La Diputacióha aprovat una subvenció de 7.000 euros per a col·laborar amb la Federació Taurina Valenciana per a la celebració del III Trobada de Penyes Taurines.

Ambdós entitats tenen l'objectiu comú de recolzar la promoció dels espectacles taurins i la difusió de la tauromàquia, com a manifestació cultural arrelada en la tradició valenciana.

Així, doncs, el conveni pel qual es concedix l'esmentada subvenció conveni és fruit de la col·laboració entre la Diputació i la Federació de Taurí Valenciana per a finançar la III Trobada de Penyes Taurines que consistix en la realització, durant dos dies, d'activitats com ara tertúlies sobre el món taurí, entrega de reconeixements a persones relacionades amb el món del bou, classes de toreig de saló, tancament infantil, i una becerrada a càrrec dels alumnes de l'Escola Taurina de València.

Estes actuacions s'emmarquen en la competència de la Diputació per a cooperar en el foment del desenvolupament econòmic i social de la província, sent un d'ells el desplegament de les activitats culturals, en les quals s'emmarca la citada trobada.

El Museu Taurí de València mostra estos dies a Quartell l’exposició pictòrica itinerant d’Antonio Tomás.

La mostra, que conté pintura i gravats de l’artista valencià, es pot visitar al Museu de l’aigua de Quartell fins al 12 de juliol.

Els toreros d’Antonio Tomás miren l’espectador des de més enllà de si mateixos. Són figures sense ulls i pràcticament sense rostre. Embolicats en els seus capots de passeig, es presenten com a personatges a punt d’enfrontar, per pròpia voluntat, un moment tràgic.

Tots iguals en la seua concentració, hieràtics i monolítics. Tots diferents i, no obstant això, tots iguals. Perquè en estos olis i gravats no estan representats distints homes sinó l’arquetip del torero. L’artista ha sabut llegir les seues ànimes. I per això els seus mestres són la representació solemne d’un semidéu de l’antiguitat, un ser capaç de mirar la mort a la cara, d’enfrontar-se a ella i acceptar el seu destí.

Mirar a l’interior de les persones, dels paisatges, del seu entorn. Pintar l’ànima del torero i l’ànima de l’horta, l’esperit dels jardins i el misteri amagat del fons del mar. Investigar en les formes per a analitzar els continguts. Eixa ha sigut l’obsessió d’Antonio Tomás, pintor, dibuixant i gravador.

Antonio Tomás ha ensenyat a diverses generacions d’artistes a mirar, a buscar més enllà de la superfície i a expressar-se a través de les diverses tècniques d’estampació que s’han desenvolupat des del final de l’Edat Mitjana.

L’artista també ha traslladat les seues investigacions a les seues classes i, de totes elles, la que possiblement resulte més singular i reconeguda és la tècnica que ell va idear i va denominar «puzzlegravat», que consistix a gravar, no a partir d’una única planxa com és tradicional, sinó utilitzant diferents peces soltes.

El resultat són peces úniques i irrepetibles que ell treballa formant sèries i construint d’esta manera variacions sobre un mateix tema. Són ben coneguts els seus bodegons fets a partir d’esta tècnica que va introduir als anys huitanta i de la que se sent un inventor orgullós. Encara que el que més li satisfà és que, des de la facultat, ha creat una generació d’artistes gravadors que han incorporat a la seua manera d’expressió esta manera de construir gravats singulars.

Antonio Tomás va iniciar el seu treball a la Facultat de Belles Arts de la UPV l’any 1978 i només es va jubilar en complir els setanta anys. N’han passat ja uns quants des de llavors i continua parlant del seu treball a les aules universitàries amb passió.

La Diputació ha aprovat la concessió de 190.000 euros destinats a entitats i associacions d’acció social per a enguany 2015.

El sistema de Servicis Socials a l’àmbit de la Comunitat Valenciana està regulat per llei, i com a principi general d’actuació es fixa la contribució de les diputacions per a l’establiment de polítiques socials que promoguen les majors cotes de benestar, no sols a través de la gestió de servicis públics prestats per les administracions, sinó també fomentant el voluntariat i l’associacionisme.

Així, doncs, la Diputació de València ha aprovat un any més la convocatòria d’ajudes econòmiques per un import de 190.000 euros, destinats a associacions i entitats d’acció social de la província de València per al manteniment de les seus locals, la realització de projectes específics i, per primera vegada, per a recolzar de manera singular les organitzacions que treballen contra la violència de gènere.

Les ajudes per al manteniment i funcionament de les associacions de benestar social inclouen el finançament de les despeses corrents derivades dels locals on s’ubiquen les estructures centrals de l’entitat. El funcionament inclou les despeses derivades del desenvolupament de les activitats pròpies i habituals del propi organisme.

Les subvencions destinades al desenvolupament de projectes específics tindran com a objecte atendre situacions de necessitat i marginació de persones majors de 65 anys, persones que patisquen alguna discapacitat física, psíquica o sensorial, com també actuacions integrals contra l’exclusió social (població reclusa i exreclusa, immigrants i persones sense llar), i per a l’eradicació de la pobresa.

Finalment, la Diputació ha llançat enguany la primera convocatòria destinada a recolzar el desenvolupament de projectes contra la violència de gènere. Els projectes, en este apartat, han d’atendre situacions de necessitat i marginació de dones que es troben en situació de risc social per violència de gènere, i també contemplen la realització d’accions de conscienciació i sensibilització als municipis de la província de València.

Les subvencions de manteniment ascendixen a 64.300 euros i es repartiran entre 54 associacions de la província. Les ajudes a projectes específics són per a 22 associacions que rebran un total de 110.000 euros, i finalment, la quantia destinada a lluitar contra la violència de gènere serà de 15.000 euros repartits entre tres associacions.

L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de València contempla, dins dels pressupostos destinats a Servicis Socials Generals que es distribuïxen entre els ajuntaments de la província amb una població inferior a 20.000 habitants, les prestacions econòmiques d’emergència social.

Esta partida, que ascendix a 915.598 euros, té com a finalitat atendre necessitats bàsiques i urgents per a superar situacions temporals de precarietat, com ara despeses de l’habitatge habitual, alimentació i desenvolupament personal de la tercera edat.

Igual que tots els anys, estes ajudes d’emergència servixen per a evitar que els veïns que travessen una situació crucial, de la que són coneixedors els servicis socials municipals, reben l’ajuda per a afrontar les despeses de l’habitatge, el subministrament d’aigua, llum, gas i alimentació.

La corporació provincial ha destinat per a enguany 3.950.000 euros a Servicis Socials Generals (en els quals s’inclouen les ajudes d’emergència) que beneficiaran 505.000 veïns de la província, a través dels seus ajuntaments, agrupacions o mancomunitats on s’enclaven els servicis socials de la seua localitat.

La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha explicat que «dins de la partida pressupostària destinada als Servicis Socials Generals, la Diputació sempre ha inclòs l’ajuda d’emergència que es destina a ajudar les famílies que travessen situacions de precarietat a fer front a les despeses bàsiques de llum, aigua, gas i alimentació, entre altres».

Compromís amb les entitats locals

La Llei 5/1997, de 25 de juny, per la qual es regula el Sistema de Servicis Socials a l’Àmbit de la Comunitat Valenciana, establix en l’article 6 la competència de les diputacions provincials relativa a la cooperació i l’ajuda tècnica i econòmica als municipis per a l’adequat exercici de les seues funcions en l’àmbit dels servicis socials, a fi d’assegurar el finançament de les prestacions bàsiques del sistema públic de servicis socials, tot això sense perjudici de les competències previstes per la legislació de règim local.

Així mateix, esta Llei atribuïx als municipis la titularitat i gestió dels Servicis Socials Generals com la fórmula més adequada per a garantir la cobertura de les necessitats socials prioritàries de la seua ciutadania i reconeix la labor exercida per l’estructura de gestió pública més pròxima al ciutadà i integrada per equips interdisciplinaris de professionals especialitzats, la qual assegura l’accés de tota la població municipal als seus drets socials.

Així, doncs, la Diputació Provincial de València aporta el finançament de la xarxa bàsica de servicis socials de les 187 entitats locals que atén, segons la distribució acordada en el seu moment amb la Conselleria de Benestar Social dins del Pla concertat de prestacions bàsiques de servicis socials amb les corporacions locals.

La Diputacióde València propicia la conservació dels espais rellevants naturals municipals de la província de València amb noves ajudes als municipis que disposen d’un paratge natural declarat.

Per a això, el servici de Medi Ambient de la corporació provincial ha desenrotllat el programa Paratges Naturals Municipals, dotat amb un pressupost de 350.000 euros per a enguany a fi de recolzar els ajuntaments que disposen d’estes zones verdes.  

Carlos Ramírez, enginyer municipal de Casas Altas, ha informat que amb estes ajudes el municipi preveu millorar la dotació i oferta d’espais d’esbarjo de la localitat: «Pretenem millorar la capacitat d’ús d’una àrea recreativa del paratge natural Fuente Bellido per mitjà de la seua adequació a la normativa vigent, i la millora de l’accés existent a ella així com a la resta del paratge natural municipal i parcel·les veïnes de cultiu».

En este sentit, Ramírez explica que per mitjà d’estes actuacions es busca, en primer lloc, millorar l’accessibilitat a l’àrea recreativa més important de Fuente Bellido, així com la comunicació entre l’àrea recreativa de recent construcció de Los Pajares i l’àrea recreativa de Fuente Bellido, i millorar i augmentar la capacitat d’ús d’esta via.

«Una altra de les finalitats de l’actuació és, a juí de l’enginyer, restaurar esta àrea recreativa millorant la seua funcionalitat i capacitat d’ús per part de l’usuari, millorant les instal·lacions existents d’oci i també les destinades al ramat i per als sistemes i dotacions establits a l’àrea per a la protecció contra els incendis forestals», ha puntualitzat.

Ramírez ha dit també que «ha de tindre’s en compte que en xicotets municipis d’interior com a Casas Altas, l’agricultura, la silvicultura i la ramaderia a penes posseïxen pes específic en l’economia local, i no disposen de més indústria de futur que el turisme». «Esta és una forma de mantindre i augmentar l’al·licient turístic i generar un motiu major per a la visita respectuosa d’estes terres d’interior», ha afegit.

L’enginyer municipal ha recordat també que el paratge Fuente Bellido ha servit tècnicament junt amb altres municipis de la província de València i de Conca, per a la sol·licitud de declaració d’estos territoris de la conca de l’Alt Túria, per part de la UNESCO, com a Reserva de la Biosfera, «moment en què es convertiran en la Primera Reserva de la Biosfera de la Comunitat Valenciana», ha assenyalat.

Actuacions

Quant a les obres que el municipi sol·licita realitzar amb l’ajuda de la Diputació, destaca condicionar el camí que porta des de l’àrea recreativa de Los Pajares fins a l’àrea recreativa de Fuente Bellido. Concretament, es requerix netejar els comptes per a fer-les funcionals, la neteja de les canelles i la reposició del ferm granular.

D’altra banda, la segona actuació prevista consistix en la rehabilitació del rostidor per mitjà del tancament frontal per a poder utilitzar-lo.

També és necessari escometre obres de rehabilitació de l’antiga font, com la seua canalització, l’execució de l’impermeabilitzat o segellat dels dos vasos per a evitar fugues, així com adequar les canonades que proveïxen un canal per a abeurador del bestiar i ompliment d’un depòsit d’extinció d’incendis.

37 paratges a la província

Actualment a la província de València hi ha declarats un total de 37 Paratges Naturals Municipals, amb una superfície total de 22.648 hectàrees i són els següents: Umbría la Plana, Barranco la Hoz i Barrancos Carrasca-Gatillo (Enguera), El Tello, Els Cerros, La Colaita (Llombai), El Surar (Pinet/Llutxent), Penyes Albes (Montichelvo/ Terrateig), el Barranc de la Fos (Montesa), El Molón (Camporrobles), Fuente Bellido (Casas Altas), Hort de Soriano-Font de la Parra (Carcaixent), La Cabrentà (Estubeny), La Costera (Puçol), La Cova Negra (Xàtiva), La Manguilla (la Pobla de Vallbona), La Murta i La Casella (Alzira), Els Fontanelles (Corbera), Els Rodanes (Vilamarxant), Les Salines (Manuel), Los Calderones (Chulilla), L’Ermita (Castelló de Rugat), Muntanya de Llaurí (Llaurí), Parpalló-Borrell (Gandia), Riu de Barxeta (Barxeta), Serra l’Ombria-Pou Clar (Ontinyent), Serra de Quatretonda (Quatretonda), Serra Perenxisa (Torrent), Sierra de Chiva (Chiva), Solana-Barranco Lucía (Alcublas), Tabarla (Yátova), Ullals del riu verd (Benimodo), Villingordo (Siete Aguas), Naixement del Riu Tuéjar (Tuéjar), Cinc Germans (Canals), Los Chorradores (Navarrés), Muela de Los Tres Reinos (Castielfabib).

L’entitat provincial subvencionarà el 90% de l’actuació en municipis menors de 5.000 habitants. Les poblacions d’entre 5.000 i 25.000 veïns rebran ajudes per a finançar el 85% del projecte, i a les localitats majors de 25.000 habitants se’ls costejarà el 80% de les activitats que fomenten la conservació d’estos espais. L’import total de les actuacions sol·licitades, amb l’IVA inclòs, no podrà excedir la quantitat de 42.000 euros.

Vídeos dedicats als paratges naturals municipals

Així mateix, l’entitat provincial, a través de la Xàrcia de Municipis Valencià cap a la Sostenibilitat, disposa d’un programa audiovisual per a donar a conéixer els Paratges Naturals Municipals.  

Amb l’objectiu de sensibilitzar els ciutadans de l’atenció de les riqueses mediambientals pròximes als municipis, l’entitat provincial exposa els atractius naturals i culturals d’estos espais verds i les actuacions de conservació i prevenció, que duen a terme les brigades forestals d’Imelsa per mitjà de 13 audiovisuals.

Per a accedir al vídeo de Fuente Bellido punxe Ací.

Els majors de Macastre, Montitxelvo, Ademuz, Navarrés, Moixent i Benifairó de les Valls han participat esta setmana en el programa «Sona València per als majors», que organitza la Diputació de València.

El president en funcions, Juan José Medina, i la diputada de Benestar Social, Amparo Mora, els han rebut en el Saló de Plens, on han mantingut amb ells una reunió i els han comentat la finalitat del programa de visites a la Diputació perquè la gent conega el seu patrimoni cultural, al mateix temps que passen un dia de turisme i oci a la capital valenciana.

Juan José Medina els ha explicat que el sentit de les diputacions és treballar pels ajuntaments i que tots els municipis, des dels més grans fins als més xicotets, tenen la mateixa importància dins de la institució provincial.

Amparo Mora els ha comentat els programes que es duen a terme des de l’Àrea de Benestar Social, com són estes visites que es fan des de fa anys quan es va decidir obrir les portes de la Diputació a tots els ciutadans i de manera gratuïta «perquè el que hi ha a la Diputació és dels valencians».

Les visites inclouen un recorregut pels palaus de Scala i Batlia, a la plaça de Manises de València, el MuVIM i el C. Cultural La Benficència.

La Diputacióde València propícia la conservació dels espais naturals municipals rellevants de la província de València amb noves ajudes als municipis que tenen declarat algun paratge natural.

Per a això, el Servici de Medi Ambient de la corporació provincial ha desenvolupat el programa Paratges Naturals Municipals, dotat amb un pressupost de 350.000 euros per a enguany, a fi de recolzar els ajuntaments que disposen d'estes zones verdes.  

Josep Forés, tinent d'alcalde de Llombai i regidor d'Urbanisme i Medi Ambient, ha expressat la seua opinió favorable sobre el nou programa i ha assegurat que «cal posar en valor els atractius dels municipis, en especial de les poblacions d'interior, on l'agricultura és la base econòmica».

Forés ha dit també que «el turisme és un gran incentiu per a l'economia local i repercutix positivament en els bars i comerços locals».

Així mateix, ha recordat que Llombai ha donat a conéixer els seus paratges naturals i el seu patrimoni per mitjà del programa Rutes Turístiques Mediambientals, que va posar en marxa la Diputació de València per a dinamitzar l'economia dels pobles de l'interior afectats per l'incendi del 2012.

En este sentit, explica que la zona de la Colaita va ser totalment arrasada per un incendi i els Cerros foren afectats parcialment.

Per això, el municipi vol destinar estes ajudes al manteniment i reforestació dels paratges. En segon lloc, també es preveu coŀlocar senyalització i mobiliari urbà per a crear més zones d'oci.

Forés ha informat que Llombai és referent en quantitat de paratges naturals, ja que disposa del Tello, els Cerros i La Colaita, i ha dit que «volem ser un referent en qualitat pel que fa a recursos i servicis».

Trenta-set paratges en la província

Actualment, en la província de València hi ha declarats un total de trenta-set paratges naturals municipals amb una superfície total de 22.648 hectàrees, i són els següents: Umbría la Plana, Barranco la Hoz i Barrancos Carrasca-Gatillo (Enguera); el Tello, els Cerros i la Colaita (Llombai); el Surar (Pinet/Llutxent); Penyes Albes (Montitxelvo/ Terrateig); el Barranc de la Fos (Montesa); el Molón (Camporrobles); Fuente Bellido (Casas Altas); Hort de Soriano-Font de la Parra (Carcaixent); la Crebantada (Estubeny); la Costera (Puçol); la Cova Negra (Xàtiva), la Manguilla (la Pobla de Vallbona); la Murta i la Casella (Alzira); les Fontanelles (Corbera); les Rodanes (Vilamarxant); les Salines (Manuel); los Calderones (Chulilla); l'Ermita (Castelló de Rugat), Muntanya de Llaurí (Llaurí); Parpalló-Borrell (Gandia); Riu de Barxeta (Barxeta); Serra l'Ombria-Pou Clar (Ontinyent); Serra de Quatretonda (Quatretonda); Serra Perenxisa (Torrent), Sierra de Chiva (Chiva), Solana-Barranco Lucía (Alcublas); Tabarla (Yátova); Ullals del Riu Verd (Benimodo); Villingordo (Siete Aguas), Nacimiento del Río Tuéjar (Tuéjar), Cinc Germans (Canals); los Chorradores (Navarrés); Muela de los Tres Reinos (Castielfabib).

L'entitat provincial subvencionarà el 90% de l'actuació en municipis menors de 5.000 habitants, el 85% en municipis d'entre 5.000 i 25.000 habitants, i el 80% en municipis de més de 25.000 habitants.L'import total de les actuacions soŀlicitades no podrà excedir la quantitat de 42.000 euros amb IVA.

La Diputacióde València, a través de la Xarxa de Municipis cap a la Sostenibilitat, que compte ja amb 220 municipis adherits, promourà el Pacte d'Alcaldes, que vol fomentar l'energia eficient a través de diversos plans d'actuació.

En este sentit, les actuacions que la Xarxa vol dur a terme són, entre altres, promoure l'adhesió al pacte i brindar suport als membres mitjançant jornades de difusió i assistència per a l'elaboració i presentació de l'Inventari d'Emissions i el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible. Igualment, també es vol facilitar l'intercanvi d'experiències entre firmants i ciutats candidates i fomentar la coŀlaboració amb els ajuntaments en l'organització de Dies de l'Energia.

D'altra banda, també volen fer-se observacions periòdiques sobre les actuacions dels membres del pacte i sobre els servicis que presten com a promotors d’este.

Amb este fi, la Xarxa comptarà amb el suport de la Diputació, que actuarà com a promotora del pacte i s'ha fixat l'objectiu d'emprendre al novembre la formació de capacitació per als tècnics dels ajuntaments a través del Servici de Medi Ambient per mitjà de la plataforma de campus virtual de la Diputació i amb jornades presencials.

Concretament, s'ensenyarà als tècnics a dissenyar els plans estratègics que s'implantaran en els seus municipis aplicats a situacions reals i amb un seguiment del disseny a través de la plataforma per a conformar el Pla d'Aprenentatge.

Pacte dels Alcaldes per l'Energia

Després de l'adopció el 2008 del paquet de mesures de la UE sobre canvi climàtic i energia, la Comissió Europea va presentar la iniciativa del Pacte dels Alcaldes a fi de fomentar i recolzar l'esforç de les autoritats locals en l'aplicació de polítiques d'energia sostenible.

El compromís del pacte és reduir en un 20% les emissions de CO₂ i presentar un inventari d'emissions i un Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible, que haurà de ser aprovat pel Ple municipal. També vol mobilitzar la societat civil del municipi perquè participe en el desenvolupament del Pla d'Acció.

Objectius

Així, entre els objectius destaca presentar un informe de seguiment almenys cada dos anys des de l'aprovació del Pla d'Acció i organitzar un Dia de l'Energia o Dia del Pacte dels Alcaldes en cooperació amb la Comissió Europea i amb altres parts interessades. Una altra de les finalitats és assistir i participar en la Conferència d'Alcaldes de la Unió Europea per una Europa de l'Energia Sostenible, que se celebrarà anualment, i divulgar el missatge del pacte en els fòrums apropiats.

El gerent d’Imelsa, Rafael Soler, farà entrega dimarts que ve 23 de juny dels diplomes finals per als trenta alumnes  treballadors que han participat els últims sis mesos en el taller d’ocupació Monestir de Llutxent II.

Este programa mixt de formació i ocupació, a més de preparar l’alumnat per a entrar en el mercat laboral, ha servit per a continuar els treballs de restauració del monestir del Corpus Christi, un dels elements més destacats del patrimoni de la Diputació de València.

Les quatre especialitats que s’han impartit en el taller d’ocupació han sigut: activitats auxiliars en conservació i neteja de muntanyes, revestiment amb peces rígides per adherència en construcció, pintura decorativa en construcció i restauració de fusta.

Així mateix, durant este temps s’ha impartit diàriament un mòdul de formació complementària, amb nivell d’ESO (Educació Secundària Obligatòria), incloent unitats específiques d’alfabetització informàtica, sensibilització mediambiental, igualtat de gènere, prevenció de riscos i idiomes, (valencià i anglés).

El taller Monestir de Llutxent II està subvencionat per la conselleria d’Economia, Indústria, Turisme i Ocupació i la Unió Europea, a través del Fons Social Europeu.

El Consorci Provincial de Bombers de València ha aconseguit el títol de millor equip de rescat en accidents de trànsit d'Espanya després de quedar en primera posició en l'XI Trobada Nacional d'Excarceració i I Trobada Ibèrica celebrada este cap de setmana en la ciutat portuguesa de Barreiro.

La trobada, de caràcter anual, està organitzada per l'Associació de Professionals de Rescat en Accidents de Trànsit (APRAT) i reunix els millors professionals de la matèria.

Els equips de Gandia i Torrent han sigut els representants del Consorci de València i també han aconseguit el títol de millor equip sanitari i millor maniobra complexa.

El president delegat del Consorci, Francisco Tarazona, els ha transmés la seua enhorabona «pel seu esforç continu per millorar el servici de bombers de València».

Tarazona ha recordat «l’esforç important» que es fa en matèria de rescat en accidents de trànsit i el «gran nivell que tenen els bombers de la província en excarceració, que des d'anys es posicionen entre els millors equips nacionals de manera continuada».

L'equip valencià s'ha classificat així per a la Trobada internacional de la World Rescue Organisation.