La Diputacióde València ha finalitzat els treballs de restauració de la Rondad’Amor esculpida per Marià Benlliure el 1889 durant la seua estada a Roma. La talla de marbre del cèlebre artista valencià forma part de l’extens fons artístic de la institució provincial.
Els treballs d’adequació artística de l’escultura de Benlliure s’han realitzat in situ al Palau dels Scala, seu institucional de la Diputació de València.
L’excel·lència de la peça es constata en la consideració que el Museu del Prado li dedica a una versió, pràcticament idèntica, de la Rondad’Amor. La primera pinacoteca espanyola exhibix l’escultura Cant d’Amor en un espai propi i li dedica una àmplia fitxa tècnica en la galeria del seu fons escultòric.
L’obra exposada al Museu del Prado va ser tallada, també en marbre, per Marià Benlliure entre 1897 i 1898, huit anys després de la primera versió que pot contemplar-se en la Diputació de València.
Dos mesos de treballs de restauració
El restaurador de materials petris i algeps, Roberto Amador Moscardó, ha emprat dos mesos de treball per a restaurar la Rondad’Amor de Marià Benlliure, una imponent peça que representa una al·legoria del record de la primera trobada d’una jove amb el seu amat, mentre un rogle de cinc xiquets –en l’obra del Museu del Prado hi ha quatre xiquets– dansa al seu voltant.
L’escultura és un fidel reflex del gust de Benlliure per materialitzar el ritme i el moviment d’un instant. En la peça de la Diputació, l’artista es va arriscar més i s’observa que un dels braços infantils no recolza en la figura central, com sí que va fer en la segona versió, la qual cosa accentua més la levitat de l’anatomia infantil.
Neteges química i mecànica
Segons el restaurador, la intervenció ha recuperat l’esplendor de la peça i ha frenat els danys propis de l’envelliment natural de l’obra. «L’esgrogueïment de l’epidermis de l’escultura ha sigut esmenat amb un ardu procés de neteja mecànica i neteja química amb les màximes garanties envers l’original», explica l’expert.
El dany més greu, la desaparició del primer dit gros del peu dret d’un dels xiquets ha sigut solucionat «refent la peça desapareguda i unint-la a l’obra final», ha detallat el tècnic.
L’estat de conservació de l’escultura, adquirida per la Diputació de València a finals dels anys huitanta, era correcte a nivell estructural, per la qual cosa els treballs d’adequació s’han centrat bàsicament en la seua epidermis.
De la documentació gràfica a la reintegració cromàtica
La intervenció va començar fa dos mesos amb la documentació fotogràfica i gràfica de l’obra, així com la presa de mostres i analítiques. El procés de neteja posterior s’ha realitzat en dos fases, una primera més superficial i una segona amb solucions químiques per a eliminar la brutícia i tot allò que l’anterior neteja no va ser capaç de retirar.
Els treballs van continuar amb el modelatge del dit que mancava al xiquet per a la seua posterior reproducció i integració en la resta de l’obra. Finalment es va procedir a la recuperació cromàtica per a atorgar una visió coherent i unitària a l’escultura.
