaba de ser executada amb els mateixos fons en l'ampliació del projecte, el Pla II.

En total, la Diputació de València ha destinat més de 230.000 euros entre el pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) i el Pla Provincial d'Obres i Servicis (PPOS) per a garantir "un deure de l'Ajuntament de Villanueva de Castellón amb les empreses i amb el medi ambient", segons subratllen des del mateix municipi. Una obligació i un compromís de responsabilitat que dóna seguretat a les empreses, que podran instal·lar-se en el polígon sabent que els seus abocaments seran tractats adequadament.

D'aquesta manera, aquesta localitat de La Ribera Alta fa un pas més en la promoció i generació d'atractiu per a la seua renovada i ampliada zona industrial, la primera fase de la qual ja tenia totes les parcel·les cobertes. La segona fase, amb 300.000 metres quadrats i capacitat per a 120 parcel·les, compte ara amb aquesta nova EDAR, més gran i amb capacitat per a prestar servei a un major número d'empreses que puguen instal·lar-se en la comarca.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha posat l'accent en totes les accions que s'estan duent a terme des de la institució que ell presideix para, malgrat no tenir competències en indústria, fer tot el que estiga en la seua mà per a facilitar i dinamitzar el teixit empresarial dels municipis, especialment aquells amb àrees industrials. "Com a alcalde d'Ontinyent i com a president de la Diputació, he tingut sempre clar que la necessària reindustrialització en les comarques valencianes ha de començar per la dinamització de les àrees industrials dels nostres municipis", assegura Rodríguez.

"Aquelles ciutats que tenen un caràcter industrial han de potenciar els seus polígons perquè són els pulmons econòmics de les mateixes", ha subratllat el president, qui ha reafirmat el full de ruta de la Diputació de revitalitzar aquests polígons a través de la Càtedra Divalterra, que analitza les necessitats i prioritats, i les ajudes econòmiques incloses en els plans provincials. "En la creació i manteniment de llocs de treball és on sempre van a trobar a aquesta Diputació, per a ajudar a mantenir eixos recursos i per a oferir la millor qualitat de vida a les persones, les quals són la nostra raó de ser", conclou el president.

Coincidint amb el 70 aniversari de la mort de  Maximilià Thous, el Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha encetat un projecte de recuperació i difusió de les emissions radiofòniques dedicades a les costums i la cultura popular valenciana que l’erudit valencià va realitzar a l’emissora de Unión Radio Valencia, entre els anys 1931 i 1935.

El conjunt de materials comprenen els guions corresponents al programa radiofònic Charlas de folklore, els quals es recolliran pròximament en un volum editat pel mateix Museu Valencià d’Etnologia, amb un estudi del seu conservador, Robert Martínez Canet, que persegueix afavorir l’accés a les nostres tradicions de forma amena i divertida, a més de promoure la recuperació d’un llegat cultural de gran valor i interès.

El centre expositiu de la Diputació de València conserva els materials originals que feia servir Maximilià Thous per a les al·locucions dels seus programes radiofònics, gràcies a la cessió dels mateixos per part de la família de l’erudit. Aquests guions de Charlas de folklore, espai que s’emetia tots els dimecres a l’emissora de Unión Radio Valencia, contribueixen a documentar l’estudi de la cultura popular de l’època, a més de refermar el tarannà divulgador de Thous, qui va veure en les ones radiofòniques una oportunitat immillorable per a exercir la comunicació de masses sobre les costums i les celebracions dels valencians i les valencianes en temps de la Segona República.

Des d’una perspectiva temàtica, el contingut d’aquests textos resulta bastant heterogeni, tot i que bona part dels mateixos mantenen relació amb el Museo de Etnología y Folklore de l’Ajuntament de València, el qual va obrir les seues portes gràcies al treball i dedicació de Maximilià Thous.

Aquestes ‘xerrades radiofòniques’ segueixen un esquema bastant consolidat, amb una introducció de caire humorístic acompanyada d’un diàleg entre el locutor i el mateix autor. Posteriorment, es dóna pas a la ‘xerrada’ o al·locució i, finalment, es conclou amb un comiat en el que sovint Maximilià Thous manifestava el seu agraïment a les persones que havien realitzat donacions o aportacions personals al fons del museu.

Quant a les temàtiques i assumptes que s’abordaven a l’espai Charlas de folklore, aquests resultaven especialment diversos, i englobaven des de les festivitats més populars –com les Falles o la Pasqua–, fins el folklore adreçat a la mort –especialment durant les dates properes a la festivitat de Tots Sants–; a més de submergir-se en altres assumptes menys festius, com ara reflexions envers la superstició, entre molts altres temes.

Aquesta iniciativa compta, a més, amb la col·laboració de Radio Valencia Cadena Ser, emissora que amb periodicitat mensual –i fins a l’octubre de 2018– emetrà una d’aquestes locucions realitzades per Maximilià Thous durant els anys 30 del segle passat, a més de difondre programes especials dedicats al món de les Falles o la celebració de la Pasqua, perquè els oients puguen conèixer i reviure la producció radiofònica de l’autor. Aquestes gravacions, en format podcast, estaran accessibles a la web de l’emissora.

La versió itinerant de l'exposició La Modernitat Republicana a València. Innovacions i pervivències en l’art figuratiu (1928-1942), que el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) va dedicar a l'efervescència artística valenciana de l'època republicana —i l'impacte que les seues aportacions estètiques rupturistes varen tenir en el camp de l'art i el disseny—, efectuarà pròximament una nova parada en localitat de Chiva, després de visitar municipis com l’Eliana, Oliva, Gandia o Alboraia.

Del 10 al 25 de novembre, la sala d’exposicions de la Casa de la Cultura d’aquest municipi de la Foia de Bunyol-Chiva albergarà les més de quatre desenes de rèpliques d'obres originals creades entre el 21 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939, és a dir, des de la proclamació de la República i fins a la fi de la Guerra Civil. L’acte d’inauguració tindrà lloc aquest divendres, a les 20:30 hores, i comptarà amb la presència de diferents representants municipals i membres del museu de la Diputació.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha incidit en que mitjançant aquestes itineràncies «aconseguim descentralitzar l’activitat cultural de la institució i portar-la fins els nostres municipis», alhora que «projectem i posem en valor la tasca que desenvolupen els diferents museus i centres expositius dependents de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València», ha subratllat.

A través d'una acurada selecció de cartells i obres d'artistes com Artur Ballester, Teodoro Andreu, Josep Renau o Luis Dubón, la retrospectiva planteja un recorregut que transita de forma paral·lela pels avatars de la història social i política dels anys 30 i, especialment, pels de la fecunda història dels llenguatges artístics i l'estètica del moment.

El projecte expositiu Estètica Republicana a València. Innovacions i pervivències (1931-1939) —nom que rep la mostra en la seua versió itinerant— posa una vegada més de manifest la voluntat i l'esforç de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València per apropar al públic el riquíssim patrimoni bibliogràfic, documental i artístic custodiat a la corporació provincial. No gratuïtament, gran part de les obres originals varen ser cedides en el seu moment per l'Arxiu General i Fotogràfic i el Servei de Patrimoni de la institució.

El MuVIM, amb aquesta versió itinerant de l'exposició ofereix de nou la possibilitat de conèixer millor una etapa crucial de la nostra història a través de la mirada artística, però també política i social. De fet, a la mostra s’aborda un període especialment turbulent en què l'art es va posar a disposició de les idees i dels ideals polítics, d'un o altre signe, com aquesta exposició posa de manifest.

L'exposició es podrà visitar a la Casa de la Cultura de Chiva fins el proper 25 de novembre, de dimarts a dissabte en horari de 18:00 a 20:00 hores.