La Institució Alfons el Magnànim ha ampliat la col·lecció 'Partitures' amb Tomás Ciurana (1761-1829). Obras para tecla que recupera 42 partitures del compositor valencià.

La publicació dedicada a la música de Ciurana (Peníscola, 1761 – Xàtiva, 1829) ha sigut transcrita, revisada i introduïda per Vicent Ros i compta amb una nota prèvia d'Anna Jastrzebska-Quinn.

 Tomás Ciurana (1761-1829). Obras para tecla incorpora un disc compacte amb la música del prevere compositor i organista valencià interpretada per Vicent Ros a l'orgue i Anna Jastrzebska al piano.

Tres orgues vinculats amb Ciurana

Per a la gravació del disc s'han utilitzat tres orgues emplaçats en esglésies directament vinculades amb el compositor i amb la seua obra: la basílica arxiprestal de Santa Maria de Morella, l'ermita de Sant Feliu de Xàtiva i la parròquia de Sant Nicolau de València.

Ciurana va ser organista titular en les esglésies de Morella i Xàtiva i en Sant Nicolau va ocupar el càrrec el seu germà Manuel, “cosa que ens fa suposar que també en esta parròquia hagué sonar la música de Tomàs”, argumenta Ros.

Un anella essencial del classicisme valencià

Tal com destaca Vicent Ros, Tomàs Ciurana Ardiol constituïx “una de les anelles essencials perquè el discórrer de la història de la nostra música puga manifestar-se amb totes les seqüències pròpies”.

La troballa de l'important nombre d'obres que s'inclouen en esta publicació “contrasta amb l'única font que fins al moment coneixíem, els quatre Passos publicats en el segle XIX per l'editorial valenciana Antich i Mena, una cosa certament insuficient per a jutjar la vàlua i transcendència de l'obra i figura d'un músic com Tomàs Ciurana”, explica el catedràtic i concertista d'orgue, Vicente Ros.

Composicions per a tecla

La producció que es coneix del compositor és exclusivament per a tecla. Dins d'ella cal diferenciar, d'una banda, la destinada a l'orgue i al servici de la litúrgia –Passos, fugues i versos– i, d'una altra, les sonates, d'utilització més imprecisa.

Segons Ros, les partitures publicades omplin un buit de la musicologia, del classicisme valencià i han sigut recuperades gràcies a “l'esforç conjunt de distints investigadors des dels arxius històrics i musicals de Barcelona, Chelva, Morella, Orihuela, Peníscola, Tortosa, València, Vila-real i Xàtiva, junt amb l'ardu treball dels músics realitzat a través de l'estudi, transcripció, revisió, interpretació i gravació en doble CD al piano i a l'orgue de les obres”.

La Fundació Asil de la Mare de Déu dels Desemparats repararà cinc pintures de la seua pinacoteca gràcies a les ajudes que concedix la Diputació de València per a la restauració de patrimoni moble i que en este cas és de 28.000 euros.

Les obres que van a tractar-se procedixen del llegat d'Amàlia Bosarte Taléns i de l’herència Taléns de Riera i són L'Epifania, La Sagrada Família, Santa Maria Magdalena, El somni del xiquet Jesús iL'enterrament de Crist. De les obres, totes de caràcter religiós, quatre són pintures a l'oli sobre tela i un oli sobre taula.

L'Epifania, segle XVIII

 L'Epifania, oli sobre tela datat de principi del segle XVIII, presenta pèrdues d'elasticitat apreciant-se una lleu rigidesa en l'obra. La tela patix una gran oxidació producte de l'aire i les radiacions lumíniques, fet que ha provocat un canvi cromàtic en les fibres. Causes com els canvis mediambientals han provocat deformacions en tot el quadre, sobretot en la zona inferior.  A més apareixen talls per tota la superfície de la pintura i s'aprecia un orifici produït per un impacte.

 Quant a l'estrat pictòric, presenta una acusada corrosió i esgarrapades provocades possiblement per un mal magatzematge i una mala manipulació. Per la seua banda, la capa de vernís està alterada, cosa que provoca un enfosquiment de l'obra.

La Sagrada Família, segle XVIII

 Per la seua banda, La Sagrada Família, obra de l'escola valenciana i datada en el segle XVIII, presenta en el suport, com en l'anterior obra, pèrdua d'elasticitat. També s'aprecien deformacions generalitzades per tota la superfície de la tela i una gran acumulació  de pols i brutícia, especialment en la part inferior, entre el bastidor i la tela.

La pintura presenta un greu estat de conservació i mostra una àmplia xarxa de clevills per tota l'obra. A més patix una gran quantitat de pèrdues de pel·lícula pictòrica, sent les zones més afectades les que es troben en l'angle superior esquerre. La capa de vernís està oxidada, la qual cosa es visualitza en les cares de les figures.

Santa María Magdalena, segle XVII

 Santa María Magdalena està datada a meitat del segle XVII i presenta en el suport un destensament pronunciat i pèrdua d'elasticitat. A més, en la part posterior s'observa una forta oxidació en el teixit, acompanyat de taques fosques que són probablement d'humitat.

L'estrat pictòric d'este oli sobre tela presenta, com en l'obra anterior, un amplia xarxa de clevills i a més s'observen llacunes amb pèrdua de pel·lícula pictòrica, que està més acusada en la zona interior. La capa de vernís és fina i brillant, però presenta una forta oxidació i una gran acumulació de brutícia.

El bastidor ha enfosquit amb el pas del temps i presenta nombrosos orificis repartits pels seus llistons a conseqüència de l'atac d'insectes rosegadors la fusta (xilòfags).

El somni del xiquet Jesús, segle XVII

 El somni del xiquet Jesús és l'únic oli que es restaurarà l’autor del qual es coneix. Vicent Castelló va crear la pintura a meitat del segle XVII.

En concret esta obra és una de les que el seu estat de conservació és més lamentable.

El suport tèxtil mostra deformacions molt acusades en tota la superfície i s’observen línies verticals que poden haver aparegut a causa de ser enrotllat.

L'estrat pictòric presenta pèrdues de color en la major part de la seua tela. L'obra es troba repintada directament sobre la tela en tota la seua totalitat, sense cap criteri d'intervenció, la qual cosa fa que la seua visió no siga correcta.

Oli sobre taula

 L'Enterrament de Crist és un oli sobre taula, a diferència de les quatre anteriors obres que eren olis sobre tela.

 El suport pictòric d'esta pintura datada a meitat del segle XVII està format per dues peces de fusta, unides entre si. La part posterior mostra un fort enfosquiment i un lleu atac d'insectes xilòfags.

L'estrat pictòric està molt alterat per l'oxidació i patix enfosquiment pels vernissos i els betums superposats.

Els treballs de restauració els duran a terme professionals de l'Institut Universitari de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València.

La Diputació de València hi ha invertit un total de 349.776 euros a condicionar díhuits carrers i camins dels pobles de la comarca de la Canal de Navarrés a través del Pla de Camins Rurals.

Els treballs han consistit en l'asfaltat, la conservació, la repavimentació, l’adequació, el condicionament i la millora de ferm de diferents carrers i camins de la comarca. 

Els pobles que han realitzat obres de millora de les seues vies són Anna, Bicorp, Bolbaite, Chella, Enguera, Estubeny, Milers, Navarrés i Quesa.

La institució provincial ha finalitzat ja les obres previstes en este Pla del qual s'han beneficiat 263 municipis de la província i per al qual s'han destinat un total de dotze milions d'euros. 

La Diputació de València aprovarà demà les ajudes a 121 municipis que s'han adherit al Programa Provincial d'Activitats Preventives per a 2015 dirigit als municipis de la província de València amb població inferior a 20.000 habitants.

El conjunt de les activitats contingudes en el Programa Provincial d'Activitats Preventives per a 2015 s'ha dissenyat en compliment de les directrius contingudes en el V Pla Provincial sobre Drogodependències creat des de la Diputació per a mantindre un nivell de prevenció continuat, que abasta a tots els municipis de la província, en especial als més xicotets i faltats de capacitat econòmica o tècnica.

Per a subvencionar estes activitats l'Àrea de Benestar Social ha destinat un import de 59.940 euros amb càrrec als pressupost de la institució provincial.

La diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, ha comentat que «les drogues estan presents en la nostra societat i hem de posar tots els mecanismes que facen falta per a informar de les seues nefastes conseqüències a la gent jove i als col·lectius més susceptibles de caure en este pou, d’on costa tant d'eixir. La salut dels ciutadans és vital i hem de bolcar tots els nostres esforços per a garantir la informació i atenció de tots ells».

La Diputació de València crearà una comissió informativa especial sobre la contractació de l'empresa pública Imelsa, denunciada per Esquerra Unida, i es personarà com a acusació en la causa oberta per la Fiscalia «per a donar la màxima transparència en defensa de la institució, del Grup Polític PP i en nom de tots els ajuntaments de la província», segons que ha anunciat hui el vicepresident primer de la corporació provincial i portaveu del Grup Popular, Juan José Medina.

El president de la Diputació, Alfonso Rus, ha insistit en el «dany a la institució» de la denúncia sobre suposades irregularitats en Imelsa, però ha assegurat que «tots els expedients estan impol·luts i niquelats» i que demandarà a qui cause algun perjudici econòmic a la corporació provincial per este assumpte.

«Que tinga clar i que no li càpia cap dubte a ningú que les empreses que hagen fet alguna cosa contra la Diputació hauran de retornar els diners», ha manifestat taxatiu.

També ha afegit que «quan hi haja alguna irregularitat, com sempre he dit i fet, es posarà en mans dels Jutjats», a més de recordar que així ho va denunciar l'actual gerent d'Imelsa, Rafel Soler, quan es va detectar el desquadrament de 40.000 euros en l'empresa fa uns mesos i altres irregularitats.

La comissió d'investigació, l'impuls de la qual ha sigut consensuada pels portaveus de tots els grups polítics amb representació en la institució, estarà presidida pel diputat de Compromís, Emili Altur, per la seua condició de jurista i tindrà el vot ponderat d'un representant de cada grup, així com amb el secretari de la Diputació, Vicente Boquera, com a assessor jurídic, i l'interventor de la corporació, com a assessor econòmic.

La comissió s'impulsa «sense cap rubor i posant a la disposició dels Tribunals i de la investigació tota la informació necessària», ha insistit Medina, qui ha remarcat que la intenció principal és buscar que «qui l'haja feta, que la pague«.

Les conclusions provades per esta comissió seran elevades al ple de la corporació.

Reaccions dels portaveus

Els portaveus dels diferents grups polítics de la corporació provincial han valorat la creació d'una comissió informativa especial presidida pel portaveu de Compromís, Emili Altur.

El portaveu del PSPV-PSOE, José Manuel Orengo, ha afirmat que el que ha demanat l'oposició és «que, per claredat i transparència, que siga la que puga tindre el coneixement i dirigir la investigació necessària per a intentar aclarir els fets. «No tindrem cap temptació de voler amagar res. El que l'haja feta que la pague i que es depuren les responsabilitats econòmiques penals i polítiques», ha asseverat, alhora que ha destacat que la comissió disposa d’un instructor habilitat nacional independent a la disposició de la presidència, encapçalada per l'oposició, per a tindre el coneixement de tots els expedients que s'han fet. En este sentit, ha assegurat que «hui per hui no tenim coneixement de la denúncia que ha presentat Imelsa contra el gerent ni de quin és el resultat d'eixa auditoria de gestió».

Per la seua banda, la diputada Rosa Pérez ha esmentat que «hem estat d'acord en la creació de la comissió, malgrat que creiem que es quedarà curta, ja que el volum de la nostra denúncia és tan elevat i està baix secret de sumari, que hui només està posat en coneixement la part que es refereix a Imelsa, per la qual cosa no abastarà tota la investigació que porta endavant la nostra denúncia».

«Per fi tindrem la sort que se'ns facilite eixa documentació que no se'ns ha lliurat en molt temps i gràcies a esta comissió serà així i podrem ampliar la nostra investigació».

El portaveu de Compromís, Emili Altur, s’ha mostrat satisfet de presidir esta comissió i ha agraït la «confiança unànime» dipositada en ell: «Tindré total disponibilitat a l'hora d'aclarir dubtes de qualsevol membre de la comissió i em compromet amb la premsa al fet que, a mesura que es produïsquen aclariments, donar la màxima transparència. Espere poder comptar amb la col·laboració dels tècnics d'Imelsa i de la corporació per a solucionar les acusacions i les informacions publicades en premsa».

Nota: 1.- Adjuntem el text complet de la Proposició conjunta dels portaveus dels grups polítics de la Diputació de València aprovada hui per unanimitat en el ple de la corporació.

Les fotografies i el material audiovisual està a la vostra disposició en la nostra web: www.dival.es

RECURSOS I DECLARACIONS PER A MITJANS DIGITALS I TELEVISIONS EN DIPUTV (CANAL MITJANS DE COMUNICACIÓ)

USUARI: medios

PASSWORD: m3dios

La Diputació ha aprovat en el Ple celebrat est matí el conveni referent a Servicis Socials Generals, sufragats amb 3.950.000 euros, per a finançar les prestacions bàsiques del sistema públic d'Assumptes Socials entre la Diputació Provincial de València i ajuntaments, mancomunitats i agrupacions de municipis de la província.

La diputada Amparo Mora ha felicitat el departament de Benestar Social de la Diputació perquè «han treballat amb professionalitat i celeritat perquè els ajuntaments puguen signar els convenis d’ací deu o quinze dies, com estaven sol·licitant-nos».

La partida destinada a Servicis Socials Generals s'ha augmentat en150.000 euros pel que fa a l'any anterior, segons que ha informat la diputada de Benestar Social, Amparo Mora, qui ha dit que es beneficiarà 505.000 ciutadans de la província que rebran les prestacions dels seus ajuntaments a través dels Servicis Socials del consistori mateix, de l'agrupació a la qual pertanga el seu municipi, o de la mancomunitat en la qual estiga associat.

Els programes inclosos en els Servicis Socials Generals sufraguen les prestacions econòmiques d'emergència social que atenguen les necessitats bàsiques i urgents per a superar situacions temporals de precarietat (despeses d'habitatge habitual, alimentació o desenvolupament personal de tercera edat).

També el servici d'ajuda a domicili a persones i famílies amb dificultats per a la realització de les activitats de la vida quotidiana, les ajudes als clubs de convivència de tercera edat per a la realització d'activitats, el pagament dels salaris i la Seguretat Social dels professionals de l'equip municipal de Servicis Socials Generals, el manteniment dels centres socials, les ajudes per a potenciar la participació social, l'associacionisme i el voluntariat, i la prevenció i intervenció social a través de projectes que faciliten la promoció de les persones i col·lectius més desfavorits.

Paratges naturals municipals

El ple ha donat llum verda a les normes reguladores per a la concessió d'ajudes econòmiques als municipis que disposen d'un paratge natural municipal declarat amb la finalitat de dur a terme actuacions per a la conservació i el gaudi d'estos espais d'una forma sostenible.

Per això, el Servici de Medi Ambient de la corporació provincial ha desenvolupat el programa Paratges Naturals Municipals, dotat amb un pressupost de 350.000 euros enguany amb la finalitat de recolzar els ajuntaments que disposen d'estes zones verdes.

Actualment a la província de València hi ha declarats un total de 37 paratges naturals municipals, amb una superfície total de 22.648 hectàrees.

Podran accedir a estes subvencions els municipis que disposen d'algun paratge natural municipal declarat. Així mateix, hauran d'estar al corrent de les seues obligacions tributàries i de la Seguretat Social, i disposar de crèdit en el pressupost corresponent per a fer front a la part no subvencionada.

Les normes del programa seran publicades pròximament en el Butlletí Oficial de la Província.

El Ple de la Diputació de València ha donat compte de la memòria anual de la gestió corporativa de l'any 2014 elaborada per la Secretaria General.

La memòria arreplega l'organització i activitat de cada un dels servicis de la institució provincial: Economia i Hisenda, Personal, Informàtica, Patrimoni, Projectes Específics,

Contractació, Assessoria Jurídica, Carreteres, Medi Ambient, Plans de Cooperació Municipal, Assistència al Municipalisme, Gestió Tributària, Central de Compres, Formació d'Empleats Públics, Educació, Cultura, Joventut i Esports, entre altres.

També inclou les dades relatives a l'organització de la Diputació i el seu règim de delegacions, els extractes de tots els acords plenaris i de la Junta de Govern de la corporació de l'any, així com els decrets tant de la presidència com dels diputats delegats.

El document té com a propòsit ser un instrument útil per a donar a conéixer la gestió corporativa, no sols per a coneixement intern, sinó també perquè puga ser consultada per altres entitats públiques i particulars interessats.

Igual que en 2013 la Diputació de València continua amb l'edició electrònica de les memòries de gestió, mantenint-ne la sistematització i amb un navegador que permet consultar ràpidament, gràcies a l’índex exhaustiu, qualsevol informació continguda en ella.

A més de l'edició en pen-drive, la Memòria de 2014 també estarà disponible des del

portal de la Diputació (/secretaria/content/coordinacion), com ja ho estan les Memòries des del 2003 fins al 2013.

Este dispositiu electrònic atén el compromís de la Diputació de València d’aconseguir una administració provincial sense papers, cosa que significa tant estalvi de material, temps i personal com millora i proximitat dels servicis al ciutadà, a més d'una major protecció del nostre entorn natural.

El Ple de la Diputació de València ha aprovat hui per unanimitat una moció del diputat del Grup Socialista, Antoni Gaspar, que sol·licita l'elaboració d'un estudi sobre la situació actual i les alternatives futures del camí de Dalt, a les Valls des de Sagunt, que garantisca la seguretat dels usuaris de la via. Este camí és utilitzat per a comunicar la part nord de Sagunt amb Faura i les Valls.

El portaveu del Grup Socialista assenyala en el text de la moció que la intermunicipalitat del camí i l'existència de diferents competències municipals han dificultat que fins a hui no s'haja plantejat cap estudi sobre l'ús del camí i les intervencions futures que milloren la seguretat del vial.

En la seua intervenció, Gaspar ha assenyalat que es tracta d'un camí molt transitat, amb prop de 300 metres de via agropecuària, que comporta una problemàtica per a la comarca del Camp de Morvedre perquè és un punt habitual d'accidents.

El diputat de Carreteres, Isidro Prieto, que ha expressat el suport a la moció per part del Grup Popular,  ha explicat que la Diputació traçarà un estudi previ de la via, que no és competència de la institució, i estudiarà tant les possibilitats de millora de les condicions del vial com la forma jurídica més correcta quant a les competències.

El Ple de la Diputació de València celebrat este matí ha aprovat l'ampliació de l'encomanament a Imelsa de la contractació de 300 nous brigadistes forestals, que reforçaran les tasques de prevenció i extinció d'incendis.

Esta mesura que ja havia sigut anunciada pel president de la Diputació de València, Alfonso Rus, comporta una inversió de set milions d'euros, una cosa que, en paraules del diputat de Medi Ambient, Salvador Enguix, «demostra el compromís de la institució amb el patrimoni natural de la província de València, que a més del seu valor ambiental, en molts casos està unit a les economies locals dels municipis».

El diputat d'Empreses Públiques, Rafael Pérez, ha explicat que «la contractació d'estes 300 persones significa la creació de 60 brigades forestals noves, les quals reforçaran les zones que tenen major risc d'incendis».

Per la seua banda, el gerent d'Imelsa, Rafael Soler, ha afirmat que «en matèria de prevenció d'incendis no es poden escatimar mitjans, i a causa de la sequera que estem patint, el potencial risc d'incendi per a este estiu és molt major que en altres campanyes».

L'ampliació d'esta comanda ve precedida d'un informe del Consorci Provincial de Bombers en el qual se sol·licita a l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació que reforce les labors de prevenció i minimització del risc d'incendis forestals que realitzen les brigades forestals d'Imelsa.

La labor de les brigades en matèria de lluita contra incendis es du a terme de manera coordinada amb la Generalitat Valenciana, l'Administració General de l'Estat, el Consorci Provincial de Bombers i els Ajuntaments mateixos.

En este sentit, cal destacar que l'última revisió del Pla Especial d'Incendis Forestals (PEIF) duta a terme el 2014 atribuïx a les Brigades Forestals de la Diputació de València el paper de servici complementari d'intervenció en cas d'incendis forestals, la qual cosa comporta la col·laboració en les labors d'extinció, rematada del perímetre després del foc i equips de guàrdia postincendi.

La Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat el conveni de col·laboració que ha de subscriure amb Culturarts per a la gestió del Teatre Principal de València.

El nou acord introdueix diverses actualitzacions respecte del prorrogat el novembre passat i entrarà en vigor el pròxim 15 de maig per a estar vigent fins al 15 de maig de 2016.

Segons que consta en el conveni ratificat per l'òrgan de govern provincial, la Diputació cedix gratuïtament l'ús de l'immoble a Culturarts, tret del local situat a la planta baixa, amb façana als carrers Poeta Querol i Barques, on es troba situada l'Oficina de Turisme.

Gestió compartida

La programació ordinària del Principal, que correspon a Culturarts de la Generalitat, serà de l'1 d'octubre de 2015 al 15 de maig de 2016. La resta de l'any, del 16 de maig al 30 de setembre de 2016, serà utilitzat per la Diputació per a les seues activitats culturals i socials, incloses les possibles cessions temporals a tercers.

Un altre dels aspectes puntualitzats en el conveni és el referit als servicis i manteniment de les instal·lacions. Culturarts assumirà durant tot l'any les despeses derivades de l'ús, gaudi i gestió del teatre, com ara el subministrament elèctric, d'aigua, calefacció, aire condicionat, telèfon, neteja, seguretat, gas, a més del manteniment de les instal·lacions, els equips i els mobles.

D'altra banda, la Diputació està obligada a fer totes les reparacions que siguen necessàries per a conservar l'edifici en les condicions d'habitabilitat per a servir a l'ús convingut.

Sistema de refrigeració nou instal·lat per la Diputació

En est sentit, cal recordar la recent renovació de la climatització del teatre duta a terme per la Diputació de València amb un modern sistema de refrigeració nou que ha comportat una inversió de mig milió d'euros.

El Teatre Principal és, segons la diputada d'Administració General de la Diputació, Carlota Navarro, «la joia de la corona» del patrimoni que «cuida, conserva i manté la institució provincial». La «necessària» renovació de la seua climatització «s'ha traduït en un estalvi net del trenta per cent en el consum d'energia, suprimix sorolls i vibracions i tot això sense perjudicar ni intervindre en la façana ni en cap altre element constructiu ni estructural de l'edifici».

Les noves instal·lacions s'han integrat al terrat de l'edifici seguint totes les indicacions de seguretat i amb els permisos pertinents concedits per la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat i per l'Ajuntament de València.

Nova tecnologia adaptada a Europa

L’anterior instal·lació de climatització del Teatre Principal tenia aproximadament vint anys. La seua demostrada obsolescència, a causa dels avanços tecnològics actuals i al baix rendiment energètic que dispensava, «en feia necessària la immediata renovació», va apuntar la diputada d'Administració General.

A més, l'equip utilitzava un refrigerant (R22) afectat per una normativa europea que en limita l’ús i el prohibix a partir del 2015. Les noves màquines refrigeren l'aire amb una unitat refredadora d'alta eficiència energètica (classe A), un climatizador UTA i un sistema de control i gestió que permeten un estalvi energètic superior al trenta per cent respecte als equips anteriors.

Des d'un lloc central de control se supervisa i es controlen les condicions de confort de la sala de públic del teatre, «per a assegurar i millorar de manera substancial el benestar tèrmic dels seus ocupants», va comentar la responsable provincial.

Eficiència energètica premiada

L'adequació del sistema a la normativa europea ha sigut distingida amb una ajuda dels Fons Feder de 71.000 euros, tramitada a través de l'Agència de l'Energia, actual Ivace, dins de la convocatòria per a la Millora d'Eficiència Energètica en Instal·lacions Tèrmiques d'Edificis Existents.