El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, clausurarà aquest divendres en l'edifici Veles e Vents la Jornada Europea de Gastroturisme organitzades per la Diputació de València i Partenalia, la xarxa europea d'administracions locals intermèdies, amb l'objectiu de posar en comú experiències d'èxit que servisquen d'exemple de com impulsar el desenvolupament local en el sector del turisme gastronòmic. L'esdeveniment forma part d'una sèrie de trobades que la institució provincial i els seus socis europeus estan organitzant entorn de diferents sectors que poden ser font d'oportunitats per al desenvolupament dels municipis.

Per a posar veu a aquestes experiències, aquest divendres es comptarà amb la participació de reconegudes figures de la gastronomia com Jesús Barrio, director de l'Escola d’Hosteleria de la Fundación Cruzcampo, Begoña Rodrigo, xef del Restaurant La Salita, Félix Cuartero, president de PROAVA, i Lluís Romero, de Càtedra Terra Ciutadana. Tots ells compartiran els seus casos, exemples d’emprenedoria d'èxit, i el seu coneixement del sector des del punt de vista de la formació, la restauració, la indústria agroalimentària i els productes de proximitat.

Abans, els 19 socis de Partenalia es reuniran per a posar en comú aquells projectes i iniciatives de desenvolupament local plantejades en les seues respectives àrees geogràfiques que major èxit han tingut en la captació de finançament europeu, a fi d'establir unes línies estratègiques per a la viabilitat de noves iniciatives.

Com ha destacat el diputat de Projectes Europeus i secretari general de la Xarxa Partenalia, Bartolomé Nofuentes, aquestes taules de treball, que s'estan organitzant entorn de diferents sectors econòmics, són fruit de la necessitat d'acostar el finançament europeu a totes les àrees de negoci, “especialment en l'àmbit local, de manera que els emprenedors i els municipis compten amb oportunitats reals de dur a terme projectes innovadors i sostenibles susceptibles d'incidir positivament en el desenvolupament socioeconòmic de la seua zona”.

Després de 23 anys d'existència, aquesta xarxa europea, a la qual pertanyen 19 administracions locals intermèdies d'Espanya, França Bèlgica, Itàlia i Croàcia i que treballa per establir sinergies i polítiques comunes entre els seus membres, s'ha convertit en un marc de referència per a la implicació de col·lectius locals en els assumptes europeus i per al desenvolupament i implementació de polítiques innovadores en l'àmbit local.

En la clausura de la jornada, que comptarà amb la presència del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, participaran també el director regional de Relacions Institucionals d'Heineken, Pablo Mazo, el diputat Bartolomé Nofuentes, i el director general d'Administració Local de la Generalitat, Antoni Such.

La Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat aquest dimarts concedir subvencions directes, per valor de 154.000 euros, a cinc associacions que treballen per a millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitat física i/o psíquica. Aquestes ajudes estan dirigides a l'adquisició de vehicles adaptats per a l'activitat diària d'aquests col·lectius socials.

La primera d'aquestes subvencions directes s'ha concedit a la Fundació ADIEM, que treballa amb programes de rehabilitació psicosocial en les comarques de La Vall d'Albaida i part de La Costera. ADIEM rebrà 26.139 euros per a l'adquisició d'un vehicle adaptat que traslladarà als usuaris d'un dels seus centres de rehabilitació.

Una altra de les ajudes la rebrà la Federació d'Associacions de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la província de València (COCEMFE València), per un import de 36.300 euros, destinats a l'adquisició d'un vehicle en el qual s'invertirà un màxim de 24.300 euros, reservant 12.000 euros per a la seua posterior adaptació a les necessitats dels usuaris.

L'Associació de Persones amb Lesió Medul·lar i Grans Discapacitats Físiques (ASPAYM Comunitat Valenciana) disposarà igualment de 31.077 euros, dels quals 24.000 estan previstos per a l'adquisició del vehicle i la resta per a adaptar-ho. També s'ha aprovat la subvenció directa a l'Associació de Familiars de Malalts Mentals de Paterna, L'Eliana i San Antonio de Benagéber (AFEMPES), que rebrà 23.849 euros per a adquirir el seu vehicle adaptat.

Finalment, l'Asociació Trèvol, dedicada a l'atenció de persones amb diversitat funcional, rebrà 37.000 euros de la Diputació de València, dels quals 25.000 s'invertiran en la compra d'un nou vehicle i 12.000 en el procés d'adaptació tenint en compte les necessitats dels usuaris.

Amb el doble objectiu que la societat se sensibilitze i s'acoste amb un major coneixement a la comunitat sorda alhora que les persones amb discapacitats auditives s'integren en les activitats d'oci a València, la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (FESORD) i l'Associació Valenciana de Persones Sordes (AVS) celebraren el dia 24 de setembre una jornada de sensibilització a València coincidint amb la setmana internacional dedicada a aquest coŀlectiu.

La jornada va comptar amb la participació activa de la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, qui volgué traslladar així el suport de la institució provincial al treball d'aquestes entitats. També van coŀlaborar en l'acte la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València, representats per la directora territorial Isabel Serra Marque i la coordinadora general de l'Àrea de Desenvolupament Humà, Consol Castillo.

En el marc d'aquesta trobada, Mercedes Berenguer, que va fer part del seu discurs en llengua de signes, va destacar la importància que les institucions públiques «coŀlaborem amb les iniciatives que tenen com a objectiu afavorir la integració de les persones amb diversitat funcional i fem un esforç per a aconseguir entre tots la desaparició de les barreres psicològiques i socials amb les quals aquestes persones es troben diàriament, que dificulten la seua integració, de manera que arribe un dia que s'aconseguisca la igualtat efectiva».

En aquesta línia, la Diputació de València subscriu cada any un conveni de coŀlaboració amb FESORD amb una dotació econòmica de poc més de 20.000 euros, i enguany, a més, coincidint amb el 90é aniversari de l'associació valenciana, s'ha destinat a l'AVS una ajuda addicional de 6.000 euros. En qualsevol cas, per a la diputada de Benestar Social, «la coŀlaboració no ha de vore's únicament com a aportació econòmica, sinó que el nostre compromís va més enllà i es tradueix en accions concretes».

La diputada de Benestar Social volgué remarcar el treball que fa la Diputació de València per a ser una institució cada vegada més accessible i promoure el coneixement de la cultura sorda i el que seria el màxim exponent d'aquesta: la seua llengua. Així doncs, per exemple, el recentment publicat El quadern de la Dipu ha incorporat la llengua de signes en la seua aplicació informàtica, en la qual s'ofereixen traduccions dels continguts, fetes gràcies a la coŀlaboració amb FESORD.

«A més —ha recordat Mercedes Berenguer— la’app inclou un joc interactiu destinat a tots els escolars de la província, amb el qual podran conéixer l'alfabet dactilològic i utilitzar-lo per a representar el seu nom i paraules senzilles». En qualsevol cas, la diputada va reconéixer que «encara queda molt de camí per a arribar a l'objectiu», per això digué que la Diputació de València seguirà promovent noves accions de sensibilització i formació i seguirà sent part activa de les iniciatives que isquen dels coŀlectius, com la jornada del dia 24, en la qual la plaça de l'Ajuntament de València va ser l’escenari de representacions artístiques pròpies de la cultura sorda, com teatre i danses, espectacles de màgia i tallers i jocs infantils dissenyats per a xiquets sords. El treball divulgatiu es desenvolupà en dotze estands informatius i amb la lectura d'un manifest interpretat en llengua de signes i amb veu en off a càrrec de Josep Antoni Gimeno i María José Fuster, els dos de l'AVS. En aquest manifest i en els discursos anteriors, a càrrec dels representants de FESORD, AVS i la Confederació Estatal de Persones Sordes, i les autoritats convidades (Mercedes Berenguer, Isabel Serra i Consol Castillo), es va abordar la idiosincràsia de les persones sordes i es va posar en valor la seua lluita per a arribar a la integració plena.

El diputat de Cooperació, Emili Altur, ha llegit i presentat hui en el Ple la moció per a donar suport a l'acord final entre les FARC-EP i el govern colombià, que posa fi al conflicte armat del país, i perquè s'aconseguisca el suport de la participació ciutadana i avançar en els diàlegs amb l'Ejército de Liberación Nacional (ELN) i altres actors armats iŀlegals presents a Colòmbia.

El Ple de la Diputació ha aprovat per unanimitat la moció, i la corporació es converteix així en la primera institució valenciana en aprovar aquesta moció de suport. Emili Altur ha estat en contacte amb l'ONGD Amèrica, Espanya, Solidaritat i Cooperació (AESCO) i el seu representant a València, Andrés Mauricio, per a elaborar aquesta moció. El diputat de Cooperació ha dit que «la moció s'ha aprovat per unanimitat, i així es demostra que donem suport al procés de pau de Colòmbia després d'un conflicte armat intern que dura més de cinquanta anys i ha provocat milions de víctimes. Una volta aprovada la moció, el pas següent és difondre-la per tots els municipis de la província perquè la voten en els plens, i després ens encarregarem de fer una recopilació de totes les mocions i les farem arribar, a través d'Aesco, a les autoritats colombianes, perquè vegen el suport de  la província al procés de pau» —ha explicat Emili Altur.

En la reunió mantinguda entre Aesco i Altur, Mauricio, com a coordinador de la delegació valenciana d'Aesco, ha parlat amb el diputat sobre la possibilitat que la Diputació, amb motiu de la fi del conflicte, acudisca com a observadora a algun dels esdeveniments especials que es faran a Colòmbia, com pot ser el lliurament de les armes.

El conflicte armat de Colòmbia

El conflicte armat de Colòmbia té orígens partidistes i es remunta a mitjan segle XX, durant la lluita criminal entre els partits liberal i conservador, caracteritzada per l'assassinat. La mort del líder popular liberal Jorge Eliécer Gaitán el 9 d'abril del 1948 va donar lloc a una etapa coneguda com la violència política, que ha anat transformant-se en moltes formes de violència i s’ha mantingut fins l'actualitat deixant milers de desapareguts, ferits, assassinats, desplaçats, vídues, orfes, un èxode i un exili, amb una violació dels drets humans que perviu en l'actualitat i ha causat la desolació dels camps i la degradació de la dignitat humana. El govern de Colòmbia i les Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC) han arribat a la fase final d'un acord que constituiria els passos decisius per a arribar a un acord definitiu de pau avalat per la societat colombiana, que haurà de permetre la construcció d'una pau estable i duradora amb justícia social i ambiental que pose fi a més de mig segle de conflicte armat intern i tinga en compte el dret de les víctimes del conflicte a una reparació completa, veritable i justa dels danys físics, morals i materials patits en el marc d'una justícia transitòria.

Moció de suport al procés de pau

La moció presentada fa una crida a l'ELN i el govern perquè no hi haja més dilacions i se superen les barreres existents i així es compromet fermament i decididament amb la pau a Colòmbia. També insta el govern colombià a desarticular les altres organitzacions armades de neoparamilitars i bandes de delinqüents que posen en risc l'estabilitat de l'actual procés de pau.
També expressa el desig que les negociacions de pau amb les FARC culminen com més prompte millor i reconeixen l'esforç polític i la perseverança de les FARC i el govern per a acostar les seues postures en les negociacions de pau. Convida el govern colombià a aprofundir en polítiques socials i de protecció ambiental que permeten disminuir les bretxes socials hui existents en el país, que el mantenen com un dels més desiguals en el context mundial, amb l'objectiu que es puga garantir l'estabilitat d'un ambient de pau després de l'acord.

La Diputacióes compromet així a donar suport a les discussions en curs per a arribar a un acord definitiu d'alto el foc i cessament total de les hostilitats el més prompte possible. També es compromet a promoure i difondre els avanços d'aquesta fita per a Colòmbia com a aportació als objectius del desenvolupament del miŀlenni en termes de pedagogia i cultura de la pau, a donar suport a les iniciatives socials que treballen a Espanya amb aquest fi i a afermar la cultura de la pau.

ONGD Aesco

Amèrica, Espanya Solidaritat i Cooperació (Aesco) és una organització d'àmbit internacional sense ànim de lucre creada el 1991 declarada d'utilitat pública després de vuit anys de molta faena. El seu objectiu és fomentar la solidaritat i els projectes de cooperació al desenvolupament entre Europa i Amèrica Llatina i promoure programes d'acció social dirigits a coŀlectius en situació de vulnerabilitat i exclusió social. Aquesta organització compta amb una projecció significativa, ja que utilitza les oportunitats que li brinda la comprensió del fet migratori, el seu paper dinamitzador de xarxes de migrants i el seu reconeixement social per incidir en el disseny de polítiques públiques.

La Diputació de València i els ajuntaments de la província han destinat enguany 9 milions d'euros a infraestructures hídriques en desenes de municipis que tenien problemes amb el proveïment d'aigua potable i la qualitat del subministrament. Aquesta quantitat és el resultat de la suma de les inversions en aigua i sanejament del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PFIS), el Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS), i les ajudes directes concedides per la Diputació als municipis en assumptes relacionats amb l'aigua.

La corporació que presideix Jorge Rodríguez ha considerat prioritàries des del primer moment les qüestions hídriques com a bé de primera necessitat. En paraules de Rodríguez, «s'ha posat de manifest que fou un encert confiar en l'autonomia i la responsabilitat dels alcaldes a l'hora de decidir en què inverteixen les ajudes de la Diputació, com demostren els 8,5 d'euros que han destinat a infraestructures hídriques, que han resolt greus problemes de proveïment i qualitat en el subministrament d'aigua als veïns». El president de la Diputació es refereix als 6 milions d'euros del PIFS destinats pels ajuntaments a aquest tipus d'obres de millora i manteniment de la xarxa d'aigua potable i als 2,5 milions que els alcaldes han destinat a aquestes actuacions de l'assignació rebuda del PPOS d'enguany, que s'han traduït en 60 actuacions en les comarques de la província.

A pesar que les obres d'aigua i sanejament, fins a 106 actuacions diferents en municipis de la província, són de les més repetides en el PIFS, en el qual el requisit bàsic era no fer obra nova, sinó mantenir i millorar infraestructures existents, com en aquest cas pous, canalitzacions, coŀlectors o dipòsits, la Diputació ha concedit una sèrie d'ajudes directes en resposta a situacions d'emergència.

Jorge Rodríguez ha rebut desenes d'alcaldes en aquest primer any de legislatura, molts dels quals li han traslladat els seus problemes locals relacionats amb el proveïment d'aigua potable, com la necessitat de renovar les canalitzacions, ampliar els dipòsits o fer prospeccions en busca de nous aqüífers. El president ha posat cada cas en mans dels tècnics provincials, sempre amb la intenció de coŀlaborar en la resolució d'un problema que afecta directament la qualitat de vida de les persones. Fruit d'aquest contacte directe amb els municipis s'han destinat, per exemple, 50.000 euros a la modernització del sistema de la xarxa d'aigua potable a Gestalgar, 60.000 euros a la perforació del pou de la Nevera a Bèlgida, 32.000 euros al sondeig per al proveïment d'aigua potable en Caudete de las Fuentes, i 30.000 euros per a la reparació urgent de la bomba del pou de Sinarcas, entre la desena de subvencions aprovades en matèria d'aigua i les que analitzen actualment els tècnics de la Diputació.

El Museu Valencià d’Etnologia acull el II Congrés de Gestió Cultural els dies dijous 29 i divendres 30 de setembre de 10 a 20 h en el Saló Alfons el Magnànim de La Beneficència i la Sala IVAM LAB. El congrés està organitzat pel màster oficial interuniversitari en Gestió Cultural de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València. S’inaugurarà demà, dijous 29 de setembre, a les 9:30 h, i hi intervindran el diputat de Cultura, Xavier Rius, el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, la directora del màster esmentat per la Universitat de València, Beatriz Santamarina, i el director per la Universitat Politècnica de València, Vicent Giménez. També assistiran el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, i el director de la Institució Alfons el Magnànim, Vicent Flor, ja que les dos entitats coŀlaboren en aquest congrés.

Els eixos de treball sobre els quals s'organitza aquest congrés són els nous hàbits i les noves pràctiques de consum cultural, la gestió cultural com a ferramenta de transformació social, les polítiques culturals i la professionalització del sector.

«Mapant realitats entre llocs i persones» és el lema d'aquest congrés, coordinat i gestionat per alumnes del màster i dirigit a gestors en actiu i professionals futurs. El congrés congrega disciplines afins amb la seua, com l'antropologia o la sociologia, i sorgeix de la necessitat d'estretir vincles amb els agents culturals actius, connectar els futurs gestors i l’organització amb la realitat de la gestió cultural i complir amb els seus objectius de formació, divulgació i investigació al voltant de la professió participant activament en els seus creixement i desenvolupament

Organització del congrés

El congrés s'organitza en dos conferències, quatre simposis i dos taules redones sobre de la gestió cultural. Les ponències les faran l'antropòleg Manuel Delgado i Gloria Durán (Intermediae-Matadero Madrid, Medialab Prado i Universidad Rey Juan Carlos). La primera conferència, impartida per Delgado, s’anoemana «Coartadas culturales. Sobre algunos usos perversos de la cultura», i la segona, impartida per Gloria Durán, «De artista a ciudadano i viceversa: La Ilustración reloaded». En el programa del congrés trobarem més de quatre simposis amb vint-i-nou comunicacions, i dos taules redones amb la participació d'agents d'àrees d'activitat tan diverses com els representants de La Dula, PICUV, La Casa Invisible, VAM!, Pedagogías Invisibles, el Museu Valencià d’Etnologia, la Federació Estatal d'Associacions de Gestors Culturals o La Matraka.

El Congrés està organitzat pel màster de Gestió Cultural de la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, i coŀlaboren el Museu Valencià d’Etnologia, l’IVAM, el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València, la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, el Coŀlegi Major Rector Peset, la Institució Alfons el Magnànim, Lavisible i Fenomenocultura.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Esports, Igualtat i Joventut, Isabel García, presenten aquest dijous a les 11 h el balanç de la novena edició del concurs de pop-rock de la Diputació, Sona la Dipu, i faran un avanç de com seran les edicions futures.

En la roda de premsa intervindran també la diputada i alcaldessa de Gandia Diana Morant i el portaveu del jurat del concurs, Eduardo Guillot.

Els grups guanyadors de l'edició actual del Sona la Dipu, Lígula i Meridian Response, assistiran a la roda de premsa i estaran a la disposició dels mitjans de comunicació.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 29 de setembre de 2016

Lloc: Sala de Premsa de la Diputació. Plaça de Manises, 4

Hora: 11:00

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha participat aquest matí en la jornada sobre “infraestructura verda i participació ciutadana”, celebrada dins del cicle de conferències de la Fira internacional Iberflora.

Durant la seua intervenció “Cap a un verd urbà per als municipis valencians”, el diputat ha exposat les línies de treball de la Diputació amb incidència directa sobre el verd urbà i la infraestructura verda municipal i ha anunciat la creació d'una línia específica que treballarà amb la consecució d'un verd urbà sostenible en els pobles valencians.

“Creiem que és fonamental ajudar als ajuntaments en la planificació i gestió d'un verd urbà modern i sostenible, pensat i gestionat com un sistema fonamental per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans”, ha assenyalat Bort.

Per això, la Diputació està desenvolupant el Pla de Verd Urbà Sostenible (PVUS), una guia metodològica per a la redacció de plans estratègics municipals específics per al verd urbà.


Es tractarà d'una guia descriptiva dels estudis i anàlisis a realitzar en un municipi amb diferents propòsits. D'una banda, avaluar l'estat del verd urbà municipal, incloent el verd periurbà municipal amb clara influència sobre el municipi, així com definir objectius específics. A més, també es pretén definir els criteris de disseny i manteniment dels espais verds, traçar un pla d'inversions per a la millora i consolidació dels espais verds i definir possibles modificacions per a la millora de la gestió i optimització de recursos de manteniment de les zones estudiades.

“Pense que el PVUS_Pla de Verd Urbà Sostenible pot ser un full de ruta municipal per al verd urbà que permetrà als ajuntaments introduir criteris de sostenibilitat i eficiència, alhora que desenvoluparà un discurs botànic singular i coherent amb la història, el clima i els ecosistemes de cada municipi”, ha explicat el diputat.

Una vegada redactat el PVUS_Pla de Verd Urbà Sostenible per al qual es té previst oferir assistència tècnica, es preveu oferir ajuda als municipis interessats finançant part de les accions planificades així com establir un sistema de seguiment de la implantació dels mateixos.

D'altra banda, el diputat ha incidit en la necessitat de pensar el verd urbà de forma particular per a cada municipi, atenent a les seues característiques singulars, la seua situació i la seua grandària.

“El verd urbà és (o ha de ser) un sistema ampli d'espais públics, quants més millor, i per a ús i gaudi públic”, ha indicat Bort. Aquest verd urbà està format per parcs, jardins, zones esportives, àrees de joc, alguns vials riberes fluvials, alguns espais oberts periurbans,… “Vull recalcar el concepte de verd urbà com a sistema” i ha afegit, que com a representant de la Diputació, que atén a 266 municipis molt diversos, “aquest concepte general de verd urbà he de particularitzar-lo. O, almenys, he d'assenyalar algunes particularitats que enriqueixen el seu significat. Així, en molts municipis forestals de l'interior de la província, caldria contemplar dins d'aquest sistema de verd urbà les zones periurbanes forestals, l'anomenada interfície urbà-forestal, importantíssima per a reduir tant la generació d'incendis forestals com per a reduir els efectes dels quals es produeixen”.


Respecte als municipis agrícoles, el diputat Josep Bort ha considerat que haurien de tenir-se en compte “camins rurals, hortes, terres de secà, també periurbans i moltes vegades connectors entre el poble i el camp o fins i tot entre nuclis urbans diferents. I no em puc tampoc oblidar de municipis litorals en els quals la platja i els seus voltants urbanitzats amb major o menor encert (quasi sempre menor en el nostre cas) han d'integrar-se, sens dubte, en el concepte de verd urbà o infraestructura verda municipal”.

 

“Definit el que seria “el nostre” concepte de verd urbà”, ha afegit, “vull incidir en la seua importància des d'altres aspectes més enllà del seu ús i gaudi públic en primer lloc, desitjaria introduir el concepte de sostenibilitat econòmic-ambiental. El sistema verd urbà no pot ser un albelló de recursos (aigua i jornades de treball fonamentalment) que facen que el seu manteniment siga inassumible per l'economia pública municipal. Ha d'estar pensat i dissenyat perquè el seu manteniment, tenint en compte que no és totalment eliminable, siga el mínim possible. Ja s'apliquen en molts llocs criteris: elecció d'espècies pròpies del clima local, aprofitament d'aigües de vessaments per a regs, planificació dels treballs de jardineria,…. Pot ser que alguns d'aquests conceptes necessiten divulgació a la ciutadania per a ser compresos, estem massa acostumats en els municipis a jardins i parcs amb criteris de disseny que no tenen res a veure amb la sostenibilitat, amb molta vegetació ornamental, prades i àrees pavimentades en les quals les fulles i fruits caiguts es retiren a abocador sense apreciar que són una font de matèria orgànica que pot gestionar-se d'una altra manera”.

D'altra banda, el diputat de Medi Ambient ha volgut introduir també l'aspecte d'adaptació al canvi climàtic. “En el nostre litoral mediterrani les tendències del temps ens semblen indicar, d'acord amb el vaticinat per la immensa majoria dels experts (excepte el cosí de Rajoy, clar), que el clima va a ser més àrid, amb més ones de calor i amb pluges més concentrades, per tant, més torrencials. Actualment en alguns dels nostres pobles els ciutadans fugen a l'agost cap a la costa o cap a refugis en el camp on factors com el mar o l'arbrat (agrícola o forestal) suavitzen la calor, però açò no va si pot ser durant 3 o 4 mesos a l'any”.

I ha conclòs la seua intervenció afirmant que en aquests mesos, “un verd urbà ben dissenyat pot fer mínimament suportable un passeig fins al col·legi malgrat un sol de justícia i també, un verd urbà adequat pot contrarestar el microclima urbà que produeixen l'asfalt i el formigó”.

La Diputació de València ha aprovat la subscripció de sis convenis amb els ajuntaments d'Adzeneta d'Albaida, Chelva, Chella, Albaida i Llíria que, amb un import conjunt proper als 440.000 euros, serviran per a millorar accessos, condicionar carreteres i travessies i crear noves vies de comunicació en aquests municipis.

Un dels projectes més destacats és el que permetrà executar les obres d'accés al circuit d'Albaida, una instal·lació esportiva dedicada al motor que des de l'any 2011 és seu de nombrosos campionats de Motocrós, Minivelocidad, Súpermotard i Karting de caràcter nacional i internacional. L'import de l'obra, pressupostat en 85.037 euros, serà finançat íntegrament per la Diputació de València, que també ha acordat assumir en un segon conveni els 29.962,59 euros que l'ajuntament va destinar a principis d'aquest mateix any al condicionament d'un tram del camí de la Vega, actuació que va ser necessari realitzar per a garantir la celebració d'un campionat internacional que va tenir lloc el passat mes d'abril en el circuit de la localitat.

Les inversions de l'Àrea de Carreteres ara aprovades també aconseguiran en la comarca de La Vall d'Albaida al municipi d'Adzeneta d’Albaida, on es durà a terme la reparació urgent de la carretera CV-618 (antiga VV-1027), que en l'actualitat presenta deficiències que, tal com s'ha traslladat des de l'ajuntament, podrien acabar derivant en una major deterioració de no esmenar-se. La Diputació de València destinarà a aquesta obra, l'execució de la qual serà a càrrec del consistori d'Adzeneta d’Albaida, un màxim de 50.000 euros.

Una quantitat similar, 49.864,80 euros, serà la que es destine al municipi de Chelva, en la comarca de Los Serranos, per a dur a terme el condicionament de la vorera de la marge dreta de l'Avinguda València. Un projecte que permetrà, a més de realitzar les voreres corresponents, soterrar les línies d'enllumenat públic, substituir la xarxa d'aigua potable i resituar els fanals, tot açò amb la finalitat de reduir la perillositat i millorar l'accés dels vianants a la zona d'expansió del municipi i, especialment, dels joves que circulen per aquesta via en els seus trajectes diaris a l'institut.

El conveni amb l'Ajuntament de Chella, en la comarca de La Canal de Navarrés, es destinarà a l'adequació dels accessos al casc urbà en l'antic traçat de la carretera CV-580, des del seu entroncament amb l'actual travessia, al nord de la població. Les obres projectades, que ascendeixen a 122.296,78 euros, consistiran, segons la memòria presentada, en la demolició de paviments existents i reparació de la superfície, l'actuació sobre el proveïment d'aigua potable i reg, creació d'una xarxa de drenatge i sanejament i pavimentació de la calçada i voreres.

Dels convenis aprovats, l'únic que no es refereix estrictament a millora de carreteres o accessos és el que afecta a l'Ajuntament de Llíria, en la comarca del Camp de Túria. En aquest cas, l'aportació de la Diputació de València, amb un total de 99.890,19 euros, permetrà dur a terme la creació d'un carril bici i per als vianants que connecte el casc urbà amb el carril bici ja existent en l'accés Llíria Oest de l'autovia CV-35. D'aquesta forma es completarà el seu recorregut, que discorre paral·lel a aquesta autovia, a més de connectar les zones urbanes de Montecollado Industrial i Residencial, confrontants a aquest accés, per a realitzar el recorregut amb total seguretat.

Tal com ha declarat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “tots aquests convenis permetran dur a terme actuacions necessàries per a millorar la seguretat i la transitabilidad de les vies de comunicació dels municipis als quals es refereixen, per a les quals els ajuntaments no comptaven amb els recursos econòmics suficients i portaven per tant posposant-les molt temps. Ara, gràcies a l'ajuda de la Diputació de València, podran escometre's”.

L'Ajuntament de Rafelcofer donarà enguany un pas més en l'eliminació de barreres arquitectòniques en el centre històric gràcies a l'ajuda de 50.000 euros concedida per la Diputació de València per a dur a terme la tercera fase de les obres en el carrer Xiquet i el seu entorn. Concretament, aquesta tercera fase del projecte se centrarà en millorar l'accés des d'aquest carrer a la plaça de l'Església, àrea que, amb l'eliminació de les voreres i la renovació del paviment, es convertirà en zona de vianants.

Com ha explicat l'alcaldessa de Rafelcofer, Irene Furió, l'objectiu de l'actuació és millorar el trànsit d'una de les zones de més afluència del municipi, la plaça de l'Església, l'estat del paviment i les voreres de la qual ha provocat ja en unes quantes ocasiones entropessons i bacs. «No cal oblidar que, dels 1.400 habitants de Rafelcofer, molts són persones amb una mobilitat molt inferior a la d'una persona jove, i, tenint en compte que la plaça de l'Església és un lloc molt freqüentat, era convenient dur a terme una actuació que eliminara qualsevol tipus de barrera arquitectònica» —ha declarat l’alcaldessa.

L'obra també servirà per a dur a terme en coŀlaboració amb Aguas de Valencia una revisió de la xarxa de distribució d'aigua potable i sanejament del centre de Rafelcofer, que data dels anys 60. Segons ha detallat Irene Furió, «les canonades són ja molt antigues, i això provoca en moltes ocasions fuites i fallades en la xarxa que requereixen reparacions constants, i a més estan fetes amb materials que ara són considerats contaminants, per tant cal canviar-les amb urgència». I és que si la millora de l'accessibilitat dels carrers i les places del municipi és un objectiu prioritari per a l'Ajuntament de Rafelcofer, que també té previst enguany convertir en zona de vianants dos carrers més amb càrrec al Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) i ampliar les voreres i rebaixar vorades en el camí de Xàtiva a l'altura del coŀlegi, la revisió de les xarxes de subministraments també és una qüestió de primer orde en l'agenda municipal.

L'alcaldessa ha anunciat que enguany es farà una auditoria de la xarxa elèctrica en tot el terme municipal per a detectar totes les deficiències i arreglar-la. Es revisarà el clavegueram de tot el camí de Xàtiva, també amb càrrec als plans provincials d'ajudes. S’aprofitaran totes les obres que impliquen alçar voreres o calçada per a millorar les xarxes de sanejament i distribució d'aigua. «Sabem que aquest tipus d'actuacions són molt menys visibles per a la ciutadania que les que es dediquen a crear noves infraestructures o a embellir carrers i voreres, però són també molt necessàries, ja que estem parlant de subministraments bàsics, com la llum o l'aigua, i dels sistemes d'evacuació, que garanteixen la salubritat dels nostres carrers» —ha declarat Irene Furió.

Aquesta opinió la comparteix el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui recorda que la falta d'inversió en aquestes xarxes públiques durant anys és el que fa que molts municipis tinguen ara sistemes molt deteriorats que necessiten més inversions per a arreglar-los. «Amb el canvi de criteri en els plans provincials i l'augment de la seua dotació pressupostària —ha dit el president—, buscàvem precisament que els municipis comptaren amb una major disponibilitat econòmica perquè pogueren planificar les seues inversions a llarg termini i, en el cas que ho necessitaren, pogueren abordar aquest tipus d'obres sense haver de renunciar a actuacions destinades, per exemple, a crear nou equipament, que, per descomptat, també són necessàries per als veïns».