El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat de la Diputació de València presentarà l’exposició del fotògraf Jose Haro«El Somni d’Andròmina. Un viatge des dels universos cinematogràfics» el pròxim 26 de març. La nova producció del museu plantejarà una reflexió sobre l’essència del cine.

«El Somni d’Andròmina», que estarà exposada fins al 10 d’abril, és una exposició de fotografia que busseja en les atmosferes, les sensacions i les emocions que conformen i inspiren la creació cinematogràfica.

Segons els organitzadors de la mostra «és un viatge intimista pels universos de diferents cineastes realitzat a foc lent al llarg de més de deu anys, on realitat i ficció s’entrellacen constantment com a mons reals i imaginats que conviuen i engendren el somni màgic del cine».

En paraules de Carlos Saura en el pròleg del catàleg, «la fotografia és estàtica, la dinàmica és interior, perquè encara que els rostres i els paisatges ja no es perden en la boira de la imprecisió –estan ací, davant de nosaltres–, ens permeten al mateix temps elucubrar i anar més enllà enriquint la nostra memòria».

Treballs amb Iñárritu, Schnabel, Almodóvar i Bayona

Jose Haro està considerat un dels fotògrafs més rellevants que han treballat en cine al nostre país, directors com Alejandro González Iñárritu, Julián Schnabel, Pedro Almodóvar o J. A. Bayona han confiat en la seua sensibilitat per a fotografiar els universos de les seues peŀlícules.

Paraŀlelament, ha desenrotllat un intens treball personal sovint vinculat al món del cine, fotografiant els personatges, els espais i les atmosferes, que ha sigut exposat en els treballs «Els Invisibles» (Institut Cervantes 2010), i ara en «El Somni d’Andròmina», la seua visió més íntima i personal sobre els universos del cine.

Subtil observador de persones i consumat retratista, Haro ha rebut nombrosos premis per esta faceta com l’European Kodak Portrait Gold Award, l’AGFA B&W Portrait, així com Descobriments PhotoEspaña o el premi Feroç de l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya.

El treball de Jose Haro en «El Somni d’Andròmina» suposa una audaç aportació en la fecunda relació creativa entre cine i fotografia, esgarrant els contorns que delimiten realitat i ficció, i apostant pel territori mestís on mentida i veritat es confonen i poden ser la mateixa cosa.

El MuVIM amb el cine

L’exposició forma part del projecte del MuVIM entorn de l’univers cinematogràfic que inclou també les exposicions «Josep Segrelles, el laberint de la fantasia», sobre l’obra iŀlustrada de Segrelles i la seua vinculació amb el còmic i el cine, «Guillermo del Toro. Faedor de Contes», sobre l’obra del cineasta mexicà, i «Passejants de Donostia», un recorregut pels 60 anys del festival de cine de Sant Sebastià, produït pel Museu de San Telmo de Donostia i comissariat per Pedro Usabiaga.

La Diputacióde València ha decidit subvencionar amb 40.000 euros la societat musical La Nova de Xàtiva per a adequar la planta baixa de la seua seu.

La societat musical vol utilitzar l'ajuda de la institució provincial per a fer en la planta baixa de l'edifici «aules insonoritzades amb aire condicionat», segons han informat fonts de l'entitat mateixa.

1,5 milions per al patrimoni musical valencià

La labor que les societats musicals i de les escoles de música duen a terme «integra el propi patrimoni musical valencià», com ha afirmat el diputat de Cooperació Municipal i vicepresident de la Diputació, Juan José Medina. A més, el responsable provincial ha assenyalat la importància de «protegir-lo i promoure'l en els municipis, perquè significa difondre recursos culturals».

En este sentit, davant de la importància de protegir la cultura valenciana, la Diputació de València ha destinat un total d'1.539.561 euros a la conservació i la millora de 50 immobles dedicats a la celebració d'activitats musicals, dels quals 987.663 euros han sigut concedits a ajuntaments i els 551.897 euros restants a societats musicals pròpiament dites.

La Diputació de València ha subvencionat el Centro Instructivo Unión Musical de Sot de Chera amb 15.061 euros destinats a finançar part de la construcció d'una teulada.

La societat musical de la comarca dels Serrans tenia una terrassa per la qual es filtrava l'aigua que produïa goteres en la sala d'assajos. El que pretén la Unió Musical amb este projecte és «construir una teulada amb l'altura que ha permés l'ajuntament i aprofitar l'espai que queda entre la terrassa i la teulada per a possibles aules», segons han detallat fonts de l'entitat.

1,5 milions per a millorar societats i escoles musicals

Este tipus de finançament en la província perseguix conservar els immobles pertanyents a diferents centres musicals de la província, perquè «l'activitat que es duu a terme en les escoles i les societats musicals integra el propi patrimoni musical valencià», com ha manifestat el diputat de Cooperació Municipal i vicepresident de la Diputació, Juan José Medina, que, a més, ha afegit que «conservar-lo i promoure'l és proporcionar recursos culturals».

De tal manera que la Diputació, a fi de preservar la cultura valenciana, ha destinat un total d'1.539.561 euros a 50 immobles dedicats a la celebració d'activitats musicals, dels quals 987.663 euros han sigut concedits a ajuntaments i els 551.897 euros restants a societats musicals pròpiament dites.

La Diputació de València ha subvencionat la societat musical La Artística, de Buñol amb 10.000 euros destinats a remodelar la façana de la seu social.

L'escola de música vol utilitzar l'ajuda de la corporació provincial per a «canviar la porta i les finestres de la façana principal per unes amb sistema de tancament metàŀlic», segons ha explicat la secretària del centre, Juncal Carrascosa.

Cultura musical valenciana

La labor que duen a terme les societats de música i les escoles musicals «integra el patrimoni musical valencià», segons ha manifestat el vicepresident de la Diputació  i diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, que, a més, ha afegit que «protegir-lo i promoure’l en els municipis és difondre recursos culturals».

Per la seua banda, la Diputació, amb l'objectiu de preservar la cultura valenciana, ha dedicat un total d'1.539.561 euros a la millora i la conservació de 50 immobles dedicats a la celebració d'activitats musicals, dels quals 987.663 euros s’han concedit a ajuntaments, i els 551.897 restants, a societats musicals.

El duel festiu entre les Falles de València i el Carnestoltes Mardi Gras de Nova Orleans va quedar en taules al Centre Cultural la Beneficència.

Nombrós públic va assistir a la xarrada «¿Les Falles o el Carnestoltes de Nova Orleans? ¿Qui celebra millor una festivitat?» impartida pel degà de Florida State University a València, Ignacio Messana, i el doctor William Biringer a propòsit de l’exhibició de «Barres i estels. Els valencians a USA»,la producció expositiva del Museu Valencià d’Etnologia.

Fa a penes uns dies, el 17 de febrer, a l’altre costat del món, se celebrava el carnestoltes de Nova Orleans, el Mardi Gras, una festa plena de colorit, música i ball.

A València, a menys d’un mes per a la gran festa fallera, les Falles es fan ja presents en multitud d’actes previs que culminaran diumenge que ve amb la Crida.

«Potser la gent es pregunte que poden tindre en comú estes dos festes, celebrades en continents distints, i amb cultures completament dispars, doncs… encara que no ho parega ¡molt!», va comentar Ignacio Messana.

¿Qui té més ganes de festa?

Segons el degà de Florida State University, «compartim l’escenari un valencià de tota la vida que porta 15 anys visitant Estats Units i un americà de tota la vida que porta 20 anys visitant i vivint a València, per a comparar les Falles i el Carnestoltes de Nova Orleans i debatre quina festa és millor i per què».

Grans semblances: dates, música, monuments i arròs

Tal com va explicar Messana, hi ha moltes característiques compartides entre ambdues festes com les dates de celebració. «Falles sempre són al març i carnestoltes solen ser sempre en dates pròximes, encara que varia en funció de l’inici de la Quaresma», explica el degà.

Altres semblances són l’organització dels festers en comissions o casals (krewes al Mardi Gras), els monuments fallers i les carrosses carnavaleres que utilitzen la sàtira i l’humor en la seua construcció, les bandes de música (Brass bands a Nova Orleans) i inclús una gastronomia típica amb un ingredient estrella, l’arròs. En este sentit, la paella valenciana tindria el seu «alter ego» culinari en el Jumbalaya, un plat típic d’estes dates a Nova Orleans.

La vicepresidenta de la Diputació de València i diputada de Benestar Social, Amparo Mora, ha felicitat l’associació de persones amb discapacitat psíquica de la Safor, Asmisaf, «pels cinquanta anys de treball i dedicació diària a la integració d’este col·lectiu».

«La vocació social de la institució provincial és estar al costat de qui més ho necessita i els col·lectius amb discapacitats precisen l’ajuda i la implicació de tots, institucions i persones, per a assegurar el seu futur vital i laboral», ha comentat Mora en la reunió que ha mantingut en la seu provincial amb els responsables d’Asmisaf, Amparo Torres i Nàsio Estruch.

Mora s’ha compromés a estudiar noves vies de col·laboració amb l’associació de la Safor per a participar en les diferents activitats programades per Asmisaf per a celebrar el seu mig segle de vida.

Nàsio Estruch ha valorat d’«il·lusionant i molt positiva la reunió amb la responsable provincial de Benestar Social, perquè ens anima a seguir en la nostra comesa amb una energia renovada».

Mediacions laborals amb empreses de la comarca

El secretari d’Asmisaf, associació integrada en la FEAPS de la Comunitat Valenciana, ha explicat que l’associació ha passat de gestionar un col·legi en els seus orígens a integrar també un centre de dia i un centre ocupacional des del qual atenen a més de tres-centes persones. «També organitzem cursos de formació i mediacions laborals amb empreses de la comarca, com són Dulcesol i Cafemax, per a inserir discapacitats amb ocupacions remunerades», ha explicat Estruch.

Llibre, exposició, trobada social i carrera solidària

La gerent d’Asmisaf ha avançat que les celebracions del cinquanta aniversari començaran este mes de febrer amb la presentació del calendari d’activitats i continuaran durant tot 2015 amb almenys una celebració cada mes.

Entre altres actes, l’associació de la Safor editarà un llibre commemoratiu i produirà una exposició fotogràfica i un audiovisual sobre els seus cinquanta anys de vida. A més, probablement al juny, «organitzarem una trobada amb famílies, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandia, per a propiciar la integració i l’intercanvi d’experiències», hi ha dit Amparo Torres.

Una altra de les activitats previstes és una carrera solidària a Gandia, «en la qual podran participar tant les persones amb discapacitat com les seues famílies i amics».

Tant Amparo Torres com Nàsio Estruch han traslladat a la diputada Amparo Mora l’agraïment de totes les famílies adscrites a Asmisaf, «perquè la Diputació sempre ens ha recolzat».

La Diputació de València ha consignat un total de 19.956.473 euros a l’Àrea de Cultura per al 2015, quantitat que representa un augment de l’11,5% respecte a l’exercici anterior.

La diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt, ha valorat l’esforç inversor realitzat. «Hem crescut pressupostàriament amb una consignació global que frega els 20 milions d’euros, una quantitat ambiciosa que permetrà desenrotllar nous projectes culturals el 2015 i refermar les línies de programació en marxa.»

En esta assignació pressupostària s’inclouen les partides corresponents a l’Administració de Cultura, Museu de Prehistòria, Museu Valencià d’Etnologia, MuVIM, Xarxa de Museus, Promoció, Producció i Gestió Cultural, Institució Alfons el Magnànim, SARC, Publicacions i Normalització Lingüística. També s’incorpora al capítol de Cultura la consignació pressupostària per al contracte de servicis de comunicació audiovisual televisiva 2015 adjudicat el passat 12 de febrer a l’empresa BeoVision.

«La Diputació ha sigut avantguarda en el tema cultural, no d’ara, des de fa molts anys, i ha sigut coherent a l’hora de mantindre eixa política cultural que altres institucions, desgraciadament per motius econòmics o altres raons, no han pogut mantindre encara que sí els hauria agradat», ha comentat la diputada.

Segons Maria Jesús Puchalt, «ací hem apostat per la cultura i prova d’això és la restauració de la nova permanent del MuVIM que va suposar l’any passat una inversió de mig milió d’euros».

Homenatge al cine espanyol

En l’apartat de Museus, la responsable de Cultura ha anunciat la producció del MuVIM d’una gran exposició que s’ocuparà del cine i mostrarà la vinculació del seté art amb València, amb els seus professionals i artistes i també amb la seua indústria.

«Volem contar-li al públic la fascinació que l’artista d’Albaida Josep Segrelles desperta especialment a Amèrica. Els seus dibuixos van servir d’inspiració per a les iŀlustracions d’El senyor dels anells, també per a l’story board d’El laberint del faune, i estem tancant agendes per a portar a València professionals i artistes d’ambdues produccions i fer també un xicotet homenatge al cine espanyol», ha avançat Puchalt.

El MuVIM també està en conversacions amb l’equip d’El Niño per a eixa gran proposta sobre el cine, «uns contactes que van començar molt abans del reconeixement als Goya», explica la diputada.

«Viure vora el Túria fa 4.000 anys»

La responsable de l’Àrea de Cultura també ha destacat la pròxima inauguració, el 25 de febrer, de l’exposició «Viure vora el Túria fa 4.000 anys», produïda pel Museu de Prehistòria de València per a fer partícip el públic dels resultats obtinguts en les excavacions dutes a terme pel Servici d’Investigació Prehistòrica de la Diputació al jaciment de l’Edat del Bronze la Lloma de Betxí.

«Amb estes dues ambicioses propostes comencem l’any i anirem avançant estos mesos amb propostes curioses i interessants», apunta la responsable de l’Àrea de Cultura.

Acció especial amb les cases de cultura

El pressupost del 2015 «ens permetrà refermar la relació directa amb tots els municipis per mitjà de programes nous de lectura i escriptura».

Puchalt ha assenyalat també que «la vocació municipalista de l’àrea es reforça enguany amb una nova línia de coŀlaboració destinada a les Cases de Cultura de la província i per descomptat també les activitats i accions programades per la històrica Institució Alfons el Magnànim».

Aposta pel gènere negre

«La IAM és una institució especial de molt de prestigi però hem aconseguit establir una nova relació amb nous públics, sense acabar amb l’essència dels seus més de 60 anys de trajectòria, amb la consolidació del Premi de Noveŀla Negra que ha comptat amb dos padrins d’honor, Lorenzo Silva i Sue Grafton», ha manifestat la diputada de Cultura.

«Al pròxim premi no sé qui vindrà però en només tres anys de vida hem aconseguit un gran èxit amb este guardó que creàrem al donar-nos compte que el límit entre la narrativa i la noveŀla negra era cada vegada menor. El gènere negre interessa i hem volgut respondre a eixa demanda», argumenta Puchalt.

La diputada de l’àrea ha ressaltat que el suport al gènere negre es traduïx també en la coŀlaboració establida amb el Festival València Negra des del seu inici. «Precisament en uns dies fixarem les ajudes concretes per a la pròxima edició del certamen valencià.»

La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, presenta dimecres que ve, 25 de febrer, la nova producció expositiva del Museu de Prehistòria de València, «Viure vora el Túria fa 4.000 anys». A la trobada amb els mitjans de comunicació, que se celebrarà en la sala expositiva mateixa, a les 12:15, també assistirà la directora del museu, Helena Bonet.

L'exposició, comissariada per les arqueòlogues Maria Jesús de Pedro, Eva Ripollés i Laura Fortea, vol fer partícip el públic dels resultats obtinguts en les excavacions de la Lloma de Betxí.

Durant l'Edat del Bronze, etapa de la Prehistòria en què es consolida l'activitat metal·lúrgica, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats als vessants i els cims de les muntanyes. Els grups humans que els habiten són comunitats llauradores i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar, si bé alguns personatges detenen el poder.

Un d'estos jaciments és la Lloma de Betxí (Paterna), excavat des del 1984 pel Servici d'Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València. Des de llavors, i després de vint-i-set campanyes arqueològiques, s'ha convertit en un referent en els estudis sobre l'Edat del Bronze, tant per la informació aportada com pel seu estat excepcional de conservació.

Doble lectura expositiva

La primera part del recorregut expositiu desenrotlla un discurs narratiu que busca una comunicació empàtica amb el visitant i l’introduïx en allò que tal vegada va ocórrer. El relat, en primera persona, situa la materialitat arqueològica en l'espai i el temps dels protagonistes que la van generar.

En la segona part la informació es tracta de manera analítica i procedimental perquè el visitant observe, associe idees i expresse les seues reflexions, i consolide així els coneixements adquirits. Una sèrie de mòduls interactius permeten esbrinar com s'obtenen les dades arqueològiques i els límits que planteja la seua interpretació.

Conferències, visites al jaciment i tallers infantils

El Museu de Prehistòria de València ha programat una sèrie d'activitats paral·leles a l'exposició que es duran a terme entre els mesos de març i juny.

Entre altres actes, hi destaca l'organització de diverses conferències sobre les cultures metal·lúrgiques a Europa, realitzades per especialistes en l'Edat del Bronze de diverses universitats i centres d'investigació.

També hi haurà visites guiades i comentades al jaciment de Paterna previstes per als dies 28 de març, 25 d'abril, 30 de maig i 20 de juny.

Un altre dels recursos complementaris a l'exposició són els tallers de cap de setmana destinats al públic infantil que donaran a conéixer diversos aspectes sobre com vivien els primers pobladors de la Lloma de Betxí.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha inaugurat esta vesprada el Museu de Belles Arts Casa de l’Ensenyament de Xàtiva. Al multitudinari acte inaugural ha assistit el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, la consellera de Cultura, María José Català, les diputades provincials Maria Jesús Puchalt, Carlota Navarro i Oreto Segura, la corporació municipal i una nombrosa representació social xativina.

Rus ha destacat que «Xàtiva és una referència per a la Generalitat, sempre que l’hem necessitat ha coŀlaborat amb nosaltres, com en este cas, que va finançar la renovació i habilitació d’esta magnífica Casa de l’Ensenyament amb 4,4 milions procedents de la Fundació Llum de les Imatges i del Pla Confiança».

El primer edil de Xàtiva i de la institució provincial ha agraït la labor desenvolupada per tots els responsables del projecte, i ha citat expressament les persones que van decidir adquirir l’immoble en els anys huitanta. «Sense aquella primera adquisició, les gestions de la qual van començar en 1984, i les següents accions com les reparacions de la coberta en 1992 i el primer projecte museogràfic dirigit per Mariano González Baldoví, hui tampoc no estaríem ací», ha apuntat.

En la seua intervenció, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha manifestat que «esta casa forma part de l’ànima i del cor de Xàtiva, forma part de la vostra història des del 1758 amb molts usos relacionats amb la cultura i l’educació». «Hui recuperem la història, a través de la coŀlaboració lleial entre institucions, per a projectar-nos al futur», ha dit Fabra.

«Sorolla. Figura i llum» i «La modernitat»

La Diputacióde València ha coŀlaborat en l’obertura del nou centre museístic amb la cessió les obres exposades en la mostra temporal inaugural «Sorolla. Figura i llum», que es podrà visitar fins al 19 d’abril. Aida Roda, restauradora de la Diputació de València, ha comentat les vint peces que integren la mostra a la comitiva inaugural.

El president Rus ha destacat que «és la primera vegada que les millors vint obres de Sorolla conservades en la Diputació ixen de València i estan juntes en una exposició».

La segona mostra temporal, «La modernitat», les peces de la qual també procedixen dels fons artístics de la Diputació de València, exhibix dues obres de Genovés; «Paper cremat», d’Artur Heras; «El martiri de Sant Sebastià» de Manel Boix, i el cèlebre «Escuela de París (París daurat)» de l’Equip Crònica, exposat habitualment a la seu palatina de la institució provincial.

En les plantes superiors del museu està instaŀlada la coŀlecció permanent entre les peces de la qual destaca el cèlebre llenç invertit de Felip V.

Un llibre de record

Tal com estava anunciat, els primers cinc-cents visitants al museu han rebut el llibre Casa de l’Ensenyança, coordinat per Isaïes Blesa i el director del centre, Àngel Velasco, l’edició del qual ha anat a càrrec de la Institució Alfons el Magnànim, dirigida pel xativí Vicent Ribes, també present en la inauguració.

El diputat de Joventut i Esports, Miguel Bailach, ha presidit esta vesprada a les 20:00 h, al Centre Cultural La Beneficència, la 18a edició del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València.

Junt amb Bailach han comparegut el diputat d’Empreses Públiques, Rafael Pérez, la directora d’Esports de la Diputació i directora tècnica del circuit provincial, María Ángeles Medrano, la representant de la Fundació Trinidad Alfonso, Elena Tejedor, i el gerent de l’empresa 42K Running, Guillermo Peñalvert, marca tècnica del programa esportiu.

El diputat d’Esports ha comentat que són afortunats els dotze municipis que entren en el circuit de carreres de la Diputació, perquè es presenta un gran nombre de municipis a esta iniciativa i és molt difícil la selecció per part de la Diputació.

Bailach també ha explicat que en esta edició del Circuit incorporarà novetats. Cada any es milloren les condicions per als participants i hi ha destacat la novetat de l’aplicació CorriendoVoy, que permetrà als corredors veure’s en el moment de l’arribada a la meta. A més, ha afegit la presència de la nova incorporació al circuit d’Alfafar, la Pobla de Vallbona i Llíria.

Rafael Pérez ha expressat la seua satisfacció i ha agraït estos anys d’esforç per part de l’organització i dels participants, afegint la importància que cobra este tipus d’espentes cap a l’esport.

La directora d’Esports, María Ángeles Medrano, ha explicat les novetats del circuit, com el període únic d’inscripció, de l’1 al 31 de març, i els municipis participants en esta nova edició, entre els quals estan Moncada, la Pobla de Vallbona, el Port de Sagunt, Massamagrell, Gandia, Llíria, Canet d’En Berenguer, Siete Aguas, Alfafar, Paterna, Cullera i Xàtiva.

A més, Medrano hi ha assenyalat que «el nostre objectiu és continuar augmentant el nombre de participants i, al seu torn, consolidar el circuit de la Diputació com un dels referents de l’atletisme espanyol».

Novetats del circuit

L’edició de carreres populars d’enguany presenta novetats, que es podran conéixer a partir de dilluns que ve en la web www.circuitodiputacionvalencia.es.

Els atletes que desitgen participar en el XVII Circuit de Carreres Populars hauran d’efectuar la seua inscripció gratuïta, des de l’1 al 31 de març, en la pàgina del circuit-

Es faran les classificacions següents: general absoluta, masculina i femenina; per categories, masculina i femenina; i per clubs.

El control i seguiment dels corredors inscrits en el circuit es farà per mitjà del sistema informàtic xip-time, xip tradicional en sabatilla o sistema BIB-TAG (xip en dorsal no retornable).

D’altra banda, la Diputació de València oferirà la possibilitat de gravar cada una de les proves, amb l’objectiu que cada participant puga veure’s en cada una d’elles després d’acabar-les.

Passades unes hores de la celebració de cada prova, es faran públics els resultats provisionals del circuit en www.circuitodiputacionvalencia.es, en www.toprun.es, i en www.valenciarunner.com.