La Diputació de València invertirà un total de tres milions d'euros en carreteres i infraestructures de la xarxa provincial dels municipis de Camp de Turia, Camp de Morvedre i L'Horta, a través del Pla d'Inversions en Carreteres 2016. Les principals obres en aquestes comarques es realitzaran en els municipis de Museros, Nàquera, Serra, Torres–Torres, Algimia d'Álfara i Bétera. 

En la comarca de Camp de Turia es realitzaran actuacions d'asfaltat en diverses carreteres, com la CV–305 en el tram entre Museros i Nàquera, entre el pk 0 i el pk 2+360, amb un pressupost de 469.337 euros, i en la carretera CV–315 a Nàquera, entre el pk 12,900 i el pk 17+980, amb una inversió de 978.185 euros. 

D'altra banda, el municipi de Serra destinarà 152.259 euros per a realitzar l'asfaltat de l'accés a la Cartoixa de Porta Coeli, des de la intersecció de la carretera CV–331 amb la CV–328. A més, el tram de la CV-310 situat en les comarques de Camp de Turia i Camp de Morvedre, entre Serra, Torres–Torres i Algímia d'Alfara, rebrà un total de 503.754 euros que s'invertiran en l'asfaltat del port de l’Oronet, entre el pk 21+000 al 32+700. 
 

Finalment, un total de 923.706 euros aniran destinats a renovar la senyalització, tant horitzontal com vertical, de les carreteres de la demarcació de Bétera–Serra, que corresponen a les comarques de Camp de Morvedre, Camp de Turia i L'Horta. 
 

També a l'Horta, la Diputació ha invertit 8,5 milions d'euros en els tres trams de millora de la carretera CV-415 entre Picassent i Montserrat, unes obres que es preveu que estiguen acabades a l'octubre. Aquestes actuacions en la intersecció de les CV-405 i CV-415, amb una nova rotonda en Venda Cabrera, acabaran amb un punt negre que ha registrat 164 accidents, 3 morts i més de 100 ferits en 10 anys.

37,3 milions d'euros en la província 

La Diputació invertirà en 2016 més de 37,3 milions d'euros en carreteres i infraestructures vinculades a la xarxa viària provincial; en total s'estan licitant 18 projectes que comprenen un total de 45 obres. El pressupost es divideix en diversos tipus d'actuacions: 22 milions per a inversions en noves carreteres, més 2,3 milions destinats a actuacions de millora d'accessos i seguretat vial en els municipis, 8,2 milions per a la conservació d'infraestructures existents, 2,3 milions per a l'obtenció de terrenys per a poder executar les obres i altres 2,4 milions destinats a projectes de millora de la xarxa viària en un futur, cas de noves vies ciclopeatonales en la xarxa provincial, un pla de sorolls i solucionar el problema de les parades de bus en la xarxa de carreteres comarcals. 

Més obres de menor quantia

El Pla d'Inversions en Carreteres 2016 s'ha elaborat a partir de diferents reunions i trobades amb els alcaldes dels municipis valencians, amb la finalitat de conèixer d'a prop les seues necessitats en matèria de seguretat vial. 

Un altre dels canvis substancials en la política de carreteres són els plecs d'adjudicació, que han sigut modificats pel nou equip de govern per a ajustar el preu de les carreteres i que el criteri econòmic siga determinant en el procés de selecció de l'empresa que ha d'executar l'obra. 
 

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va destacar en la presentació que el nou pla “marca l'empremta de la nova Diputació, amb més obres de menor quantia i la màxima transparència i objectivitat en els contractes”. Per la seua banda, el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, va explicar que aquest tipus d'obres “s'executen més ràpidament, de manera que totes elles estaran en marxa al llarg d'enguany 2016 i moltes podran fins i tot acabar-se”. 

El Ple de Diputació de València previst per a demà, dilluns 18 de juliol, dia en què es commemoren 80 anys del colp d'estat que va acabar amb la República, inclou una moció promoguda per la Delegació de Memòria Històrica i signada per tots els portaveus de l'equip de govern de la Diputació per a condemnar el feixisme i per a revocar els honors i les distincions atorgades per la Diputació a personatges i entitats franquistes, entre les quals destaquen les de Francisco Franco, Pilar Primo de Rivera, la Secció Femenina de Falange i diversos ministres de la Dictadura.

La diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha declarat que espera «que tots els grups polítics de la Diputació demostren altura democràtica, condemnen el colp d'estat feixista que es va alçar en armes contra el govern legítim de la II República i aproven revocar les distincions atorgades a els qui van exercir el terror i la repressió de manera sistemàtica, que són, des de tots els punts de vista, incompatibles amb la democràcia, la memòria, la dignitat i la justícia».

D'acord amb el text de la moció, s'acordarà revocar la distinció de President Honorari de la Diputació de València a Francisco Franco Bahamonde, així com la Medalla d'Or al dictador; la distinció de fill predilecte de la província a Vicente Mortes Alfonso, ministre d'habitatge entre 1969 i 1973; la medalla d'or de la província a Pilar Primo de Rivera, així com a la Secció Femenina de FIT i de les JONS; la Medalla d'Or de la Província a Jesús Posada Cacho, Governador Civil de València entre 1960 i 1962; la Medalla d'Or de la Província a Manuel Lora-Tamayo Martín, ministre d'Educació i Ciència entre 1962 i 1968; la Medalla d'Or de la Província a Antonio Rueda y Sánchez-Malo, governador civil de València entre 1962 i 1973 i cap provincial de Falange Tradicionalista i de las JONS en la província; i la Medalla d'Or de la Província a Jesús Romeo Gorría, ministre de Treball entre 1962 i 1969.

Per a la Corporació provincial, «la conducta i les accions del general Franco, tant durant la guerra generada pel seu colp d'estat com en la repressió durant el període conegut com a Dictadura Franquista, és motiu més que suficient per a aprovar la revocació per a ell i per a totes les persones físiques i jurídiques que van participar de forma destacada en la seua materialització» i «el reconeixement atorgat a les citades persones es considera impropi d'una institució com l'actual Diputació Provincial».

Rosa Pérez Garijo ha declarat que «per fi la Diputació actuarà com una institució veritablement democràtica, revocant les distincions als responsables de la Dictadura franquista». «No obstant açò, encara queda molt per a fer en matèria de memòria històrica, atés que l'oblit imposat pel mite de la Transició ha pesat com una llosa fins a fa molt poc temps», ha conclòs la diputada.

El documental Les Mamàs Belgues, del realitzador belga Sven Tuytens i que ha comptat amb la col·laboració de l'Àrea d'Igualtat de la Diputació de València, ha sigut projectat aquest cap de setmana en el XXVIII Certamen Nacional de Curtmetratges d'Alfàs del Pi, dins de la Secció Valenciana i com a peça fora de competició.

En l'acte ha participat la diputada d'Igualtat, Isabel García, qui ha assegurat que Les mamàs belgues «no són un grup de dones que anaren darrere dels seus marits sinó que per convicció pròpia i activisme polític van decidir combatre l'avanç del feixisme des de les seues professions».

Isaber García, com a responsable de l'Àrea que ha contribuït al finançament i la promoció del documental sobre les voluntàries jueves que van treballar en l'Hospital d'Ontinyent durant la Guerra Civil espanyola, ha defensat que la seua història és «la història de centenars de dones d'aquest món, dones invisibles que no obstant això han obert el camí o han destacat en facetes de la vida que han servit en benefici de la societat».

El seu pas per Alfàs del Pi és un èxit més del documental històric sobre les infermeres jueves d'Ontinyent, que també participa en el Szczecin European Film Festival (SEFF) de Polònia, l'Human District Festival de Belgrad, l'Ekurhuleni International Film Festival de Sud-àfrica, i es projectarà en la London School of Economics, la Universitat de Ginebra i altres centres culturals i d’investigació de Bèlgica i Nova York.

Les Mamàs Belgues és el resultat de dos anys d’investigació dirigides pel professor d'Ontinyent Joan Torró i el belga Sven Tuytens, presentades en un documental que arreplega la història d'un grup de dones jueves, arribades a Barcelona des de Bèlgica gràcies a la mediació del moviment sindical belga en 1937, per a treballar com a infermeres en l'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent durant els anys de la Guerra civil.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, han presentat hui un segon Pla d'Inversions Financerament Sostenible (PIFS), que invertirà els més de 12 milions d'euros del romanent de 2015, que podrien haver acabat en els bancs, en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província. Aquestes ajudes se sumen als 71 milions d'euros del romanent de 2014 que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permès crear 2.400 llocs de treball en les comarques valencianes.

Jorge Rodríguez ha destacat “l'èxit de la primera fase del PIFS” i ha assegurat que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: “que els diners s'invertisca pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes, i que les obres siguen sostenibles”. Açò és, ”que no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació, als quals els ajuntaments no puguen fer front després”, ha subratllat el president de la Corporació.

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha assenyalat que aquesta segona fase del PIFS segueix “l'esperit de la nova Diputació d'ajudar als municipis, sobretot als més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans com el PPOS i el Pla de Camins i Vials”. Així mateix, Mª Josep Amigó ha recordat que aquesta vegada “també seran els ajuntaments els qui decidisquen on i com invertir les ajudes”.
 

Els dirigents de la Corporació provincial, que han estat acompanyats pel diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base “justa i solidària que permeta als xicotets municipis millorar el dia a dia dels seus veïns” mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. Rodríguez ha posat en valor el treball de Gaspar i Altur en la gestió d'aquesta nova partida per a inversions comarcals. 

Criteris variables per habitants

D'una banda, els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant; d'altra banda, aquells d'entre 500 i 5.000 habitants rebran 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant. D'aquesta forma, l'escala contempla ajudes aproximades d'entre 30.000 i 111.000 euros, segons el nombre d'habitants dels municipis i en la franja en la qual es troben.

En funció d'aquestes franges, els municipis de menys de 100 habitants rebran un poc més de 30.000 euros; els municipis d'entre 100 i 500 habitants entre 30.000 i 40.000 euros; els municipis d'entre 500 i 2.000 entre 60.000 i 80.000 euros; i els municipis d'entre 2.000 i 5.000 habitants entre 80.000 i 120.000 euros.

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP, en el termini aproximat d'un mes. Després de la presentació dels projectes, que els ajuntaments han d'anar decidint, les obres podran executar-se fins a la tardor de 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que haja sigut adjudicada des de l'1 de gener del present any. 

150 milions des de l'autonomia municipal

Una de les primeres actuacions de la Corporació que presideix Jorge Rodríguez va ser realitzar una enquesta per a preguntar als alcaldes de la província quines eren les necessitats dels seus municipis i com podria la Diputació invertir en ells. El PIFS havia de posar fi a “els plans teledirigits de l'anterior direcció”, segons ha apuntat la vicepresidenta. 
 

La majoria dels alcaldes d'aquests xicotets municipis ja s'han reunit amb l'equip de Jorge Rodríguez per a informar sobre les seues necessitats i ser informats de les ajudes que la segona fase del PIFS anava a posar a la seua disposició. 

En total, enguany s'engegaran inversions per valor de 150 milions d'euros, si se sumen aquestes partides del romanent al primer PIFS, de 71 milions d'euros, el Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS), que ha distribuït 34 milions d'euros, i el Pla de Camins i Vials, amb una dotació de 12 milions. 

La Diputació s'erigeix així com una de les administracions amb major capacitat inversora en el rellançament de l'activitat econòmica de les comarques valencianes, convertint-se els diferents plans en motor de la generació i el manteniment de llocs de treball en els municipis. 

*S'adjunta el llistat complet dels municipis i les ajudes concretes.
 

La Diputació de València convoca estes ajudes a clubs esportius d'elit de la província de valència.

BASES / RESOLUCIÓ

El termini de sol·licitud és fins al 18 d'agost de 2016.

Un total de 64 entitats locals de menys de 5.000 habitants de la província de València rebran una ajuda econòmica d'entre 700 i 4.000 euros de la Diputació per a organitzar activitats d'atenció i promoció del benestar de les persones majors i de les dones.

Aquesta subvenció, que arreplega la xifra de 189.180 euros, s'emmarca en la segona fase del pla, que ja ha invertit 294.385 euros en activitats sobre hàbits saludables i desenvolupament de capacitats per a enfortir la identitat i l'autonomia d'aquest col·lectiu realitzades en altres 83 municipis valencians.

Les ajudes estan destinades a col·laborar en els programes anuals de tallers i activitats lúdic-recreatives i funcionals, dissenyades i desenvolupades pels propis municipis en funció de les seues necessitats.

Aquestes activitats hauran d'estar orientades a la millora de la qualitat de vida de les persones de més edat i de les dones, a través de l'envelliment actiu i l'apoderament de les dones, així com el seu desenvolupament personal en els aspectes físics, psicològics i socials. 

“Són precisament els municipis xicotets i les entitats locals menors les que exerceixen un paper fonamental en la necessària cohesió territorial i en la prestació de serveis públics i essencials bàsics per als ciutadans”, ha destacat la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, qui a més ha mostrat la importància que la Diputació “estiga molt prop d'aquestes localitats per a arribar on elles soles no poden”.
 

En aquest sentit, i com ja es va anunciar quan es van presentar les bases d'aquestes ajudes en el mes de febrer, l'eix d'aquest programa s'ha determinat tenint en compte les diferències entre les entitats locals quant a grandària, naturalesa, capacitat econòmica i de gestió. Així mateix, la base d'aquesta nova línia tracta de garantir la cohesió territorial i el principi de solidaritat mitjançant l'establiment d'un equilibri econòmic just entre les diferents comarques i municipis de la província.

 

El director de La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, Vicent Flor, ha apostat per un equip de cinc joves especialistes: Isabel Ferrer, Ferran Escrivà, Jordi Reig, Ramon Canut i Josep Antoni Alberola, els quals s’encarregaran de revitalitzar les col·leccions existents (Compendium Musicae, Compositors del País Valencià, Quaderns de Música Folklòrica Valenciana o Partitures) i també altres de noves que es puguen crear. El Magnànim continua així avançant en la configuració definitiva de l’organigrama científic que marcarà les línies editorials en esta nova etapa.

“Un dels nostres objectius prioritaris és recollir totes aquelles propostes que ens ajuden als valencians a recuperar el nostre patrimoni i a reconstruir l'imaginari musical comú, i  també obrir les publicacions del Magnànim a nous camps d’investigació, com ara l’etnomusicologia o la música tradicional valenciana i altres músiques populars”, ha explicat el nou equip. En esta línia, una de les primeres decisions ha estat la publicació de la biografia i un recull de cançons del compositor d’Ontinyent Josep Melcior Gomis.

Isabel Ferrer és doctora en Musicologia per l’Autònoma de Barcelona i ha centrat les seues investigacions en la musicologia de gènere i en els espais i pràctiques musicals des del segle XIX fins a l’actualitat, i també ha treballat en l’àmbit de la docència i la divulgació musicals.

Ferran Escrivà (Oliva, 1979), doctor en Música per la UPV i titulat pel Conservatori Superior de Música de València, professor de la Universitat Jaume I i director de cor, forma part d’equips acadèmics d’investigació sobre la música en la cort dels Àustries a l’Edat Moderna.

Per la seua part, Jordi Reig és doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València i professor del Conservatori Superior de València, així com coordinador de l’Arxiu Sonor de la música tradicional valenciana Fonoteca de Materials de l’Institut Valencià de la Música, i com a músic ha sigut membre d’Al Tall des de 1986 fins a la seua dissolució en 2013 i director musical dels Pavesos (1977-1986).

Ramon Canut, doctor en Història per la Jaume I i professor de saxofon pel Conservatori Superior de Castelló, fundador i president de l’Associació Valenciana de Musicologia,compatibilitza la seua dedicació a la docència en secundària amb la d’instrumentista de música de banda i la recerca de la música en les comarques de Castelló.

Finalment, Josep Antoni Alberola (València, 1972), professor superior de música pel Conservatori de València i doctor en Filosofia, es dedica laboralment a la docència en secundària i és autor de nombrosos articles d’investigació sobre la música en València a l’Edat Moderna i la iI·lustració.

La Diputació ha aprovat el nou Programa de subvencions “Pacte de les alcaldies pel clima i l'energia 2016”, pel que es compromet a promocionar l'adhesió dels municipis de la província i a prestar-los suport financer i tècnic per al desenvolupament dels compromisos que adquirisquen els municipis amb la seua adhesió. Este Programa s’aprova com a conseqüència del Conveni subscrit entre la Diputació de València i la Direcció General d'Energia de la Comissió Europea, per tal d’actuar com a Coordinador Territorial del “Pacte d'Alcaldes” a la província, aprovat per acord de la Junta de Govern de 16 de febrer de 2016.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha assenyalat que “esta iniciativa ha despertat un gran interès entre els municipis valencians, ja que des del passat mes de febrer fins a la data, s’ha incrementat la participació de 17 a 123 municipis adherits en la província de València”

Podran accedir a les ajudes els municipis amb una població inferior a 50.000 habitants i que estiguen adherits al “Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia 2030”.

El finançament per part de la Diputació serà de entre el 70 y 100%, en funció de la població, del cost total de l’actuació i, en el cas de la modalitat C, serà del 80% del cost de l’actuació en tots els casos.

“Assumim els reptes establerts per la Comissió Europea i treballarem per a reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle dels nostres municipis en més d'un un 40% per al 2030, millorar l'eficiència energètica i fomentar l'ús d'energies sostenibles” ha conclòs Bort.

Modalitats del programa

Dins del Programa de subvencions hi ha tres modalitats que els ajuntaments podran sol·licitar en funció de la seua situació. En la modalitat A hauran de realitzar l’Inventari d'Emissions de Referència (IER), Avaluació de Riscos i Vulnerabilitats derivats del canvi climàtic (ARVCC) i Pla  d'Acció per al Clima i l'Energia Sostenible (PACES), per als municipis adherits que encara no han fet estos treballs.

La modalitat B inclou l’adaptació al nou “Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia 2030” consistent en l'elaboració de l'Avaluació de Riscos i Vulnerabilitats derivats del canvi climàtic (ARVCC) i redacció d'un nou Pla d'Acció (PACES) que contemple una reducció d'emissions de CO2 del 40% des de l'any de referència fins al 2030, per als municipis que tenen un pla d’acció relatiu al pacte 2020 i que volen adaptar-se al  nou pacte 2030.

Per últim, dins de la modalitat C, la Diputació subvencionarà la realització, per part del municipi, d'actuacions previstes en el Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible (Pacte 2020) o en el Pla d'Acció per al Clima i l'Energia Sostenible (Pacte 2030), per al municipis que volen desenvolupar alguna actuació contemplada en el seu pla d’acció, tant si es del pacte 2020 com 2030.

El Pacte de les Alcaldies

En 2008, la Comissió Europea va llançar la iniciativa denominada el “Pacte dels Alcaldes”, pel que els municipis es comprometien formalment a una reducció en el seu àmbit de les emissions de CO2, al menys del 20% fins al 2020.

El 15 d'Octubre de 2015, la Comissió Europea va proposar el nou “Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia 2030”, en el qual l'objectiu dels municipis és reduir al menys un 40% els gasos d'efecte d'hivernacle d'ací a 2030, així com promoure l'adopció de mesures conjuntes per a l'atenuació del canvi climàtic i l'adaptació a ell.

Per tal de traduir el seu compromís polític en mesures pràctiques i projectes, els firmants del Pacte hauran de preparar un Inventari d'Emissions de Referència i una Avaluació de Riscos i Vulnerabilitats derivats del Canvi Climàtic. Igualment, es comprometen a presentar, en el termini de dos anys a partir de la data en què la corporació municipal prenga la decisió d'adherir-se al Pacte 2030, un Pla d'Acció pel Clima i l'Energia Sostenible (PACES) en el que es resumisquen les accions clau que planegen dur a terme. Posteriorment, hauran d'informar cada dos anys dels avanços realitzats.

Pots descarregar-te els models d'adhesió al nou Pacte 2030 en el següent enllaç :

/medio-ambiente/content/pacte-de-les-alcaldies-pel-clima-i-l-energia

La Diputació de València estarà al costat dels ajuntaments «fins al final», defensant la legalitat dels convenis amb diferents col·legis professionals per a oferir assessorament als municipis, especialment els de menor població, en diferents matèries determinants per al seu funcionament. Aquests convenis «porten més de 30 anys fent-se i són fonamentals per tal que els ajuntaments menuts puguen prestar els serveis municipals bàsics municipals», segons ha explicat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García.

En aquest full de ruta de defensa dels interessos dels consistoris, el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha remés una carta al secretari d'Estat de la Seguretat Social «davant la gran alarma» causada per les inspeccions de treball en els ajuntaments de la província de València, en els quals desenvolupen el seu treball els tècnics contractats en virtut dels convenis professionals subscrits per la institució provincial. En la seua missiva, Rodríguez sol·licita una entrevista «amb la màxima urgència», amb el fi, escriu, «d'evitar el malestar i les greus conseqüències econòmiques que tindria la citada actuació de la Inspecció sobre aquests ajuntaments xicotets i amb pocs recursos econòmics».

Des de fa 30 anys, la Diputació de València té subscrits convenis amb diferents col·legis professionals (en l'actualitat 16) en virtut dels quals els ajuntaments de menys de 5.000 habitants i les mancomunitats poden comptar amb el treball qualificat de tècnics (arquitectes, enginyers i graduats socials) per períodes d'entre dos i quatre hores setmanals, per un import pactat prèviament entre els corresponents col·legis i la institució provincial, que subvenciona el 80% del seu cost. La relació que s'estableix entre els ajuntaments i els tècnics és de naturalesa administrativa i està formalitzada en un contracte mercantil.

Açò és precisament el que la Inspecció de Treball posa ara en qüestió, doncs considera que dits professionals, que cotitzen com a autònoms i presten al temps els seus serveis a altres entitats, empreses i particulars, haurien d'haver estat inclosos en el Règim General de la Seguretat Social, amb l'única excepció dels graduats socials. En línia amb açò, reclama als ajuntaments el pagament de les taxes de la Seguretat Social dels últims quatre anys i els insta a incorporar-los a la seua plantilla de treballadors, la qual cosa comportaria una despesa que la majoria dels municipis no pot afrontar.

Aquest mateix mes de juliol s'ha iniciat l'alçament d'actes en les 186 entitats locals implicades en un procés que l'administració estatal ha iniciat amb caràcter general en tota la província de València, encara que no en altres províncies, tal com recorda el mateix president de la Diputació en la seua carta al secretari d'Estat de la Seguretat Social: «Aquesta mateixa col·laboració –escriu, en referència a la realitzada entre Diputació, col·legis professionals i ajuntaments– es realitza també des de la Diputació de Castelló i en els mateixos termes sense que la Inspecció haja qüestionat el règim aplicable».

Jorge Rodríguez recorda, a més, les dues úniques sentències judicials existents sobre aquesta matèria, dictades per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en referència a sengles processos contra els ajuntaments de Caudete de las Fuentes i Fuenterrobles, en les quals «es va donar la raó al criteri seguit per la Diputació de València, en contra del pretés per la Inspecció de Treball en el seu moment, sense que –afig la carta– s'haja produït cap modificació legislativa sobre aquest tema».

Per al govern provincial és important seguir insistint en la via del diàleg entre administracions i es confia que la reunió «urgent» sol·licitada ara al secretari d'Estat aporte més solucions que la mantinguda recentment amb el subdelegat del Govern en la Comunitat, ja que, tal com ha recordat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, «únicament ens van emplaçar a seguir parlant».

Reunió amb els alcaldes i alcaldesses

L'inici de l'alçament d'actes ha provocat que comencen a arribar als ajuntaments les primeres reclamacions econòmiques, que van des dels 20.000 fins als 40.000 euros, unes xifres que resulten pràcticament impossibles d'assumir per a aquests xicotets municipis. Davant aquesta situació el president de la Diputació i la diputada d'Assessorament Municipal han convocat els alcaldes i les alcaldesses afectats dijous que ve, en la seu de la institució provincial, per a explicar-los «cara a cara» les gestions que s'estan duent a terme des de la corporació provincial i coordinar actuacions.

«Estem davant un procés llarg i complex –ha explicat Conxa García–, però malgrat açò, els ajuntaments no cal que realitzen cap tràmit de forma independent, perquè són els serveis jurídics de la Diputació els que estan assumint i centralitzant totes les gestions i, en el cas que finalment calguera iniciar un procés judicial, també estarien coberts, a través del servei de Defensa en Judici». De moment, la institució provincial ja ha elaborat el document d'al·legacions al procés que presentarà en el seu nom i que servirà també de base per als diferents ajuntaments i mancomunitats implicades. 

La Diputació de València estarà al costat dels ajuntaments “fins al final”, defensant la legalitat dels convenis amb diferents col·legis professionals per a oferir assessorament als municipis, especialment els de menor població, en diferents matèries determinants per al seu funcionament. Aquests convenis “porten més de 30 anys fent-se i són fonamentals perquè els xicotets ajuntaments puguen prestar els serveis bàsics municipals”, segons ha explicat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García.

En aquest full de ruta de defensar els interessos dels consistoris, el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha remès una carta al secretari d'Estat de la Seguretat Social “davant la gran alarma” causada per les inspeccions de treball als ajuntaments de la província de València, en els quals desenvolupen el seu treball els tècnics contractats en virtut dels convenis professionals subscrits per la institució provincial. En la seua missiva, Rodríguez sol·licita una entrevista “a la major urgència”, amb la fi, escriu, “d'evitar el malestar i les greus conseqüències econòmiques que tindria la citada actuació de la Inspecció sobre aquests ajuntaments xicotets i amb pocs recursos econòmics”.

Des de fa 30 anys, la Diputació de València té subscrits convenis amb diferents col·legis professionals (en l'actualitat, 16) en virtut dels quals els ajuntaments de menys de 5.000 habitants i les mancomunitats poden comptar amb el treball qualificat de tècnics (arquitectes, enginyers i graduats socials) per períodes d'entre dos i quatre hores setmanals, per un import pactat prèviament entre els corresponents col·legis i la institució provincial, que subvenciona el 80% del seu cost. La relació que s'estableix entre els ajuntaments i els tècnics és de naturalesa administrativa, i està formalitzada en un contracte mercantil.

Açò és precisament el que la Inspecció de Treball posa ara en qüestió, doncs considera que dits professionals, que cotitzen com a autònoms i presten al temps els seus serveis a altres entitats, empreses i particulars, haurien d'haver estat inclosos en el Règim General de la Seguretat Social, amb l'única excepció dels graduats socials. En línia amb açò, reclama als ajuntaments el pagament de les taxes de la Seguretat Social dels últims quatre anys i els insta a incorporar-los a la seua plantilla de treballadors, la qual cosa comportaria una despesa que la majoria dels municipis no pot afrontar.

Aquest mateix mes de juliol s'ha engegat l'aixecament d'actes en les 186 entitats locals implicades en un procés que l'administració estatal ha iniciat amb caràcter general en tota la província de València, encara que no en altres províncies, tal com recorda el propi president de la Diputació en la seua missiva al secretari d'Estat de la Seguretat Social: “Aquesta mateixa col·laboració –escriu en referència a la realitzada entre Diputació, col·legis professionals i ajuntaments– es realitza també des de la Diputació de Castelló i en els mateixos termes sense que la Inspecció haja qüestionat el règim aplicable”. 

Jorge Rodríguez recorda, a més, les dues úniques sentències judicials existents sobre aquesta matèria, dictades per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en referència a sengles processos contra els ajuntaments de Caudete de las Fuentes i Fuenterrobles, en les quals “es va donar la raó al criteri seguit per la Diputació de València, en contra del pretès per la Inspecció de Treball en el seu moment, sense que –afig la carta– s'haja produït cap modificació legislativa sobre aquest tema”.

Per al govern provincial és important seguir insistint en la via del diàleg entre administracions i es confia que la reunió “urgent” sol·licitada ara al secretari d'Estat aporte més solucions que la mantinguda recentment amb el subdelegat del Govern en la Comunitat, doncs, tal com ha recordat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, “únicament ens van emplaçar ‘a seguir parlant’”.

Reunió amb els alcaldes i alcaldesses

L'inici de l'aixecament d'actes ha provocat que comencen a arribar als ajuntaments les primeres reclamacions econòmiques, que van des dels 20.000 fins als 40.000 euros, unes xifres que resulten pràcticament impossibles d'assumir per a aquests xicotets municipis. Davant aquesta situació el president de la Diputació i la diputada d'Assessorament Municipal han convocat als alcaldes i alcaldesses afectats dijous que ve, en la seu de la institució provincial, per a explicar-los “cara a cara” les gestions que s'estan duent a terme des de la Corporació provincial i coordinar actuacions. 

“Estem davant un procés llarg i complex –ha explicat Conxa García–, però malgrat açò, els ajuntaments no és necessari que realitzen cap tràmit de forma independent, perquè són els serveis jurídics de la Diputació els que estan assumint i centralitzant totes les gestions i, en el cas que finalment calguera iniciar un procés judicial, també estarien coberts, a través del servei de Defensa en Judici”. De moment, la institució provincial ja ha elaborat el document d'al·legacions al procés que presentarà en el seu propi nom i que servirà també de base per als diferents ajuntaments i mancomunitats implicades.