Albalat dels Tarongers comptarà amb un Pla General que done resposta a les necessitats de serveis de la població

Albalat dels Tarongers comptarà amb un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que done cobertura a les necessitats de serveis de la població. En concret, el document permetrà regularitzar la situació dels 19 nuclis habitatges il·legals del terme municipal, i ho farà amb el suport de la Diputació de València.

 

Es tracta d'una de les assistències més urgents de les quals aborda la Corporació provincial en aquest àmbit, ja que l'existència de construccions sense legalitzar suposa, per exemple, la falta d'una xarxa de clavegueram i de tractament d'aigües, amb les consegüents conseqüències mediambientals.

 

Albalat dels Tarongers comptarà amb un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que done cobertura a les necessitats de serveis de la població. En concret, el document permetrà regularitzar la situació dels 19 nuclis habitatges il·legals del terme municipal, i ho farà amb el suport de la Diputació de València.

 

Es tracta d'una de les assistències més urgents de les quals aborda la Corporació provincial en aquest àmbit, ja que l'existència de construccions sense legalitzar suposa, per exemple, la falta d'una xarxa de clavegueram i de tractament d'aigües, amb les consegüents conseqüències mediambientals.

 

“Constitueix un servei essencial de la Diputació, que a més en el cas d'Albalat dels Tarongers, requereix d'urgència. S'ha de regularitzar com més prompte millor la situació d'aquests habitatges per a garantir el compliment de la legalitat, així com la qualitat de vida dels veïns”, ha assenyalat la diputada de l'àrea d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia.

 

El municipi compta amb un terme municipal de característiques particulars, ja que es troba travessat per la Serra Calderona, amb moltes construccions en la part sud del territori sense legalitzar. Així mateix, Albalat dels Tarongers disposa de normes subsidiàries que daten de 1992, que tampoc contemplen el desenvolupament de sòls terciaris, representant en la pràctica manques en l'àmbit industrial i en el sector serveis.

 

De moment, el procés per a l'elaboració del PGOU es troba en període d'aprovació dels plecs de condicions per a realitzar la contractació de l'empresa que s'encarregue de la seua elaboració, que comptarà amb la supervisió en tot moment de tècnics de la Diputació, institució que a més s'encarregarà del finançament del 49% del projecte, amb 157.300 euros.

 

 

Assistència tècnica en l'elaboració del Pla General

 

Un Pla General d'Ordenació Urbana té com a objectiu fonamental establir el model territorial al que es desitja que tenda el desenvolupament urbanístic d'un municipi, amb l'ordenació urbanística del mateix i la seua concreció en diferent grau de detall segons la classe de sòl que es tracte.

 

En el cas d'Albalat dels Tarongers, es realitzarà una actualització de la cartografia i la creació d'àrees de minimització d'impacte, per a dotar als habitatges que es troben en situació irregular d'uns serveis mínims.

 

Un dels eixos fonamentals de la Diputació de València està constituït per les funcions que realitza l'Àrea d'Assessorament Municipal, entre les quals es troben l'assistència jurídica, comptable, econòmica i tècnica als municipis de la província, especialment als de menor capacitat econòmica i de gestió, que tindran preferència en l'atenció de les peticions formulades.

 

Així mateix, es presta assistència tècnica per a la redacció de Projectes d'Arquitectura i Enginyeria Municipal, Planes d'Urbanisme, i d'Emergència en Espectacles Pirotècnics, entre uns altres.

 

Mercedes Berenguer assenyala que el Pla d’Escoles busca fer més eficients els centres educatius

La Diputació de València assistirà als centres educatius valencians perquè milloren la seua eficiència energètica. És la principal línia d'actuació del Pla d'Escoles, un projecte al que l'àrea d'Educació, Salut i Benestar Social dedicarà una partida de 7.030.000 euros dirigida directament als ajuntaments. “L'educació és un dels pilars fonamentals del Pacte del Botànic. Ens ajuda a conviure, a ser solidaris i més igualitaris”, ha assenyalat la diputada de l'àrea, Mercedes Berenguer.

 

La Diputació de València assistirà als centres educatius valencians perquè milloren la seua eficiència energètica. És la principal línia d'actuació del Pla d'Escoles, un projecte al que l'àrea d'Educació, Salut i Benestar Social dedicarà una partida de 7.030.000 euros dirigida directament als ajuntaments. “L'educació és un dels pilars fonamentals del Pacte del Botànic. Ens ajuda a conviure, a ser solidaris i més igualitaris”, ha assenyalat la diputada de l'àrea, Mercedes Berenguer.

 

L'ajuda, que es canalitzarà a través dels ajuntaments, anirà dirigida a 44 centres educatius de totes les comarques de la província, segons els criteris establits per la Conselleria d'Educació. L'objectiu és seguir treballant perquè el pla cada vegada abaste a més centres. “Es tracta d'assistir als municipis allí on no arriben altres institucions, així com pal·liar situacions d'extrema necessitat donat l’infrafinançament”, en paraules de la diputada.

 

Per a la concessió de les ajudes, la conselleria ha seguit criteris com la població del municipi, la territorialitat i la urgència. Els fons aniran destinats a millorar instal·lacions que contribuïsquen a un major aprofitament dels recursos energètics, especialment, la substitució de portes i finestres. “Convocarem en breu una reunió amb els alcaldes per a explicar-los com es van a tramitar les ajudes”, ha puntualitzat Mercedes Berenguer.

 

Així mateix, la diputada ha destacat la importància de la col·laboració entre la Generalitat Valenciana, la pròpia Diputació i els ajuntaments en aquest projecte, ressaltant que és “una gran satisfacció, ja que resulta imprescindible per afavorir l'existència d'una societat més igualitària, més formada, més solidària i amb millors condicions de convivència”.

 

“Només s'aprecia allò que es respecta, només es respecta allò que es coneix, i només es coneix allò que s'ensenya a descobrir, i on s'ensenya a descobrir la vida, la igualtat, la solidaritat i el coneixement és en els col·legis”, ha conclòs Berenguer. El Pla Municipal de Manteniment d'Escoles ara haurà de passar pel ple per a la seua aprovació i posteriorment seran els ajuntaments els que s'encarreguen de la seua engegada en els centres.

Emili Altur examina la labor de Atelier a Amèrica Llatina

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha mantingut una primera presa de contacte amb representants de l'ONG Atelier amb el propòsit de conèixer el treball que realitza en cooperació internacional per al desenvolupament, a més de sol·licitar la col·laboració de la Diputació de València en els projectes que duu a terme a Amèrica Llatina.

 

La portaveu de l'organització valenciana, Consuelo Vidal Hernandis, ha explicat els programes de cooperació que realitzen conjuntament amb organitzacions de països d'Amèrica Llatina. Els seus camps d'actuació són els problemes i perspectives de les dones, el desenvolupament sostenible, el respecte del medi ambient, el desenvolupament de l'economia productiva, el cooperativisme i el respecte dels Drets Humans.

 

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, ha mantingut una primera presa de contacte amb representants de l'ONG Atelier amb el propòsit de conèixer el treball que realitza en cooperació internacional per al desenvolupament, a més de sol·licitar la col·laboració de la Diputació de València en els projectes que duu a terme a Amèrica Llatina.

 

La portaveu de l'organització valenciana, Consuelo Vidal Hernandis, ha explicat els programes de cooperació que realitzen conjuntament amb organitzacions de països d'Amèrica Llatina. Els seus camps d'actuació són els problemes i perspectives de les dones, el desenvolupament sostenible, el respecte del medi ambient, el desenvolupament de l'economia productiva, el cooperativisme i el respecte dels Drets Humans.

 

Més de 30 anys de lluita pels drets humans

 

Atelier és una organització no governamental, creada a València en 1989, dedicada a la cooperació internacional a Amèrica Llatina. A més dels seus projectes per al desenvolupament, l'entitat duu a terme programes de cooperació conjuntament amb organitzacions de països del continent llatinoamericà.

 

En el seu treball en educació al desenvolupament, disposa de programes de caràcter permanent, serveis d'informació i documentació, formació i producció de materials que tracten sobre les cultures dels països del sud, la situació de les dones en aquests països, la cooperació al desenvolupament i programes d'acció front la violència contra les dones.

 

Respecte a la investigació, Atelier ha treballat en la cerca de noves alternatives de finançament de projectes de desenvolupament i en la creació de productes de finançament solidari.

Convocatòries subvencions

  ENLLAÇ A LA INFORMACIÓ REFERENT A LES SUBVENCIONS A ASSOCIACIONS JUVENILS (2021, 2022, 2023 i 2024)     CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS DESTINADES A AJUNTAMENTS DE FINS A 20.000 HABITANTS, PER A ACTIVITATS DE PROGRAMES MUNICIPALS DE JOVENTUT 2025  

El BOP núm. 48, d'11 de març de 2025, publica l'extracte de la convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a ajuntaments de fins a 20.000 habitants, per a activitats de programes municipals de joventut 2025.

El termini de presentació de sol·licituds és de 15 dies hàbils a partir del següent de la publicació de l'extracte en el BOP: del 12 de març al 3 d'abril de 2025.

Podran acollir-se a aquesta convocatòria de subvencions els ajuntaments de la província de València de fins a 20.000 habitants.

L'objecte d'aquestes subvencions és el foment de les activitats juvenils i la col·laboració en el desenvolupament de projectes i activitats de joventut l'any 2025.

 

València Turisme porta a Saragossa l'oferta turística del territori

València Turisme, marca turística del Patronat de Turisme de València, porta aquest cap de setmana l'oferta turística del territori al Saló Aragonés del Turisme ARATUR 2017, que celebra la seua dècima segona edició i per tercer any consecutiu se situa al Palau de Congressos de Saragossa.

La marca valenciana participa des d'avui i fins diumenge al certamen, que l'any passat va rebre la visita de 9.000 persones i va comptar amb la participació de 93 expositors procedents d'Espanya, França, Portugal i Cuba.
ARATUR està dirigit a tot tipus de públic i en ell participen empreses turístiques, entitats promotores d'oci i turisme, hotels, balnearis, paradors de turisme, càmpings, estacions d'esquí, empreses d'enoturismo i turisme actiu i centrals de reserva, entre altres agents.

València Turisme, marca turística del Patronat de Turisme de València, porta aquest cap de setmana l'oferta turística del territori al Saló Aragonés del Turisme ARATUR 2017, que celebra la seua dècima segona edició i per tercer any consecutiu se situa al Palau de Congressos de Saragossa.

La marca valenciana participa des d'avui i fins diumenge al certamen, que l'any passat va rebre la visita de 9.000 persones i va comptar amb la participació de 93 expositors procedents d'Espanya, França, Portugal i Cuba.
ARATUR està dirigit a tot tipus de públic i en ell participen empreses turístiques, entitats promotores d'oci i turisme, hotels, balnearis, paradors de turisme, càmpings, estacions d'esquí, empreses d'enoturismo i turisme actiu i centrals de reserva, entre altres agents.

L'espai de València Turisme en la fira, al que acompanyen com coexpositores els municipis de Gandia i Xeraco, està dins de l'estand de l'Agència Valenciana de Turisme (AVT).

La Gobernança Turística s'activa a la Safor amb la imminent subscripció del protocol institucional

El Pla de Dinamització i Gobernanza Turística, acordat i gestionat conjuntament per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València per a impulsar noves accions turístiques en mancomunitats, s'activa a la Safor amb la imminent subscripció del protocol de col·laboració institucional que estableix el marc d'actuació durant tres anys.

 

Tal com ha assegurat la vicepresidenta del Patronat i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, el nou protocol vehicularà l'adhesió de la Mancomunitat de la Safor “a l’exitosa fórmula d'acció i gestió institucional conjunta iniciada en 2016 a Ribera Baixa, Alt Turia, i Vall d’Albaida”.

 

Primera inversió de 210.000 euros

 

El Pla de Dinamització i Gobernanza Turística, acordat i gestionat conjuntament per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València per a impulsar noves accions turístiques en mancomunitats, s'activa a la Safor amb la imminent subscripció del protocol de col·laboració institucional que estableix el marc d'actuació durant tres anys.

 

Tal com ha assegurat la vicepresidenta del Patronat i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, el nou protocol vehicularà l'adhesió de la Mancomunitat de la Safor “a l’exitosa fórmula d'acció i gestió institucional conjunta iniciada en 2016 a Ribera Baixa, Alt Turia, i Vall d’Albaida”.

 

Primera inversió de 210.000 euros

 

“El Pla de Dinamització i Gobernança Turística és una mostra excel·lent dels beneficis que reporta la col·laboració institucional en tots els seus àmbits –autonòmic, comarcal i local- que es concretarà anualment amb l'adopció d'un acord singular que canalitzarà els projectes de cada exercici”, ha explicat la diputada Pilar Moncho.

 

Cada administració –Patronat de la Diputació, Generalitat, i Mancomunitat- aportarà un terç del total de la inversió prevista. La Gobernança Turística arranca amb una primera inversió de 210.000 euros en 2017, a raó de 70.000 euros per administració.

 

Combatre l'estacionalitat turística

 

Segons destaca Pilar Moncho, “aquest ambiciós pla permet desenvolupar turísticament el territori segons les necessitats mancomunades dels diferents municipis i, en el cas de la Mancomunitat de la Safor, l'acció turística es desplegarà en els 31 municipis mancomunats i inclourà noves accions per a combatre l'estacionalitat turística”.

 

“Som molt més que turisme de sol i platja. Tenim moltes experiències que oferir, nous productes turístics competitius que ajudaran a enfortir la competitivitat del sector turístic valencià”, assegura la màxima responsable de l'Àrea de Turisme de la Diputació.

Josep Bort situa a Serra com a «model intel·ligent de gestió forestal»

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat la localitat de Serra per a conèixer de primera mà els detalls del programa de gestió de la biomassa forestal i agrícola que s’està desenvolupant en aquest municipi de la comarca del Camp de Túria, el qual ha definit com «un model intel·ligent de gestió forestal».

 

Aquesta localitat, integrada en el parc natural de la Serra Calderona, va apostar anys enrere per aprofitar els residus de la poda i neteja de jardins per transformar-los en biomassa i crear tota una indústria orientada a l'autoabastiment, que ha generat desenes de llocs de treball en poc més de cinc anys.

 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat la localitat de Serra per a conèixer de primera mà els detalls del programa de gestió de la biomassa forestal i agrícola que s’està desenvolupant en aquest municipi de la comarca del Camp de Túria, el qual ha definit com «un model intel·ligent de gestió forestal».

 

Aquesta localitat, integrada en el parc natural de la Serra Calderona, va apostar anys enrere per aprofitar els residus de la poda i neteja de jardins per transformar-los en biomassa i crear tota una indústria orientada a l'autoabastiment, que ha generat desenes de llocs de treball en poc més de cinc anys.

 

Segons dades facilitades pels tècnics municipals, amb una inversió inicial de 150.000 euros, durant aquest període el municipi ha aconseguit estalviar recursos en gestió de residus i en facturació elèctrica per valor de 180.000 euros, a més d’una important reducció –en 100 tones– de les emissions de CO2. Així mateix, s’han aconseguit protegir 490 hectàrees forestals amb un elevat risc d’incendis.

 

Josep Bort ha considerat aquesta iniciativa «un bon exemple d’economia circular de la gestió forestal sostenible i de com convertir un problema en una oportunitat», alhora que ha defensat que «la gestió forestal intel·ligent passa per comprendre els ritmes i els cicles de la natura. Amb aquesta pràctica l’Ajuntament de Serra demostra com, pas a pas, es pot avançar cap a la sostenibilitat», ha assenyalat Bort.

 

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València també ha reivindicat que «amb la gestió intel·ligent del medi natural podem prevenir incendis forestals i crear oportunitats d’ocupació local», ha destacat.

 

Durant la visita, el diputat ha estat acompanyat per l’alcalde d’aquesta localitat, Javier Arnal, així com de l’enginyer municipal, Juan José Mayans, qui ha explicat els treballs i les pràctiques desenvolupades en el marc d’aquest projecte.

 

Mayans ha incidit en que a més dels beneficis econòmics i mediambientals ja aconseguits, «l'Ajuntament de Serra ha creat una marca de qualitat del pellet per posar-lo al mercat», ha remarcat. Pel que fa al futur del projecte, Mayans indica que «En este primer any de producció semi-industrial esperem arribar a les 400 tones del nostre pellet 100% natural, hem creat 5 llocs de treball i contribuirem a la reducció de la contaminació en 450 tones de CO2. El futur és millorar la producció per a aconseguir un màxim de 800 a 1.000 tones i poder crear ocupació sostenible per a 10 o 12 famílies de la localitat», ha afirmat.

 

Resposta a un problema

 

Aquest model de valorització de residus verds per a usos tèrmics naix com una resposta a la necessitat de protegir l’entorn natural del municipi i reduir les despeses ocasionades per la gestió dels residus. De fet, l’any 2011, en plena crisi econòmica, els costos de gestió del residu verd suposaven per a l'Ajuntament de Serra la quantitat de 90.000 euros anuals. Per aquest motiu, la necessitat de reduir aquesta despesa mitjançant la reconversió del residu provinent de labors de jardineria, agrícola i, sobretot, forestal, en un combustible apte per a ser emprat per l'administració local i que això, a més de reduir els costos de gestió de residus i la facturació energètica, tingués més efectes col·laterals positius sobre la protecció de l'entorn natural, la reducció de la contaminació i la creació d'ocupació, va portar a l'administració local a aprovar un projecte de biomassa que s'ha convertit en un model d'economia sostenible a la seua comarca i ha traspassat fronteres, atraient l'interès de la mateixa Comissió Europea.

 

Per fer realitat aquest objectiu, en primer lloc es va projectar la substitució de les tradicionals fonts de calor alimentades amb energia elèctrica o gasoil, a la guarderia municipal, al col·legi San José i a l’edifici consistorial per sistemes de calefacció per calderes de biomassa i circuits d'aigua calenta i radiadors. Paral·lelament calia aconseguir la reconversió del residu verd a un combustible energèticament aprofitable amb el menor cost possible per al municipi, així que es va adquirir la maquinària necessària per al processament del residu verd i la seua conversió a combustible sòlid apte per a ser emprat en aquestes calderes.

 

En última instància, una altra de les virtuts d'aquest projecte és la seua capacitat per a ser replicat a altres municipis amb similars necessitats de gestió de residus verds.

Castelló de la Ribera recuperarà el cinema d’estiu 'Califòrnia' amb l’ajuda de la Diputació

La Diputació de València, a través de l’Àrea de Patrimoni, ajudarà el municipi de Castelló de la Ribera a recuperar i restaurar l’antic cinema municipal d’estiu Califòrnia, per tal de que torne a oferir projeccions cinematogràfiques a la ciutadania i resulte un espai d’activitat cultural.

La Diputació de València, a través de l’Àrea de Patrimoni, ajudarà el municipi de Castelló de la Ribera a recuperar i restaurar l’antic cinema municipal d’estiu Califòrnia, per tal de que torne a oferir projeccions cinematogràfiques a la ciutadania i resulte un espai d’activitat cultural. Així ho ha anunciat la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a aquest municipi de la Ribera Alta per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS–, el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions, que han fet possible escometre diferents actuacions en espais culturals i l’adequació dels carrers per a promoure una mobilitat amable per als vianants.

 

En concret, el cinema Califòrnia, situat a l’aire lliure, amb zones de llotges, ha constituït un dels espais més singulars del municipi destinat a la projecció de pel·lícules, molt especialment durant els mesos d’estiu i els caps de setmana. Tradicionalment també s’han celebrat concerts de la Societat Musical Lira Castellonenca –actualment Lira Castellonera– i d’altres cites i espectacles musicals. Actualment, el seu estat de deteriorament ha obligat a escometre diferents intervencions de conservació i rehabilitació. Amb una recent ajuda de la Diputació de València, per valor de 60.000 euros, s’ha procedit a la rehabilitació d’una part de les llotges, i s’està a l’espera d’una nova aportació de fons provincials per completar aquesta remodelació i tornar a guanyar aquest espai cultural per a la ciutadania.

 

Maria Josep Amigó ha reivindicat «l’enorme patrimoni cultural que atresora Castelló» i, més en especial, «els diferents projectes de restauració iniciats en espais de gran valor, per tal de recuperar-los per al gaudi dels veïns i veïnes del municipi». Aquest és el cas del cinema Califòrnia, però també del Teatre Ideal, un edifici amb més d’un segle d’història, en el que s’invertiran 240.000 euros –entre fons provincials i recursos del Fons de Cooperació Local– per a la renovació de la tramolleria i l’escenari, així com millorar l’accessibilitat de l’immoble afavorint l’accés de persones amb mobilitat reduïda.

 

La vicepresidenta ha detallat que fins a aquest moment «Castelló ha rebut 630.000 euros a través de diferents partides pressupostàries de la Diputació de València». D’entre aquesta quantitat, destaquen els 140.000 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM)per a 2017 i els 200.000 euros que li corresponen al municipi a través del Fons de Cooperació Local (amb una aportació de 100.000 euros per part de la Generalitat i altres 100.000 euros per part de la corporació provincial). «Es tracta de recursos que permetran executar obres que el Consistori considera necessàries per tal d’ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones», ha indicat Maria Josep Amigó. Alhora que també ha defensat «la implementació d’apostes valentes, com la realitzada al carrer del Cinema, amb la peatonalització de la via i l’eliminació de tanques arquitectòniques per tal d’afavorir un municipi més accessible», ha remarcat.

 

Per la seua part, l’alcalde de Castelló, Òscar Noguera,ha agraït la visita de Maria Josep Amigó al municipi, com també el volum de recursos que dispensa la corporació provincial a la localitat. «Per primera vegada tenim una forma de repartir els recursos que atén a criteris objectius», ha indicat Noguera.

 

L’alcalde ha assenyalat la intenció de l’actual equip de govern de posar en pràctica un model d’organització «capaç de fer de Castelló un municipi per a les persones», i en favor d’aquest propòsit –ha explicat– s’emmarquen les actuacions de peatonalització realitzades al carrer del Cinema, «de forma que es millora l’accessibilitat al centre històric de Castelló, afavorint les persones amb mobilitat reduïda i el trànsit de bicicletes i vianants». Noguera també ha incidit en que és intenció del Consistori «comptar amb els veïns i veïnes del municipi» i per això, es destinaran més de 200.000 euros a finançar projectes proposats per la ciutadania a través del Portal Municipal de Participació Ciutadana.

 

Trasllat de la Biblioteca

 

Amb els diferents fons de la Diputació de València rebuts pel Consistori s’ha procedit a efectuar tasques d’adequació al Mercat Municipal, les quals han consistit en la substitució de finestres i l’enllumenat elèctric. Així mateix, l’edifici de l’Obrera serà la nova seu de la Biblioteca Pública Municipal, en un projecte que comptarà amb la col·laboració de diferents administracions. El projecte contempla el trasllat de la Biblioteca a un dels edificis més emblemàtics del municipi, a més d’habilitar una sala polivalent capaç d’albergar xerrades i diferents activitats culturals i comptar amb espais per a les associacions i col·lectius cívics del municipi.

 

Igualment, s’han escomès treballs d’ampliació i condicionament de la Ronda de Monteolivet, així com la connexió de la depuradora del Polígon 1 amb el Polígon 2, per a la qual s’ha comptat amb un total de 105.000 euros de fons provincials.

L'actuació de Cortes de Pallás, exemple d'enginyeria civil en l'Escola de Camins de la Politècnica

L'actuació d'emergència realitzada per la Diputació de València de Cortes de Pallás, com a conseqüència de l’esfondrament del vessant del Queixal va ser ahir protagonista en la Setmana de l'Enginyeria Civil i el Medi Ambient (SICMA) que està celebrant aquests dies l'Escola Tècnica i Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports (ETSICCP) de la Universitat Politècnica de València.

 

L'actuació d'emergència realitzada per la Diputació de València de Cortes de Pallás, com a conseqüència de l’esfondrament del vessant del Queixal va ser ahir protagonista en la Setmana de l'Enginyeria Civil i el Medi Ambient (SICMA) que està celebrant aquests dies l'Escola Tècnica i Superior d'Enginyeria de Camins, Canals i Ports (ETSICCP) de la Universitat Politècnica de València.

 

En una ponència presentada pel diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, i impartida pel director de l'àrea, Javier Piedra, més d'un centenar d'alumnes van poder conèixer com es va desenvolupar una complexa obra d'enginyeria civil, que va incloure el sosteniment del vessant en la zona del despreniment, el desenrunament i reconstrucció de la plataforma de la carretera CV-428 i el camí de Otonel, i el sosteniment i protecció de la resta del vessant no afectat pel despreniment. Una actuació en tres fases que es va perllongar durant més de 8 mesos amb una inversió de 2,2 milions d'euros i que va permetre tornar a connectar amb la resta del món a una població, la de Cortes de Pallás, a la qual l'esfondrament havia deixat aïllada.

 

La conferència, que havia despertat bastant expectació entre els estudiants i el personal docent de l'Escola de Camins, formava part de la participació de la Diputació de València en la SICMA 2017. Tal com va explicar als alumnes el diputat de Carreteres, la institució provincial ha volgut implicar-se en aquest esdeveniment “amb el doble objectiu de donar a conèixer a la ciutadania la labor que desenvolupem en l'administració i al temps col·laborar en la formació dels universitaris, mostrant-los casos reals i explicant-los com els coneixements que ara estan adquirint tenen després el seu trasllat en la pràctica professional”.

 

En aquest sentit, Pablo Seguí va expressar el seu compromís de desenvolupar una “col·laboració de futur” amb la ETSICCP, amb el director de la qual, Eugenio Pellicer, es va emplaçar a parlar i dissenyar accions conjuntes entre la institució i l'escola per al pròxim curs escolar.

 

L'incident

 

El 6 d'abril de 2015 es va produir un important lliscament de terres en el vessant nord de la mola de Corts que va deixar sepultada la CV-428, única via d'accés a Cortes de Pallars. La magnitud del succés va fer necessària la col·laboració de les diferents administracions i d'Iberdrola, propietària de la central hidroelèctrica, per a, sota la direcció de la Diputació de València, titular de la carretera, dur a terme els treballs que permeteren reobrir la carretera i així retornar la normalitat a la població. Un objectiu que va quedar finalment complit el 21 de desembre de 2015.

 

Precisament aquest problema, el de l'aïllament, va ser el primer al que van haver de fer front els enginyers de la Diputació de València, tal com va posar de manifest el director de l'Àrea de Carreteres en la seua intervenció. Amb açò, Javier Piedra va voler posar l'accent als alumnes en la necessitat de “recordar sempre que davant qualsevol problema, l'aspecte personal és el primer al que ha d'atendre's, i més quan es tracta d'una administració pública, com és la Diputació de València”. Per açò, va explicar, “abans d'afrontar de quina manera anàvem a donar resposta a l'ensulsiada en si, havíem de garantir que els veïns i veïnes de Cortes de Pallás pogueren seguir desplaçant-se als seus treballs i col·legis, realitzant les seues compres i acudir al metge, i per a açò era necessari crear un accés alternatiu”.

Pronoise, Dûrga y Six to Fix competeixen aquest dissabte a Burjassot en la primera semifinal del Sona la Dipu

Pronoise, Dûrga i Six to Fix obrin aquest dissabte 13 de maig les semifinals del Sona la Dipu 2017. Les tres formacions disputaran a Burjassot la primera de les passades per a la final, en una cita en la qual estaran acompanyats per Sidonie, La Habitación Roja, Gatomidi, Rayden i Bearoid Dj Set. Posteriorment, el jurat serà qui decidisca el primer dels grups que passe directament a la final del concurs.

 

Pronoise, Dûrga i Six to Fix obrin aquest dissabte 13 de maig les semifinals del Sona la Dipu 2017. Les tres formacions disputaran a Burjassot la primera de les passades per a la final, en una cita en la qual estaran acompanyats per Sidonie, La Habitación Roja, Gatomidi, Rayden i Bearoid Dj Set. Posteriorment, el jurat serà qui decidisca el primer dels grups que passe directament a la final del concurs.

 

Després de l'actuació del trio Gatomidi, la primera banda a eixir a l'escenari serà Dûrga, grup de post-rock de València amb influències que van des del punk fins al folk, el hardcore o el blues, com es pot descobrir en el seu treball “Venjança”. Després serà el torn de Pronoise, que portarà al directe el seu nou EP “Railroad Crossing”, en el qual mostren el seu estil personal, que beu d'elements de la música electrònica, el post-punk i el rock industrial.

 

Finalment, i després del madrileny Rayden, seran Six to Fix els que tanquen la semifinal amb el seu pop rock d'influència anglosaxona i les cançons del seu nou EP “Home”. Ells donaran pas a les actuacions de La Habitación Roja, Sidonie i Bearoid Dj Set que juntament amb els ja nomenats Gatomidi i Rayden s'emmarquen dins de la presentació del Festival de les Arts.

 

Així, una vegada que tots els semifinalistes hagen actuat, el jurat deliberarà quina banda serà la que passe directa a la final del pròxim 2 de setembre a Sueca, amb la Raíz i ZOO. En aquesta final actuaran quatre grups semifinalistes que seran escollits en les semifinals del 23 de juliol a Alzira, el 19 d'agost a Xàtiva i el 30 d'agost a Buñol. Per a més informació, es pot consultar la nova pàgina del Sona la Dipu: www.sonaladipu.es