El Museu Valencià d’Etnologia acull des de hui fins al 9 d’Octubre l’exposició «Antologia. Gervasio Sánchez», un recorregut pels vint anys de treball del fotògraf de guerra cordovés a través de cent seixanta fotografies.
El mateix Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia 2009, ha presentat aquest matí en roda de premsa l’exposició acompanyat per la comissària, Sandra Balsells, i el director del museu, Francesc Tamarit. A més, hui a les 19 h, abans de la inauguració de l’exposició, a la qual assistirà el diputat de Cultura, Xavier Rius, el mateix Gervasio Sánchez i la comissària, Sandra Balsells, impartiran una conferència sobre el tema de la mostra.
Durant la presentació d’aquest matí, Francesc Tamarit ha celebrat que aquesta siga la quarta mostra que fa el fotògraf al Museu d’Etnologia, «una relació exceŀlent entre el Museu i el treball compromés de Sánchez, que començà el 1998 amb l’exhibició de “Vides minades”» —ha comentat el director.
De la seua banda, Gervasio Sánchez, qui ha destacat en primer lloc que és un honor per a ell exposar de nou al Museu Valencià d’Etnologia, ha volgut destacar que aquesta mostra és un homenatge als companys fotògrafs morts en guerra.
Sánchez ha reconegut ser un autodidacta: «mai no fiu cap màster ni curs de fotografia», i, «a diferència del que li passa a la majoria», està «molt orgullós» dels seus primers treballs. Sánchez s’ha reivindicat exclusivament com un periodista i ha dit que no es pot anar a la guerra «per a fer fotos espectaculars o voler ser un Capa», si no que s’ha d’anar a la guerra «per a documentar-la i deixar clar que les víctimes no són números». Ha afegit: «mai no m’ha agradat anar com si fóra un passatemps o per a viure una aventura». Gervasio Sánchez ha destacat la sort que ha tingut sempre per poder treballar com independent, una situació que va triar ell lliurement precisament per a ser més lliure i no rebre pressions de cap mitjà.
L'exposició traça, a través de cent quaranta-vuit fotografies, un extens recorregut per la trajectòria fotoperiodística dilatada de Gervasio Sánchez, Premi Nacional de Fotografia 2009, que comença a l’Amèrica central el 1984 i s'estén ininterrompudament fins a hui.
El Museu Valencià d’Etnologia inaugura aquesta exposició produïda pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i organitzada amb motiu de la concessió del Premi Nacional de Fotografia 2009, atorgat per aquest ministeri a Gervasio Sanchez. La mostra presenta la llarga travessia de més de vint-i-cinc anys de treball obstinat en un fum d’escenaris bèŀlics i postbèŀlics de l'Amèrica Llatina, Europa, l’Àsia i l’Àfrica, llocs que desvetlen la cruesa del nostre temps i en els quals llangueixen, injustament oblidades, les víctimes de la barbàrie.
Segons la comissària, Sandra Balsells, l'objectiu d'aquesta mostra antològica és «divulgar un llegat visual d'un enorme valor històric i documental, en el qual es combina un material pràcticament inèdit (obtingut durant els primers anys d'aprenentatge i formació de Sánchez) amb fotografies d'actualitat àmpliament difoses i amb projectes documentals a llarg termini que han atorgat una solidesa indubtable a la seua obra».
L'exposició té cent quaranta-vuit fotografies a color i en blanc i negre que s'ordenen cronològicament a través d'un recorregut vertebrat en cinc grans blocs temàtics: l’Amèrica Llatina, els Balcans, l’Àfrica, vides minades, i desapareguts. La mostra també inclou vuit murals amb vora cent retrats de persones directament afectades per algunes de les realitats documentades per Gervasio Sánchez: víctimes de mutilacions i ex-xiquets soldat a Sierra Leone i víctimes de mines antipersona i familiars de persones desaparegudes en uns quants països del món.
Nascut a Còrdova en agost del 1959, Gervasio Sánchez es llicencià el 1984 en Periodisme en la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de llavors ha treballat com a periodista independent per a uns quants diaris i revistes i s’ha especialitzat en conflictes armats.
Resideix a Saragossa des de la dècada dels vuitanta. Des del 1984 fins al 1992, cobrí la major part dels conflictes armats ocorreguts a l’Amèrica Llatina. Des del 1988 manté una estreta relació amb l’Heraldo de Aragón. Ha treballat com a enviat especial d'aquest diari aragonés en la guerra del Golf i en distints conflictes armats de l'antiga Iugoslàvia, l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. També coŀlabora amb la Cadena SER i amb el servei espanyol de la BBC des del 1994, i amb el magazín de La Vanguardia i la revista Tiempo des de l'any 2000.
El desembre del 1994, va publicar el llibre fotogràfic El cerco de Sarajevo, resum del seu treball en la capital bosniana assetjada entre juny del 1992 i març del 1994. L'octubre del 1995 començà un nou projecte fotogràfic anomenat «Vides minades», reflex de l'impacte de les mines antipersona sobre les poblacions civils dels països més minats del món: l’Afganistan, Angola i Cambodja, que conclogué el novembre del 1997 amb un llibre i una exposició. Aquest projecte fou dut a terme per les organitzacions humanitàries no governamentals Mans Unides, Metges sense Fronteres i Intermón. El novembre del 1999, publicà el llibre fotogràfic Kosovo, crónica de la deportación, i el febrer del 2000, Niños de la guerra, que resumeix el seu treball en la darrera dècada del segle XX en més d'una quinzena de conflictes armats.
