La «Ruta de la Salut» ha passat per Picanya, Emperador, Alfara del Patriarca, Benifaió, Benicull del Xúquer i Guadassuar, amb un equip de professionals de l’Hospital General Universitari que fan revisions mèdiques i informen sobre prevenció i atenció de les malalties.

La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha dit que «esta iniciativa és important perquè tota prevenció és poca i volem traslladar estes accions als pobles que estan més allunyats dels centres sanitaris dels grans nuclis».

La primera Ruta de la Salut de l’any passat va atendre més de 2.500 persones als trenta pobles als quals es va acudir amb el bus i s’hi van fer més de 6.300 proves. Enguany, la Diputació ha destinat 65.000 euros a la ruta, que al mateix temps hi ha duplicat les poblacions a les quals arribarà; d’esta manera prestarà servici a 65 municipis i el programa s’allargarà durant sis mesos, des del 27 d’abril fins al 26 d’octubre.

La Ruta va arrancar la setmana passada a Picanya, fins on es van traslladar els metges i infermers per a fer proves, entre les quals s’inclouen un electrocardiograma, una espirometria, una audiometria, presa de tensió i glucosa, i massa corporal, entre altres. Després va passar a Emperador, on Alberto Bayarri, alcalde d’este xicotet municipi de tan sols 36.000 metres quadrats d’extensió i un dels que tenen una major densitat de població d’Espanya, va felicitar els equip de metges.

També els veïns del municipi d’Alfara del Patriarca, situat a la comarca de l´Horta Nord, van gaudir d’una bona vesprada escoltant els consells de salut i les recomanacions dels facultatius de l’equip de la Ruta de la Salut.

Esta setmana han recorregut Guadassuar, de la comarca de la Ribera Alta, de a penes 6.100 habitants, Benicull del Xúquer, on els veïns més veterans van acudir per a escoltar els professionals de l’Hospital General de València i per a fer-se revisions mèdiques i, finalment, ha fet parada a Benifaió, municipi de 12.000 habitants, on l’alcaldessa, Amparo Arcís, ha donat la benvinguda a l’equip de metges, infermeres i nutricionistes que col·laboren amb la iniciativa.

La setmana que ve la Ruta estarà a Quesa, el dilluns; a Anna, el dimarts, i el dimecres a Benavites.

Alborache disposarà de 60.000 euros d'ajudes econòmiques per a escometre obres de caràcter urgent o necessari a través del Pla d'Actuacions Programades (PAP) 2014-2015 de la Diputació de València.

En concret, els treballs han començat en la piscina municipal de la localitat que, i com afirma l'alcalde, Miguel Vicente Pinach, “té 30 anys i necessitava millores que permeteren l'adequació a la nova normativa”.

D'una banda,  “s'impermeabilitzarà i tornarà a xapar la piscina perquè tenia fugues i, d'esta manera, es podrà mantindre plena tot l'any amb l'objectiu d'estalviar aigua, ja que hem tingut sequera i fa falta”, segons ha explicat la regidora d'Urbanisme, Desenvolupament Local i Turisme, Verónica Alcocer.

D'un altra, s'ha millorat la zona de platja perquè hi havia llocs en què estava afonada.

Encara que les obres de millora han sigut, en principi idea de l'Ajuntament, “han tingut molt a veure els ciutadans perquè esta piscina municipal és una de les més demandades”, ha conclòs Alcocer.

14 milions més per al PAP

El fi del PAP és “intentar pal·liar la delicada situació econòmica que patixen les arques municipals de la província actualment per mitjà de la cooperació econòmica de la corporació provincial en els projectes més ineludibles dels ajuntaments, a fi de garantir l'adequada prestació de servicis a la ciutadania”, segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputació ha decidit incrementar en 4 milions d'euros en total (dos per exercici) el pressupost del programa, que enguany ha passat a ser biennal com a part dels Plans d'Inversió i Ocupació dissenyats per la institució provincial per al període 2014-2015. D'esta manera, dels 5 milions d'euros anuals que es destinaven a este pla, la corporació ha determinat set per any, la qual cosa suma un total de 14 milions per a l'esmentat bienni.

El requisit per a beneficiar-se del programa consistix a formar part d'aquells municipis i entitats locals amb menys de 50.000 habitants.

Obres per a millorar la qualitat de vida

Les obres subvencionades són actuacions de nova planta o reparacions i renovacions d'infraestructures ja existents, per a l'eliminació de barreres arquitectòniques, ordenació del trànsit o obres relacionades amb el cicle hidràulic.

També obres relacionades amb la reposició de voreres, xarxes d'enllumenat públic, millora de parcs, jardins, fonts i passejos, així com la renovació del mobiliari urbà. I, en definitiva, qualsevol obra que tinga incidència en la millora de la qualitat de vida dels veïns del municipi que sol·licita l'ajuda provincial.

Més de quatre-cents veïns de Losa del Obispo, Calles, la Llosa de Ranes, Manises, Quart de Poblet i Pedralba s’han donat cita esta setmana en les respectives jornades de visites a la corporació provincial, el Muvim i La Beneficència, que es fan dins del programa organitzat per la Diputació de València, «Sona València per als Majors».

La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha agraït als més de quatre-cents veïns d’estos municipis que s’hagen traslladat a València i ha transmés als seus veïns la satisfacció de rebre les persones majors del seu poble. «La institució provincial és de tots i intenta ajudar els municipis i, en especial, les persones», ha asseverat Mora.

Després de recórrer els palaus de la Scala i de Batlia, que conformen la seu provincial, els veïns dels diferents municipis continuaran la seua excursió al MuVim i, posteriorment, es traslladaran a La Beneficència, on gaudiran d’una dinar de germandat i un espectacle musical.

Els alcaldes de Losa del Obispo, Benjamín Aparicio, i de Calles, Ángel Valero, han acompanyat els seus veïns i s’han pronunciat a favor dels programes socials de la institució. 

Barxeta protagonitza este cap de setmana l'espai d'oci familiar «Els pobles a la Bene», habilitat pel Centre Cultural la Beneficència.

Tal com va explicar la diputada María Jesús Puchalt, amb «Els pobles a la Bene», una iniciativa inaugurada enguany, «volem donar a conéixer els aspectes patrimonials i paisatgístics de la província al públic familiar, que visita La Beneficència, i connectar-lo amb una de les propostes més sol·licitades pel públic infantil, el taller de manualitats amb figures de cartró encunyades i al·lusives a monuments valencians».

Edificis encunyats per als xiquets

Vora el taller de manualitats s'instal·la una caseta perquè cada municipi informe sobre els recursos culturals, patrimonials i paisatgístics. La difusió es reforça amb el taller mateix, ja que els xiquets faran les seues manualitats amb figures al·lusives al poble que visite La Beneficència.

Les sessions didàctiques s'impartiran el dissabte, de 12:00 a 14:00, i el diumenge, de 10:00 a 14:00. Els xiquets hi podran pintar, i després emportar-se com a record les figures de cartró representatives d'edificis emblemàtics i elements culturals representatius de la província de València,  així com peces conservades en els museus de Prehistòria de València i del Museu Valencià d’Etnologia.

Café teatre, música, tallers i màgia

 «Els pobles a la Bene»se suma a les tradicionals sessions de teatre i tallers, ampliades des de l'any passat amb cine, café teatre, música en directe i visites guiades.

Així, La Beneficència oferix hui, a les 23:00, una nova funció de café teatre. Decopivolta Teatre posarà en escena Tulipas, una comèdia irreverent «d’anar per casa»que presenta dues amigues histriòniques com a presidentes d'una comunitat de veïns.

La música arriba demà dissabte, a les 20:00, amb el Concert Eutherpe, a càrrec de la Coral Juan Bautista Comesi el grup instrumental de cambra Permanence Consort. Interpretaran peces de Schubert, Offenbach, Bach i Bernstein, entre altres. Les entrades ―gratuïtes― es repartiran presencialment mitja hora abans de l'inici del concert.

El centre cultural de la Diputació oferirà el diumenge noves sessions d'animació lectora en la Biblioteca de Prehistòria, tallers didàctics sobre la Lloma de Betxí i superherois de paper, música coral, visites guiades, teatre infantil i la celebració del Dia del Cant d'Estil, amb un homenatge a Pilareta. Les hores i activitats es poden consultar en la web de La Beneficència.

El Centre Cultural la Beneficència acull demà, diumenge 10 de maig, l'homenatge a Pilar García Comeche, Pilareta, figura viva i referent del cant valencià d'estil, organitzat per l'Associació d'Estudis del Cant Valencià (AECV) amb la coŀlaboració del Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València.

Este homenatge forma part del projecte de l'AECV per a recordar les figures principals d'esta disciplina artística iniciat fa uns anys amb un acte dedicat a Nelet Marzal, el Xiquet de Mislata, que va continuar el 2011 amb el record al seu germà Pepico Marzal, i en els anys següents amb distincions a Victòria Sousa, Victorieta, Marina Fenollera, Marineta, i Anatoli Tormos, Morenet, de Benimodo.

En l'acte, que se celebrarà a les 11 h en el Saló Alfons el Magnànim de la Beneficència, participaran nombrosos cantants i agrupacions de cant d'estil amb gran ressonància actual.

Cantants, versadors i músics

Assistiran els cantants Carme Alagarda Micó, Carme de Pinedo, Isabel García García, Isabel de Quart, Dolors Benlloch Simó, la Rogetade Mislata, María José Ruiz García, Marisé de Montolivet, Carme Sales Rubio, Carme de Castellar, Victòria Sousa Genovés, Victorieta, Xavier Benedito Casanoves, Xavier de Bétera, Vicent Izquierdo Fuster, el Naiet de Bétera, Emili Luis Porta, Mílio del Puig, i Josep Maria Flores Terol, Flores.

Entre els versadors estaran Salvador López Mafé, Voro de Paterna, Francesc Nicasio Gil, Paco de Faura, Vicent Ribelles Salvador, Vicent de Rosa, del Puig.

La música correrà a càrrec d'Artur Puchalt Gómez (guitarró), Juan Miguel Escrich Pinazo (guitarra), Isabel Cifres Pons (guitarra), Victorià Romero Aparisi (guitarra), la Colla de Vent del Puig, formada per Rubén Raimundo Hurtado (clarinet), Albert Raimundo Hurtado (trompeta) i Raül Luis Chillerón (trombó), Marcial Cervera Martí (dolçaina) i Cristián Cervera Ànchel (tabalet).

L’acte comptarà amb les danses de l'Associació Cultural Grup de Danses la Senyera, de València, dirigida per Manuel Mercader.

Pilareta, degana del cant d'estil amb vuitanta-cinc anys

Pilareta va nàixer el 1930 en el barri de Russafa (València). Va aprendre a cantar jotes aragoneses amb son pare, nascut a l'Aragó i vingut de jove a València. Durant els anys quaranta, va mantindre contacte amb el cant d'estil de la mà del seu iaio matern, gran aficionat a este gènere.

El 1950 s’inscrigué en un concurs de jotes al Centre Aragonés de València i guanyà un accèssit, i a continuació va estudiar en esta escola de jota, on va destacar per la passió per l'aprenentatge i per les facultats vocals.No obstant això, el seu interés es va decantar pel cant d'estil.

En una nit de ronda aragonesa a Rocafort el 1952, el mestre Jarque, director de la ronda del Centre Aragonés, animà Pilareta a cantar, i Torrentí, en escoltar-la, la dugué a cantar a Xirivella i Chiva, en les que serien les seues dos primeres nits d'albaes. El mateix any es va presentar a un concurs de cant valencià de la Penya Xe Valencianista i guanyà el primer premi. En eixe moment va entrar com a professional en la companyia Las Tres Regiones, dels mestres Montagut i Gadea.Açò li va servir per a mantindre contacte amb el Xiquet de Mislata i la Xiqueta del Túria i aprofundir en el u i el dos.

El 1956 assistí a l'escola de cant valencià dels Xiquets de Mislata en el grup folklòric Educación y Descanso, i va compartir la seua afició amb Marineta, el Xiquet del Carme, el Xiquet del Puig, Pastoret, Victorieta i Julieta. A partir d'este moment va formar parella professional amb el Xiquet del Carme durant quinze anys i recorregueren des de la Plana fins a la Marina.

Des del 1974, durant quaranta anys, ha format parella amb el Naiet de Bétera, il'han acompanyada versadors com el Torrentí, el Xiquet de Mislata, el Xiquet del Carme i Naiet; músics com la Colla de Vent de Torrent, dirigida per Calet, i dolçainers com Joan Blasco, Pierres, de Chiva.

Des dels anys seixanta, ha recorregut Europa i Espanya amb els grups folklòrics d'Educación y Descanso. Després de la desaparició d'estos grups el 1976, ha treballat amb en el Grup de Danses la Senyera, fundat per ella.El 1983, en la plaça de San Pietro de Roma, cantà davant del Papa Joan Pau II, i el 1984 guanyaren el primer premi mundial del festival de Pescara (Itàlia).

Ha gravat cant valencià en deu publicacions sonores amb el Xiquet del Carme (1972) i Pastoret (1973) i amb el propi grup (1981, 1986, 1993), i ha intervingut en l’Antologia del cant valencià d'estil (1997), També ha participat en la gravació francesa Espagne, València: cant d’estil, joutes chantées (2005).

Pilareta té una veu timbrada, clar i valent que transmet la intensitat tradicional del cant valencià en tota la seua força, i per això és una de les cantants més celebrades de cant d'estil amb trajectòria i dedicació constant de més de seixanta anys.Amb 85 anys, és degana d'esta tradició des del 13 de març del 2015, en morir Anatoli Tormos, el Morenet de Benimodo.

L’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja ha rebut la visita d’un grup d’empresaris d’Egipte interessats en la producció agrícola amb el nivell de professionalització que s’impartix en el centre dependent de la Diputació de València.

L’elecció d’esta visita és perquè «l’escola de Catarroja és un bon model per a professionalitzar els agricultors egipcis», segons ha manifestat el coordinador del grup de l’institut INIA, Jorge Saludes.

L’objectiu d’este grup és millorar els subministraments per a la producció agrícola des dels proveïdors de servicis, tecnologia contra plagues fins a la distribució dels aliments fins a arribar als consumidors.

Els encarregats del programa de nutrició escolar necessiten millorar la seua producció en el producte, envasament, additius ja que abastixen més de 2 milions d’escolars cada dia des de la vintena de fàbriques que tenen repartides per tot el país.

A més porten anys realitzant un estudi científic que demostra els efectes positius que té una correcta nutrició per al rendiment escolar dels alumnes.

Saludes ha traslladat en nom dels assistents que el més interessant del model de formació de Catarroja és la capacitació professional de l’agricultor que allí a Egipte no està tan regulada, per a garantir la qualitat nutricional dels productes i estar més preparats per a la producció.

El director de l’escola de la Diputació de València, Antonio Vayá, ha comentat que «enguany hem rebut la carta Erasmus Plus i, gràcies a este certificat de reconeixement, hem rebut diversos grups de polonesos, grecs i romanesos. Són professors que volen veure com treballem, com formem els alumnes i els recursos que tenim».

«Amb esta visita dels egipcis estem ajudant a millorar la base de l’agricultura i millorar la nutrició infantil que allí és deficitària, per mitjà de la promoció de l’agricultura per a ser productors competents», ha destacat el director de Catarroja.

Aielo de Rugat disposarà de 30.000 euros d’ajudes econòmiques que la Diputació de València ha destinat al Pla d’Actuacions Programades (PAP) 2014-2015 per a escometre obres de caràcter urgent o necessari.

Este municipi ha decidit utilitzar la subvenció del PAP per a realitzar dos obres diferents.

D’una banda, es destinarà a «substituir la xarxa de canonades d’eixida d’aigua potable per una més nova», segons ha informat l’alcalde d’Aielo de Rugat, Jaime Soler Todolí.

D’una altra, el primer edil ha afegit que es procedirà a «reposar alguns trams de voreres a causa del mal estat en què es troben».

Les obres no tenen un termini d’execució fixat, però Aielo de Rugat «és un municipi xicotet per la qual cosa no es tardarà molt de temps a acabar-les», ha conclòs Soler.

14 milions més per al PAP

L’objectiu que perseguix el PAP és «intentar pal·liar la delicada situació econòmica que patixen les arques municipals de la província actualment, per mitjà de la cooperació econòmica de la corporació provincial en els projectes més ineludibles dels ajuntaments, a fi de garantir l’adequada prestació de servicis a la ciutadania», segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

En este sentit, la Diputació ha decidit incrementar en 4 milions d’euros en total (dos per exercici) el pressupost del programa, que enguany ha passat a ser biennal com a part del Plans d’Inversió i Ocupació dissenyada per la institució provincial per al període 2014-2015. D’esta manera, dels 5 milions d’euros anuals que es destinaven a este pla, la corporació ha determinat set per any, la qual cosa suma un total de 14 milions per a l’esmentat bienni.

El requisit per a beneficiar-se del programa consistix a formar part d’aquells municipis i entitats locals amb menys de 50.000 habitants.

Obres per a millorar la qualitat de vida

Les obres subvencionades són actuacions de nova planta o reparacions i renovacions d’infraestructures ja existents, per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, ordenació del trànsit o obres relacionades amb el cicle hidràulic.

També, obres relacionades amb la reposició de voreres, xarxes d’enllumenat públic, millora de parcs, jardins, fonts i passejos, així com la renovació del mobiliari urbà. I, en definitiva, qualsevol obra que tinga incidència en la millora de la qualitat de vida dels veïns del municipi que sol·licita l’ajuda provincial.

El municipi d’Albaida disposarà de 40.000 euros d’ajudes econòmiques per a escometre obres de caràcter urgent o necessari a través del Pla d’Actuacions Programades (PAP) 2014-2015 de la Diputació de València.

En concret, la subvenció de la corporació servirà per a «adequar el paviment de la plaça Vila, també coneguda com la plaça del Pintor Segrelles, i el de la plaça Major del municipi», segons ha explicat l’alcalde d’Albaida, Josep Antoni Albert .

A més, es pretén «adequar la plaça Vila per a vianants i col·locar bol·lards en la porta del palau de Milà i Aragó perquè els vehicles no puguen aparcar davant i d’esta manera, evitar la degradació d’eixe punt», ha comentat l’alcalde.

D’altra banda, l’alcalde també ha manifestat que s’adequarà la plaça Major per a vianants parcialment.

Estes dos places es troben en el nucli històric del poble per la qual cosa «les obres són una ajuda per a protegir les zones més històriques del municipi», com ha asseverat el primer edil.

Les reformes que es faran a Albaida, segons ha manifestat Albert, tenen un termini d’execució d’«aproximadament tres setmanes o un mes».

14 milions més per al PAP

L’objectiu que perseguix el PAP és «intentar pal·liar la delicada situació econòmica que patixen les arques municipals de la província actualment, per mitjà de la cooperació econòmica de la corporació provincial en els projectes més ineludibles dels ajuntaments, a fi de garantir l’adequada prestació de servicis a la ciutadania», segons el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina.

La Diputacióha decidit incrementar el pressupost del programa en 4 milions d’euros en total (dos per exercici) el pressupost del programa, que enguany ha passat a ser biennal com a part dels Plans d’Inversió i Ocupació dissenyats per la institució provincial per al període 2014-2015. D’esta manera, dels 5 milions d’euros anuals que es destinaven a este pla, la corporació ha determinat set per any, la qual cosa suma un total de 14 milions per a l’esmentat bienni.

El requisit per a beneficiar-se del programa consistix a formar part d’aquells municipis i entitats locals amb menys de 50.000 habitants.

Obres per a millorar la qualitat de vida

Les obres subvencionades són actuacions de nova planta o reparacions i renovacions d’infraestructures ja existents, per a l’eliminació de barreres arquitectòniques, ordenació del trànsit o obres relacionades amb el cicle hidràulic.

També, obres relacionades amb la reposició de voreres, xarxes d’enllumenat públic, millora de parcs, jardins, fonts i passejos, així com la renovació del mobiliari urbà. I, en definitiva, qualsevol obra que tinga incidència en la millora de la qualitat de vida dels veïns del municipi que sol·licita l’ajuda provincial.

La xarxa provincial de carreteres de la Diputació de València disposa de més de 65 quilòmetres d’itineraris ciclistes. Prop del 3,5% dels quasi 2.000 quilòmetres de les vies titularitat de la corporació corresponen a carrils i voreres d’emergència bici.

El diputat de Carreteres, Isidro Prieto, ha destacat el «protagonisme que el ciclista ha guanyat en els últims anys en les carreteres de la Diputació, a causa de l’important volum de trànsit d’este mitjà en la xarxa provincial». «La nostra obligació és ampliar la concepció de la carretera a tots els usuaris de la xarxa i garantir-los un accés còmode i segur, en igualtat de condicions que la resta d’usuaris», ha asseverat.

Alguns dels projectes de nova construcció, que inclouen vies i carrils dirigits a estos col·lectius, són el condicionament i reforç de ferm de la CV – 561 de Villanueva de Castellón a Sant Joanet amb carril bici de vianants, l’ampliació de plataforma i construcció carril bici en la CV – 316 en l’accés a Albuixech o el que connecta el nucli urbà de Manises a Riba-roja en la CV - 370.

Finalment, el responsable provincial ha destacat que la finalitat de l’Àrea ha sigut «potenciar els desplaçaments ciclistes interurbans de curta distància, completar la malla que hi ha i connectar els eixos planificats per altres administracions», com també «impulsar els desplaçaments ciclistes interurbans de curta distància i augmentar l’oferta d’itineraris ciclistes d’oci».

Senyalització als ports de muntanya

Una altra de les iniciatives impulsades per la Diputació dirigides a este col·lectiu és la col·locació de senyals per a ciclistes en els prop de vint ports de muntanya que hi ha en la xarxa provincial.

La iniciativa va arrancar en el mes de març amb la col·locació de plaques al port de muntanya de l’Oronet, en la cara nord i sud de la serra Calderona, per a facilitar l’ús esportiu d’estos trams, i ha continuat amb la senyalització dels de Garbí i Barx.

Així mateix, la institució provincial ha posat en marxa altres mesures per a millorar les condicions de les carreteres amb la finalitat de facilitar la pràctica del ciclisme esportiu. Entre estes destaca la limitació de velocitat dels automòbils, el reforçament de la senyalització de trams amb especial afluència de ciclistes i l’execució de voreres d’emergència bici, amb una amplària superior als dos metres, pintades de color roig i destinades d’una manera preferent al trànsit ciclista.

L'Escola de Viticultura i Forestals de Requena ha rebut la visita d'un nombrós grup d'alumnes dels cicles mitjà i superior de forestals de l'IES Alto Palancia de Segorbe.

El grup d'alumnes castellonencs ha acudit acompanyat pels professors d'ambdós cicles a la seu de l'escola de la Diputació de València a Requena.

En primer lloc han realitzat un recorregut pels vivers, tallers i la sala apícola. Allà el professor Miguel Ángel Argilés els ha explicat els diferents tipus de bucs, l'extracció de la mel, el centrifugat de les bresques, etc.

També han vist un nou alambí en què recentment els alumnes de Requena han destil·lat plantes aromàtiques que es cultiven en la finca de Los Almendros, propietat de la Diputació.

El professor Manuel Gutiérrez els ha mostrat l'aula preparada per a les classes, amb una taula comuna per a 16 alumnes i quatre taules de treball amb maquinària xicoteta previstes per a quatre alumnes en cada una.

Posteriorment han vist l'hivernacle que està preparat per a les baixes temperatures de l'hivern requení i on s'han vist els plançons i han escoltat l'explicació de Gutiérrez sobre la diversitat de plantes, el seu origen i els beneficis per a la salut que tenen algunes espècies i que són desconegudes.

Igualment han vist altres zones del centre com la sala de l'almàssera d'oli, el celler o la sala de tastos.

El grup, amb més de mig centenar d'alumnes i una desena de professors, s'ha traslladat amb autobús a la finca d'experiències on es realitzen les pràctiques forestals.

Han començat amb la tallada d'un pi, amb l'explicació del tall que es volia realitzar en previsió de la seua caiguda, el correcte ús de la motoserra i el maneig del tractor de cadena, tot això per a perfeccionar l'aprofitament de la fusta.

El cap del departament de forestals, Jordi Montés, ha sigut l'amfitrió del grup de Segorbe i ha explicat que l'escola de Requena és un centre públic pertanyent a la Diputació i rep nombroses sol·licituds per a aprendre el modus operandi de l'escola i la infraestructura de què disposa.

Cristina Lomba, professora de l'IES Alto Palancia ha valorat la jornada de manera positiva per l'intercanvi de coneixements entre els formadors i pel que han pogut veure els alumnes, que sí que realitzen pràctiques a Segorbe, però a Requena són més profitoses pels mitjans que té el centre.

Lomba ha comentat el perfil dels alumnes que estudien els cicles de forestals, quasi tots vocacionals i vinculats a esta professió, que es matriculen en els cicles perquè necessiten la titulació per a poder exercir.

Universitaris en busca de pràctiques formatives

Hi ha alumnes que veuen més fàcil començar, després de l'ensenyança obligatòria, un cicle de forestal i posteriorment accedixen a la universitat però també hi ha molts altres com és el cas de Javier Heredia, que va realitzar la carrera d'enginyeria forestal i després de llicenciar-se ha mirat de professionalitzar-se, millorar la part pràctica que en les aules no s'adquirix.

“En les classes hi ha teoria però es queda un poc fluix tocar la maquinària i el camp” diu Heredia.

“Els que estem ací és perquè ens agrada la naturalesa i fer un treball sostenible i hem vist unes instal·lacions genials i es nota que els professors també dominen el tema”, ha conclòs el llicenciat que cursa el cicle mitjà de forestals a Segorbe.