El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha presentat hui, en el Centre Cultural la Beneficència, el piano vertical espineta, signat en el seu bastidor per José Iturbi, que ha sigut donat a la institució provincial pel melòman americà Douglas Lynn, també present en l'acte.
També han assistit el director artístic del Premi Iturbi, Joaquín Soriano i María Linares, una jove pianista de 13 anys, estudiant del Conservatori Municipal “José Iturbi”, que ha sigut l'encarregada de fer sonar, per primera vegada a València, el piano novaiorqués d'assaig del mestre José Iturbi amb la interpretació de “Sonata en Re Major” de Joseph Haydn i “L'île joyeuse” de Claude Debussy.
Rius ha agraït a Douglas Lynn la donació “d'aquesta joia” i ha fet extensiu l'agraïment als tècnics de l'Àrea de Cultura per la seua diligència en la gestió “que ha posat en valor l'instrument com a signe de respecte, admiració i homenatge al gran mestre José Iturbi”
“En les millors mans”
Per la seua banda, Douglas Lynn ha assegurat que la família trobarà a faltar l'instrument “però estic orgullós de saber que està en les millors mans i que ho van a poder gaudir”.
“Va ser un colp de sort gaudir d'aquest instrument particular que durant 10 anys ha estat en la meua família i la història del qual és impactant”, ha dit Lynn.
L'instrument és el piano de pràctiques que va utilitzar José Iturbi durant la seua estada en l'Hotel Plaza de Nova York per a preparar diversos concerts amb l'Orquestra Filharmònica de la qual era director.
Fins a arribar a la llar de Lynn, l'espineta rubricat pel mestre valencià va viure un periple digne del Hollywood que tant va admirar a Iturbi. Prova de la seua fama en la meca del cinema és l'estel que porta el seu nom, la número 6.834 del Hollywood Boulevard, el conegut Passeig de la Fama.
De l'Hotel Plaza de Nova York a Connecticut
La història del piano arranca en els anys 30. L'empresa Baldwin va cedir un piano vertical espineta a l'Hotel Plaza de Nova York on s'allotjava José Iturbi perquè el cèlebre músic assajara els seus concerts. El cap de vendes de Baldwin i representant d'artistes, Jack Roman, va entaular amistat amb la família Bernheim durant uns mesos de treball, família que va decidir comprar el piano en qüestió.
Passats uns anys, ja en la dècada dels 70, Xarres Bernheim fill decideix vendre el piano a Denny i Peggy Hatch, un matrimoni de Stamford Connecticut que anys després decidirà mudar-se a Philadelphia.
Segons relata el propi Denny Hatch, “el piano no cabia en el nou domicili” i van decidir vendre-ho als seus veïns de Stamford, els Lynn, el fill dels quals Doug és l'últim propietari del piano i qui ha decidit donar la magnífica peça a la Diputació de València.
D'Estats Units a València
A partir d'ací, la història es torna actualitat. Doug Lynn, gran amant de la música, pren la decisió de donar el piano signat per José Iturbi “en benefici de tots els afeccionats al piano i a la música del mestre valencià”.
Atès que la Diputació de València dedica a José Iturbi l'organització del Concurs Internacional de Piano que porta el seu nom, es va considerar de gran interès acceptar l'oferiment del senyor Lynn, i procedir al trasllat del piano des d'Estats Units fins a València, on actualment roman en el Centre Cultural La Beneficència.