La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, ha anunciat que Francisco Molina serà el nou director del MuVIM i Joan Gregori passarà a dirigir el Museu Valencià d'Etnologia.

Segons ha explicat Puchalt, «els canvis estan motivats per cobrir la vacant que deixarà Joan Seguí, actual director del Museu Valencià d'Etnologia, que se’n va als Estats Units per motius familiars».

La responsable de Cultura ha agraït a Seguí el treball intens i la dedicació professional exquisida desenvolupada durant set anys al capdavant del Museu Valencià d'Etnologia, «alguns dels resultats reeixits de la qual són la renovació i ampliació de les sales permanents i la posada en marxa de les línies expositives dedicades a la cultura tradicional valenciana, com les bandes de música i la pilota valenciana, i les fotogràfiques, en blanc i negre, que culminen la setmana que ve amb una exposició dedicada al València Club de Futbol».

Davant d'esta situació inesperada i seguint la línia marcada per la institució provincial de comptar amb professionals de la casa per a cobrir les vacants, «vàrem proposar Joan Gregori tornar al museu etnogràfic, on va iniciar la seua trajectòria professional, i Francisco Molina, empleat de la Diputació de València des de 1982 i, entre altres càrrecs, subdirector del Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat, assumir la direcció del MuVIM».

Els canvis i nomenaments es faran efectius i oficials en les pròximes dates.

Francisco Molina

Francisco Molina Agulló, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València, màster en Gestió de Servicis Culturals i diplomat en Investigació Operativa i Sistemes, és en l'actualitat cap de la Unitat d'Investigació en Gestió Cultural i entre el 2004 i el 2010 va treballar com a tècnic de gestió en programes museístics institucionals del MuVIM.

Així mateix, té una vasta experiència docent entre, la qual destaca haver assumit la direcció tècnica del màster en Gestió de Servicis Culturals de la Universitat de València. En l'actualitat treballa com a professor en la Universitat Politècnica de València i en la Universitat de València, en el màster oficial en Gestió Cultural.

Joan Gregori

Joan Josep Gregori Berenguer és llicenciat en Història Medieval per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València i ha elaborat la tesi de llicenciatura titulada «Família i parentius medievals, un cas valencià del segle XV: els Tous». També és diplomat en Manifestacions Culturals, Museus i Exposicions i en Planificació de Màrqueting i Comunicació Institucional des de les Administracions Públiques.

Des del gener del 2012 fins a l'actualitat ha sigut director del Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat i la Sala Parpalló. Anteriorment va ser director del Museu de Prehistòria i de les Cultures de València, director administratiu de la Xarxa de Museus de la Diputació de València i cap del Servici d'Investigacions Etnològiques del Museu d’Etnologia. La seua experiència en el sector cultural l’ha dut a organitzar i coordinar multitud d'exposicions.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar de la Diputació de València ha senyalitzat la ruta de senderisme del Camí del Cid, que discorre per la província de València.

Concretament, s’ha instal·lat la senyalística al llarg del recorregut que el Camí del Cid fa a la província de València durant 180 quilòmetres, des de la seua incorporació pel municipi d’Alfara de Algimia fins a abandonar-la a Bocairent. Comprén el tram final de la Conquista de València (Cella-València) i l’inici de la Defensa del Sud (València-Orihuela).

S’han col·locat 56 fletxes direccionals simples, 42 fletxes direccionals dobles i 4 fletxes direccionals triples a les entrades i a les eixides de la població i canvi de vial o traçat, i 163 balises de seguiment als encreuaments o desviacions, com també a determinats punts intermedis a manera de confirmació.

El projecte de senyalització ha integrat altres rutes senyalitzades que coincidixen en bona part del tram de la província de València, com la via Augusta o el Camí de Santiago a Llevant.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, ha destacat respecte d’això que «la senyalització de la ruta és un pas més en el desenvolupament d’este important projecte turístic, perquè es convertisca a curt termini en un dels principals itineraris culturals d’Espanya i, al mateix temps, permeta activar l’economia dels nostres municipis».

El Camí a quaranta-sis municipis de la província

A la província de València, El Camí discorre pels municipis d’Algimia de Alfara, Torres Torres, Quart de les Valls, Quartell, Benavites, Faura, Sagunt, Puçol, el Puig, la Pobla de Farnals, Museros, Albalat dels Sorells, Meliana, Almàssera, Alboraya, València, Sedaví, Alfafar, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparell, Silla, Sollana, Almussafes, Benifaió, Alginet, Algemesí, Alzira, Carcaixent, la Pobla Llarga, Manuel, Xàtiva, Genovés, Bellús, Guadasséquies, Sempere, Benisuera, Alfarrasí, Montaverner, Albaida, Bufali, Benissoda, Agullent, Ontinyent i Bocairent.

El Camí del Cid a la província de València utilitza en un 96% del seu recorregut camins agrícoles i trams urbans, i tan sols el 4% restant discorre per espais forestals o de muntanya.

Homologació com GR-160

El Camí del Cid està homologat com GR-160 al llarg del seu recorregut en distints trams de les huit províncies que el componen.

Actualment, la Federació d’Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana està fent els treballs de prehomologació de la ruta com GR-160, i posteriorment farà els treballs definitius perquè durant els pròxims mesos la ruta senyalitzada al seu pas per la província de València quede homologada.

Pinto acollirà este dissabte la fase final del Campionat d’Espanya de Judo en la seua categoria júnior. En este pas final es classifiquen, en categoria masculina i femenina, els tres primers judoques del rànquing nacional de cada pes. Este rang s’establix tenint en compte el circuit nacional de Copes d’Espanya.

També es classifiquen aquells judoques que, després de ser campions o subcampions en el campionat autonòmic, aconseguixen or o plata en la fase de sector del campionat d’Espanya; el sector de València el formen: Catalunya, Balears, Múrcia i la Comunitat Valenciana.

El Club de Judo València Terra i Mar ha classificat 11 judoques per a la fase final del campionat d’Espanya: En categoria femenina acudiran Carla Montañez i Patricia Robles per classificació directa i Neus Pou, Ana Pérez, Maitane Herrero i Alba classificades en la fase de sector.

En categoria masculina es van classificar directament Luis Menéndez, Marc Sabater, Ramón Zarco i Irinel Chelau, i en la fase de sector Alex Marín.

Els que aconseguisquen millors resultats en l’acte d’Espanya, participaran en la copa d’Europa de Coïmbra, classificatòria per al Campionat d’Europa Júnior.

Mentrestant, els Júniors competixen a Madrid, un equip del Terra i Mar de la categoria absoluta format per Gar Uriarte, Iokin Sagarzazu i Igor Herrero, competirà en la copa del món de Xile, buscant aconseguir punts per a la classificació olímpica.

Seguint amb la gira sud-americana, la setmana que ve s’unirà a l’equip David Fernández, per a participar en la Copa del món de Montevideo i la Copa del món de Buenos Aires l’última setmana de març.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat en el seu despatx un conveni de finançament amb l’alcalde de Faura i diputat provincial, Antoni Gaspar, per a continuar amb la reforma de l’edifici de l’ajuntament, de quaranta anys d’antiguitat.

«L’objectiu principal —ha asseverat Gaspar— és adaptar-lo a les noves tecnologies, fer-lo més accessible i ampliar espais per a millorar l’atenció al públic».

En este sentit, informa que els estudiants d’Arquitectura del municipi han col·laborat amb este projecte en el seu disseny.

«Es tracta d’un projecte ambiciós i per això fa falta la col·laboració de l’entitat provincial», ha mencionat, alhora que assegura que la finalitat de l’actuació és «millorar l’atenció al ciutadà i reciclar la casa consistorial».

Quant a les obres, el primer edil informa que s’eliminaran completament les barreres arquitectòniques, s’ampliaran estances i s’adaptarà l’immoble a les noves tecnologies.

El vicepresident primer i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, ha mantingut una trobada amb el pare Sergio Godoy, coordinador del programa Comunidad Esperanza a Cobán, ciutat al nord de Guatemala, a fi d'analitzar la situació d'emergència que viu la població d'este territori i la necessitat d'ajuda exterior per a millorar-la.

El capellà ha acudit a la corporació provincial acompanyat del tècnic de Cooperació de la Fundació Dasyc Comunitat Valenciana, Massimo Alessandra.

Comunidad Esperanza «va nàixer fa onze anys de la trobada amb els xiquets i xiquetes de l'abocador municipal de la ciutat, que és un lloc molt simbòlic a on no sols fa cap tota el fem del territori, sinó també els últims de la societat, en el context d'unes barriades marginals on el més comú és la presència de la pobresa extrema, l'oblit de les organitzacions estatals i la presència de bandes juvenils i moltes formes de risc, com el narcotràfic, que atempten contra la vida, la integritat i el futur dels més jóvens», ha explicat el capellà.

El pare Sergio és el soci local de la Fundació Dasyc de la Comunitat Valenciana a Guatemala, amb la qual col·labora la Diputació a través de la seua ajuda a la cooperació internacional. Junts treballen en l'execució d'infraestructures que garantisquen la seguretat dels edificis de la zona, constantment en risc degut a les freqüents pluges que es produïxen en el país i a la mala qualitat del terreny de la zona, que és molt argilós.

Però amb estes accions «sobretot, es duu a terme un treball de dignificació de la vida dels xiquets i xiquetes que viuen allí», ha destacat.

Projecte d'emergència

La Fundació Dasycde la Comunitat Valenciana ha sol·licitat en este sentit la col·laboració de la Diputació per a desenrotllar un projecte d'emergència en la zona que pal·lie els danys actuals i evite riscos futurs.

La proposta preveu la instal·lació d'un sistema de drenatges per a aigües pluvials i contenció de terreny en la Comunidad Esperanza, arran d'unes fort i recents pluges que han danyat i han posat en perill tota la infraestructura de l'entitat local; l'associació treballa actualment amb 400 persones, sobretot menors i dones en risc d'exclusió social per discriminació de gènere.

El terreny ha cedit i açò ha provocat la inutilització d'aules i sales, situació que posa en risc l'oferta de suport als beneficiaris del programa.

El projecte d'emergència, que representa una inversió de 20.700 euros, preveu la rehabilitació de la infraestructura per a tornar-la al seu estat original, a més de reforçar-ho amb un pla de manteniment i gestió de les obres.

La Diputacióha treballat en la zona amb Dasyc per mitjà d'altres projectes des del 2009, els resultats de la qual van comprovar personalment el vicepresident Medina i altres diputats provincials en una visita a Guatemala al final de l'any passat, visita que ha agraït el pare Sergio a Medina durant la trobada.

La primera edició del Trofeu Antonio Núñez de pilota finalitzarà este diumenge a Cheste amb una partida de parelles, en què jugaran Moro de Massalfassar i Roberto de Beniparrell contra Adrián de Museros i Alejandro de Paterna a partir de les 10:30 hç

El Baró de Cheste acollirà este emotiu campionat, que començà el mes de febrer passat i s'ha desenvolupat amb una gran afluència de públic.

Un total de cinc parelles de primer nivell han fet disfrutar el públic xestà durant més d'un mes de partides.

El Trofeu Antonio Núñez, de recent creació, donarà pas a l'Autonòmic de Frontó Parelles, que començarà el pròxim 21 de març i es desenvoluparà fins al segon cap de setmana del mes de juliol, quan es disputaran totes les finals en el frontó cobert de Canals.

El vicepresident primer i responsable de Cooperació Municipal de la Diputació de València, Juan José Medina, s'ha reunit en la seude la corporació amb l'alcalde de la Pobla del Duc, Vicent Gomar, per a estudiar les necesditats actuals de la població de la Vall d’Albaida.

L'alcalde ha sol·licitat l'ajuda de la corporació provincial per a escometre, entre altres projectes, la conclusió de les obres locals del tanatori municipal i diversos jardins del municipi, que ha xifrat en una inversió de prop de quaranta mil euros.
 

Els components del València, Terra i Mar de Ciclisme van recórrer el passat cap de setmana dos etapes de 115 i 112 quilòmetres cada una en la I Volta Costa Cálida-Murcia.

Després de l’itinerari, Gabriel Aragall va quedar primer en la categoria de muntanya, mentre que Márquez del Lizarte Navarra, Egorts de l’Euskatel i Strakhov del Lokomotiv-Rusia, van capitanejar les altres modalitats.

De la mateixa manera, el diumenge es va disputar el XXXV Trofeo Olias a Toledo, on el Mutua Levante-València Terra i Mar per equips, va acabar el recorregut de 124 quilòmetres en quarta posició.

Per la seua banda, David López va accedir al pódium després de quedar en tercer lloc, mentre que Josué Huidobro i Felipe Orts es van situar en onzena i setzena posició.

Olocau protagonitza este cap de setmana l'espai d'oci familiar «Els pobles a la Bene», habilitat pel Centre Cultural la Beneficència.

Tal com va explicar la diputada María Jesús Puchalt, amb «Els pobles a la Bene», una iniciativa inaugurada enguany, «volem donar a conéixer els aspectes patrimonials i paisatgístics de la província al públic familiar, que visita la Beneficència, i connectar-ho amb una de les propostes més sol·licitades pel públic infantil, el taller de manualitats, amb figures de cartó encunyat al·lusives a monuments valencians».

Manualitats amb cartó

Al costat del taller de manualitats s'instal·la una caseta perquè cada municipi informe sobre els seus recursos culturals, patrimonials i paisatgístics. La difusió es reforça amb el taller mateixa, ja que els xiquets realitzaran les seues manualitats amb figures al·lusives al poble que visite la Beneficència.

Les sessions didàctiques s'impartiran el dissabte, de 12:00 a 14:00 hores, i el diumenge, de 10:00 a 14:00 hores. Els xiquets poden pintar i, en acabant, emportar-se com a record, figures de cartó representatives d'edificis emblemàtics i d'elements culturals representatius de la província de València i de peces conservades en els museus de Prehistòria de València i del Museu Valencià d'Etnologia.

Els participants en els tallers descobriran el jaciment arqueològic del Puntal dels Llops i la Casa de la Senyoria d'Olocau.

Música, teatre i déus d'Egipte

«Els pobles a la Bene» se suma a les tradicionals sessions de teatre i tallers, ampliades des de l'any passat amb cine, café teatre, música en directe i visites guiades.

Així, la Beneficència reobri hui el café teatre amb l'espectacle Coses de Pau Blanco, a partir de les 23:00 hores al pati I. Les entrades, gratuïtes, es repartiran de forma presencial mitja hora abans de l'espectacle.

Demà dissabte, a les 19:00 hores, hi haurà un recital de piano a càrrec del grup Música en femení. Les entrades també es repartiran presencialment mitja hora abans de l'inici del concert.

El diumenge, hi haurà animació lectora a càrrec de la Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria de València. L'activitat «Egipte: déus per desenes» serà impartida a les 10:30 i a les 13:00 hores. Els menuts coneixeran els déus de l'antic Egipte representats en animals com un gat, una serp, un xacal, un bou, un lleó o un falcó.

També el diumenge, els menutspodran disfrutar del teatre amb el grup L'Esglai que posarà en escena l'obra Això era i no era, a les 11:30 hores.

L'Arxiu de la Diputació de València conserva en el fons Hospital General, secció Plaça de Bous, un cartell de l'any 1877 iŀlustrat amb l'esbós, que segons Javier Mozas, historiador expert en temes fallers i membre de l'Associació d'Estudis Fallers, «és el més antic que es coneix d'una falla ja que els següents conservats són del 1888».

Tal com diu la directora de l'Arxiu, María José Gil, «esta petita joia documental de la història de la festa josefina té una altra particularitat rellevant, perquè iŀlustra una falla plantada dins de la plaça de bous recordant un exemple d’una cosa que s'ha perdut i que en el segle XIX formava part de la celebració fallera».

Esta peça destacada és un cartell de mà (40 x 15 cm), en què s'anuncia l'exhibició d'una «gran i magnífica» falla els dies 18 i 19 de març del 1877 en la plaça de bous de València. L'esbós, narra a través de dotze figures i vuit àguiles, el combat entre les amazones i els etíops en el pont del riu Tritó.

Com es pot observar en l'esbós, les falles del segle XIX tenien dos parts. La primera era la base, un prisma quadrangular d'uns 2 m d'alçària amb bastidors laterals pintats o dibuixats, que normalment amagaven el combustible (troncs, mobles vells i fustes) per a la cremà. Damunt estava l'escena, composta d’entre un i tres ninots a grandària natural, generalment amb moviment, amb l'interior de fusta, palla o draps, vestits amb robes velles i les cares de màscares de cartó o modelades en cera.

Falla amenitzada amb música

A través del cartell conservat en l'arxiu provincial es pot saber que l'exhibició de la falla era amenitzada per una banda de música: concretament, el dia 18 de març, des de les 11 fins a les 13 h i des de les 15:30 fins a les 18 h.

El dia 19, la banda de música continuava amb el seu programa des de les 15:30 h fins després de pegar-li foc a la falla. Eixe mateix dia, el dolçainer d'Alcàsser, Lluís Hernández, alternant-se amb la banda de música, va interpretar les peces següents: Pasdoble, El galà, part de la Norma seguida d'un capritx, Popurri de pretèrit i present i Malaguenya.

La banda també va interpretar unes peces amb dos dolçaines «a duo amb el Senyor Hernández». Després de cremar la falla, hi hagué un castell de focs artificials confeccionat pel pirotècnic Ignasi Llopis, de Russafa, i una gran traca que tancaria la festa. En el propi cartell es detallen el preu de les localitats i les entrades, i s’advertix que, si per causa de la pluja o un altre incident se suspenguera l’espectacle, no podria posar-se reclamació.

Real Cèdula de Felip V

Per a entendre l'origen d'estos valuosos fons de documentació gràfica cal remuntar-se a la Real Cèdula de Felip V, expedida en Sant Ildefons el 1739, en què es concedien a l'Hospital General els beneficis de les corregudes de bous. Posteriorment, amb les lleis de beneficència del segle XIX, l'Hospital General passà a ser administrat per la Diputació, que començà a encarregar-se de la gestió dels béns de l’Hospital i per tant de la plaça de bous i els espectacles que  s’hi celebraven.

L'Hospital Provincial va arrendar en subhasta pública la plaça de bous diversos anys durant la segona mitat del segle XIX i fins a principis del XX perquè s’hi muntaren festejos fallers a canvi de cobrar una entrada per a disfrutar de tot el que programava.

De les falles de Ruano Llopis a lluita de feres i prestidigitació

Un dels atractius va ser la plantà i cremà d'una falla, que, en els casos coneguts, s’encarregà a escultors destacats, com Lluís Gilabert Ponce o Marià García Mas, i iŀlustradors com Rafael Sanchis Arcís o Carles Ruano Llopis, entre altres.

Encara que se celebraven corregudes el 1851 i el 1852, la inauguració oficial de la plaça de bous València va tindre lloc el 1859. Els arrendataris de la plaça de bous de València a finals del XIX celebraven en l’interior una gran varietat de funcions, com corregudes de bous, jònecs i vaques, funcions de gimnàstica, eqüestres, de prestidigitació i funambulisme, ascensions aerostàtiques, focs artificials, exposició i lluita de feres «i qualsevol altre espectacle propi de l'edifici que autoritze la llei no ofenga la moral i siga digne de la importància de la plaça».

D'alguna manera, en l'actualitat s'ha continuat amb esta tradició, ja que, hui en dia, el públic pot disfrutar en la plaça de bous de València d'espectacles de circ, concursos de bandes de música, concerts, etc.

Una falla sense comissió

A diferència dels coŀlectius veïnals que s'organitzaven com a comissions falleres per a demanar permís per a plantar una falla i organitzar els festejos, els arrendataris de la plaça no van formar una comissió fallera ni seguiren els tràmits burocràtics municipals. Per este motiu no es conserva cap esbós de les falles plantades durant els anys que se celebraren excepte el darrer, del 1913, que sí que es va enviar a l'Ajuntament per a control.

Segons consta en els expedients de l'Arxiu Provincial, durant el darrer terç del segle XIX i principis del XX, la plaça de bous de València l’arrendaven empresaris per a presentar l'exhibició d'una «hoguera, vulgo falla».

María José Gil destaca d’entre els fons «el contracte fet el 25 de gener del 1877 entre l'administrador de l'Hospital Provincial de València, Artur Martín Alemán, i l'empresari Ramon Monzó Pascual, per mitjà del qual se cedia la plaça de bous, propietat de l'Hospital, perquè este poguera presentar en la plaça una “hoguera, vulgo falla”, ja que és l'únic cartell i el més antic que es conserva que està iŀlustrat amb l'esbós de la falla».

En el contracte s'establia en la clàusula tercera que l'assumpte i l'esbós de la falla havia de ser aprovat prèviament per l'autoritat local.