La IAM recupera 42 partitures per a tecla de Tomàs Ciurana
La Institució Alfons el Magnànim ha ampliat la col·lecció 'Partitures' amb Tomás Ciurana (1761-1829). Obras para tecla que recupera 42 partitures del compositor valencià.
La publicació dedicada a la música de Ciurana (Peníscola, 1761 – Xàtiva, 1829) ha sigut transcrita, revisada i introduïda per Vicent Ros i compta amb una nota prèvia d'Anna Jastrzebska-Quinn.
Tomás Ciurana (1761-1829). Obras para tecla incorpora un disc compacte amb la música del prevere compositor i organista valencià interpretada per Vicent Ros a l'orgue i Anna Jastrzebska al piano.
Tres orgues vinculats amb Ciurana
Per a la gravació del disc s'han utilitzat tres orgues emplaçats en esglésies directament vinculades amb el compositor i amb la seua obra: la basílica arxiprestal de Santa Maria de Morella, l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva i la parròquia de Sant Nicolau de València.
Ciurana va ser organista titular en les esglésies de Morella i Xàtiva i en Sant Nicolau va ocupar el càrrec el seu germà Manuel, “cosa que ens fa suposar que també en esta parròquia hagué sonar la música de Tomàs”, argumenta Ros.
Un anella essencial del classicisme valencià
Tal com destaca Vicent Ros, Tomàs Ciurana Ardiol constituïx “una de les anelles essencials perquè el discórrer de la història de la nostra música puga manifestar-se amb totes les seqüències pròpies”.
La troballa de l'important nombre d'obres que s'inclouen en esta publicació “contrasta amb l'única font que fins al moment coneixíem, els quatre Passos publicats en el segle XIX per l'editorial valenciana Antich i Mena, una cosa certament insuficient per a jutjar la vàlua i transcendència de l'obra i figura d'un músic com Tomàs Ciurana”, explica el catedràtic i concertista d'orgue, Vicente Ros.
Composicions per a tecla
La producció que es coneix del compositor és exclusivament per a tecla. Dins d'ella cal diferenciar, d'una banda, la destinada a l'orgue i al servici de la litúrgia –Passos, fugues i versos– i, d'una altra, les sonates, d'utilització més imprecisa.
Segons Ros, les partitures publicades omplin un buit de la musicologia, del classicisme valencià i han sigut recuperades gràcies a “l'esforç conjunt de distints investigadors des dels arxius històrics i musicals de Barcelona, Chelva, Morella, Orihuela, Peníscola, Tortosa, València, Vila-real i Xàtiva, junt amb l'ardu treball dels músics realitzat a través de l'estudi, transcripció, revisió, interpretació i gravació en doble CD al piano i a l'orgue de les obres”.