El Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) de la Diputació de València destina 2.162.989 euros als municipis dels Serrans, que invertiran les ajudes en actuacions de pavimentació de carrers i places, millora del sistema d'aigua potable, rehabilitació i equipament d'edificis i instal·lacions municipals i la millora de l'eficiència energètica

Per municipis, Alcublas rebrà 82.345 euros que invertirà a adquirir mobiliari urbà, instal·lar fanals solars i en l'obertura de portes i la construcció de condícies en el frontó multiusos.

Alpuente comptarà amb 232.229 euros de la Diputació per a l'adequació del complex públic municipal, la tercera fase de l'habilitació de la nau social en la Aldea de Cuevarruz, la reforma de la casa de la cultura i l'habilitació del local social municipal en El Collado. A més, part de l'ajuda es destinarà a la construcció d'un mur de contenció en Campo de Arriba, la pavimentació adequació de diverses vies públiques i la millora i substitució de la xarxa d'aigua en diverses pedanies d’Alpuente.

Els 105.909 euros que el PPOS injecta en Aras de los Olmos es destinaran al bescanviador del teatre municipal, la urbanització del carrer La Cárcel i del Horno, la millora de l'eficiència energètica en l'ajuntament i

de la xarxa wifi municipal. Per la seua banda, Benagéber utilitzarà l'ajuda de 127.800 euros per a la construcció de la pista de pádel en el poliesportiu municipal i la renovació de la xarxa de proveïment d'aigua potable en el nucli urbà.


En el cas de Bugarra, l'ajuda de la qual ascendeix a 75.667 euros del Pla provincial, es preveu la construcció de nínxols en el cementeri municipal, les millores urgents que consisteixen en l'hormigonado, pavimentació i arranjament de diversos carrers del municipi, i la pintura i arranjament de les esquerdes de la casa consistorial.

Amb una quantia de 115.338 euros, Calles realitzarà obres d'adequació en la piscina municipal, repararà el pont d'accés al municipi mitjançant la substitució de les tanques i la reparació del ferm, durà a terme obres de pavimentació, de millora de l'enllumenat i de la xarxa de sanejament d'aigua potable, substituirà de la xarxa d'aigua potable i invertirà en l'estalvi energètic del col·legi municipal.

El municipi de Chelva destinarà 155.023 del PPOS al condicionament de la casa de la cultura, l'ampliació i instal·lació de gradería en la pista de frontó, la construcció de nínxols en el cementeri, la dotació d'un menjador en l'escola infantil municipal i l'excavació arqueològica en el jaciment de la serra. També s'invertirà en la instal·lació d'un quadre general d'enllumenat públic per a l’aldea de Villar de Tejas, la reparació de carrers, la substitució de conducció d'aigües pluvials i la restauració ambiental d'abocador. A més, part de l'ajuda es destinarà a adquirir un aire condicionat per a l'edifici de serveis socials, eines per als serveis tècnics i un desfibril·lador i protectors de pilars per al poliesportiu.

El PPOS 2016 – 2017 també deixarà 120.743 euros en la localitat de Chulilla per als nínxols en el cementeri municipal, la compra de terrenys per a condicionar els aparcaments, l'enderrocament de corrals de titularitat municipal, així com la millora en la xarxa de clavegueram, la supressió de barreres arquitectòniques i la pavimentació de diversos carrers del municipi.

Domeño destinarà la totalitat de l'ajuda, de 107.647 euros, a l'ampliació de xarxes de reg amb aigua procedent del sobrant de la planta d'osmosis. Per la seua banda, Gestalgar aprofitarà el PPOS per a l'adquisició de material per a l'aula de formació de l'especialitat d'atenció sociosanitària a persones en domicili, la regeneració dels accessos a la zona de l'aqüeducte dels calicantes, la rehabilitació dels locals d'atenció pública i dels despatxos administratius en la casa consistorial i en l'agència de lectura i la renovació de distribucions en els habitatges socials municipals. Per a tot açò comptarà amb un total de 107.022 euros.

Quant a Higueruelas, el consistori del municipi ha informat que els 62.623 euros es destinaran a l'adquisició de tanques metàl·liques per a la senyalització d'obres i esdeveniments, la construcció de la pista pádel, la substitució de finestres de la casa consistorial, la construcció de la paret de separació del frontó municipal, la reposició de fermes en el carrer Santa Bàrbara, així com a obres de maçoneria en vials i espais verds i d'instal·lació de mobiliari en la plaça de l'església i la piscina.

Els 70.889 euros que el pla deixa a la Llosa del Obispo es dedicaran íntegrament a la fase 4 de les obres complementàries en el magatzem municipal, corresponents a la fusteria interior, vidres, falsos sostres, instal·lació elèctrica, paviments, sanitaris i pintura. Per la seua banda, Pedralba comptarà amb 124.408 euros de la Diputació per al condicionament de camins rurals, la pavimentació i la substitució de la xarxa de sanejament i proveïment d'aigua en diferents carrers de municipi.

En la mateixa línia, el PPOS deixarà 74.717 euros a Sot de Chera per a la rehabilitació de l'antic escorxador municipal reconvertit en un magatzem i per a la reparació del mur de l'antic cementeri; altres 96.928 euros a Titaguas que s'invertiran en l'adquisició de la casa Tío Florencio per al seu ús com a museu de la il·lustració, la instal·lació de fanals en la plaça de l'olivera i la renovació de les claus en carrers, places i camins del municipi.

A Tuéjar li corresponen 134.658 euros del Pla provincial que invertirà íntegrament en l'accés al nucli de població pel marge dret de l'avinguda Ramón de Villanueva. Per la seua banda, Villar del Arzobispo durà a terme quatre actuacions amb els 105.959 euros del PPOS, que consisteixen en el condicionament de la primera planta de l'edifici de la biblioteca, el cubrimiento del dipòsit de proveïment d'aigua potable, obres de condicionament menor en la casa consistorial i la rehabilitació de voreres i serveis en places i carrers de municipi.

L'últim dels municipis de Los Serranos que participen en el PPOS és La Yesa que destinarà els 104.554 euros de l'ajuda provincial a instal·lar condícies i un magatzem de neteja en l'edifici multiusos Cuevarruz i la rehabilitació del magatzem.


El doble d'ajudes que en 2015

El nou PPOS repartirà enguany 34 milions d'euros, el doble que en 2015, entre 261 municipis, 26 mancomunitats i tres entitats menors, la qual cosa suposa pràcticament la totalitat de la província. 
 

Tots els municipis rebran una assignació major a la d'anys anteriors, en un pla que simplifica els tràmits burocràtics i incorpora criteris perquè la fórmula de repartiment siga més justa i transparent. 

D'aquesta forma es compleix l'objectiu anunciat pel president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, que en el ple d'investidura va avançar la voluntat de la nova Corporació de “concentrar més recursos en el PPOS i respectar l'autonomia dels alcaldes a l'hora de decidir les inversions que necessiten els seus municipis, posant fi a 20 anys d'arbitrarietat”. 

En la mateixa línia, la vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, va assegurar que la nova fórmula de repartiment de les ajudes “portarà el PPOS a tots els ajuntaments amb independència del seu color polític”

Per la seua banda, el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, va explicar com una de les novetats del Pla “el període ampli per a sol·licitar les ajudes i l'avançament del 85% dels diners amb l'adjudicació dels projectes”.

Criteris per a calcular les ajudes

A més del nombre d'habitants i la superfície, criteris que es mantenen, també s'han afegit el percentatge de desocupació en cada municipi, l'existència de nuclis històrics, el cost dels serveis, tant els obligatoris com els no obligatoris, i l'adhesió al Pacte d'Alcaldes. Gràcies a aquest últim criteri, el nombre de municipis valencians adherits al pacte de l'organisme europeu que lluita contra el canvi climàtic ha passat de 13 a 54, una xifra que s'espera augmente en els pròxims mesos.

El nou Pla Provincial d'Obres i Serveis es va pactar amb tots els grups polítics amb representació en la Diputació de València i va ser aprovat en sessió plenària amb el vot a favor de tots els partits excepte del PP, que es va abstenir.

La diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer, ha posat a la disposició de la Conselleria de Sanitat les instaŀlacions i els recursos assistencials de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, la titularitat del qual té la Diputació de València, amb el fi d'augmentar l'oferta als ciutadans d'aquesta demarcació departamental.

Berenguer, que també presideix el Consell de Salut del Departament de Salut Arnau de Vilanova – Llíria, ha assistit aquesta setmana a la primera reunió d’aquest òrgan coŀlegiat i consultiu amb els alcaldes de les cinc comarques que l’integren. Representants del Camp de Túria, els Serrans, el Racó d'Ademús, l'Horta Nord, l’Horta Oest i les pedanies de València Benimàmet i Massarrojos han traslladat als membres del Consell l'opinió dels habitants dels seus veïns. La diputada provincial ha destacat el canvi que suposa per a la gestió dels serveis de salut «que s’òbriguenles portes a la participació de professionals i alcaldes per a conéixer les possibilitats d'assistència sanitària, la qualitat percebuda pels usuaris i les inversions previstes aportant-nos les preocupacions de cada municipi».

Els edils han pogut conéixer per la direcció del departament la millora de la instaŀlacions que s'està fent, la reforma integral de la Unitat de Vigilància intensiva de l'hospital Arnau de Vilanova i les inversions en equipament i adequació de centres de salut a Burjassot, Casinos, Vilamarxant, la Pobla de Vallbona i Chelva, entre altres, amb un pressupost que supera els 3 milions d'euros.

«Quan reactivàrem el Consell de Salut, ens proposàrem que fóra un vertader òrgan de participació per a compartir propostes orientades a aconseguir una atenció millor dels pacients en un departament especialment complicat per la gran dispersió geogràfica de les poblacions de les comarques del nord-oest, que arriben fins al Racó d'Ademús, i l'enorme concentració demogràfica en les de l'oest, com Burjassot i Paterna» —ha dit el gerent del departament, el doctor Juan Domene, qui ha presentant la iniciativa com «un pas més cap a la transparència i la cooperació amb els municipis».

La convocatòria ha sigut molt ben acollida pels representants municipals, que han traslladat als membres del departament les demandes de millora presentades pels seus veïns, sobretot en les àrees rurals. Els alcaldes també han informat dels seus recursos sociosanitaris per a futures coŀlaboracions, com a Marines i Llíria en actuacions de salut mental i envelliment actiu i saludable.

“Si existira paritat en l'àmbit empresarial i laboral el PIB augmentaria en un 26% en els pròxims deu anys”, segons ha afirmat la diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, durant la seua participació en la inauguració del II International BPW Spain Connecting Plus (IC+), que se celebra en el Palau de Congressos de València els dies 1 i 2 de desembre. Aquesta iniciativa ha sigut organitzada per la Federació d'Empresàries i Professionals BPW Spain, que treballa per a fomentar la solidaritat i l'apoderament professional de les Empresàries i Professionals.

“Hi ha molts que volen feminitzar la vida pública i política, però feminitzar no significa que les dones hàgem de fer tot allò que vam aprendre de les nostres mares; feminitzar significa que ens incorporem en igualtat de condicions al mercat de treball, a la política i al món real”, ha assenyalat Isabel García, qui ha oferit dades com que més del 90% de les dones participen en treballs no remunerats, dedicant dues hores més que els homes al treball en la llar. “Allò important de les polítiques públiques és ajudar a les dones al fet que no tinguen solament el paper de cuidadores i puguem treballar en igualtat de condicions amb els homes”, ha afegit.

A l'acte d'inauguració han assistit, a més de la diputada de l'Àrea d'Igualtat, Joventut i Esports de la Diputació de València, Mario Garcés, secretari d'Estat de Serveis Socials i Igualtat; el delegat del Govern en la Comunitat, Juan Carlos Moragues; Rafael Climent, conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball; Mª José Mainar, presidenta de BPW Spain; i Eva Blasco, presidenta d’Evap/BPW València. Una cita en la qual s'ha reunit a ponents de prestigi internacional, entre ells, l'assessor econòmic d'Obama, Alan Krueger; l'experta en intel·ligència artificial, Nuria Oliver; o Saskia Sassen, Premie Príncep d'Astúries en Ciències Socials.

BPW Internacional s'ha convertit en una de les xarxes de major influència internacional d'empresàries i professionals, i està present en els cinc continents. BPW té condició consultiva amb el Consell Econòmic i Social de Nacions Unides i condició de participant en el Consell d'Europa. Els seus membres inclouen dones empresàries, professionals, líders influents, executives i joves emprenedores en més de 100 països. Aquesta segona edició del IC+, que s'organitza per primera vegada a València, s'ha centrat en l'anàlisi del nou ordre global, comprenent els desafiaments als quals s'enfronten les empreses en ple segle XXI, com l'economia digital, la revolució de les dades, i els recents avanços científics.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de Valencia

La delegació de Levante-EMV a la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d'Albaida ha celebrat el 25é aniversari de la seua edició comarcal amb un acte en el qual ha participat el president de la Diputació de València i alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, i altres representants de les institucions valencianes, com el president de la Generalitat, Ximo Puig; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, i consellers, alcaldes i representants del mon polític, social, cultural i econòmic.

Jorge Rodríguez ha felicitat el treball que des del mes de desembre del 1991 fan els treballadors de l'edició comarcal: «una aposta per la informació de proximitat que ha contribuït a cosir el nostre territori i a vertebrar la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d'Albaida, cosa que ens ha ajudat a conéixer-nos i valorar tot allò que ens uneix i identifica» —en paraules del president de la Diputació.

El teatre Echegaray d'Ontinyent ha acollit una festa del periodisme comarcal, que el propi Jorge Rodríguez ha qualificat com a «periodisme proper i compromés amb la gent a què es dirigeix». El president provincial ha valorat el 25é aniversari del treball de Levante-EMV en aquestes comarques com a «mostra de la nostra salut democràtica, perquè, igual que no es pot fer periodisme sense periodistes, tampoc no es pot construir una societat democràtica sense mitjans de comunicació».

Jorge Rodríguez ha demanat als periodistes que continuen exercint la seua professió «fins a les últimes conseqüències, perquè els lectors i la societat vos estaran eternament agraïts».

Per la seua banda, el conseller delegat d'Editorial Premsa Ibèrica, Aitor Moll, ha presentat com un dels valors fonamentals de Premsa Ibèrica «la independència, el rigor i la responsabilitat».

El director del diari, Julio Monreal, també ha destacat l'aposta del diari per la premsa digital: «volem ser el diari del mòbil i la tauleta» —ha dit.

El delegat de la secció de la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d´Albaida, Agustí Garzó, ha agraït el treball de l'equip establit a Xàtiva.

L'edició comarcal va aparéixer en els quioscos per primera vegada el 2 de desembre del 1991 i l’han dirigida Lluís Cucarella, Ricard Gallego i Agustí Garzó. La seua cobertura informativa arriba a més de seixanta municipis i actualment integra en la seua plantilla Ruth Tomàs, Sergio Gómez i el fotògraf Agustí Perales Iborra, amb la direcció d'Agustí Garzó.

Música en directe i actuacions de ball amenitzaren la gala, i una exposició d'onze panells ha permés als assistents fer un recorregut visual per les informacions aparegudes en les pàgines d'aquesta edició comarcal amb cent fotografies.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, va destacar “el paper rellevant de les iniciatives europees d'innovació per al treball que realitzen els historiadors i viceversa”, en la jornada ‘La memòria històrica i democràtica. Experiències i propostes en el territori valencià’, organitzada per l'Institut d'Estudis Comarcals i el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València.

“Malgrat que moltes vegades no s'associa Història amb avanços tecnològics, tant des de la Diputació com des d'Europa, som conscients de la importància de la seua participació”, va assegurar el diputat provincial. En aquest sentit, Bartolomé Nofuentes va posar com a exemples “projectes com la recreació en 3D, que necessiten al seu torn la participació dels historiadors, com a experts, per a poder saber com eren les coses”. 

Durant la seua exposició entorn de la Memòria Històrica, el diputat provincial també va assenyalar que en l'actualitat “sí que s'imposa construir una memòria històrica racional i democràtica, amb un relat veraç i que reflectisca a totes les víctimes”. Així, Nofuentes va defensar la necessitat de “adequar la Llei de Memòria Històrica per a fomentar la cohesió i la solidaritat entre els espanyols de diferents generacions entorn dels valors constitucionals i el reforç dels principis democràtics”.

Les jornades, que van arrancar amb la ponència “De les memòries dividides a la memòria democràtica”, es van dividir en dos blocs: el primer de caràcter més general i un segon més territorial, en els quals es van explicar projectes de recuperació de la memòria històrica, propostes o casos concrets viscuts en diferents municipis. La Universitat de València va ser durant dos dies un fòrum per a estudiants, especialistes i representants de les administracions, en el qual es van analitzar i debatre diverses propostes entorn del patrimoni cultural, material i immaterial, de la Comunitat Valenciana.

L'Ajuntament de Godelleta va a dur a terme un ambiciós projecte de restauració de la Torre Àrab i el seu entorn, de manera que es garantisca la conservació i manteniment d'aquesta “icona municipal”, tal com ho defineix el seu alcalde, Rafa Fora, i es possibilite el seu ús i gaudi per part de veïns i visitants de la localitat. En aquesta tasca, el consistori comptarà amb l'ajuda de diverses administracions, entre elles, la Diputació de València, que ja ha aprovat la prestació d'assistència tècnica en la redacció dels projectes de restauració i d'intervenció arqueològica.

La Torre Àrab de Godelleta, que data de 1280 i va ser declarada Bé d'Interès Cultural en els anys 80, és un dels elements més representatius de la comarca de la Hoya de Buñol. No obstant açò, en l'actualitat es troba en un avançat estat de deterioració fins al punt que, segons comenta Rafa Fora, “presenta un risc imminent de derrocament”. Davant aquesta situació, el consistori va decidir fa uns mesos adquirir la propietat de l'immoble, que estava en mans privades, i traure avant un projecte de rehabilitació tant de la Torre com del seu entorn. 

L'alcalde de Godelleta assegura que tant l'ajuntament com la gent del poble tenien clar que l'ajuntament havia de fer alguna cosa per a garantir la conservació de la Torre però considera que “no tenia sentit que es destinaren els diners de tots els veïns a un ben que estava en mans privades, així que contactarem amb el propietari i acordarem la seua adquisició per un preu de 10.000 euros”. 
 

“Ara –afig el primer edil– la torre forma part del patrimoni municipal i ja podem iniciar la seua rehabilitació”. Un projecte el cost del qual Rafa Fora xifra en prop de 800.000 euros i para el finançament dels quals compten ja amb diverses ajudes compromeses. La primera d'elles ha arribat de Xarxa Elèctrica Espanyola, entitat que està construint una subestació en el municipi i amb la qual el consistori ha subscrit un conveni per valor de 225.000 euros. 

També la Generalitat Valenciana, a través de la Direcció General de Patrimoni, s'ha compromès a aportar 50.000 euros i, per la seua banda, la Diputació de València, a través de l'Àrea d'Assessorament Municipal que dirigeix Conxa Garcia, va a prestar assistència tècnica en la redacció dels projectes tant de restauració com d'intervenció arqueològica. 

Així mateix, Rafa Fora té previst sol·licitar a la institució provincial una ajuda econòmica addicional dins de la línia de rehabilitació del patrimoni i intentarà també aconseguir el suport del Ministeri de Foment a través del 1% Cultural.

Per la seua banda, l'Ajuntament de Godelleta va a destinar dins del seu propi pressupost una partida de 70.000 euros per a la compra dels habitatges adjacents al monument, en l'entorn del qual es va a habilitar una plaça sobre la qual s'erigirà la Torre. “L'objectiu és crear un gran espai per al gaudi de la gent de Godelleta i dels visitants, on volem construir també una balconada mirador i on la Torre Islàmica siga l'element principal, de manera que es done a aquesta icona municipal el valor que realment té”, ha explicat l'alcalde.
 

La Diputació de València, a través de la Unitat de Normalització Lingüística, ha presentat Bressolant, un llibre-disc que inclou tradicionals cançons de bressol cantades en valencià. El compacte compta amb pròleg i textos del crític musical Josep Vicent Frechina, il·lustracions d’Irene Bofill i l’edició d’Andana Editorial.

En l’enregistrament han participat 12 artistes valencians que han interpretat un total d’11 peces. Mara Aranda ha versionat La meua xiqueta és l’ama, Tatiana Prades canta Tanca els ullets i dorm, Mireia Vives versiona Mareta, Eva Dénia Que vinga la soneta, Miquel Gil i Pep Gimeno ‘Botifarra’ interpreten En tan alta que estaves, Teresa Segarra canta Nana, naneta, Maria Amparo Hurtado, El xiquet de les mongetes, Cristina Blasco canta El meu xic té gana, el Carraixet versiona Non-non, xiquet, Dani Miquel interpreta Adorm-te nineta, i Clara Andrés, Canta la mare.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha incidit en que a través d’aquests treballs «des de l’Àrea de Cultura  perseguim recuperar i donar el valor que es mereix al patrimoni cultural, lingüístic i musical dels valencians i les valencianes, tractant d’omplir els buits dels àmbits socials i cívics menys atesos on l’ús del valencià es troba en risc», ha indicat.

Per la seua part, Josep Vicent Frechina, ha defensat que la cançó de bressol «forma part del patrimoni immaterial valencià». En aquest sentit, Frechina ha indicat que l’edició del llibre-disc «persegueix revitalitzar les cançons de bressol per tal de salvaguardar-les», donada «la seua funcionalitat, el seu valor artístic de primer ordre i la seua idiosincràsia», ha insistit. El responsable musical ha exposat que el compacte inclou música i texts representatius d’arreu del territori valencià, a l’hora que s’ha comptat amb intèrprets referents en diferents àmbits musicals: cantautors, cantants de música tradicional valenciana, veus pop i intèrprets de jazz.

La cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, ha avançat que Bressolant formarà part d’un lot de productes de «benvinguda a casa» que la corporació provincial oferirà als futurs pares. Amb la col·laboració de les comares, es farà arribar el CD, un pitet i un adhesiu per al cotxe com a obsequi, a més d’uns fullets que aportarà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per ajudar a triar el nom dels nadons i conéixer la normativa lingüística envers la correcció, la traducció i l'adaptació dels cognoms al valencià. També hi haurà una extensió web del projecte amb materials didàctics extrets de la tesi doctoral de Vicent M. Garcés, dirigida per la doctora Gemma Lluch, de la Universitat de València. «Un projecte que va creixent dia a dia, amb la col·laboració de la Unitat de Pediatria de l’Hospital General Universitari», ha destacat.

Bressolant és un llibre i una proposta musical que s'arrela en la nostra tradició per fer brollar noves veus i melodies conegudes que ens evoquen tonades d'infància. Aquesta obra, il·lustrada dolçament, ens transmet la tendresa de paraules que han passat de generació en generació, i es converteix en una invitació a pares, mares i xiquets a mantenir viu el ritual quotidià de cantar per emprendre el viatge als somnis.

Aquesta vesprada, a les 19:00 hores, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), acollirà l’estrena de les obres incloses en el compacteamb les actuacions en directe de Mireia Vives, Tatiana Prades, Eva Dénia, Teresa Segarra, Carraixet, Maria Amparo Hurtado, Cristina Blasco, Clara Andrés i el grup Bressol, els quals interpretaran les cançons de bressol versionades per a l’ocasió.

El Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València celebra aquest divendres a la nit la Gala Final amb la qual posa el tancament a una edició, la denovena, marcada per l'augment del nombre de corredors. De fet, de les 612 de persones que han completat enguany les huit carreres mínimes exigides, un 20% han sigut dones, la qual cosa per a la Diputada d'Esports, Isabel García, “és un motiu d'alegria i ha d'animar-nos a seguir cercant fórmules que incentiven encara més la participació femenina”.

Una d'aquestes fórmules, segons va avançar la diputada en una entrevista recent, podria passar per incorporar un premi que reconega especialment a les dones corredores o per afavorir dins del calendari les proves de curta i mitja distància, ja que segons l'estudi portat a terme per l'Àrea d'Esports entre els participants en el Circuit, les dones solen preferir aquest tipus de carreres per damunt de les de llarga distància. Així mateix, Isabel García ha recordat la posada en marxa d'un programa d'entrenament personalitzat amb l'associació Nosaltres Esportistes, “per animar a les dones a participar i formar part del món del running, des d'una perspectiva més d'oci i no tant de competitivitat”.

Tots i cadascun dels 612 atletes que han finalitzat almenys 8 de les 13 carreres del calendari estan cridats a participar en la gala de matí a la nit, en la qual a més de rebre un obsequi en reconeixement a la seua participació, podran veure imatges de les diferents carreres i reconéixer-se en els vídeos. El lliurament de premis als vencedors en cada categoria, així com el reconeixement exprés als clubs i entitats organitzadores i a les empreses col·laboradores, completaran un esdeveniment que comptarà amb l'humor com a element vertebrador.

Així mateix, la gala permetrà fer un repàs general a una edició que es va iniciar el 3 d'abril a Moncada i va finalitzar el passat 6 de novembre a Xirivella i que ha estat compost per tres mitges maratons, quatre grans fons, un 12KM i cinc carreres 10K. A més de Moncada i Xirivella, el circuit degà de la província de València ha portat la seua imatge enguany a Faura, Massamagrell, Gandia, Llíria, Canet, l'Eliana, Siete Aiguas, Paterna, Buñol, Cullera i Xàtiva.

En total han sigut 13 carreres que han permès donar a conéixer des de la perpesctiva esportiva altres localitats, i és que, com la diputada d'Esports reconeix, el Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València “té una gran importància per a la vertebració del territori i actua d'element dinamitzador, ja que no solament porta l'esport als municipis que ho acullen sinó que serveix també per a donar a conéixer tota la seua oferta gastronòmica, turística…”. A més, la Diputada d'Esports recorda que la seua celebració afavoreix el turisme esportiu ja que “els atletes es desplacen a altres localitats, i poden admirar la riquesa natural i arquitectònica dels pobles valencians”.

En aquest sentit, Isabel García aposta de cara a la vintena edició, que es començarà a preparar una vegada finalitzada la gala de matí, per mantenir la línia actual d'anar donant entrada progressiva a nous municipis i carreres cada any, com ha ocorregut en la present edició amb Xirivella, Buñol, L'Eliana i Faura. Sobre la taula també està la possibilitat de tornar de nou a 12 carreres, que enguany havia sigut incrementat, provocant un calendari més ajustat en la part final del circuit, així com la decisió d'aquelles novetats que permeten seguir avançant en l'augment de la participació femenina.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, s'ha reunit este dijous amb la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Carmen Montón, per a revisar les funcions del Consorci de l'Hospital General i buscar una eixida definitiva per a la unitat de mitja estada del Psiquiàtric de Bétera, en la línia de la dignificació de l'atenció als malalts mentals en la qual treballa la Corporació provincial, a través de l'àrea que dirigeix la diputada Mercedes Berenguer.

En una trobada de més de dos hores, els responsables de la Diputació i la titular de Sanitat han treballat sobre la fórmula idònia per a integrar definitivament el Psiquiàtric de Bétera en la xarxa d'atenció sanitària de la Conselleria. Aquesta és la intenció de l'àrea de Benestar Social de la Diputació, que a través de la diputada Mercedes Berenguer ha expressat des del primer moment la seua intenció de separar als pacients sense patologies mentals o de llarga estada dels quals poden reintegrar-se en la societat amb un tractament específic.

En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “volem que el Psiquiàtric de Bétera deixe de ser un aparcadero de malalts mentals”. És el missatge que va traslladar des de la seua arribada a la Diputació i s'estan donant els passos necessaris per a aconseguir-ho, de la mà de la Conselleria de Sanitat. “La salut mental ha estat estigmatitzada, era una cosa que calia amagar, i ara anem a tractar de revertir-ho”, ha assegurat Jorge Rodríguez, que destaca la importància de la col·laboració entre institucions per a aconseguir l'objectiu.

La Diputació, que ja ha col·laborat directament amb la Generalitat en matèria de transport, llibres de text i turisme, a més del Fons de Cooperació que millorarà la liquiditat dels municipis el pròxim any, té entre els seus objectius per a la present legislatura canviar el model de gestió i atenció de l'Hospital de Bétera, que a partir de gener començarà a rebre a pacients de mitja estada que ocuparan un dels pavellons actualment tancats del complex.

Assegudes les bases de l'atenció sanitària, amb un equip mèdic renovat i una plantilla de 80 treballadors, “només falta la fórmula jurídica adequada per a donar una eixida definitiva a la unitat de mitja estada”, ha assenyalat la diputada Mercedes Berenguer, que en una de les seues primeres decisions al capdavant de l'àrea de Benestar de la Diputació va eliminar el copago que va establir l'anterior executiu provincial en el Psiquiàtric de Bétera.

En referència a altres assumptes tractats en una reunió “molt productiva” entre els responsables de la Diputació i la Conselleria de Sanitat, Berenguer ha avançat que “anem a treballar conjuntament per a revisar diferents temes de prevenció i col·laborar en el manteniment i bon estat d'algunes instal·lacions, com és el cas dels consultoris dels municipis més xicotets”.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha celebrat aquest dijous, al saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència de València, el tradicional sorteig del 41 Certamen Provincial de Bandes de Música, que ha determinat les formacions participants en cadascuna de les quatre seccions del certamen i el seu ordre d’actuació i concurs el proper cap de setmana del 13 i 14 de maig de 2017.

L’acte ha comptat amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius, el president provincial de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Vicente Cerdà, a més de representants de les 16 formacions musicals inscrites en el concurs.

La Secció Especial, destinada a bandes de fins a 110 músics sobre l’escenari, comptarà amb la presència de la Unió Musical de Benaguasil i la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes de la Valldigna. En la Secció Primera, orientada a formacions que no superen les 90 places, competiran les formacions de la Unió Protectora Musical de Vallada, la Societat Artístico Musical de Picassent i la Societat Protectora Musical la Lira d’Alfarp.

La Secció Segona, destinada a bandes d’un màxim de 70 places, estarà integrada per la Sociedad Musical ‘La Familiar’ de Benissanó, l’Agrupació Artística Musical ‘Santa Bàrbara’ de Piles, la Unió Musical Santa Maria del Puig, la Societat Unió Artístico-Musical de Sollana i la Unió Musical de la Pobla Llarga.

En la Secció Tercera, on tenen cabuda formacions de fins a un màxim de 50 músics, participaran la Societat Musical Barri de Malilla, la Asociación Cultural Allegro de València i la Banda Artística-Cultural de Montaverner.

Finalment, en la Quarta Secció, destinada a bandes d’un màxim de 40 músics, prendrà part la Asociación Musical Joven de Benimaclet.

Obres obligades

El Certamen Provincial de Bandes de Música consisteix en la interpretació de dues obres per part de cada banda de música participant, una obligada marcada per l'organització del Certamen, i una segona de lliure elecció. Prèviament al concurs oficial, cada formació interpretarà un pasdoble (no puntuable), la duració del mateix no excedirà dels quatre minuts de duració.

Per a la Secció Especial, l’obra obligada seleccionada ha estat El milagro de la vida, del compositor d’Algemesí Bernardo Adam Ferrero. En la Secció Primera, les formacions participants interpretaran Xàtiva 1707. La ciutat abatuda, del mestre canalí David Penadés Fasanar. Obra que rememora els durs combats mantinguts entre la resistència austracista de Xàtiva i les tropes de Felip V a l’actual capital de La Costera. Per a la Secció Segona ha estat escollida l’obertura Desde 1903, del compositor de Catarroja, Francisco Bort Ramón. Les formacions participants en la Secció Tercera interpretaran Briuxes en l’horta, de Miguel Asensi Martín. Mentre que la banda participant en la Secció Quarta haurà d’executar Obertura 1970, del mestre Juan Pons Server.